País Invisible

El segle XVI les gents d’Aran, Comenge i Aragó es prometien la pau, independentment del que fessin els seus regnes. A Pont de Rei hem visitat el monument que rememora aquest tractat de “Lies e Patzeries”. 

On s’agafa el tren a la Vall d’Aran? La resposta és, a Tolosa. O a Sant Gironç. O a Montrejau… Amb prou transbords, era possible remuntar de Tolosa a l’Aran per camins de ferro. El fet es que el Pirineu occità estava molt ben connectat, en contrast a la indecisió al sud de la frontera pels canvis de governança, de Mancomunitat a República i finalment la dictadura. Revisem també l’evolució de la connectivitat Espanya–França passant per la Vall d’Aran fins al pla Guadalhorce (1926), que va ser l’oblit de qualsevol pla de ferrocarril que passés per la vall.

Parlem amb Jèp de Montoya, president de l’Institut d’Estudis Aranesi, sobre el Vademecum Aranense, de la forma del seu activisme, de la seva obra i fins i tot de les seves relacions amb el País Basc.

En Zabala li explica a en Veu-en-off que a Navarra i a Guipúscoa van tenir també un occità propi. I en Zaku, a la seva secció, ens fa un resum d’aquest any a País Invisible.

I una recomanació musical amb Los de Sauvaterra per negar totes les fronteres. Parlem d’Occitània,  “que per frontera no té més que la música d’una llengua vella que no es vol callar”.

10 Km. de revolts l’aïllen del món. Aquest poble que ens promet les seves 7 Meravelles. La sisena, no massa coneguda, ens durà “la millor vista de la Vall d’Aran”. Totes aquestes meravelles les conserva l’ajuntament del s.III al s.XVII. 

El juny de 2023 ens va deixar Tònho Castet, el traductor al darrere del Tintín aranés, un activista de l’occità i president dels Paums de Vilamòs. El nom Castet sona arreu, i família i amics, a través dels Paums, han activat el temps lliure de tants veïns aranesos.

Jaume Massana Castet arranja les músiques de la poesia contemporània aranesa. Per a les veus femenines, l’associació han creat la coral de Les Paoeses. Els seus projectes els porten a Canejan i a Banhères de Luishon en recerca de fonts històriques pel projecte de carnaval de “barbacans” en el qual l’investigació de Jèp de Montoya ha permès recuperar nous elements a la tradició de la dansa de l’ós.

L’occitanisme viu gràcies a la seva comunitat i d’esforç. Avui farem una clucaca d’ullet als pirates i malifets que dediquen el seu temps a treure la cultura de l’oblit, amb la millor esperança de fer diversa la cultura de masses.

🟢 Al web: https://paisinvisible.cat/Podcast/T2/E24/Vilamos-Eth-Casthet-Arrevirat

El País de Cocanha. Vells mites d’abundància en colors pastel lapidats per les esteles de la Gran Guerra; un enfrontament sense sentit que va canviar la providència de tantes famílies occitanes. El seu enemic no era l’alemany.

La primera guerra mundial és un altre moment en què l’estat francès reclamava les seves colònies internes. D’ençà, l’unitat de França va ser refortida, la història manipulada, occitans i catalans humiliats.

"Als anys 60 hi havia qui rebia bufetades cada dia si parlava el català”

Parlem amb Joan Lluís Lluís de La Vergonha dins l’educació nacional. En un despertar adolescent recupera el català i acaba traduïnt Joan Bodon: l’autor de les trinxeres.

“Vaig descarrilar. I vaig trobar llibertat i felicitat als marges.”

🟢 Al web: https://paisinvisible.cat/Podcast/T2/E23/St-Felix-Mort-al-pais-de-xauxa

L’any que naixia TV3 pel català… Una altra televisió naixia per la llengua Occitana a Alvèrnia. El nostre convidat fa contacte amb Brasil, posant en perill la seva pròpia vida.

L’alvernés és un occità tancat, “estrambòtics” i captivador. Visitat per Astèrix a l’Escut Avern i ocupat pels feixistes durant la segona guerra mundial en el que es va conèixer com el Règim de Petain.

