Informe Sala i Martín

Xavier Sala-i-Martín creu que el boicot de l'alcaldessa de Barcelona contra Amazon és "una mala idea", i que el que cal és que "les empreses de proximitat s'adaptin a les noves tecnologies". L'economista admet que Amazon té "quasi un monopoli" en la distribució mundial de productes, però que "la solució no és el boicot sinó la competència". Com ha fet en el sector dels llibres Tatxo Benet. Sala-i-Martín diu que Colau s'equivoca quan valora una empresa com Amazon només pel que paga fiscalment. Hi ha altres valors a considerar, diu. "La primera setmana de confinament se'm va trencar el microones. Estava tot tancat. En 24 hores en tenia un altre. Amazon em va salvar el cul". El professor de la Universitat Columbia també parla de quan creu que es reactivarà el consum, i del traspàs de poder als Estats Units entre Trump i Biden.

L'economista Xavier Sala-i-Martín creu que "no serà tan fàcil que Joe Biden capgiri la política de l'administració Trump", sobretot pel que fa a la relació amb la Xina. Potser "l'estil semblarà diferent", però la por que el gegant asiàtic domini la xarxa 5G persisteix. Sí que canviarà la posició dels Estats Units respecte a l'OTAN o l'OMS i els organismes multilaterals. I en matèria de canvi climàtic, diu Sala-i-Martín, perquè Biden ja ha dit que tornarà als acords de París. El professor de la Universitat Colúmbia espera que Trump no es converteixi en "un okupa a la Casa Blanca" i faciliti el traspàs de poders, després de la seva derrota a les presidencials del 3 de novembre.

L'economista Xavier Sala-i-Martín creu que la gestió de la pandèmia de la Covid a Occident "ha estat un desastre, excepte a Alemanya". El pitjor és la incertesa, diu. "Sembla que estiguem improvisant. No hi ha cap guia. I si un no té clar cap a on anem, és molt difícil planificar, per a un negoci." El professor de la Universitat Colúmbia no entén, tampoc, per què el president espanyol, Pedro Sánchez, ha decretat un estat d'alarma fins al 9 de maig. "No critico que de vegades calgui fer confinaments. Però un estat d'alarma de sis mesos? Si no sabem què passarà d'aquí a 15 dies. Em sembla un abús de poder extraordinari." Sala-i-Martín també desmenteix que l'economia catalana hagi punxat després del procés sobiranista, perquè Madrid l'hagi superat en PIB. "No és que Catalunya hagi perdut pes econòmic. És que Madrid l'ha guanyat, perquè s'ha menjat les regions que té al voltant. La culpa la té l'AVE."

L'economista Xavier Sala-i-Martín, que va ser membre de la junta de Joan Laporta al Barça, qualifica "d'extravagant, insòlit i vergonyós" que el club blaugrana hagi denunciat a la Guàrdia Civil les sospites de firmes falses en el procés de la moció de censura engegada contra l'actual directiva. "No sé si això ho fan per guanyar temps", afegeix. "No sé si volen amagar alguna cosa o acabar de tancar algun negoci obscur. El que haurien de fer és deixar fer la votació, i deixar d'embrutar la història del Barça." Sala-i-Martín, que va ser tresorer del club, alerta que el deute brut de la institució esportiva puja a 820 milions d'euros. I assegura que sense l'impacte de la Covid-19, el dèficit i el deute també hauria pujat. El professor de la Universitat Colúmbia també critica el pla de recuperació del president espanyol, Pedro Sánchez, per aprofitar els fons europeus anti-Covid. Diu que no veu enlloc plans per fer una administració més eficient.

L'economista Xavier Sala-i-Martín fa balanç econòmic dels quatre anys de mandat de Donald Trump a la presidència dels Estats Units. Explica que si l'economia nord-americana ha anat bé fins a la crisi de la Covid "no és per Trump, sinó pels empresaris i els innovadors. Això no vol dir, però, que les seves decisions no influeixin". Sala-i-Martín recorda que els estímuls econòmics que va aprovar el president nord-americà han fet de coixí a la caiguda de l'activitat en aquell país. La raó d'aquesta menor caiguda, diu el professor de la Universitat Colúmbia, és que "els Estats Units tenen un mercat laboral més flexible i una economia més diversificada". Al contrari del que passa a Espanya. Per això, creu que l'economia espanyola seguirà patint fins que no hi hagi una vacuna o uns tests instantanis de coronavirus.

L'economista Xavier Sala-i-Martín creu que els plans d'integració de Caixabank i Bankia són dolents per als clients ("quan hi ha menys competència, els consumidors hi perden"), per als treballadors ("si tanquen oficines, els empleats també en surten perjudicats") i per al contribuent, pel risc que un gran banc com aquest pugui acabar sent rescatat amb diners públics. "No tinguis cap dubte que en la pròxima crisi financera, els bancs grossos utilitzaran l'argument que són massa grans per deixar que facin fallida". Sala-i-Martín veu inevitable que a la llarga desapareguin més bancs, per la irrupció de les noves tecnologies. El professor de la Universitat Colúmbia també critica la llei de regulació dels preus del lloguer, aprovada al Parlament: "L'oferta de pisos de lloguer baixarà, i això és contrari a l'objectiu de la llei."

La pandèmia ens ha obligat a repensar moltes coses: com ens movem, com ens relacionem¿ I ens ha forçat a fer canvis a les escoles, a les feines, durant les vacances¿ També ha posat en evidència les mancances del model econòmic del nostre país, fonamentalment basat en el turisme i les activitats que se'n deriven. Però pot ser la situació per la qual estem passant una oportunitat per canviar de model? O tot seguirà igual? Ho preguntem al professor Xavier Sala-i-Martín.

L'economista Xavier Sala-i-Martín creu que el teletreball pot ser beneficiós tant per a empreses com per a treballadors "si es fan les coses bé". Considera just que les companyies paguin part del cost de l'internet i el consum energètic de l'empleat que treballa a casa, però també argumenta que els treballadors "hi sortiran guanyant" pels desplaçaments que s'estalvien a l'empresa, o el cost que paguen per un habitatge que potser no cal que sigui tan a prop del centre de treball com abans. Però alerta que si les empreses estan subjectes a una regulació excessiva del teletreball, es poden perdre llocs de feina aquí, "perquè contractaran empleats al Perú" o a d'altres països on els surti més barat tenir teletreballadors. El professor de la Universitat Colúmbia també critica la intenció de Donald Trump de no renovar els visats d'estudiants que no facin classes presencials: "Quan Trump fa lleis contra els immigrants, en comptes de fer Amèrica gran, la fa petita i miserable."

L'economista Xavier Sala-i-Martín assegura que el confinament per la Covid-19 no ha provocat la crisi econòmica, sinó que ha estat "la por al virus". Això ho diu a partir d'un estudi elaborat per un grup d'economistes dels Estats Units, liderat pel professor de Harvard Raj Chetty. L'informe constata que la caiguda de consum en restaurants i altres negocis on hi ha un contacte personal s'ha produït igual en estats on s'ha decretat l'estat d'alarma que en aquells on no hi ha hagut confinament. "Per què? Perquè la crisi és causada per la por. No perquè el govern no et deixi anar al restaurant. I això és una lliçó important per al desconfinament", subratlla Sala-i-Martín. El professor de la Universitat Colúmbia celebra la plataforma online creada per Raj Chetty i el seu equip per mesurar l'economia en temps real, que recull dades subministrades per empreses privades, de forma anònima, i que serveix per posar el termòmetre sobre l'activitat econòmica, minut a minut.

L'economista Xavier Sala-i-Martín creu que, ara com ara, el president nord-americà Donald Trump ho té complicat per ser reelegit al novembre, per la nefasta gestió de la crisi racial arran de la mort de George Floyd, i també per la gestió de l'emergència sanitària del coronavirus: "Dependrà de si es troba un fàrmac o una vacuna abans del novembre. És possible que, si això passa, hi hagi una eufòria econòmica tan gran que li salvi el cul a Trump." El professor de la Universitat Colúmbia veu "amb tristesa però també amb esperança" l'onada de protestes per la brutal mort de Floyd: "Espero que ara sigui diferent d'altres episodis de brutalitat policial contra afroamericans." Sala-i-Martín lamenta que Trump posi més llenya al foc a les xarxes: "Trump quan tuiteja sembla que s'hagi pres cinc gintònics." També celebra el manteniment dels tipus d'interès a zero als Estats Units, perquè creu que per atenuar la crisi per la Covid-19, la Fed, el BCE i l'FMI han de posar diners en circulació.

