El búnquer

Programa 4x133. Aquesta biografia ja la teníem mirada fa temps, molt abans que sortís la pel·lícula "La zona d'interès". Sempre intentem allunyar-nos de l'actualitat, però aquí ho hem fet coincidir. Avui us parlarem de la Brigitte Höss, una mossa que vivia paret amb paret amb el camp d'extermini d'Auschwitz i que era la mossa més feliç del món. La Brigitte era la filla de Rudolf Höss, el màxim dirigent del camp. En un lloc de mort i de tortura, la Brigitte s'ho passava pipa.

Caram, l'Antonina Makàrova, com hi anava! Aquesta mosqueta morta primer va ser infermera de l'Exèrcit Roig, treballadora sexual al servei dels nazis i guàrdia i botxí nazi en un camp de presoners. És com aquells polítics i líders d'opinió espanyols que comencen militant als partits comunistes i acaben a l'altra banda. L'Antonina va fer tot el recorregut i després va demanar perdó pels seus crims. Doncs guaita: escamot d'execució i castigada amb la mateixa moneda. L'altre personatge destacat de la setmana té una història un pelet més relaxada. Us volem destacar la vida d'en Pompeu Fabra, defensor de la llengua i de "la raça catalana" (també va prou fort!).

Programa 4x132. Si en Pompeu Fabra aixequés el cap i ens sentís parlar català, es tornaria a morir d'un infart. Entre tots hem de fer l'esforç de mantenir la nostra llengua viva i en plena forma! És el que intentem des d'aquest humil programa (ja ho sabem, a vegades se'ns escapen alguns barbarismes!). Ei, que potser el senyor Pompeu era una miqueta massa radical en algunes coses¿ Com carai s'explica això del "Manifest per la conservació de la raça catalana"?

Programa 4x131. Aquest serà un capítol dedicat a una heroïna soviètica de la Segona Guerra Mundial? Més o menys. Al principi potser sí, però després la biografia agafa un gir una mica estrany. En un dels combats, l'Antonina va ser separada del seu batalló i es va veure obligada a amagar-se al bosc durant 6 mesos. La gana i la por de morir-se van fer que l'Antonina es fes passar per una civil i oferís el seu cos als oficials alemanys a canvi de diners i protecció. Fins aquí, tothom ho pot entendre, oi? El que ve després ja és més empipador de justificar.

Programa 4x130. La memòria i el bon nom d'aquest imbècil estaven intactes fins que va arribar el "Black lives matter" i va treure a la llum que l'Edward Colston era un esclavista malparit que es va fer milionari amb el patiment i la mort de milers de persones, segrestades i venudes com un objecte. La ciutat de Bristol li havia dedicat estàtues, fins que algú va aixecar la llebre i tots els monuments van acabar pintats i a dins del riu.

Programa 4x129. A tothom li sona el seu nom i més o menys sap qui és. La gran majoria segur que heu jugat a aquell joc tan odiós de les piscines d'anar dient "Marco"... "Polo". Els més afortunats potser en tenen una d'aparcada a la seva plaça de pàrquing i els que van d'intel·lectuals se us voldran fer els llestos amb la frase: "Ell va portar la pasta i la pólvora a Europa." Doncs no. Resulta que això és una enganyifa dels de dalt. Escolteu atentament aquest capítol per saber la vida d'aquest descobridor italià: Marco Polo.

Aquesta setmana les dues biografies més destacades han estat la de l'incansable Francesc Darder i la del gran escriptor anglès George Orwell! Francesc Darder va ser un burgès de Barcelona que es va obsessionar per la biologia i pels animals dissecats. En última instància, és qui va portar el negre de Banyoles. D'altra banda, tenim George Orwell, un home que tota la canalla convé que tingui present! Menys lords britànics i més escriptors com ell!

Programa 4x128. En Douglas es va fer famós quan va cometre un error de navegació descomunal. Mai un pilot d'avió s'havia equivocat de sentit d'aquella manera. Semblava fet expressament! Després d'allò li deien Wrong Way, perquè en lloc d'anar cap a l'oest va anar cap a l'est; en lloc de volar cap a Califòrnia va anar a petar a Irlanda! Com pot ser que un pilot d'avió sigui tan sapastre?! Hi havia alguna intenció amagada? O estem davant del pilot amb menys orientació de tots els temps?

Programa 4x127. Es deia Eric Arthur Blair. Era un home valent, compromès amb la lluita obrera i un defensor dels més febles. Alguns diran que era excèntric, i serà ben veritat, però benvinguda sigui la bogeria si és per lluitar contra el feixisme. L'Eric va allistar-se a les files republicanes durant la Guerra Civil Espanyola, un conflicte que el va deixar massa tocat. Ferit i desgastat, l'Eric va decidir tornar a Anglaterra, ja que va adonar-se que els del seu bàndol preferien autodinamitar-se amb les lluites internes a lluitar contra l'enemic comú.

Programa 4x126. En Francesc Darder és qui va portar el pobre africà dissecat a Banyoles (per cert, no el va dissecar ell, ja el va comprar muntat). Ara que us hem cridat l'atenció, però, heu de saber que en Francesc també va fer moltes altres coses! Era un apassionat de la biologia i va ser director del zoo de Barcelona. Era un home inquiet, un emprenedor de l'època, que tant podia obrir una clínica veterinària com un museu natural o publicar una revista científica. Tot plegat tenia una pàtina de Phineas Barnum molt interessant.

Programa 4x125. En Heinrich Schliemann és de les persones més excèntriques i difícils de desxifrar que han passat per aquest programa! Normalment, els excèntrics milionaris els veus venir d'una hora lluny, com en Henry Paget, una vedet de cabaret obsessionat per anar sempre de vint-i-un botons, o en Timothy Dexter, un empresari afortunat que tenia estàtues de Napoleó al jardí. Però, en canvi, en Heinrich està fet d'una altra pasta (s'acosta una mica a Lord Carnarvon, el promotor de les excavacions arqueològiques a Egipte). Toca aspectes del ric excèntric i aspectes del depravat que s'enllita amb noies gairebé menors d'edat.

Com que aneu peixos amb el tema del taoisme i les ensenyances filosòfiques asiàtiques, hem decidit destacar-vos la història de Lao Tse (aviat potser us portarem Confuci, el sinojaponès que va inventar la confusió). Per altra banda, i perquè no us relaxeu, també us destaquem la història d'en Becerrillo, l'alà de l'exèrcit espanyol.