Diego Cerezo ha estudiat a la frontera nord entre l’occità, el dialecte alvernés i el que no ho és: l’arpità, el francoprovençal, champenois, francomtois… I el gallec.

El dialectòleg s’especialitza en les connexions entre el galaico-portugués i la primera llengua romànica de prestigi, l’occità.

Fou a Brasil, seguint el rastre del portugués, on en Diego va sumar-se a la lluita dels indígenes guaraní kaiowà de l’Amazones. Ens explicaran una experiència arriscant la integritat física pels drets humans contra l’odi.

És el Manel qui proposa una Oda a l’Odi, un sirventès. Aprendrem què és un sirventès i els actes ignominiosos de Guillem de Berguedà, que van quedar calcats a l’occità en els seus poemes d’odi o sirventesos.

En Zaku resumeix la nostra darrera presentació pública i argumenta a favor de les plataformes de contingut catalanes i occitanes: us presentem l’Aixeta i ÒcTele.

🟢 Al web: https://paisinvisible.cat/Podcast/T2/E21/Vichei-i-una-connexio-occitana-arpitana-guarani

A la confluència dels rius Garona i Joèu hi trobem un pol geoestratègic amb un passat de batalles rellevant. Allà mateix s’hi va construir un castell molt imponent, amb nom de lleó, que segles més tard Napoleó destruiria. Amb les pedres d’aquell castell es construiria el poble que avui visitem.

L’octubre de 1944, ara fa 79 anys, aquest lloc fou també protagonista d’un sagnant episodi bèl·lic que hagués pogut canviar la història. Aquells dies, el Partit Comunista d'Espanya va intentar envair la Val d’Aran des de l’estat francès comptant amb un atac dels maquis espanyols que estaven col·laborant amb la resistència francesa i derrocar el règim de Franco. Un petit error de no res va fer fracassar l’operació que va acabar amb una cruenta escabetxina. Per recordar-ho tenim a l’estudi la Mireia Boya, que en va fer un documental entrevistant els veïns que ho van veure i viure en primera persona. I ja que la tenim a l’estudi, no podem no parlar amb la Mireia de la seva vida a la política, de la seva carrera com a ambientòloga i del seu compromís occitanista. 

En la seva secció, en Manèl Zabala li explica a Veu en of les diferents traduccions de la Bíblia en occità no només en diferents dialectes sinó en diferents èpoques i en diferents sensibilitats religioses. Per fer-ho analitza l’escena en què els mestres de la llei volien lapidar una dona adúltera, aquella que diu: “qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra”. Aprofita per descobrir-nos el bo i millor del vocabulari extramarital i cornut.

I en Zaku, com de costum, ens comenta l'actualitat occitana i del País Invisible a les xarxes, agraeix el suport i que haguem passat de 500 seguidors, recorda on tenim recursos per aprendre l’occità aranès comparteix informació sobre pròximes presentacions.

L'episodi conclou amb una interpretació de la cançó revolucionària "La Libertat", que simbolitza la lluita per la llibertat i l'esperit de resistència que es manté viu fins als nostres dies.

🟢 Al web: https://paisinvisible.cat/Podcast/T2/E20/Es-Bordes-els-maquis-i-la-lluita-per-la-llibertat

Sabies que en Robèrt Lafont va néixer fa cent anys a Nimes? En aquest episodi proposem una immersió en la reivindicació occitanista.

A través d'una munió de cartes recollides pel Mediterrani, l'expert recercador Jaume Figueras ha desgranat i reconstruït una vida de corredisses, la de l'occitanista baixet i revolucionari més important del segle XX. 

Robèrt Lafont ha donat nom a un guardó de la Generalitat de Catalunya: el seu impacte polític a ambdues bandes de la frontera, la seva qualitat literària i la seva influència van transcendir i va proposar les seves pròpies normes ortogràfiques. Com aquell qui diu, és el nostre Pompeu Fabra.

Si bé Lafont resol salomònicament els conflictes de grafia, els occitans encara recorden amb nostàlgia aquelles enceses discussions bizantines sobre si s’ha d’escriure “vergonhós” o “bergougnoux”; ens ho detalla amb el seu estil mordaç en Manèl Zabala a la secció “Occitània explicada a Veu en Off”.