Xavier Sala-i-Martín emmarca la decisió de la multinacional japonesa Nissan de deixar de produir vehicles a Catalunya en la tendència global de "repatriar moltes indústries". Una tendència que s'accelera amb la pandèmia de la Covid-19. Sala-i-Martín creu que el coneixement generat per tots aquests anys de Nissan a Catalunya s'ha de poder adaptar, ja sigui a una altra marca, o a un altre tipus d'indústria, de maquinària o d'un altre sector. L'economista també analitza l'anunci de la Comissió Europea d'un pla de recuperació del coronavirus, valorat en 750.000 milions d'euros, dels quals 77.000 milions seran diners a fons perdut per a Espanya, un "regal", diu Sala-i-Martín. El professor de la Universitat Colúmbia explica que "els estat nació, que eren molt importants al segle XIX, ja no serveixen: són massa grans per resoldre problemes petits, i massa petits per resoldre problemes grans".

Xavier Sala-i-Martín explica que la pandèmia del coronavirus està accelerant la "divisió del món global en dos hemisferis econòmics, el de l'òrbita xinesa i el món occidental, liderat pels Estats Units". Sala-i-Martín també constata un agreujament del "sentiment antixinès", fomentat pel president dels Estats Units, perquè "la Covid-19 ha fet adonar Occident que potser depèn massa de la cadena global". També fragmenta el sistema de producció a escala planetària: "Fins ara, els components d'una bicicleta es fabricaven en 20 països diferents, i un altre feia el muntatge final." Això pot canviar a partir d'ara, diu el professor de la Universitat Colúmbia. En aquest context de transformació de la globalització, explica l'economista, apareixeran possibilitats "per als emprenedors que estiguin alerta", perquè pot tornar a Catalunya "part de la indústria que va marxar de Terrassa, Sabadell o Igualada els anys 80 i 90 cap a la Xina i altres països asiàtics".

L'economista Xavier Sala-i-Martín és gràfic explicant els devastadors efectes de la profunda crisi econòmica derivada de la Covid-19, perquè l'impacte és devastador. Ho explica amb una imatge gràfica: "Ha caigut el meteorit que va extingir els dinosaures i milions d'espècies. Tothom ha d'entendre que qui s'adapti, sobreviurà. I els restaurants, les botigues i el petit comerç que no s'adaptin, hauran de tancar les portes. Deixem d'esperar una ajuda dels governs, que no vindrà, i que tothom intenti adaptar-se." El professor de la Universitat Colúmbia emplaça les empreses a reinventar-se, perquè els governs, diu, no han seguit l'exemple de la comunitat científica, que coopera per trobar una vacuna contra el coronavirus. Sala-i-Martín és crític amb el paper de l'Organització Mundial de la Salut, perquè, a partir de la "interpretació errònia de dades", al gener va dir que el virus no es contagiava entre humans, i després que les mascaretes no servien per evitar-lo.

El professor de la Universitat Columbia Xavier Sala-i-Martín és optimista sobre les possibilitats de trobar una vacuna per a la Covid-19: "Trobarem la solució, i la trobarem aviat." Sala-i-Martín argumenta així aquest pensament positiu: "Tenim 7.500 milions de cervells al món que s'han conjurat per resoldre un mateix problema, de forma coordinada. Això no havia passat mai abans en la història de la humanitat. Ni amb les guerres mundials, ni amb la carrera espacial, ni amb la lluita contra el canvi climàtic. Els científics i la societat civil ara remen en una mateixa direcció: posar fi a l'emergència sanitària." Una altra cosa, diu pel que fa al reconegut economista, és com s'afronta la crisi econòmica provocada per la pandèmia del coronavirus. Creu que la descoordinació de mesures farà que la solució no sigui tan ràpida. Sala-i-Martín qualifica de "fum" les previsions de recessió global que fa l'FMI: "Només fa volar coloms, perquè tot dependrà del que duri l'emergència sanitària."

Xavier Sala-i-Martín, economista i professor de la Universitat Colúmbia, ha dit, quant a l'actuació de la Unió Europea, que "sembla que la UE està repetint el mateix patró que el 2008 i això és una catàstrofe a tots els nivells: tant mèdic com econòmic". Ha explicat: "L'única solució és que el Banc Central Europeu imprimeixi diners i els regali als governs per fer front a la despesa." Pel que fa al govern central, el professor Sala-i-Martín ha dit: "Se m'escapa com pren les decisions perquè veig que hi ha grans contradiccions entre el que diuen i el que fan." També ha dit que en aquesta situació el govern espanyol no hauria d'acceptar pressions de ningú i que la prioritat, ara, és aturar el virus. Quant als recursos econòmics del govern per resoldre la pandèmia del coronavirus i les seves conseqüències, l'economista ha dit que "els diners han de venir d'Europa perquè Espanya no té ni un duro", però ha reconegut que "si en demana massa, tornarà a pujar la prima de risc".

L'economista Xavier Sala-i-Martín alerta que cal pensar tant en com s'ha de gestionar l'actual crisi pel Covid-19 com en després de la crisi. Afirma que les mesures d'estímul econòmic, com la baixada de tipus d'interès o la baixada d'impostos, s'han de prendre una vegada acabada l'emergència sanitària. Creu que ara s'ha d'incentivar les empreses de repartiment de productes, per evitar que la gent surti de casa i assegurar el màxim confinament de la població. També considera que cal ajornar tot tipus de pagament d'impostos, i fer una moratòria d'hipoteques a tothom, no solament la població amb menys recursos. "En aquests moments, tothom és vulnerable. També un empresari que té un restaurant i dona feina a 12 persones. Si ha de tancar, després no tindrem res per recuperar". Sala-i-Martín critica la UE, perquè diu que no ha actuat a temps, i també l'estat espanyol, per "sectari i incompetent".

El catedràtic d'Economia Xavier Sala i Martín considera un escàndol polític i econòmic de primera magnitud les informacions que apunten que el rei emèrit, Joan Carles I, va amagar 100 milions d'euros en un compte a Suïssa. "Això vol dir que ha estafat a Hisenda, com a mínim, 50 milions d'euros. I ara que s'acosta l'època de la declaració de la renda, com li explicaran això a la peixatera de Cornellà, que potser ha deixat de declarar 1.000 euros?". El professor de la Universitat de Colúmbia també parla dels efectes econòmics de l'epidèmia de la Covid-19. Creu que la Reserva Federal dels Estats Units s'ha equivocat abaixant els tipus d'interès: "La gent que no vol agafar creuers pel virus no comprarà bitllets perquè els crèdits siguin més barats. El que tenen és por". I diu que les baixades a la borsa no són un senyal que ha de venir una recessió.

Xavier Sala i Martín considera un error l'anomenada taxa Google recentment aprovada pel govern espanyol, perquè la tecnològica acabarà traslladant la nova figura impositiva a les petites empreses que paguen anuncis a través del seu cercador. El professor de la Universitat Colúmbia afirma que "els polítics no tenen ni idea de com funcionen els mercats", i que "la taxa Google reflecteix la incompetència de les autoritats europees". Sobre la taxa Tobin aprovada també aquesta setmana pel govern Sánchez, l'economista recorda que James Tobin en renegava, perquè ell la plantejava per gravar el canvi de divises, i no les transaccions financeres. Sala i Martín va coincidir amb Tobin a la universitat Yale. A l'informe econòmic d'avui, també parla de l'impacte econòmic mundial del coronavirus ("al final, l'impacte serà zero, però pel camí molta gent hi perdrà") i els motius de la cancel·lació del Mobile World Congress ("la histèria de la por" del virus).

El professor de la Universitat Colúmbia es remunta a 8.000 anys abans de Crist per explicar com les epidèmies han afectat la humanitat al llarg de la història. Relativitza la mortalitat del coronavirus xinès, comparant-ho amb les 600.000 morts que pot causar anualment al món la grip i alerta que el confinament de la província xinesa de Hubei "tindrà unes conseqüències brutals, segurament molt més grans que les del virus". Xavier Sala i Martín creu que l'episodi del coronavirus pot acabar demostrant que "la Xina és un gegant amb peus de fang", perquè ha construït un model de creixement econòmic a costa d'endeutar-se enormement.