Programa 4x124. Fa poc en Peyu us va anunciar que faríem la biografia d'un animal, però heu de tenir en compte que no totes les històries de quissos i gatetes seran entranyables i aniran acompanyades de la banda sonora de "Sempre al teu costat, Hachiko". Avui serà un capítol de sang i fetge, perquè us explicarem la història d'en Becerrillo, un gos de guerra espanyol que van utilitzar per massacrar els nadius de les Amèriques. En Becerrillo era tan valuós dins de l'exèrcit espanyol que rebia carns de la millor qualitat i fins i tot tenia una paga assignada!

Programa 4x123. Sabem que la història de Lao Tse barreja realitat i llegenda, però hem intentat ser tan curosos com hem pogut. Les històries fantàstiques diuen que Lao Tse, abans de néixer, va estar 81 anys a dins la panxa de la seva mare (gestació un pèl llarga, no trobeu?) i que quan la seva mare per fi va donar a llum, el petit Lao ja tenia el rostre i la saviesa d'un ancià. De tot això, ni cas! Quedeu-vos amb la nostra versió dels fets i anirem millor!

Programa 4x122. Si el capítol 122 de la temporada passada el vam dedicar a explicar-vos la història del Wolfgang Amadeus Mozart, avui, un any després, volem recuperar la vida de la seva germana, Maria Anna Mozart, una noia amb un talent increïble, però que es va veure superada i esclafada pel patriarcat de l'època. El pare va ser un autèntic turment per a la pobra Maria, aquell home creia que el piano era "cosa d'homes" i que les dones havien de preocupar-se per pescar un bon marit i criar els fills.

Programa 4x121. El nostre amic va portar la ciència al límit, es va saltar totes les barreres ètiques i deontològiques, però cal dir que ho va fer per una bona causa: crear un exèrcit invencible d'homes mico comunistes al servei del camarada Stalin. Amb aquesta nova arma secreta, la Unió Soviètica es convertiria en una potència imparable que imposaria una dictadura comunista. Amb els homes mico (àgils com un humà i intel·ligents com un simi) controlant la resta de la població. Un pla que no tenia cap fissura.

L'Aimo va ser el cas més sonat d'un soldat que va patir una sobredosi de metamfetamina durant la Segona Guerra Mundial. El cafre de l'Aimo es va fotre les pastilles de droga de tot un regiment (literalment). I després tenim un búnquer d'en Herbert Mullin, un assassí en sèrie com Déu mana.

Programa 4x120. En Herbert Mullin és el primer assassí en sèrie de la temporada amb cara i ulls! Per fi una mica de serietat! Hem patit molt per arribar fins aquí, però ha valgut la pena. Avui us portem el típic boig psicòpata que mata desconeguts per salvar la humanitat. Com un llum de ganxo. En Herbert tenia la teoria que les catàstrofes habituals es podien evitar amb una gran quantitat de sacrificis humans. L'home tenia un bon cacau mental amb les veus del seu cap.

Programa 4x119. Rossa Matilda Richter portava el circ a la sang! El seu pare va ser un representant d'artistes de circ (de circ normal i corrent, no dels horrors). La Rossa era una funambulista excel·lent, però el salt a la fama (mai més ben dit), el va fer quan es va associar amb el Gran Farini (possible búnquer!), una espècie de Barnum de segona divisió que va dissenyar l'espectacle de la "bala humana".

Programa 4x118. L'Aimo va ser un jove soldat finlandès que va lluitar contra les tropes soviètiques en l'anomenada "Guerra d'hivern". Durant el conflicte, per molt increïble que sembli, l'Aimo era l'encarregat de portar tots els subministraments de metamfetamina de l'esquadró. Era el soldat responsable de la droga dels seus companys! En aquells temps, alguns exèrcits subministraven metamfetamina a les seves tropes perquè es pensaven que era un bon complement durant els combats.

Programa 4x117. Avui us tornem a portar la història d'un altre Timothy, llàstima que aquest va tenir menys fortuna que en Timothy Dexter, l'empresari analfabet que es va fer milionari. En aquest cas, el nostre Tim va ser un actor frustrat, un "beach boy" de segona divisió que es va obsessionar amb la flora i la fauna d'Alaska. En Tim creia que era l'amo dels ossos, que amb respecte i paciència els podia arribar a dominar i ser un dels seus. Aquí hem tingut històries de nens llop, però no de nens os. Llàstima, Tim.

Aquesta setmana hem de destacar la història d'en Timothy Dexter, un emprenedor de cap a peus, un empresari que va tenir la sort de cara tota la santa vida! Com més boges eren les seves inversions, més profit en treia! La segona biografia és la d'en Jacques-Louis David, el pintor de "La mort de Marat", un tema que ja sabeu que hem abordat des de diversos punts de vista durant la temporada.

Programa 4x116. L'Andy Fordham era un esportista d'elit? Ho podem discutir. Primer, hauríem de saber si els dards són un esport o més aviat un passatemps que els borratxos anglesos practiquen al pub. Potser no és tan glamurós com el futbol o el rugbi, però heu de saber que els tornejos de dards mouen milions amb les apostes en línia. I també heu de saber que l'Andy Fordham era un dels millors tiradors de dards del circuit internacional, un home que els llançava millor anant borratxo que serè!

Programa 4x115. Aquest personatge és tan excèntric que no sabem ni a quina subcarpeta classificar-lo! Primer hem pensat que encaixaria bé en el grup Metges sonats que jugaven a ser Déu. Aquest any estem fent moltes biografies de científics bojos que han portat la ciència al límit (intentant ressuscitar els morts amb electricitat, implantant testicles de mico a humans...), però en Martin no pot anar a aquesta carpeta, perquè mai va ser metge ni res que s'hi assembli! Era més aviat un estafador, un comercial que es va inventar un currículum per poder vendre incubadores.

Programa 4x114. Primer vam portar-vos la culpable de l'assassinat; després vam explicar-vos la víctima. Ara només ens queda portar-vos el pintor de "La mort de Marat". En Jacques-Louis David va ser un talentós pintor de la cort reial francesa que, a poc a poc, es va anar posicionant a favor de la revolució. Es va fer amic d'en Marat i va abraçar les idees jacobines. En Jacques-Louis David va passar de ser el pintor del rei de França a ser un dels membres del jurat que va condemnar el monarca a mort!

Programa 4x113. En Tim era un pobre desgraciat que es va passar tota la infància treballant de sol a sol per guanyar-se les garrofes. El primer cop de sort el va tenir quan va conèixer una viuda rica. Tots dos es van enamorar i en Tim va passar de ser un mort de fam a un terratinent. La viuda no us penseu que era una mòmia dissecada. Tenia la mateixa edat que en Tim, és a dir, que el matrimoni no era d'aquells estranys! La gràcia d'aquesta història és que a partir d'aquí en Tim comença uns malabars empresarials impressionants. Unes inversions sense cap ni peus que li van sortir bé de miracle!