D'altra banda en Zaku visita la Setmana del Llibre en Català i la parada del CAOC, fa crònica (de) la Diada de Catalunya i socialitza a les xarxes socials. L’episodi conclou amb la música de De la Crau, un projecte musical que incorpora elements provençals i busca connectar amb la natura enfront de la industrialització.

🟢 Al web: https://paisinvisible.cat/Podcast/T2/E19/

Sabíes que hi ha un poble fantasma més enllà de les pistes de Vaquèira? La darrera persona nascuda a Montgarri ens obre la porta al passat.

Remuntant la Marimanha direcció Vaquèira, fem un passeig pel poble abandonat deth Dossau, entre muntanyes “de Bandolers” que ens duu fins al naixement de la Noguera Pallaresa. El descobriment de les ruïnes del “despoblat” misteriós genera tot de preguntes.

Per això hem contactat un testimoni, la darrera persona nascuda a Montgarri, que ens ompli els buits de la memòria de primera mà. Ella és la Bibiana Gonzàlez. Ella van nèixer al espitau de Montgarri, al camí entre Beret i Alós d’Isil i va viure la seva infantesa a Montgarri.

Si en l’ull d’un torb gelat us trobéssiu perduts a la muntanya, el refugi de Montgarri hagués brillat com un oasi a la tempesta. Al pla de Beret, on la gaiata de les pedres parteix les aigües, s’hi trobà la verge de Montgarri, ara desada al santuari. Aquí s’encomanen els corredors de La Corsa d’Aran per Sa Lenga, els saludem i baixem fins a la capital on s’ha muntat un sarau per l’ús social de la llengua aranesa. En Zaku us explica com va anar, tant el directe com l’estiu i us ensenya la versió extesa del reportatge que vam fer aquell dia per la nostra emissió.

Iniciem un nou suplement al País Invisible: la secció titulada Occitània explicada a Veu en Off, que comença amb “als primers paràgrafs”.

Aneu passant, viatgers, i el darrer en marxar, que tanqui la porta.

País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.

paisinvisible.cat

💥 Avui hem convertit Val D'aran en un ring de boxa! Naut e Baish Aran s’enfronten per ser la nova capital cultural de Vall d’Aran. Seran les seves festes de Sant Joan les més excepcionals? O bé és el seu aranès el més pur? És hora de triar un bàndol.

Per #Pujòlo i #ArtieseGaròs, Marc Espí des de Garòs.

Per #4lòcs, Joanet Carabias des de Canejan i Les.

Per #marcatosa, i a mode d’àrbitre, Maria Millàn des de Betlan.

🗣Parlem d’una realitat en que l’accent de Pujòlo ha estat menyspreat per una actitud normalitzadora de la llengua i ens plantegem una consciència que retorni l’orgull als pujolencs… Contactem en Jordi Suïls, coordinador del Conselh Consultatiu der Aranés per esbrinar les diferències d’aquest parlar.

🚗🚗🚗 Adius ara val d’Aran! Diu la cançó de Nadau. Hem compartit mesos d’aventura a l’era digital de la descoberta i si no, que li diguin al Zaku, que va arribar sense saber res d’aquest País i n’extreu les conclusions a cada parada👾.

—------------------------

[CONTINGUT EXTRA] Aviat tindrem en obert l’entrevista complerta a Jordi Suïls. 

—-----------------------

Col·labora amb País Invisible

Hi ha segona temporada de País Invisible? Segueix-nos d’aprop en la seva creació! https://pais-invisible-podcast.aixeta.cat/

Fes un donatiu i el sumarem a la campanya de mecenatge més propera! ⁠https://paisinvisible.cat/Donatius ⁠

Llibres per Sant Jordi en Aranés a la nostra Botiga! https://la-botiga-de-jornalet.myshopify.com/collections/mainatges

CRÈDITS

Guió: Ferriol Macip

Direcció: Zep Armentano

Realització: Barcelona Media Hub

Postproducció: David Valls Hurtado

Xarxes Socials: David Valls Hurtado i Zep Armentano

Música: ÒC Brigada

Imatge gràfica: Elena Caubet

Amb el suport de mecenes de l'Aixeta

https://pais-invisible-podcast.aixeta.cat/ca

País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Los Amics de Jornalet i l'Euroregió Pirineus-Mediterrània (#EPMpartner).

paisinvisible.cat

🚗 La tercera ciutat d’Occitània té els aires de capital! L’epicentre de la indústria aeroespacial europea és una vil·la de color rosa pel seu maó, Tolosa, també dita “la ciutat dels Ramons”.