El catedràtic d'Economia Xavier Sala-i-Martín fa un elogi de la paciència, la perseverança i la cultura de l'esforç. Diu que els mestres de primària "s'haurien de prendre molt seriosament com inculquen la paciència en els seus alumnes, amb el mateix èmfasi amb què inculquen les matemàtiques o la lectura". El professor de la Universitat Columbia creu que tothom hauria d'estar d'acord que el component principal de l'educació d'una persona hauria de ser l'esforç: "Si l'estudiant no s'esforça, ja pot tenir bons mestres, bones escoles o bons ordinadors, que no anirà enlloc. La gent que té molt talent i no s'esforça no va enlloc". Aquí i a la cultura anglosaxona, diu Sala Martín, "lloem la gent llesta i que no s'esforça". Els asiàtics, quan fan una lloança a una criatura li diuen: "tu sí que t'esforces".

"Donald Trump aplaudeix amb les orelles el procés d''impeachment' obert pels demòcrates contra ell", afirma l'economista Xavier Sala-i-Martín. "Els demòcrates no s'ho han pensat bé, perquè el gran beneficiari de tot això serà Trump. No hi ha dubte que les bases dels republicans agafaran l''impeachment' per acusar els demòcrates de voler guanyar les eleccions per vies no democràtiques". El professor de la Universitat Colúmbia creu que tot això pot fer que el mandatari de la Casa Blanca renovi el seu mandat a les eleccions del 2020 "encara amb més marge" que fa quatre anys. Sala-i-Martín també parla del gasoducte de Rússia i la Xina, i de les últimes proves PISA sobre el sistema educatiu.

L'economista Xavier Sala i Martín creu que Europa obligarà Espanya a augmentar els impostos tant sí com no, per reduir l'endeutament en cas de crisi o alça del preu del diner. És igual que la CEOE alerti sobre el risc de més pressió fiscal, o que Podem defensi un increment d'impostos. "És igual el que digui Podem. Espanya haurà d'apujar impostos, perquè no ha fet els deures quan l'economia anava bé. En el moment que havia de resoldre el problema del deute, no ho va fer." El professor de la Universitat Columbia afirma que "si no hi ha govern, anem millor". Defensa que amb governs provisionals o en funcions l'economia ha funcionat, i que la inestabilitat política no afecta tant com es diu l'activitat econòmica.

L'economista Xavier Sala-i-Martín explica que el president nord-americà és el primer interessat a arribar a un acord comercial amb la Xina, abans del 15 de desembre. Si no, recorda, haurà d'aplicar aranzels per valor de 400.000 milions de dòlars, i això pot generar una crisi econòmica, i acabar amb el període més llarg d'expansió econòmica de la història dels Estats Units. El professor de la Universitat Columbia recorda que "des del 1860, tots els presidents que han tingut una crisi econòmica l'any abans de renovar el seu mandat han perdut les eleccions". I cita els exemples de Jimmy Carter, Gerald Ford o Bush pare. Sala-i-Martín també valora la temptativa de l'exalcalde de Nova York d'aspirar a la candidatura demòcrata per a les presidencials del 2020. I finalment, critica la "hipocresia" de Foment del Treball per carregar contra Tsunami Democràtic: "Es queixen de pèrdues de 15 milions d'euros diaris pels talls de carreteres, però no dels 15.000 milions del dèficit fiscal".

Xavier Sala-i-Martín parla de les protestes socials que hi ha hagut recentment en diferents punts del planeta per motius polítics i econòmics: Catalunya, Hong Kong, Xile, l'Equador o fins i tot els Armilles Grogues a França. Constata que la protesta "disruptiva", que fa mal a l'economia, ha obligat molts governants a canviar la seva política. El professor de la Universitat Colúmbia analitza fins a quin punt la desigualtat social o la desafecció amb els partits polítics tenen a veure amb aquestes mobilitzacions, i quina influència tenen les eines tecnològiques en aquestes manifestacions. Però conclou que, en el cas català, "si vas amb el lliri a la mà, acabes a la presó. Si disrupciones l'economia, funciona. El camí està clar". Sala-i-Martín puntualitza, però, que ell no recomana res, ni violència ni desobediència: "Observo el que passa al món."

L'economista de capçalera d'"El matí de Catalunya Ràdio" argumenta que "si el cost d'eliminar el drenatge" del dèficit fiscal sobre l'economia catalana és una desacceleració del PIB a curt termini, pels efectes de vagues i mobilitzacions com les que ha impulsat el Tsunami Democràtic, "doncs benvinguda la desacceleració". Sala i Martín està convençut que "a la llarga, una Catalunya que determini la seva pròpia despesa i impostos, anirà molt millor. Per tant, benvinguda la gent de desordre". El professor de la Universitat Columbia celebra la concessió del premi Nobel d'Economia a tres especialistes en la investigació sobre l'economia en països pobres com Michael Kremer, Esther Duflo i Abhijit Banerjee. Kremer va ser alumne de Sala i Martín.

L'economista i professor de la Universitat Colúmbia analitza el pròxim relleu al BCE entre Mario Draghi ("un gran expert a manipular els mercats") i Christine Lagarde ("una bona negociadora, seriosa: no és bocamolla"), just després de les últimes mesures preses per l'autoritat monetària europea per frenar una nova crisi econòmica. Xavier Sala i Martín creu que l'últim discurs de Draghi, demanant a Alemanya que gasti més, ara que frega la recessió, és una "bufetada monumental" a la cancellera Angela Merkel. Sala i Martín també parla del cas Tapie, que va esquitxar Lagarde, i de les diferències entre Trump i el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, que acaba d'abaixar tipus d'interès.

Avui, a l'Informe de Xavier Sala i Martín, el professor de la Universitat de Columbia analitza la situació de l'economia mundial. La cimera G-7 està obsoleta? Trump intenta suavitzar la tensió comercial amb la Xina? Alemanya perd força com a motor econòmic d'Europa? Quin impacte tindria un Brexit sense acord per l'economia del Regne Unit? Sala i Martín intenta respondre, a "El matí de Catalunya Ràdio", a totes aquestes preguntes.

L'economista Xavier Sala i Martín és critic amb els exàmens de selectivitat, i diu: "Si ens focalitzem durant un any en un mateix examen, es desincentiva la curiositat." I ha afegit: "Si tu memoritzes coses perquè sí, després de dues setmanes ho has oblidat tot." Per Sala i Martín, "hauria de primar la curiositat. El que et queda és el que tens ganes d'aprendre".

L'economista Xavier Sala i Martín alerta que les xifres d'inversió estrangera, a Catalunya o a Madrid, són molt distorsionables, perquè una operació de compra d'una empresa per part de multinacionals -com va passar amb Abertis, l'any passat- pot alterar significativament les dades de l'any en qüestió. Per això recomana no treure'n grans conclusions polítiques i econòmiques sobre la capacitat del territori d'atraure capital de fora. El professor de la Universitat Colúmbia també parla de la taxa d'emprenedoria a Catalunya, que, segons un estudi recent, és del 8%. Distingeix els emprenedors que ho són per necessitat dels que ho són perquè veuen una oportunitat de mercat. I recorda que els seus estudiants, als Estats Units, "tots volen ser Bill Gates" i innovar. En canvi, a Catalunya, nota que hi ha més una "actitud de funcionari". Això és clau, diu Sala i Martín, en l'àmbit de la innovació: és important tenir una actitud emprenedora i no funcionarial buscant feines segures.

L'economista Xavier Sala i Martín alerta de les conseqüències sobre la prohibició a les empreses tecnològiques nord-americanes de tenir relacions comercials amb el gegant asiàtic Huawei: "va més enllà de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, i tindrà conseqüències molt greus". El professor de la Universitat Columbia assegura que les dues potències "s'estan jugant la supremacia econòmica, política i militar del segle XXI. Des que va caure el mur de Berlín, el món ha estat dominat per una sola potència, i ara de sobte, els americans s'han adonat que els xinesos els fan competència". La clau, per Sala i Martín, és tenir el control de la xarxa 5G, l'autopista del "big data". I Trump s'ha adonat que Xi Jinping els porta avantatge. "Anem cap a una nova guerra freda", conclou.

L'economista de capçalera d'"El matí de Catalunya Ràdio" creu que s'ha de treure una lliçó de la victòria de la candidatura independentista a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona: "la revolució de les petites empreses" en una institució dominada, fins ara, per l'establishment empresarial. Segons Xavier Sala i Martín, "l'ANC ha sabut aprofitar un buit: que fins ara ningú votava" en aquestes eleccions (a penes un 1% dels que ho poden fer). "Què passaria si els petits accionistes d'una companyia es posessin d'acord" per tombar decisions de les multinacionals?, es pregunta Sala i Martín. Això també podria passar al Barça, apunta. "Si t'organitzes pots acabar manant."