Mireu, aquesta setmana us portem dos personatges que van viure en llocs i períodes de temps molt allunyats, però que tenen alguna similitud. El primer és l'Èric el Roig. Era un viking de dos metres que, tot i que feia cara de tenir mala hòstia, ell només volia ser explorador i viure una vida pacífica. Després tenim en Josep de Can Garrell, un home que no feia dos metres, però que et podia arrencar el cap d'una trompada. En Josep va passar-se mitja vida al bosc, fent cabanyes i escultures de fusta. Un autèntic artista, un okupa de la natura.

Programa 4x112. La vida (i mort) de l'Eddie Slovik val la pena de conèixer. És un cas molt polèmic, però que potser fora dels Estats Units no és tan conegut. Buscant informació, hem vist que Martin Sheen va protagonitzar-ne una pel·lícula (bastant justeta). La qüestió és que l'Eddie va ser un soldat dels Estats Units que durant la Segona Guerra Mundial va negar-se a lluitar perquè, literalment, la guerra li feia molta por. Després de desertar, un tribunal militar va condemnar-lo a mort.

Programa 4x111. Quina biografia més entranyable que us portem! Ho fem per compensar una mica la d'ahir. Avui us prometem que no hi ha ni morts, ni drames, ni foscor. En aquest capítol us relatarem la vida d'en Josep de Can Garrell, un home de la Garrotxa que va dedicar tota la seva vida a construir cabanes de fusta al bosc de darrere de casa seva. En Josep era un personatge ben curiós que va aconseguir crear una obra faraònica! L'únic entrebanc que ens trobarem seran els seus grans enemics: els quillos de poble que ho destrossen tot.

Programa 4x110. Normalment, les històries dels nostres nens salvatges són històries ben alegres, amb el nano corrent pel bosc amb la seva família de llops. Però avui no serà així. Aquest és un dels capítols durs de la temporada. No hi ha sang i fetge, però psicològicament és complicat. Per escoltar-lo heu d'estar una mica preparats. Si avui no heu tingut un bon dia, salteu-lo i ja l'escoltareu un altre dia (ho diem de veritat). Penseu que dos membres de l'equip tècnic que tenen canalla petita s'han marejat tot repassant el guió (això també és veritat).

Programa 4x109. Ara feia temps que no us portàvem un viking! De fet, durant quatre temporades només n'hem fet un, oi? El pobre Egil, el nano aquell que tenia una malaltia òssia (i mala hòstia també). Sí, ja sabem que hi ha gent obsessionada amb la cultura vikinga i que voldria que féssim més biografies d'aquest tipus, però, si us hem de dir la veritat, ens foten certa mandra! Ens queden molt lluny del Mediterrani i tenen cognoms molt difícils! En fi, avui us portem la història del descobridor de Groenlàndia, un viking molt intrèpid que es va passar mitja vida explorant aquelles inhòspites terres.

Coneixeu la història dels nens soldats del Sudan? Doncs preneu-vos una til·la i recupereu el capítol d'en Lopez Lomong: una història de superació, de les de veritat! Després tenim un altre capítol més lleuger, amb la Tura Satana com a protagonista. En Lopez i la Tura són dos clars exemples que els Estats Units són el millor país per triomfar, tinguis la habilitat que tinguis.

Programa 4x108. Era una actriu terrible, però la Tura Satana (aquest era el seu nom real, no era cap nom artístic) tenia molta personalitat i repartia trompades com ningú! Això, i un parell de pits ben generosos, era l'únic que feia falta per triomfar en el món de les pel·lícules de sèrie B. Per més dolentes que fossin aquelles pel·lícules (vegeu el film "The Astro-Zombies"), van crear escola i es van convertir en icones de la cultura pop. La Tura Satana va ser un referent directe per crear el personatge protagonista de "Kill Bill", així que poca broma!

Programa 4x107. De tots els bojos hindús que han passat pel programa, l'Amar és el més radical de tots. Ell no va muntar cap secta, ell simplement es va dedicar a aixecar el braç per sobre del cap, com qui demana un taxi, i ja no el va abaixar mai més. Aquesta és la seva penitència pel fet de portar una vida luxuriosa: portar el braç alçat la resta de la seva vida. Ni pujar Montserrat de genolls ni merdes, això és una promesa com Déu mana!

Programa 4x106. La història d'avui comença molt malament, ja que ens situem al Sudan, en plena guerra civil. Parlarem de camps de concentració, de nens segrestats, de pobles massacrats per la guerrilla, etc. Us demanem que tingueu una mica de paciència perquè aquesta biografia val la pena tenir-la present. La història d'en Lopepe (sí, al principi el nano es diu Lopepe, no rigueu que aquest inici és prou difícil) a poc a poc va millorant i fins i tot acaba amb un final feliç, un final "made in USA"!

Programa 4x105. La Marga era una aventurera, però una aventurera més aviat fosca i malvada. Aquesta no és com la Joe Carstairs, que es gastava els diners en excentricitats, però que no feia mal a ningú. Al contrari, la Marga d'Andurain sempre estava posada en algun embolic fosc o algun tipus de negoci per estafar la burgesia parisenca. Des d'un negoci de perles artificials fins a la compravenda de diamants del Congo (els famosos diamants de sang), sempre estava emmerdada fins al coll.

Aquesta setmana us destaquem la vida d'en Gabriel Dante Rossetti, el poeta cràpula anglès que enamorava a tothom amb les seves maneres refinades. Una persona que encara no entenem com carai l'hi van deixar entrar! Després tenim en John Kellogg, el creador de la marca de cereals! Un metge que recomanava als seus pacients fotre's iogurt pel recte! D'aquest paio venen els cereals Kellogg's!

Programa 4x104. El gat a dins la capsa està mort i viu al mateix temps, tot això està molt bé, però el que ens ha de quedar clar d'aquest capítol és que el senyor Erwin Schrödinger era un pederasta sense escrúpols que abusava de les seves alumnes menors d'edat; i fins aquí la física quàntica. Estem ben emprenyats i no volem gastar més temps amb gent així.