🚀Com parlen/com parlem? Dos nens tolosencs reaccionen al català i aprenem falsos amics (paraules que confonen).

👅 D’ON VE LA SIMILITUD ENTRE OCCITÀ I CATALÀ?

👾Català, Valencià, Occità, Llemosí i Provençal van tenir-se per la mateixa llengua en el passat s. XIX. Escolteu la paraula de Zaku. 🙏👼

🌹Una de les darreres ciutats amb Càtars a caure sota la creuada. Encara després de l’annexió a França, s’hi crearien els Jocs Florals en provençal, el 1323.

🍺Què passa al bar de l’Universitat? Per conèixer la vida Universitària de Tolosa i la seva comunitat contactem amb l’il·lustre Rafèu Sichel, Doctor en lingüística occitana qui estudia l’empremta de l’Occità en el Francés contemporani.

🎵Per tancar enfrontem un leviatà electrònic: la reversió de “Cavaller”, cançó poema d’Eric Fraj de la Nova Cançó qui prenia encara el poema de Robert Martí sobre la força de la gent contra el sistema colonitzador.

Per aprofundir:

Atlas d’entonació de l’occità, per Rafeu Sichel-Bazin i Pilar Prieto.

http://prosodia.upf.edu/atlasintonacion/ @UPFBarcelona

CRÈDITS

Guió: Ferriol Macip

Direcció: Zep Armentano

Realització: Barcelona Media Hub

Postproducció: David Valls Hurtado

Xarxes Socials: David Valls Hurtado i Zep Armentano

Música: ÒC Brigada

Imatge gràfica: Elena Caubet

Amb el suport de mecenes de l'Aixeta

https://pais-invisible-podcast.aixeta.cat/ca

País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Los Amics de Jornalet i l'Euroregió Pirineus-Mediterrània (#EPMpartner).

paisinvisible.cat

🚗 Som a la ciutat més gran d’Occitana i una de les ciutats més mestisses de l’Estat Francés.

🎥Revisem el naixement del cinema, que va ocórrer a Ciutat, a la provença, i la primera figura occitana del cinema: Felicien Trewey🤹🏼‍♀️ i un director occità: Marcel Pagnol.

🎭 En Zaku descobreix l’origen pagà dels Carnestoltes dins la festa de l’ós que es manté des del neolític dels països catalans fins a Sardenya. Ens proposem dins el conjunt de l’arc nord mediterrani i del conjunt hispanoamericà.

🎤 Entrevistem en català el productor musical i raper Rodin Kaufmann, qui comença a cantar en Occità amb Lo Còr de la Plana, un projecte musical de la companyia L’Amparó dirigida per Manu Therón en que els joves de barri marsellesos aprenen polifonies i percussions.

Parlem de les influències musicals de Rodín. La música tradicional occitana o Bad Bunny són referents presents en el seu estil eclèctic. Sobre la llengua, diu: “Estic cansat de lluitar cada día per parlar occità a França, a Les Balears en canvi els hi sembla molt bé”.

🎶La valenciana Tesa i Gigi de Nissa ens fan bellugar amb l’adaptació d’OC Brigada del Parla Patois de Massilia Sound System, ara per dir, que no només l’occità, si no que el català té futur.

❌Fe de Relliscades❌

Engripat, en Zep n’ha fet diverses:

-El pastís és transparent, és quan es barreja amb grosella que pren el color vermell.

-A Ciutat no s’hi va projectar sino rodar la primera pel·lícula.