L'economista Xavier Sala i Martín alerta que l'economia europea no té xarxa de seguretat davant de futures recessions perquè els tipus d'interès estan a nivell zero. Ha dit que, quan pugin els tipus, "s'hauran de fer unes retallades brutals". I ha afegit: "Ara que les coses van bé, el govern espanyol hauria de guardar diners, però segurament se seguirà endeutant i això és un gravíssim error." Segons Sala i Martín, la clau són les pensions. Ha remarcat que la jubilació de la generació del "baby boom" genera un problema demogràfic per finançar aquestes prestacions. Cada vegada hi haurà més pensionistes i menys treballadors joves, i això farà que els avis "tinguin cada cop més poder" sobre els polítics.

Fa deu dies es van oficialitzar els contactes entre els dos principals bancs d'Alemanya, el Deutsche Bank i el Commerzbank, per negociar una possible fusió. Sala i Martín analitza aquesta situació i es pregunta "per què els alemanys volen tenir un banc més gran". L'economista català diu que a qui interessa aquesta operació és als polítics alemanys. I pronostica que els bancs aniran perdent negoci i cada vegada seran més petits. Per tant, aquesta gran fusió va "en contra del sentit de la història".

L'economista Xavier Sala i Martín explica la dificultat de viure a Veneçuela amb un IPC del 10.000% al mes. Diu que el govern veneçolà de Nicolás Maduro alimenta aquesta hiperinflació, perquè continua imprimint bitllets de bolívars a cost zero. Creu que les sancions dels Estats Units li faran molt mal, i pronostica que la Xina i Rússia deixaran caure Maduro quan ja no els interessi mantenir-lo al poder. Sobretot, si no els paga el deute que Veneçuela té amb aquests dos països.

L'economista i professor de la Universitat Colúmbia fa una analogia entre el conflicte de taxistes i els cotxes amb llicència VTC i el luddisme, una forma de protesta que va néixer el segle XIX en contra de la industrialització. "Els taxis no poden aturar el progrés tecnològic", afirma Xavier Sala i Martín, que critica les mesures que aquest sector vol per fer front a la competència dels vehicles de plataformes com Uber o Cabify. Sala i Martín parla des de Davos, on participa a les sessions del Fòrum Econòmic Mundial. "Em va fer por", diu, referint-se al discurs del nou president del Brasil, el populista Jair Bolsonaro, sobre el canvi climàtic: "Aquest senyor està disposat a tallar els arbres que calgui" al país de l'Amazones.

Donald Trump s'ha negat a firmar els pressupostos si no inclouen una partida per finançar el mur amb Mèxic. Què significa el 'shutdown' a l'administració dels Estats Units? I quines implicacions té per a la gent (tant treballadors com ciutadans) aquest tancament del govern? En parlem amb l'economista Xavier Sala i Martín, que avui fa el seu informe des de l'estudi 1 de Catalunya Ràdio. Sala i Martín també analitza la figura de Trump i parla de l'alentiment econòmic mundial, sobretot a Europa, la Xina i el Japó, i del que implica la recent caiguda de la borsa als Estats Units.

No només per la protesta dels Armilles Grogues. França té un problema econòmic gruixut per l'elevat endeutament, que frega gairebé el 100% del PIB, com Espanya. Xavier Sala i Martín entén que la popularitat d'Emmanuel Macron hagi baixat tant. Entre altres coses, perquè inicialment va menysprear aquest moviment, que demana congelar l'ecotaxa sobre els carburants. L'economista diu, però, que un dels premis Nobel d'Economia d'aquest any, William Nordhaus, està d'acord amb Macron, de gravar fiscalment les emissions contaminants. Nordhaus ha guanyat el premi per la seva teoria sobre l'impacte del creixement econòmic en el canvi climàtic. Sala i Martín també celebra l'altre Nobel d'Economia, Paul Romer, per la seva teoria sobre l'economia de les idees, que és el camp d'investigació econòmica, precisament, del professor de la Universitat Colúmbia.

El govern de Pedro Sánchez té el seu ministre d'Exteriors, Josep Borrell, contra les cordes amb múltiples peticions de dimissió per la multa de 30.000 euros que li ha imposat la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per una infracció "molt greu" en haver fet ús d'informació privilegiada. En parlem amb Xavier Sala i Martín en el seu "Informe econòmic".

Avui, parlem amb l'economista Xavier Sala i Marín de la relació entre el poder financer i el poder polític, arran de l'enrenou del Suprem sobre l'impost de les hipoteques i el decret llei del govern Sánchez, que trasllada el pagament de l'impost d'actes jurídics documentats del client al bancs. Segons Sala i Martín, "Pedro Sánchez i el seu govern no han estudiat economia perquè els impostos els paguen qui decideixen els mercats". També ha dit que els bancs tenen un enorme poder i que les entitats financeres "van invertir d'una manera boja perquè, en el fons, sabien que les rescatarien".

Xavier Sala i Martín, catedràtic d'Economia i professor a la Universitat Colúmbia de Nova York, parla d'aquest projecte de pressupostos per al 2019 i també l'augment del salari mínim interprofessional fins als 900 euros en 14 pagues. També ens comenta el tema de la fuga de dipòsits després de l'1-O i les pressions polítiques que hi va haver.

En el seu "Informe econòmic", l'economista Xavier Sala i Martín parla de la importància de tenir bones infraestructures per a l'economia. Sala i Martín ha dit que "sobre el paper, Espanya té enormes infraestructures, però que no serveixen per a res". I ha afegit: "Les infraestructures s'han de crear de manera intel·ligent." Sala i Martín conclou: "Fer les infraestructures pel simple fet de fer-les no garanteix que després vingui el negoci."

El professor de la Universitat Colúmbia assegura que el discurs econòmic catastrofista pel referèndum d'independència de fa un any s'ha evidenciat que era "una grandíssima farsa". Xavier Sala i Martín argumenta que "l'impacte econòmic real i fins i tot el fiscal" ha estat gairebé nul. Ho afirma l'endemà que la Generalitat ha tret un informe sobre el trasllat de les seus de 2.500 empreses fora de Catalunya els últims 10 mesos. "Si mirem el dia a dia, no ha canviat res: tots els treballadors i les activitats continuen a Catalunya" malgrat el canvi dels domicilis socials. Sala i Martín també treu lliçons dels 10 anys de la crisi de Lehman Brothers: "Si alguna cosa hem après és que els americans tenien raó, i amb més dèficit se'n van sortir bé de la crisi. Europa, no, amb l'austeritat de Merkel". L'altra gran lliçó, segons l'economista, és "l'enorme poder polític de les entitats financeres: els governs prefereixen que caiguin empreses que rescatar bancs. Els bancs són com deus".

L'economista Xavier Sala i Martín deixa al descobert què hi ha al darrere del lema "Amèrica primer", la política proteccionista que impulsa Trump des de la Casa Blanca. El professor de la Universitat de Columbia també analitza la fi de la intervenció financera sobre Grècia, el rescat econòmic més gran de la història moderna que, després de vuit anys de reformes, privatitzacions i d'una injecció de 289.000 milions d'euros, deixa un país amb un milió més d'aturats i amb un estat del benestar retallat.

L'economista Xavier Sala i Martín creu que el preu del petroli no serà tan determinant per a l'economia d'aquí a uns anys com ho és ara, perquè les noves tecnologies n'estan abaratint l'extracció i perquè cada vegada tenen més sortida les energies alternatives. "L'any 1974, quan hi va haver la pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial, el preu del petroli era fonamental. Ara, quan puja la gasolina hi ha un repunt de la inflació, però l'efecte no és devastador, com abans". El professor de la Universitat Colúmbia també parla del Mundial de futbol de Rússia i de la geopolítica que envolta l'esdeveniment, i de l'estratègia de Donald Trump després de carregar contra el Canadà i la UE a l'última reunió del G7. I avisa que Europa s'equivocarà si respon amb més aranzels al proteccionisme de Trump, perquè això ho acabaran pagant els ciutadans de la UE. "Si els americans es tiren un tret al peu, el millor que pots fer és riure, no tirar-te'n tu un altre."