Programa 4x103. Esperem que sigueu d'aquella gent que sopa una mica de cereals amb iogurt metre escolta el programa! Això sí, la vostra dieta és justota perquè, segons el doctor Kellogg, el iogurt hauria d'anar per via rectal (almenys 250 grams) i els cereals haurien de ser els Special KKK; una combinació de fruits secs, una mica de racisme i puritanisme extrem. Segons el doctor Kellogg, un bon cristià té l'esperit i el cos net de porqueria, practica esport, no es remena l'entrecuix i té una dieta sana i equilibrada. Avui ens espera un capítol entretingut!

Programa 4x102. Ens faltava aquesta gran artista! Una artista com una casa! Ballarina, cantant, actriu (justeta), icona pop, rebel i polèmica (molt polèmica!), sobretot amb el sexe i la religió catòlica. Ara, això de "like a Virgin", ni parlar-ne. A la Madonna li agrada més el sexe que a un nen una piruleta! Fins i tot va fer un llibre que es deia "Sex" amb fotografies molt pujades de to. I per què tenia aquesta fixació? Per fotre el seu pare!

Programa 4x101. En Gabriel era fill d'una família de bohemis italians que vivien al bell mig del Londres victorià. Amb aquesta barreja tan curiosa, ell va sortir fet un bon peça. Com que no era anglès, era ben plantat i, com que s'havia criat a Londres, era més refinat que un italià (que els veus venir d'una hora lluny de tant que criden). En Gabriel era el cràpula perfecte, un noi amb ànima de poeta i la bragueta sempre descordada. Les tenia ben enamorades, a les pobres mosses: els deia que serien les seves muses. Després, tot eren plors i suïcidis.

Aquesta setmana volem que us torneu a escoltar el capítol d'en Peipu, perquè era una història molt complicada, tot i tenir dos personatges i un nen orfe comprat pel govern xinès. L'altra biografia que us destaquem és la de la nostra amiga Zinaïda, una mossa molt espavilada que es va carregar ella soleta 103 nazis! Aquesta també val la pena escoltar-la de nou!

Programa 4x100. En Matthias era un mag que no tenia ni braços ni cames. Era un coi de tronc que feia malabars i trucs de màgia amb cartes! Per això els seus compatriotes el consideraven un fora de sèrie, un prodigi que havia aconseguit superar totes les adversitats. En Matthias era tan espavilat que fins i tot pintava quadres. Un gran artista sense extremitats. Aquest homenet és carn de "Búnquer", però, en aquest cas, amb final feliç. No totes les històries que us portem han d'acabar malament. En Matthias ens ensenya que sempre hi ha un cantó positiu.

Programa 4x99. Ens encanta portar-vos històries de llibertadors que van lluitar contra els imperis colonials (en aquest cas no va ser contra els espanyols). La Nati tenia raó: les dues primeres temporades d'"El búnquer" la gran majoria de biografies de Sud-amèrica eren narcotraficants o estafadors! Com diria la Neus: tot molt malament. Avui, us portem un heroi del Brasil, el seu heroi nacional per excel·lència; un dentista que va deixar les càries per la lluita revolucionària i que va acabar igual de bé que la majoria dels revolucionaris sud-americans que van voler deixar de ser una colònia.

Programa 4x98. Vosaltres sou d'aquells que escolteu el programa de fons mentre feu qualsevol altra cosa? Mentre feu el sopar, potser? Mentre treballeu? Doncs avui és d'aquells programes que us demanen una atenció especial. Deixeu de fer el que sigui que estigueu fotent i pareu atenció a la biografia d'avui! (si esteu banyant els nens no els deixeu sols, que no passi cap desgràcia!) Aquesta història només té 2 protagonistes (i un nen orfe comprat pel govern xinès), però molts girs de guió! Només us diem que va sobre espionatge i altes esferes.

Programa 4x97. La Segona Guerra Mundial va enganxar la pobra Zinaïda quan només era una mossa innocent. Ella poc que entenia què estava passant, només sabia que uns homes molt dolents vestits de gris i que parlaven alemany els acabaven de robar els queviures i havien deixat l'àvia mig morta. Des d'aquell moment la Zinaïda va decidir ser un turment per als nazis, aquesta història és com "Maleïts malxinats" (el títol en català ens agrada més així), però a l'engròs! Riu-te'n, de les pel·lícules de Tarantino. La Zinaïda va pelar 103 nazis! Jovent així fotia goig!

En Peyu sempre diu que les històries dins de la carpeta "pirates" no són el seu fort. Però sempre que parlem de corsaris i filibusters aprenem coses noves, alguns fets històrics importants i altres formes de tortura. Per exemple, el nostre amic François arrancava el cor als presoners i els hi mostrava abans que morissin. Per això l'hem volgut destacar. La segona biografia important de la setmana és la de l'Eben Byers, un home que es va tornar addicte a un medicament anomenat Radithor i se li va desfer la mandíbula.

Programa 4x96. L'Eben Byers era fill de casa bona, el seu pare era un d'aquells magnats de l'acer de final del segle XIX. L'Eben era un gandulàs, jugava a golf, feia veure que estudiava i... poca cosa més. La seva història hauria passat completament desapercebuda si no fos per un fet terrible que li va canviar de vida. Els problemes van començar quan li van receptar un beuratge anomenat Radithor, un medicament que feia miracles i que ho curava tot.

Programa 4x95. En Peyu sempre diu que les biografies de pirates no l'atrauen gaire. És una llàstima, perquè l'univers de la pirateria al segle XVII és molt ampli i sempre acabes aprenent coses noves. És veritat que la majoria dels pirates eren uns borratxos que operaven als mars del Carib, però darrere de cadascun d'aquells assassins salvatges hi ha una història que val la pena descobrir. Avui, per exemple, us explicarem la vida d'en François l'Olonnais, un francès que arrancava els cors dels seus presoners i els fotia queixalada mentre encara bategaven.

Programa 4x94. En el Dia Mundial de la Ràdio ens hem atrinxerat a dins del búnquer del Palau de la Generalitat de Catalunya! No sabíeu que allà sota hi ha un búnquer, oi?! Doncs sí! L'última línia de defensa de Catalunya! Allà ens hem atrinxerat per explicar-vos la història del president Francesc Macià, un home amb les idees clares i decidit com ell sol (a vegades potser massa), que va invertir la seva vida a intentar deixar-nos un país millor.

Programa 4x93. Avui us portem una de les biografies més eclèctiques que hem fet fins ara. La Joe Carstairs era una rebel, una dona alliberada que vivia al marge de les normes socials de l'època. Es va declarar lesbiana i mai va tenir por d'amagar res. En l'àmbit professional també va decidir competir en carreres de llanxes a motor (ho guanyava tot) i, quan es va cansar de tot, es va comprar una illa paradisíaca i es va aïllar del món. Que fos ben milionària també hi ajudava molt! Segons sembla, aquella personalitat tan ferma li ve de quan va caure d'un camell quan era petita.