-És el Fonògraf i no el fonetoscopi l’aparell que enregistra el so a finals del s.XIX…

-Gigi no pertany a Massylia, és un cantautor a títol individual.

Millora´t i descansa, company!

📖 Molt a llegir (ÒC):

Dones de l’història occitana, segons Ferriol Macip.

https://www.jornalet.com/nova/10801/las-femnas-de-listoria-doccitania

Arqueología cinematogràfica Occitana, signada per Zep Armentano: Felicién Trewey.

https://opinion.jornalet.com/josep-armentano/blog/3178/lo-sautembarca-eth-provencau-deth-prumer-cinema

Tres manifestos sobre el cinema en occità, recollits per Zep.

https://opinion.jornalet.com/josep-armentano/blog/3172/tres-manifesti-sus-eth-cinema-en-occitan

Pierre Garibaldi respecte l’ós i les collites, pag. 133 (ES)

https://www.uv.es/~sociolog/arxius/arxius3.pdf

Lo Desvelh de l’Ors, editat per l’Espaci Occitan daus Alps

http://www.espaci-occitan.org/oc/novas/news/il-risveglio-dellorso-occitano-miti-e-riti-del-selvatico-alpino/

Bojos per Molière? Alexandre Pesson assegura que Molière va començar la seva carrera a Occitània. Llegiu l’entrevista sencera al nostre web (CAT):

https://paisinvisible.cat/Moliere-va-fer-les-seves-primeres-obres-a-Besiers

✈️ Prenem un vol a Torí i remuntem els Alps a la recerca de l’Olimp occità, el mont Vísol, d’on neix el riu més llarg d’Itàlia, el Pò. És una terra de contrastos: de tradició i investigació científica. On els grups musicals barregen folk i guitarres elèctriques.

🏔A les anomenades Valadas Occitanas hi destaquen tres valls: La Val Varacha, que rep els balls i gales de la Baia per Carnestoltes, La Val Pèlis, on hi ha l’església central de la religió Valdesa massacrada a La Gàrdia, i la Val Pò que ens acull.

✍🏼La Val Po rep el Prèmi Ostana, escritura en Lenga Maire, una mostra de conferències, música i cinema tant física com virtual que dóna veu i trobada als activistes de llengües minoritzades. Conversem amb la Mariona Miret, representant internacional de la Chambra d’Òc, associació dedicada a conservar l’occità i l’arpità d’aquestes valls. Investiguem quin tipus d’accions fa la Mariona a títol propi com activista. Ens acompanya en Francesco Lafornara, expert en llengües d’Itàlia.

🎬Avui parlem de cinema, ja que en Fredo Valla, mà dreta del laureat director bolonyès Giorgio Diritti, és un cineasta occità molt actiu i estimat a la zona.

👾En Zaku revisa les xarxes socials, on els nostres seguidors ens han descobert una joia del cinema paysan o pagès: Farrebique (1946) i la seva seqüela Biquefarre (1983). Això ens empeny a celebrar la videocreació en llengua minoritària com una petjada en la memòria històrica, i ens fa remembrar les iniciatives que la promouen, com la discontinuada Mostra Rescontres de Margarida, al país de Nimes.

🎶En l’apartat musical, fem recomanacions de grups moguts com Lo Seriòl o Lhi Balhós, i tanquem amb el record de la Jacmelina, que va popularitzar la cançó antibelicista “Batalhas” l’any 1975 i que torna a estar d’actualitat gràcies a la reversió de Rodín Kaufmann dins la Guia pel Cançoner Occitan d'O.C Brigada Internacional.

😈Ens hem fet Twitch!😈

⛏⛏⛏ Per Aprofundir:

Premio Ostana

https://www.premioostana.it/

Mariona Miret, revitalitzadora lingüística

https://linktr.ee/marionamiret

🍀🍀🍀Com participar als sortejos!