Per què magnats russos, nord-americans, xinesos i xeics àrabs inverteixen en futbol europeu? És per fer negoci, o per guanyar prestigi? El professor de la Universitat Colúmbia respon aquesta i altres qüestions sobre el finançament dels clubs i l'impacte d'aquest sector sobre l'economia. "Qui entri al món del futbol pensant-se que es farà ric s'emportarà un desengany", sentencia Xavier Sala i Martín. "Els beneficis dels clubs acaben sent zero, perquè els ingressos acaben servint per pagar els sous dels jugadors i els traspassos." Sala i Martín també explica per què la Premier League anglesa té més competència, gràcies a un repartiment més equitatiu dels drets televisius dels partits.

L'economista i professor de la Universitat Colúmbia adverteix que la polèmica pel màster en Dret Públic de la presidenta madrilenya Cristina Cifuentes no fa mal només, a la Universitat Rey Juan Carlos, sinó a totes les universitats espanyoles. Xavier Sala i Martín alerta que el ressò mediàtic mundial del cas afecta el prestigi de tots els títols acadèmics a l'estat espanyol. "Trobo a faltar una resposta contundent de tots els rectors d'universitats espanyoles". Sala i Martín també parla del declivi dels grans centres comercials als Estats Units, sobretot, per l'auge del consum en línia. Posa d'exemple la fallida de la multinacional de joguines Toys'r'us, i afirma que tot el negoci d'intermediació acabarà desapareixent, perquè els consumidors ho poden trobar més barat a internet. I per trobar una atenció personalitzada, van a la botiga física. Quan no la troben, com en el cas de Toys'r'us, busquen alternatives.

L'economista i professor de la Universitat Colúmbia creu que l'espiral d'imposició d'aranzels entre els Estats Units i la Xina pot acabar generant una nova crisi econòmica global. "L'Organitzacio Mundial del Comerç i totes les persones intel·ligents del planeta hi estan en contra. Només hi estan a favor els psicòpates d'extrema dreta, com Trump, o l'extrema esquerra". Segons Xavier Sala i Martín, les mesures proteccionistes del president nord-americà responen a arguments de racionalitat política i no econòmica. "S'està pagant un preu perquè unes quantes empreses ineficients de l'acer als Estats Units puguin sobreviure, en els estats que van donar la victòria a Trump".

L'economista i professor de la Universitat Colúmbia explica que si els homes tenen més posicions de poder a l'empresa i sous més alts és, entre altres raons, perquè les dones decideixen tenir fills. "Les empreses acaben penalitzant les treballadores abans que surtin del mercat laboral temporalment, fins i tot abans de saber si volen tenir fills". El Dia internacional de la Dona, Xavier Sala i Martín argumenta que si les dones treballen menys hores que els homes i cobren menys és perquè són mares. Fan menys hores extra, tenen menys complements salarials i moltes fan reducció de jornada per tenir cura de la família. Compara el comportament de les noies joves en tribus masclistes com els massais de Kènia i les tribus matriarcals dels khasi a l'Índia per explicar que les societats occidentals s'assemblen més als massais que als khasi. També parlem de la publicació del seu llibre "La invasió dels robots" basat en la segona temporada de la sèrie de TV3 "Economia en colors".

Després de l'elecció de Luis de Guindos com a vicepresident del Banc Central Europeu per part de l'Eurogrup, Xavier Sala i Martín posa en qüestió la neutralitat de l'encara ministre d'Economia. "Què farà el senyor De Guindos quan el truqui Rajoy per demanar-li tipus d'interès més baixos?", es pregunta. L'economista i professor de la Universitat Colúmbia explica que la tria de De Guindos és producte d'interessos i equilibris polítics a la UE. Angela Merkel vol que la presidència del BCE estigui en mans d'un alemany, i la proposta del ministre espanyol respon a un "canvi de cromos: demostra que Europa no és una democràcia, sinó una 'despatxocràcia'."

Xavier Sala i Martín trobaria una "mala idea" que el ministre d'Economia espanyol fos vicepresident del BCE. "Els bancs centrals funcionen millor quan són governats per tècnics que per polítics. No m'oposo que proposin un espanyol per al càrrec, però que sigui un espanyol bo". El professor de la Universitat Colúmbia també aborda la presència de robots a l'economia, cada vegada més intensa. Inicialment, explica, "els robots substituïen el múscul humà, la força. Ara ja substitueixen el cervell". I això porta a dilemes. Per exemple, si un cotxe pilotat per un robot atropella algú, ho farà d'acord amb un codi que haurà fet algun humà. I es pregunta: "El propietari del codi amb què s'ha programat el robot serà responsable de l'atropellament?".

Per Xavier Sala i Martín, el risc més gran per a l'economia mundial aquest any, a més dels geoestratègics, és la previsible pujada del preu del diner. Sobretot a Europa, on el BCE no solament pot abandonar la política de tipus d'interès zero, sinó que reduirà la injecció de liquiditat als bancs. Això farà que "alguns bancs espanyols" pateixin, subratlla Sala i Martín, basant-se en un informe de l'FMI. Per l'economista i professor de la Universitat Colúmbia, "els governs i les empreses que han viscut dels tipus d'interès baixos tindran problemes greus". No patiran els que tinguin hipoteques a tipus fix. En qualsevol cas, pel 2018 l'economia mundial creixerà un 3%.

L'economista i professor de la Universitat Colúmbia explica per què té tant èxit el bitcoin. "La necessitat de privacitat pot fer que la tecnologia de les criptomonedes triomfi per sobre de les targetes de crèdit." L'anonimat a l'hora de fer pagaments és un element essencial en les transaccions, i amb l'ús de targetes tot queda registrat.

Xavier Sala i Martín centra avui la seva secció en les eleccions i l'economia, però abans demana exercir el seu paper de ciutadà i lamenta "la irregularitat que representen aquestes eleccions. A Junqueras no l'hem sentit i a Puigdemont ho hem fet a través d'un plasma". Per això, l'economista opina que si el que està passant a Catalunya passés a un país africà, "tots els legalistes estarien donant lliçons de democràcia, dient que hi ha candidats que no poden parlar". Dit això, i sobre l'economia, Sala i Martín insisteix que no es pot entendre l'argument de la por de la inseguretat jurídica o de quedar fora d'Europa perquè res d'això no podria passar mentre Espanya no reconegués Catalunya. En la mateixa línia també desmenteix que l'actual situació política hagi estat la causa de la davallada del turisme.

Per què el rendiment de les noies, en totes les etapes de la vida educativa, és més alt que el dels nois? El professor de la Universitat Colúmbia en dona la seva visió, partint que no hi ha teories concloents sobre això. PISA acaba de publicar un estudi, segons el qual les estudiants de 15 anys treballen més bé en equip per resoldre problemes que els nois. Xavier Sala i Martín, habitualment crític amb les avaluacions de PISA, celebra que aquesta vegada els analistes de l'OCDE posin el focus en la col·laboració entre alumnes, i no solament en el nivell de matemàtiques, ciències i comprensió lectora: "A l'escola és molt important saber treballar en equip. A la vida real es fa el que està prohibit als exàmens: buscar a Google i treballar en equip."

Un any després de l'elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units, Xavier Sala i Martín constata que si l'economia d'aquest país està en plena expansió no és per les polítiques de la nova administració nord-americana. "Cap de les reformes que va prometre Trump s'ha pogut fer", diu el professor de la Universitat de Colúmbia. Sala i Martín destaca un símptoma de la bonança econòmica: l'alça d'un 11% dels sous baixos del sector industrial. També comenta el nomenament del futur president de la Reserva Federal, i la gira asiàtica de Trump.

L'economista i professor de la Universitat Colúmbia adverteix que si s'aplica a Catalunya l'article 155 de la Constitució i això causa revoltes socials i vagues indefinides, l'economia catalana i l'espanyola poden col·lapsar. "Però això no seria culpa de la independència en si mateixa, sinó de la falta d'acord." Sala i Martín explica les 4 o 5 raons que poden haver portat gairebé 700 empreses a traslladar la seva seu social fora de Catalunya. "Els efectes fiscals són quasi nuls. El que sí que té conseqüències econòmiques és la incertesa tant de la independència sense pacte com de la reacció brutal de l'estat espanyol."