Aquesta setmana volem destacar la història de dos nord-americans. Un d'ells és en Jack Graham, un boig que va fer esclatar un avió en ple vol per matar la seva mare i cobrar l'assegurança de vida. Per culpa seva (i de l'Osama bin Laden), ara no podem portar una pasta de dents de mida normal quan viatgem amb avió. L'altra història és d'en Jon Minnoch, un home que tampoc podria pujar en avió per culpa del seu sobrepès. En Jon va arribar a pesar 635 quilos, rècord històric.

Programa 4x92. De gegants i nans, el búnquer n'és ple, també hem fet un parell de golafres que endrapaven tot el que trobaven (literalment), però pel que fa a la gent extremament obsessa és un tema que no l'hem tocat gaire. Potser recordareu un tal Daniel Lambert (capítol 101 de la segona temporada). En el seu moment va ser la persona més gran del món, però allò va passar al segle XVIII. Avui us portem la que segurament ha sigut la persona més grassa de la història, potser van haver-n'hi d'altres, però pel que fa al cas d'avui tenim dades concretes i fotografies per demostrar-ho. És un americà (evidentment) i va viure durant el segle XIX.

Programa 4x91. Capítol monàrquic i molt entretingut! Resulta que l'Alexandre I de Grècia va ser un dels reis més tanoques que va tenir aquest país. Era un nano ben eixelebrat que només volia passar-ho bé i fotre el boig. El millor de tot és que era el tiet de la Sofia de Grècia, que va ser reina d'Espanya (aquella dona sí que sabia comportar-se, no com aquesta que tenen ara). En definitiva, que el tiet de la Sofia era un boig que va morir tal com va viure: de la forma més surrealista del món.

Programa 4x90. Dir que aquest tal Frédéric és el suplantador d'identitats més hàbil de la història potser seria un pèl exagerat. Sí que és veritat que el capítol d'avui arrenca amb força, amb la trama del nen que juga a bàsquet, però de seguida veureu que 500 identitats robades no s'aguanten per enlloc.

Programa 4x89. En Jack Gilbert Graham va tenir una infància dura (tampoc us penseu que feia fel·lacions a desconeguts en un cementiri a canvi de diners...), però sí que és veritat que va patir la prematura mort del pare i l'abandonament de la mare. Més endavant, a poc a poc, sembla que la cosa es va anar encarrilant, la mare va tornar a aparèixer en escena i va intentar comprar l'amor del seu fill. Llàstima que el mal ja estigués fet: en Jack no tocava ni quarts ni hores i, en aquest punt de la història, es dedicava a estafar les asseguradores amb incendis i accidents provocats per ell mateix.

Aquesta setmana opinem que els dos millors personatges han sigut en Jeffrey Hudson, en Lord Minimus, un cavaller de la cort anglesa que no aixecava un pam de terra però que era dur de pelar, i en Jean-Paul Marat, un dels principals protagonistes de la Revolució Francesa i, sobretot, de les posteriors morts a la guillotina. Tots dos personatges gastaven mala bava i tenien clar el que volien.

Programa 4x88. L'Irma va patir una infància difícil, això no ho negarem pas. Després del suïcidi de la seva mare, la pobra mossa va començar a sentir veus a dins del seu cap, això tampoc va ajudar gaire. Però no fotem!, això no justifica de cap manera que l'Irma es convertís en la guardiana més sàdica i violenta de tot Auschwitz! En aquest programa hem viscut infàncies difícils i la majoria dels personatges acaben sent escriptors alcohòlics, res més, potser algú se li escapa alguna víctima mortal de tant en tant, però no es converteixen en un monstre menyspreable com l'Irma Grese! És a dir, el context no ho és tot. O potser sí?

Programa 4x87. Ara feia dies que no sortien els indis de l'oest americà! Avui us explicarem la història d'en Robert McGee, un nano que va formar part d'una de les moltes caravanes de colons que creuaven el desert per instal·lar-se al sud del continent. La mortalitat en aquells combois era molt elevada, hi havia molts perills: fortes tempestes de sorra, animals salvatges i tribus d'indis que atacaven a les caravanes per robar-los tot el que podien (i també per defensar la seva terra). El Robert va viure uns quants atacs d'indis al llarg de la seva vida, fins i tot van matar els pares davant seu.

Programa 4x86. Hem forçat una mica el personatge i l'hem volgut presentar com un cràpula, com una rateta que s'amagava a les clavegueres i també darrere dels seus escrits. Però no us confongueu, des d'"El búnquer" sempre estarem a favor de treure profit del meravellós invent de la guillotina, el que passa és que els jacobins ho van fer d'una manera una miqueta indiscriminada. A veure, entre nosaltres, heu de confessar que en Jean-Paul Marat era un home¿ curiós.

Programa 4x85. Avui us portem una història d'un altre bufó reial de la cort anglesa. De fet, en Jeffrey va ser coetani del nostre gran amic Archibald Armstrong. Mentre que l'Archibald va ser el bufó del rei, en Jeffrey era el bufó (i conseller) de la reina. Precisament, va ser ella qui li va atorgar el rang de cavaller i li va posar el nom de "Lord Minimus". Com tot bon bufó, en Jeffrey era petit i graciós, però, en aquest cas, no tenia nanisme, simplement era molt esquifit. Compte perquè el nano tenia mal geni i no dubtava a desafiar-se a mort amb qualsevol que es burlés de la seva alçada.

L'Annie Taylor es va fer famosa per ser la primera dona a tirar-se per les cascades del Niagara dins d'un barril. Aquesta va ser la seva gran gesta. Després tenim la Conxita Grangé, una revolucionària catalana que va decidir agafar les armes i lluitar contra els nazis. Dues històries diferents i totes dues tenen el seu mèrit, però si hem de triar, nosaltres ens quedem amb la de la Conxita, que va ser un pelet més útil.

Programa 4x84. Si l'any passat vam fer l'heroi d'acció Sylvester Stallone, aquest any toca fer el seu màxim rival dins i fora de la pantalla, el bo d'en Terminator. L'Arnold és un nano que tot i néixer en un poblet de mala mort de l'Àustria profunda, va arribar a coronar-se Mr. Olympia set vegades i va convertir-se en un ídol per a milers d'adolescents escanyolits que van decidir apuntar-se al gimnàs per moure ferro i estressar una mica el fetge amb substàncies dubtosament legals. L'Arnold Schwarzenegger: icona de la cultura pop americana, tot i ser fill d'austríacs.