Feu-vos mecenes

https://pais-invisible-podcast.aixeta.cat/ca/subscriptions

Mot Amagat (Pistes i solucions a les nostres xarxes) Juga-hi!

https://www.paisinvisible.cat/mot-amagat/

🚀🚀😎Més entreteniment:

Crònica del pas del jove Zep pel Festenau Rescontre.(òc)

https://www.jornalet.com/nova/12023/margarida-eth-10u-festivau-rescontre-a-convidat-a-ua-larga-participacion-doccitanistes-a-p

Bojos per Molière? Alexandre Pesson assegura que Molière va començar la seva carrera a Occitània. Llegiu l’entrevista sencera al nostre web:

https://paisinvisible.cat/Moliere-va-fer-les-seves-primeres-obres-a-Besiers

CRÈDITS

Guió: Ferriol Macip

Direcció: Zep Armentano

Realització: Barcelona Media Hub

Postproducció i estratègia: David Valls Hurtado

Xarxes Socials: David Valls Hurtado i Zep Armentano

Música: ÒC Brigada

Imatge gràfica: Elena Caubet

Amb el suport de mecenes de l'Aixeta

https://pais-invisible-podcast.aixeta.cat/ca

País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Los Amics de Jornalet i l'Euroregió Pirineus-Mediterrània (#EPMpartner).

paisinvisible.cat

🏉En el nostre episodi més tretzista, veurem la ciutat encastellada més famosa d'Occitània i trobarem l'esport més estimat per aquesta nació, el Rugby de XIII, on de les grades estant els crits més comuns es mantenen en occità.

🏰Ens submergim dins la infantesa del cantautor Claudi Martí qui evoca una Carcassona on convivien de manera quotidiana l'occità, el català, el castellà i els diferents accents del francès.

🎵Claudi Martí, fill de mare aragonesa, va ser el pare de la Nova Cançó Occitana, qui bevent de Paco Ibáñez va començar la cançó protesta en llengua d'òc emportat encara per la flama de la revolució de maig del 1968.

👾En Zaku ens explica què està passant a internet, amb el nou baròmetre de llengües que posa el català a la 12a posició d'influència mundial. Voleu saber quina influència té l'occità mundialment? Us comentem que és el manifest ecolingüístic i celebrem el carnestoltes per uns instants.

🥴 Així mateix, ens obrim respecte dels nostres problemes amb la beguda, més concretament la Blanqueta de Limós🍾, la que es pot considerar la recepta original del cobdiciat xampany.

🪗Avui ens visita un component de La Talvera. La Talvera és un grup d'investigació musical i cultural occità, que entre d'altres prenen gravacions de veu arreu dels pobles occitans per a generar fons de recerca i atles lingüístics. Això ens agrada força! 🤔

👅És el català un dialecte de l'occità? És l'Aragonès una llengua de la família de l'occità? El nostre convidat a plató Quentin Peyràs fa anys que aprofundeix en el model per definir l'occità i aprendre a reconèixer-lo. Ens pot localitzar els límits geogràfics de l'Occitània gran i resoldre, fins i tot, per què parlars tan llunyans com l'aranès i el gardiòl són la mateixa llengua.

Gaudiu d'aquest País Invisible!

🎙Descobrim les moltes facetes de la locutora salardunenca de “Sons d’Occitània”, Anna Gèli. L’Eric Laquente, rohirrim i salardunenc d’adopció, ens acompanya en aquest percurs.

🚗 “Òla jabalís!” anem al cap i casal del terçó de Pujòlo! 🤠 L’únic lloc del món on veureu la bandera occitana i la dels Estats Units onejar juntes en el festival de música country més important de tota Occitània.

🏆Amb en Zaku recordem el nostre pas per Tolosa, quan vam anar a recollir el màxim reconeixement al premi Joventut de l’Euroregió al foment de la llengua catalana i occitana a les xarxes socials, un viatge compartit amb la booktuber Mixa i la Mariona Miret, l’occitanista representant de la Chambra d’OC, on ens retrobem amb en Gabrieu Pelisson (Parpalhon Blau🦋).

📅Parlem de Salardú, de la seva gent i de la seva música i coneixem aquest poble on el Sant Crist hi va arribar surant riu amunt, el primer i l’últim en el calendari de festes majors de la Val d’Aran.