El professor de la Universitat Colúmbia nega amb rotunditat l'afirmació del ministre d'Economia espanyol, que el PIB català cauria un 30% amb la independència. "En el pitjor dels casos, que és una guerra, el PIB d'Ucraïna va caure un 15%, i l'any posterior va créixer un 6%." També diu que no és tan greu estar fora de la UE. "Noruega i Suïssa són dels països més rics d'Europa, i no estan a la UE." Xavier Sala i Martín critica el ministre per haver mentit sobre el rescat bancari. "Per tant, Luis de Guindos, que expliqui contes de monstres als nens petits, perquè als adults ja no ens fa por." Avala l'estudi de la Generalitat que diu que un estat català seria més solvent per pagar pensions que la Seguretat Social espanyola, i explica que intentarà venir a votar l'1 d'octubre. La gravació d'aquest espai d'"El Matí de Catalunya Ràdio" es va fer abans de la macrooperació policial i judicial per evitar el referèndum.

Per què els productes alemanys són els més ben valorats? Per què els espanyols estan a la vintena posició al rànquing dels "made in"? Què valora el consumidor en una marca, i en un producte fet en un determinat país o en un altre? Aquestes qüestions, i d'altres, les aborda l'economista Xavier Sala i Martín, a l'informe econòmic d'"El matí de Catalunya Ràdio". Acabat d'aterrar de Brussel·les, on gravava nous episodis de la sèrie per a TV3 "Economia en colors", va viure de ben a prop l'intent d'atemptat terrorista a l'estació central de la capital belga: "Estàvem gravant a 200 metres de l'estació." Una circumstància similar li va passar l'11S del 2001: era a Wall Street quan el primer avió es va estavellar a les Torres Bessones de Nova York. El professor de la Universitat Colúmbia explica que els productes "made in Spain" són valorats sobretot per una alta relació qualitat-preu o perquè els xinesos tenen una mala valoració, per les condicions laborals en què es fan.

L'informe econòmic de Xavier Sala i Martín se centra en la viabilitat d'un estat català. El dia abans de conèixer la data i la pregunta del referèndum, el professor de la Universitat Colúmbia assegura que una Catalunya independent tindria un superàvit fiscal de 14.000 milions d'euros. Afirma que no estarien en perill les pensions dels catalans, com assegura la campanya del PP català, amb una foto de Jordi Pujol i Marta Ferrusola. "Qui corre el risc de no cobrar les pensions són els espanyols", diu. A més, apunta: "Que el PP jugui amb la corrupció potencial dels Pujol és com el vampir acusant els altres de no donar sang. Mireu a casa vostra abans de parlar de corrupció". Sala i Martín està gravant la segona temporada de la sèrie per a TV3 "Economia en colors", on parlarà d'estafes financeres, de si Messi cobra massa, de si els diners fan la felicitat o de quina és la millor festa del món, des del punt de vista econòmic: "Sant Jordi", avança. S'emetrà a la tardor.

El professor de la Universitat Colúmbia veu bé les propostes de simplificar la normativa del nou president francès, Emmanuel Macron. "El gran problema de França és que són proteccionistes de lobbies: sectors que ells en diuen estratègics." I posa un exemple: "Quan un país diu que el iogurt és un sector estratègic, o la població té un greu problema de flora intestinal o potser té una empresa, Danone, que demana ajuda al poder." Pel catedràtic d'Economia, les polítiques de Macron són una incògnita mentre no se sàpiga si tindrà prou suport parlamentari, com Trump. El fet que no pertanyi a cap dels dos grans partits evidencia que "el món ja no es divideix entre dretes i esquerres, sinó entre pro globalització i antiglobalització". L'Informe Sala i Martín d'"El matí de Catalunya Ràdio" també aborda la robotització, la primera bufetada de la UE a Uber i el processament de Rato i Acebes per la sortida a borsa de Bankia: "Tan responsable és Bankia com els reguladors, el Banc d'Espanya."

La setmana que fa 100 dies que Donald J. Trump va arribar a la Casa Blanca, el catedràtic d'Economia Xavier Sala i Martín aborda la rebaixa fiscal plantejada pel president nord-americà: "L'impost de societats que paguen les empreses nord-americanes és molt més alt que a Europa." La qüestió és si tindrà el suport del Partit Republicà al Congrés quan presenti els pressupostos. Ja li van tombar la reforma de l'Obama Care, i els republicans són contraris a generar més dèficit, si abaixa impostos i puja la despesa. En termes comercials, Trump manté una "política estúpida i perjudicial" per al seu propi país, insistint en el proteccionisme, encara que l'FMI no li hagi esmenat la plana a l'última reunió semestral de la institució, a Washington. Sobre els casos de corrupció que esquitxen la política espanyola i catalana, Sala i Martín alerta que "quan l'economia torna a anar bé, els lladres tenen més per robar" i confia que no es torni a caure en els mateixos errors del passat.

El catedràtic d'economia vaticina un procés llarg i complicat de negociació del Brexit: "Una jugada de pòquer rere l'altra, plena de farols". Creu que les institucions europees voldran que els britànics "siguin humiliats" per evitar que cap altre soci de la UE pretengui sortir de la Unió, i de passada frenar els "extremismes de dretes i esquerres". Tot i això, pronostica que el Regne Unit continuarà tenint accés al mercat comú: "A ningú l'interessa una guerra comercial". A l'"Informe Sala i Martín" d'"El matí de Catalunya Ràdio", el professor de la Universitat Colúmbia també parla del final de la crisi econòmica mundial, que ha durat deu anys. "Per primer cop des del 2007, cap dels quatre motors econòmics (els Estats Units, Europa, la Xina i el Japó), està en crisi."

El catedràtic d'Economia critica la proposta del president francès, François Hollande, d'una Europa amb diferents velocitats d'integració per evitar el risc que més països marxin de la UE, com el Regne Unit. La Unió Europea té quatre grans problemes, segons Sala i Martín: "Ningú sap qui és Donald Tusk ni Jean-Claude Juncker", els màxims dirigents comunitaris no són escollits directament. "La gent no sap què fa Europa. I tots els polítics la utilitzen com l'ase dels cops per justificar polítiques impopulars." A la vegada, els polítics fan servir Europa "com la vaca que s'ha de munyir", per obtenir recursos. El professor de la Universitat Colúmbia també pronostica que, després de la pujada de tipus d'interès als EUA, en seguirà una altra a Europa, quan la inflació es dispari, i això perjudicarà la gent que tingui deutes.

El catedràtic d'economia creu que Bill Gates està equivocat quan planteja que hi hagi impostos sobre els robots per compensar la pèrdua de llocs de treball que provoca la implantació creixent de la intel·ligència artificial a les empreses. Sala i Martín explica que cap dels canvis tecnològics des de la primera revolució industrial ha generat més atur global. Han fet l'economia més competitiva, diu, i s'han creat ocupacions d'acord amb les noves necessitats. "La història ens diu que sempre que hi ha hagut un canvi tecnològic, el consum ha crescut". D'altra banda, el professor de la Universitat Colúmbia critica l'informe sobre competitivitat regional de la UE perquè utilitza dades desfasades i incompletes: "el podem llençar directament a les escombraries".

Pel professor de la Universitat de Columbia és evident que, amb la investigació judicial de l'antiga cúpula del Banc d'Espanya pel cas Bankia, la sortida a borsa de l'entitat no va estar ben supervisada. Sobre l'encariment de la factura elèctrica, Sala i Martín creu que Rajoy podria prendre mesures per fer baixar el preu de la llum, perquè "el 60% del preu de l'energia el controla el govern. Prefereix complir amb el dèficit de Merkel". També comenta la derrota del Barça al camp del PSG. Veu difícil passar l'eliminatòria de la Champions.

El professor de la Universitat Colúmbia clama al cel per l'ordre executiva del nou president nord-americà, Donald Trump, restringint l'entrada de ciutadans de set països de majoria musulmana. A més de ser una mesura inhumana, creu que serà una "tragèdia" des del punt de vista econòmic, perquè sense la captació de talent estranger, els EUA poden perdre el lideratge tecnològic. També explica que al Fòrum Econòmic Mundial de Davos preocupaven els efectes de la quarta revolució industrial, la tecnològica, i els col·lectius que no s'han beneficiat del creixement global. "Veurem robots que escriuen poesia", apunta.

Repàs crític de l'informe PISA sobre el nivell educatiu de 72 països. El professor de la Universitat Colúmbia lamenta que la prova que impulsa l'OCDE només avaluï comprensió lectora, matemàtiques i ciències i, en canvi, deixi de banda matèries com la música o l'art. Diu que cal fomentar la creativitat. "L'observació és la clau de la innovació. I la millor manera d'observar és pintar." Sala i Martín veu essencial tenir esperit crític i ser curiós, per aprendre de veritat. "La curiositat que tenien els nens l'hem matat."