Programa 4x83. Història de superació personal? Nosaltres creiem que no, més aviat és una història de "desesperació" personal. Annie Taylor va viure com una reina al llarg de la seva vida: viatjant i descobrint noves cultures sense parar atenció al compte bancari que, a poc a poc, anava baixant. Miserable i sense ni un dòlar a la butxaca, l'Annie va decidir publicitar-se com la primera dona que es llançaria per les cascades del Niàgara amb un barril de fusta. Potser no és la gesta més èpica que hem relatat a dins del búnquer (hem tingut gossos que han anat a l'espai), però segur que és una de les més absurdes.

Programa 4x82. La nostra protagonista d'avui és una barreja entre la Neus Català i una mena de G.I Joe americà. Conxita Grangé era una catalana que va formar part de la resistència contra els nazis a la França ocupada. És com els protagonistes de la pel·lícula de Tarantino "Maleïts malparits" (sí, la traducció en català és així de curiosa), que es dediquen a fer la guerra de guerrilles contra els nazis i a sembrar el caos entre les seves files. La segona part de la seva vida és més calmada, acompanyada per les músiques d'"El noi del pijama de ratlles".

Programa 4x81. Si el doctor Giovanni Aldini creia que podia fer tornar els morts a la vida, el doctor Serge Voronoff va pensar just el contrari, que no calia obsessionar-se a ressuscitar els finats perquè ell estava a punt de descobrir la font de l'eterna joventut. Concretament, l'estava a punt de descobrir a dins dels testicles dels micos. Després d'extirpar i trasplantar genitals de pobres gossos, bocs i toros, va fer el següent pas i va començar a empeltar testicles de simis a vells amb diners que volien tornar a sentir-se joves, amb vitalitat. Capítol de turmes i bisturís.

Us volem destacar la història d'en BP (Baden-Powell o "be prepared"), un militar anglès creador del moviment Boy Scouts. Des dels Boy Scouts, americans, fins als escoltes que coneixem avui dia, passant per les Joventuts Hitlerianes... tots aquests moviments es van inspirar en la seva feina. Després també us volem portar el papa Formós I, protagonista del concili cadavèric, un judici que es va celebrar quan el pobre home ja era un finat.

Programa 4x80. Avui tenim un búnquer coral. Us explicarem la història de les 7 germanes Sutherland (nom artístic: Germanes Rapunzel), unes mosses que eren carn de búnquer. El seu pare, que és l'únic d'aquesta història que no té mirada pura i brillant, va muntar un grup musical amb les seves 7 filles i les feia cantar per les esglésies a canvi de quatre xavos. El pare es va adonar que la gent estava més pendent de les cabelleres de les seves filles que de la música. Va ser llavors quan va decidir inventar-se un tònic miraculós per fer créixer els cabells. Compte amb la possible aparició d'un vell conegut del programa!

Programa 4x79. Avui és d'aquells dies que hem empès els límits de la frontera una mica més enllà. En aquest capítol us portem la història més terrible que hem fet fins ara. Tot i que ens hem estalviat detalls molt grotescos, hem d'advertir que la història d'avui no és per a tots els públics. Només cal que sapigueu que dues persones del públic s'han trobat malament i han hagut de marxar després d'haver sentit la biografia (..."I com sabeu el que ha passat, si el programa és en directe?" Per favor, algú es creu que l'emetem en directe, a hores d'ara?). Ja veureu que avui en Peyu i en Jair no s'aparten gaire del guió¿ Estan massa tensos!

Programa 4x78. Ell volia que se'l recordés com "el papa bondadós", però més aviat va ser "el papa ximple". Formós primer va tenir un papat un pèl mogut, va permetre que els Spoleto, un clan molt poderós, s'imposés. En lloc d'afrontar el problema, el papa Formós va amagar el cap sota l'ala i va deixar que els Spoleto tinguessin el control del centre d'Itàlia. Finalment, mostrant una mica d'iniciativa, el papa Formós va prendre la decisió dimpos'atacar-los i fer-los fora dels seus dominis. A partir de llavors la família dels Spoleto va declarar-li una eterna vendetta (en llatí vindicta), que sobrepassaria la vida i la mort.

Programa 4x77. Sí, aquest any estem fent molts de lords britànics, però és que volem que comproveu que aquesta illa, de gent peculiar i de costums estranys, ens ha donat moltes històries extraordinàries. Els del Regne Unit són molt de fer-ho tot a la seva manera, des de lluitar contra els nazis (amb arcs i fletxes o, simplement, amb un paraigua), fins a anar per la selva amb pantalons curts, camisa caqui, i amb un bigoti de pam i mig. En Robert Baden-Powell és un d'aquests exemplars curiosos, un britànic colonialista i militarista que va ser l'impulsor del moviment Boy Scout (no, no van ser els americans!)

Drukpa Kunley, el sant de les 5.000 dones, el monjo que lluitava amb el seu "llamp flamejant de saviesa" (el seu penis) contra els dimonis que voltaven pel Tibet. Aquesta és una bona manera de començar l'any! Després ja us portem una història una mica més apagada, la de la Gypsy Blanchard, una noieta que va ser presonera de la seva mare i que va viure un calvari que la va fer tornar boja.

Programa 4x76. Canalla, el món està fatal. Ja veureu quina història més pertorbadora (no fem cap assassí en sèrie, però déu-n'hi-do quin drama). La pobra Gypsy Blanchard va ser una víctima de la malaltia mental de la seva mare, la Dee Dee, una mare sobreprotectora que s'inventava diagnòstics sobre la seva filla per poder-la cuidar. Fins i tot li va rapar el cap i la va portar a la televisió per fer pena i poder recaptar fons per pagar-li el tractament! Amb tota aquesta motxilla de traumes, quan la nena va descobrir que la seva mare l'havia estat enganyant tot aquest temps, es va trastocar. Per cert, la Gypsy encara és viva (de fet, encara és jove) i fa poc l'han tret d'allà on la tenien tancada.

Programa 4x75. Un monjo del Tibet del 1450! No havíem fet mai una biografia d'un monjo budista, però, si totes han de ser així, ja en farem més! Penseu que en Drukpa Kunley era un savi que anava per aquells mons de Déu despullat, amb un arc i unes fletxes matant els dimonis que es trobava pel camí. Si els veïns d'un poble tenien problemes amb algun dimoni (o animal endimoniat), podien contractar els seus serveis per deslliurar-se dels mals esperits. Si el dimoni era molt fort, en Drukpa utilitzava la seva arma secreta, el seu "llamp flamejant de saviesa". Una arma que també servia per deixar les dones del poblat embarassades.

Programa 4x74. Com ens agraden les històries de la guerra civil americana! És bàsicament com els Estats Units d'avui dia, però amb músiques de banjo i violí alegres i senyors amb polls a la barba. Un d'aquests homes feréstecs era en Newton Knight, un sudista de cap a peus fill d'un esclavista de Mississipi (sí, ara escrivim Mississipi sense accent, ho descobrireu durant el capítol). Tot indicava que en Newton seria un ferm defensor de la causa sudista i que s'uniria als rebels, però resulta que l'home tenia un gran cor, va canviar de bàndol i va lluitar contra l'esclavisme.

Programa 4x73. En el programa 151 de la segona temporada vam explicar-vos la història d'en Carlos Henrique Raposo, un futbolista brasiler que va passar-se 16 anys fingint lesions perquè el nano era un paquet. Doncs bé, avui us portem el seu rival, un home que podria destronar-lo del títol de jugador més fraudulent de la història. Estem parlant de l'Aly Dia, un noi que va aconseguir debutar a la Primera Divisió d'Anglaterra tot i ser un autèntic paquet. Almenys en Raposo va jugar en lligues menors, però l'Aly va arribar a trepitjar un camp d'una lliga d'elit sense tenir-ne ni fava! El seu secret? Una trucada falsa i molta sort.

Un dels Jesucristos falsos que han passat pel programa és Krishna Venta, el problema és que no ens ha agradat gens perquè era un racista, una escòria blanca, com dirien els americans. Molt d'anar descalços i predicar la paraula de Déu, però el seu missatge contra la població afroamericana era terrible. Nosaltres sempre estarem a l'equip de Black Death Johnson, un soldat afroamericà que va lluitar durant la Primera Guerra Mundial. L'exèrcit dels Estats Units era tan racista que el van regalar als francesos! A ell i a tots els seus companys de regiment!

Programa 4x72. L'exèrcit dels Estats Units els va regalar als francesos perquè eren negres. Avui us portem la història d'un heroi d'acció de la Primera Guerra Mundial. William Henry Johnson va ser tan letal per als alemanys que els seus companys l'anomenaven Black Death Johnson. El nano era baixet i poca cosa, però era molt hàbil amb el ganivet i era d'allò més valent! El problema és que els Estats Units no van apreciar la seva heroïcitat, ni tampoc la dels seus companys de batalló (tots eren afroamericans) i van decidir regalar-los als francesos. Resulta que als soldats blancs dels Estats Units els feia cosa lluitar al costat de gent com en William. La terra de la llibertat.

Programa 4x70. Gerda Taro va ser la primera dona reportera de guerra de la història. Ella va cobrir el conflicte de la Guerra Civil Espanyola i va fer unes fotos que passarien a la posteritat i omplirien els nostres llibres de text. Les fotos potser sí que serien conegudes, però el problema és que ella va estar a punt de caure en l'oblit més absolut per culpa del seu alter ego: Robert Capa. Avui coneixereu la història rere el fotògraf que no va arribar a existir. Fe d'errates: ella mai va disparar una arma, la dona que dispara un revòlver ben mudada és una foto seva, però no va ser la Gerda.

Programa 4x69. Comencem l'any amb classe i alegria. El senyor Francis Albert Sinatra era un crooner com Déu mana, un home seriós, però amb el seu toc juganer. El sogre perfecte, el marit ideal... almenys això és el que volia projectar de portes en fora. La realitat és que la bragueta d'en Francis sempre estava oberta i el seu llit disponible sempre que fossis una actriu de Hollywood.

Aquesta setmana hem de destacar la biografia d'en Marshall Applewhite, el líder d'una de les sectes més creatives que han passat per aquest programa. Per altra banda, també volem recuperar-vos la bonica història d'en Bob, el gat de carrer.

Programa 4x68. Tanquem l'any amb una història per estovar-vos una mica el cor. Després d'unes biografies no gaire nadalenques, avui us portem la història d'en Bob, un gatet de carrer que es va convertir en la mascota i millor amic d'en James, un drogoaddicte enganxat a l'heroïna que malvivia tocant la guitarra pel carrer. Sona tot molt malament, però creieu-nos quan us diem que avui serà la història més nadalenca de la temporada.

Programa 4x67. Resulta que aquesta biografia està plena de campanes d'església. Algunes seran per celebrar casaments, però també hi haurà algunes defuncions! A veure si en Jair encara tindrà un regal de Nadal abans de tancar l'any! Per aquestes dates els somnis es compleixen. També pot ser que hàgim escollit fer "L'àngel de Bremen" perquè la Gesche tenia el cor tan pur que ens semblava adient per a aquestes festes.

Programa 4x66. Explicar les barbaritats del príncep de les tenebres sempre fa festa, i més si ho fem la nit de Sant Esteve, perquè us acabin de baixar bé els canelons. Un home que ara mateix està en hores baixes però que en els seus millors moments va protagonitzar autèntiques bestieses, des d'esnifar-se una ratlla de formigues fins a la ja mítica decapitació d'un ratpenat (i també d'un pobre colom blanc).

Programa 4x65. Sempre ens ho treballem força, però aquest any us hem portat unes biografies d'allò més nadalenques! Avui, que és 25 de desembre, hem cregut adient explicar-vos la història de Marshall Applewhite, fill d'un reverend presbiterià que quan era jove va anar a una escola de religiosa i es va enamorar místicament de Jesucrist (místicament¿ i que tenia unes ereccions de pam i mig sempre que veia Crist nostre Senyor clavat a la creu). Au, que tingueu molt bon Nadal.

En Jim Thorpe era un gran esportista, un home que va aconseguir medalles olímpiques, algunes de les quals amb sabates que s'havia trobat a les escombraries! Des d'aquí, li volem fer el nostre particular homenatge. L'altra biografia és d'en Hadji Ali, un home que també tenia el seu mèrit, perquè podia regurgitar qualsevol objecte o líquid que s'havia empassat.

Programa 4x64. Aquesta és una figura molt controvertida i, al mateix temps, molt interessant de conèixer. L'Oliver Cromwell era un ferm defensor de les idees liberals, parlamentàries, anava en contra de l'absolutisme, ell volia una Anglaterra moderna, allunyada de l'antic règim. Com que el rei d'Anglaterra no volia cedir, l'Oliver es va veure obligat a iniciar una guerra civil que va acabar amb el cap del monarca rodolant per terra. Fins aquí, tot bé. El problema és que després l'Oliver va liderar un període dictatorial amb unes idees un pelet boges, com la norma que prohibia cantar nadales.