El professor de la Universitat Colúmbia adverteix que la política econòmica del president electe dels Estats Units és una gran incògnita. Afirma que el proteccionisme que promou serà un desastre. En aquest sentit, diu que la filosofia de posar aranzels als productes estrangers per protegir llocs de treball a casa és una política equivocada. Vingui de Donald Trump o de Podem. Pronostica que la Reserva Federal apujarà els tipus d'interès aviat, i que això pressionarà el BCE perquè també encareixi el preu del diner a Europa.

Xavier Sala i Martín nota un ambient més optimista al Fons Monetari Internacional. Després de la reunió de Washington de la setmana passada, creu que hi ha menys por sobre una crisi econòmica a la Xina. El professor de la Universitat Colúmbia posa en qüestió els pronòstics de l'FMI, i alerta que el Brèxit pot ser dur pel Regne Unit si no s'afanya a firmar tractats de lliure comerç amb la UE. Sobre les eleccions als Estats Units, pensa que Donald Trump està gairebé acabat després del segon cara a cara televisat amb Hillary Clinton i lamenta que "la campanya presidencial dels Estats Units s'ha convertit en un circ".

L'economista Xavier Sala i Martín desconfia dels models econòmics que proposen els dos candidats a la presidència dels Estats Units, Hillary Clinton i Donald Trump. "Tots dos són dolents". El professor de la Universitat Columbia desgrana l'informe de Competitivitat Global del Fòrum Econòmic Mundial, que s'acaba de publicar, i del qual n'és autor. Espanya ocupa el lloc 32 de 138 països en termes de competitivitat. També aborda l'efecte de la firma de la pau amb les FARC a Colòmbia, país que ha visitat recentment.

Encetem temporada de l'"Informe Sala-i-Martín" i analitzem la sanció que la Comissió Europea ha imposat a Apple i a Irlanda per evasió fiscal i parlem també de... castells!! El professor de Columbia no s'ha volgut perdre la diada de Sant Fèlix. La sanció europea, segons el col·laborador del Matí de Catalunya Ràdio, és un error, en primer lloc perquè Apple es va acollir a la legalitat que li oferia el govern irlandès i en segon lloc perquè considera que l'ofensiva generarà més evasió i no aprofita l'opció de potenciar la cooperació internacional.

L'economista de la Universitat Colúmbia analitza els escenaris oberts arran del triomf del Brexit al referèndum del Regne Unit. Segons Sala i Martín, la Unió Europea necessita urgentment reformar-se si no vol que augmenti aquest sentiment de ràbia cap a les seves institucions. Ara, la solució -diu- no passa per castigar el Regne Unit, sinó per abordar amb intel·ligència els canvis imprescindibles per democratitzar els òrgans de decisió de la UE.

Xavier Sala i Martín interpreta el que pot suposar per a Catalunya que la Generalitat funcioni amb els pressupostos prorrogats de l'any passat, després del no de la CUP al projecte del 2016. A més, l'economista de la Universitat Colúmbia analitza les campanyes a favor i en contra de la permanència del Regne Unit a la Unió Europea

Sala i Martín analitza la incidència del futbol en el creixement econòmic. En el cas de la Premier League subratlla que el repte és capitalitzar la gran inversió que han fet fins ara els clubs, amb uns resultats esportius millors.

El professor Sala i Martín alerta que el món ha entrat en una dinàmica, no de recessió, però sí d'alarma. Argumenta que els estímuls que l'any passat feien créixer el PIB han anat desapareixent i hi ha diversos focus d'incertesa que obliguen a ser més cauts.

El professor Sala i Martín subratlla els desequilibris imposats pel govern central a les comunitats autònomes en els objectius de dèficit públic. També s'ha referit a l'escàndol dels anomenats "papers de Panamà" preguntant-se per què hi ha lleis que permeten l'existència de paradisos fiscals.

El professor Sala i Martín enumera 3 característiques dels paradisos fiscals: impostos anormalment baixos, secret bancari (a diferents nivells) i una regulació i supervisió fiscals més aviat laxes. Subratlla que als paradisos fiscals també s'hi veuen diferents tipus d'evasió d'impostos: d'una banda, els obtinguts a través d'activitats legals i, de l'altra, els aconseguits amb negocis il·legals. El professor de la UPF i Colúmbia detalla també les diferències entre evasió i elusió d'impostos.

Xavier Sala i Martín alerta que una eventual sortida britànica de la UE pot causar més perjudicis a la resta d'Estats membres que no pas al mateix Regne Unit. El professor de la UPF i de la Universitat de Columbia adverteix sobre el risc que comporta per Europa aquesta hipotètica sortida, sobretot en l'àmbit financer. No descarta que en aquest cas acabin desapareixent els principals centres financers europeus -inclòs el de la City de Londres- en benefici d'altres ja existents, com ara el de Dubai o Hong Kong.

Xavier Sala i Martín diu que "el món evoluciona amb les idees, però moltes d'aquestes idees no vénen de l'+D". Subratlla la necessitat d'una reforma del model educatiu que prepari les noves generacions per accedir a un mercat laboral on les persones hauran de competir cada cop més amb les màquines.

El professor Xavier Sala i Martín fa un repàs pels principals factors que desestabilitzen actualment els mercats financers internacionals. Els dubtes sobre la Xina, la moderació de la reactivació als Estats Units i l'estancament europeu, entre alguns dels principals motius de preocupació per l'economia global.

El professor de la UPF i la Universitat Columbia analitza el moment que travessa l'economia xinesa i els efectes que pot tenir a la resta del món. Diu que "els mercats, a la llarga, l'encerten (tanta gent tonta no hi ha, al món) però no sempre és així". Ara bé, Sala i Martín aclareix que no sabem si la situació al gegant asiàtic és tan greu per contagiar la resta del món. Alerta que el govern xinès s'ha equivocat en algunes de les mesures que ha imposat per evitar el col·lapse de les borses nacionals. Apunta que algunes d'aquestes mesures el que han fet és -contràriament al que buscaven- provocar més dubtes en els inversors. "Em sorprèn l'aura d'invencibilitat que es concedeix normalment als governs xinesos", diu Sala i Martín. Afegeix que el govern xinès és conscient que té un problema amb el seu model de creixement i que, com més posposin la seva reforma econòmica, més gran serà la caiguda.

Sala i Martín adverteix que "és una incògnita el ritme de pujada dels interessos als EUA", i es pregunta si "ho faran de cop fins al 4% o a poc a poc". En qualsevol cas, sí que té clar que si als Estats Units pugen els interessos i a Europa, no, el capital que busca rendiment anirà cap allà. Sobre els factors que influeixen les polítiques econòmiques, Sala i Martín també adverteix que "si el preu del petroli baixa, els països que el venen, pateixen". És el cas de l'Amèrica Llatina, on Espanya hi té interessos, recorda. En aquesta línia també sospesa que l'Aràbia Saudita podria estar abaixant el preu del petroli expressament per aturar el "fracking" dels Estats Units. I un últim apunt, un comentari sobre per què baixa la borsa. Diu que hi ha raons que poden ser racionals, i d'altres, i en el cas espanyol apunta que "és possible que Espanya no vagi tan bé com ens diuen".

El professor Sala i Martín ha volgut ampliar els guions del programa de TV3 "Economia en colors" i ho ha fet sobre el paper. Vuit capítols que repassen alguns dels conceptes bàsics d'una ciència que ell ha volgut fer comprensible i amena per a la gran audiència. La riquesa dels països, el món de les finances, els diners o l'ajuda al desenvolupament són algunes de les qüestions sobre les quals tracta ell llibre i que ha explicat a l'"Informe Sala i Martín".

El professor Sala i Martín alerta dels dubtes que planen, no només sobre la reactivació espanyola, sinó en general sobre l'economia mundial. Recorda que l'evolució positiva dels últims mesos s'ha donat en un context global molt favorable, però que no queda clar què passarà en els pròxims mesos, si l'actual conjuntura s'acaba. Diu que el govern espanyol hauria de preguntar-se sobre les estratègies que caldrà seguir en cas que això passi. Sala i Martín també ha fet un repàs de la situació a la Xina i de com l'evolució del seu PIB pot afectar el panorama econòmic internacional.