Programa 4x63. Aquesta biografia us semblarà una invenció, però heu de saber que és veritat! Val a dir que el tros que s'empassa un peix enorme i gràcies a això el nano s'adona que pot regurgitar a voluntat, és del tot cert i que no ens hem inventat res. A partir d'aquell incident, en Hadji Ali es va dedicar a perfeccionar la tècnica i a fer-ne una professió: regurgitador professional. En Hadji anava pels teatres d'Europa escopint objectes que prèviament s'havia empassat.

Programa 4x62. Sí, avui tornem a parlar de química i d'estudis que van guanyar el Premi Nobel, però no cal que us espanteu perquè la biografia és molt interessant i, sobretot, és una història que cal saber. La Lise va ser víctima del patriarcat, d'una societat masclista que li va posar traves constantment. Li van robar el Premi Nobel davant dels morros i encara és hora que se li reconegui. Resulta que la Lise tenia un soci, però el punyeter només firmava amb el seu nom quan era el moment d'entregar els treballs! La mítica de "tu em passes la teva part i jo ho maqueto tot".

Programa 4x61. Potser estem davant de l'atleta més complet i polivalent dels Estats Units de tot el segle XX. Però, com que el nano tenia orígens indis, la premsa en va fer un cas relatiu, almenys durant els primers anys. En Jim anava tan sobrat que va guanyar una prova olímpica amb unes sabates que es va trobar a les escombraries i que no eren ni del mateix peu! Resulta que algú li havia robat les seves sabates just abans de la prova! Sabotatge? Pot ben ser.

De les biografies d'aquesta setmana us volem destacar les de dos americans: d'una banda, en Douglas Hegdahl, el soldat aparentment estúpid que va aconseguir escapar-se d'una presó de Hanoi durant la guerra del Vietnam; i de l'altra, el mític Jack Daniels, el fundador de la marca de whisky, un home que va morir per culpa de no saber-se controlar les ganes de clavar una puntada de peu a una caixa forta.

Programa 4x60. Hem decidit acabar la setmana amb una mica d'alegria i portar-vos la història d'en Henry Paget, un aristòcrata britànic que tenia esperit de vedet de vodevil. Sota el seu posat seriós s'hi amagava un autèntic showman que desitjava ser conegut per les seves obres de teatre i, sobretot, pels seus vestits de lluentons, pedres precioses i teles de primera qualitat. Era un home tan obsessionat amb l'estètica, que es gastava 3.000 lliures a l'any en calçotets!

Programa 4x59. Quan tot just tenia 5 anyets, en Jack Daniels ja treballava a la destil·leria del reverend del poble, un esclavista que feia el millor whisky de tota la contrada. La història comença així de directa. Avui tenim un búnquer de manual: pare borratxo des de la primera pàgina, molt germans, explotació infantil, esclavisme¿ de tot! I, per acabar-ho de rematar, una nova mort per a la llista de morts absurdes d'"El búnquer".

Programa 4x58. En Douglas era el típic nano amb cara de ximple que mai havia sortit del seu poblet de mala mort. D'aquells nois que ningú en dona un duro i que acaben allistant-se a l'exèrcit perquè no saben on caure morts. En Douglas era un patriota i això d'anar a fotre trets a un país anomenat Vietnam ja li agradava. "Si vols viatjar sense gastar-te cap calé, fes-te mariner." En aquest cas, mariner de guerra, dels de bombardejar una posició enemiga des d'un vaixell de guerra. La cosa es complica quan en Douglas és capturat per la guerrilla local del Vietcong i se les ha d'empescar per sortir d'aquell infern.

Programa 4x057. Verge santa quina història tan depressiva! Avui cal fer el cor fort i estar atents a la vida de la Camille Claudel. La seva biografia s'ha de conèixer i cal que tothom sàpiga què li va passar. Nosaltres hem intentat descriure tan bé com hem pogut totes les penúries que va patir aquesta mossa, una noia de mirada pura i brillant amb un talent espectacular que va ser menyspreada i arraconada per una societat masclista (tot i ser a França, que representa que eren els avantguardistes). La Camille es va convertir en la boja dels gats per culpa de l'Auguste Rodin, un imbècil que no es mereix el nostre respecte. Ras i curt.

El personatge d'en Lord Carnarvon no va caure gaire simpàtic i no el van deixar entrar. En aquest cas, no discutirem aquesta decisió, però ens pensàvem que entraria. Escolteu un resum de la seva vida per acabar-vos de decidir. En canvi, el que sí que va entrar a dins del búnquer va ser l'Adolphe Sax, l'inventor del saxofon, un músic malastruc que no feia res més que embolicar la troca. Sempre que no era al seu taller, li passaven desgràcies.

Programa 4x56. La Neus ja ens va parlar d'aquest bon home quan va fer la seva secció sobre el saxofon. El que no sabíem era que l'Adolphe Sax fos així de malastruc. Amb la quantitat d'accidents que va tenir, no sabem com carai va arribar a l'edat adulta. Era un gran inventor, sí, però gairebé tan sapastre com en Thomas Midgley, l'home que es va ofegar amb el seu propi invent. L'Adolphe no ens va deixar sense capa d'ozó, però les bestieses que li van passar també són dignes d'explicar.

Programa 4x55. Les històries d'"El búnquer" que parlen d'empresaris i emprenedors acostumen a ser ascendents: és a dir, el personatge parteix de la misèria més absoluta i aconsegueix fer-se milionari pencant de valent (que després es torni boig i no sàpiga gestionar els diners perquè és un nou ric, ja és una altra cosa). En canvi, la història d'en Joshua Norton va al revés: primer va ser un empresari d'èxit, un jove negociant que va obtenir fama i fortuna. En Joshua ho tenia tot, era el jove més famós de Califòrnia. Llàstima (aquí comencen els problemes) que en una de les seves inversions es va enganxar els dits de mala manera i això li va afectar la butxaca i també el cap.

Programa 4x54. Amb temes de gegantisme i de nanisme us pensàveu que ja no ens quedava res per explicar? Seieu bé, perquè després de quatre temporades encara tenim la capacitat de sorprendre-us. En aquest capítol us portem la vida de l'Adam Rainer, el nan gegant, un oxímoron en si mateix. Avui és d'aquells dies que després de sentir la història anireu corrents cap al Google a veure si això és veritat i acabareu comprovant que no ens hem inventat res de res!