Coincidint amb una nova edició del Barcelona Meeting Point, Xavier Sala i Martín analitza la situació de l'economia espanyola postbombolla immobiliària. Apunta que el sector de la construcció s'està recuperant a poc a poc, però que no tornarà als nivells anteriors a la crisi i que -de fet - seria contraproduent que ho fes perquè, per anar bé, aquest sector no hauria de representar mai més del 4% del PIB estatal (recorda que en els millors temps va arribar al 15%). El professor Sala i Martín adverteix que l'actual preu baix del diner pot acabar convertint-se en una amenaça per a la recuperació mundial. Diu que el gran dilema ara és saber què s'ha de fer amb els tipus d'interès, tant als EUA com a la UE.

L'eficiència del mercat laboral, l'educació primària, la salut, les infraestructures... són alguns dels indicadors que serveixen per mesurar el nivell de competitivitat d'una economia. A l'"Informe Sala i Martín", el professor de la Universitat Colúmbia explica la metodologia que aplica en l'elaboració de l'Informe de Competitivitat Global en col·laboració amb el Fòrum Econòmic Mundial. Aquest informe avalua l'eficiència de 140 economies d'arreu del món, que equivalen al 98,3% del PIB mundial.

L'economista desmunta les tesis del governador del Banc d'Espanya sobre els riscos que comportaria la independència per a Catalunya i denuncia aquells que intenten manipular el vot de la gent a partir d'afirmacions d'aquesta mena. Sala i Martín subratlla que en economia el que compta són els fets i no les paraules, i recorda que les inversions estrangeres a Catalunya aquest any quintupliquen les del 2014 i són les més altes de la història. Això, segons ell, demostra que, contràriament al que afirmen algunes veus, les empreses confien plenament en l'economia catalana. També s'ha referit a les pensions, i ha advertit que l'estat espanyol està obligat per llei a pagar-les. I si deixa de fer-ho -diu Sala i Martín- "tranquils, perquè les pagarà el govern de la Generalitat".

Xavier Sala i Martín puntualitza que aquests serien uns ingressos que obtindria el país -no la Generalitat-, i que correspondrien a la presència de totes les institucions que ara són a Madrid o altres llocs de l'Estat, i que en cas d'independència s'haurien de crear aquí. L'economista contradiu així les tesis de Josep Borrell, que en el seu últim llibre redueix considerablement aquest dèficit fiscal. En relació amb si una Catalunya independent hauria o no d'assumir part del deute públic espanyol, Sala i Martín creu que finalment aquesta serà una qüestió que caldrà negociar. En qualsevol cas -subratlla- el que haguem d'assumir, en cas de negociació, sempre serà més avantatjós que el que pagaríem si ens quedéssim a Espanya.

El catedràtic d'Economia de la Universitat Colúmbia, Xavier Sala i Martín, creu que l'única opció que evitaria el desastre és un acord entre Grècia i els seus creditors. "Interessa a tothom que hi hagi acord", ha dit. L'economista ha advertit que l'alternativa seria desastrosa per a totes les parts i que, si Grècia vol anar pel seu compte, també haurà de fer retallades, i seran superiors a les que li demana Europa.

El catedràtic d'economia de la Universitat Colúmbia, Xavier Sala i Martín, analitza el tractat de lliure comerç que estan negociant bilateralment la Comissió Europea i els Estats Units. Segons Sala i Martín, "els Estats Units no necessiten per res Europa" i Europa s'ha d'adonar que l'epicentre del món s'ha desplaçat a l'est. Sala i Martín també ha dit que els polítics haurien de deixar de banda els seus interessos i pensar què és el que més interessa i beneficia els consumidors.

El catedràtic de la Universitat Columbia, Xavier Sala i Martín, ha analitzat els resultats electorals de diumenge. Segons Sala i Martín, la victòria de Colau s'explica perquè ha sabut fer trempar amb el seu discurs la gent que ho està passant malament arran de la crisi, i ha afegit que "la lliçó que ha d'aprendre el sobiranisme és que ha de fer trempar els seus o no anem enlloc". Ha conclòs que les baralles entre els partits sobiranistes destrempen. L'economista també recorda que els catalans paguen molts impostos i que "és una vergonya que amb el que paguem els sous dels catalans no estiguin garantits".

L'economista Xavier Sala i Martín ha analitzat els beneficis obtinguts per la gran banca espanyola el primer trimestre de l'any. Segons Sala i Martín, els bancs tenen bona salut perquè els han obligat a capitalitzar-se i tots els diners que ingressen els guarden, en comptes de prestar-los. Per a Sala i Martín, "la culpa és dels reguladors, que obliguen els bancs a preparar-se per a un diluvi universal i per això no donen crèdits". En tot cas, l'economista diu que almenys "ara ja sabem que amb aquests polítics es rescaten els bancs que no fan bé les coses; per tant, és millor que els bancs obtinguin beneficis, perquè, si no, ho acabarem pagant nosaltres".

El catedràtic d'economia i professor de la Universitat Colúmbia, de Nova York, Xavier Sala i Martín, analitza la depreciació de l'euro respecte del dòlar, que ha fet que es comenci a parlar de la paritat, i de com això afecta els ciutadans.

L'economista de la Universitat Colúmbia Xavier Sala i Martín ha analitzat la situació de Grècia i l'ultimàtum que li ha plantejat Brussel·les perquè accepti una pròrroga del rescat. Sala i Martín creu que Grècia acabarà acceptant el rescat però caldrà veure com ho ven davant del seu electorat, a qui havia promès deslligar-se del dictat d'Europa; per això ha dit que "s'ha de trobar la cosmètica perquè el govern grec torni a casa sense fer cara de derrotat". També ha advertit que "ara el risc no és de contagi financer sinó polític", i per això Espanya insisteix a demanar que Grècia compleixi els compromisos, perquè si no ho fa això podria alimentar partits com Podem, que s'alineen amb la Syriza.

L'economista Xavier Sala i Martín ha explicat que el Fòrum Econòmic de Davos té com un dels aspectes destacats la innovació i com aquesta innovació està transformant les relacions laborals. "És el que jo anomeno 'uberització'", ha explicat. Segons Sala i Martín, això canviarà la manera de disposar del temps. L'economista també ha destacat que, a banda d'això, Davos també es fixarà en la debilitat de la recuperació econòmica mundial o la davallada del preu del petroli.

L'economista Xavier Sala i Martín analitza l'impacte de la caiguda del preu del petroli en la inflació i explica qui surt beneficiat i perjudicat de la depreciació de l'euro respecte al dòlar.

L'economista Xavier Sala i Martín ha posat en dubte el missatge optimista del president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Segons Sala i Martín, "literalment és cert que no hi ha crisi", però una altra cosa és que hi hagi una recuperació real i que la notin els ciutadans. L'economista també ha fet balanç d'aquest any, creu que la millor notícia de l'any és la bona marxa de l'economia dels EUA i la pitjor que Europa "no acabi de ressuscitar". Sala i Martín ensenyaria una targeta vermella a Vladímir Putin, perquè la seva política a Ucraïna està provocant efectes econòmics imprevisibles, i donaria la Pilota d'Or econòmica a Colòmbia, per la seva encertada política econòmica i per haver iniciat el procés de pau.

L'economista Xavier Sala i Martín creu que si es compleix el full de ruta dissenyat per Artur Mas, en cas de majoria absoluta de la llista única, "la prioritat número 1 ha de ser una estructura fiscal que permeti recaptar els impostos des del primer dia de la independència. Sense això la resta no serà possible". Durant el període de transició de 18 mesos que ha fixat el full de ruta de Mas, Sala i Martín admet que Madrid no posarà les coses fàcils econòmicament, "però de fet ja està passant". Sobre corrupció, l'economista de la Universitat Colúmbia ha assegurat que "els xoriços estan distribuïts uniformement pel planeta, la diferència només és què passa quan els enganxen". En aquest sentit, ha recordat el cas de Bernard Madoff, que està en presó perpètua mentre que Fèlix Millet encara està lliure tot i que van ser detinguts en la mateixa època.

L'economista Xavier Sala i Martín ha analitzat l'impacte del 9-N als Estats Units i especialment als mercats. Sala i Martín s'ha centrat sobretot en l'anàlisi que n'ha fet l'agència de qualificació del deute Fitch. Segons Sala i Martín, aquesta agència creu que Espanya farà una oferta de més autonomia a Catalunya "similar al concert basc o navarrès", cosa que demostra que "no coneixen gaire els espanyols". El catedràtic de la Universitat Colúmbia diu que als EUA es pregunten per què no es deixa votar els catalans.