🎶 La cançó dels OC Brigada que conclou l’episodi ens parla de l’empoderament de la Caterina, que no es vol casar i plora mentre renta la roba sota el pont de Mirabèl, malgrat no sabem de quin dels sis pobles occitans anomenats Mirabèl es tracta. Molts grups han versionat aquesta cançó popular i els brigadistes occitano-catalans, amb Stefano Degioanni al capdavant, ens la canten amb accent de les Valades del Piemont en versió reggae.

🚗 Si bé fa anys que no ens confessem, avui que és Nostra Senyora de Lourdes ⛪️ cal professar als quatre vents que Bernadeta Sobirós era occitana i en aparèixer-se-li la Mare de Dèu, va parlar el Gascó. Torneu amb nosaltres a l’Alta Bigòrra per conèixer una versió de la història convenientment oblidada pels estats monolingüístes!

👾 Al País Invisible JA s’ha obrat el miracle, i és que ahir vam recollir el premi a Joves Influencers pel Català i l’Occità de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània! És un dia per la celebració i les remembrances! Brindeu amb nosaltres mentre repassem l’últim directe/sorteig on vam debatre a fons les polítiques per la revitalizació lingüística de l’Occità.

🗻De la Bigòrra també són típiques les polifonies. Pascal Caumont, músic especialitzat, ens anuncia la separació del grup Vox Bigèrri, una crida de les muntanyes que s’apaga, per donar pas a una nova etapa.

💪🏻Més i més veiem com els projectes en occità es poden veure com a petits però essencials, i que tenen un retorn visible en la identitat i contra el desarrelament. Cal arremangar-se, moure’s per la llengua i fer “bolegar”.

🎶 Qui no para de moure’s enguany són OC Brigada, el col·lectiu d’artistes que capitanejats per Carles Belda i Marc Serrats reversionen del cançoner popular Occità. Joan Garriga refà el superèxit de l’any 1999 ‘Tomber la Chemise’, una proposta del grup Zebda que mantenia orgullosament la seva lletra en el Francità (mescla de Francès amb Occità) de Tolosa.

🚗 Per Candelera arreu d’Occitània es fan creps i a Bossòst, evidentment, també. Aquesta setmana ens acompanya l’andita (bossostenca) Elisa Salomon que ens ensenyarà a cuinar-ne i ens n’explicarà tota la cultura popular al voltant d’aquesta llepolia.

👾 Sabeu que el primer crep que es fa per Candelera s’ha de guardar a l’armari? En Zaku, avui surt de l’armari per parlar-nos de supersticions, tradicions tot fent el comentari de les xarxes socials. I també ens recorda el Dia de la Marmota, que a l’Aran és més aviat el dia de l’ós. Ens explica com ens va amb l’Aixeta, ens anima a fer-nos mecenes de País Invisible i ens fa saber que ja som a ClapClap.

🥞 I ens endinsem a Bossòst tot parlant de la Candelera i d’altres celebracions d’aquestes dates, parlem de les relacions d’Aran amb Comenge, on no només s’hi compren les palles de fer creps sinó que és amb la lliga d’aquesta contrada que juga l’equip de futbol de Bossòst. I ens en anem de processó, perquè per Divendres Sant tot Bossòst es mobilitza.

🎶 I entre creps, armats i candeles acabem l’episodi d’avui de la manera més patriòtica possible amb l’himne occità. OC Brigada Internacional ens en proposa una versió sense lletra a ritme mig de rumba mig d’ska. La lletra ja la posem nosaltres.

⛏PER APROFUNDIR

--------------------------------------------

Ajuntament de Bossòst:https://bossost.es/?lang=oc

Processons de Bossòst:https://bossost.es/setmanasanta/processons-uniques/

L’Aixeta:https://www.aixeta.cat

ClapClap:https://www.clapclap.cat

Era Mongetada:http://www.eramongetada.org

https://twitter.com/eramongetada

Aran Park:http://www.aran-park.es

Aué TV:https://aue.cat

CRÈDITS

--------------------------------------------

Guió: Ferriol Macip

Direcció: Zep Armentano

Realització: Barcelona Media Hub

Postproducció: David Valls Hurtado

Xarxes Socials: David Valls Hurtado i Zep Armentano

Música: ÒC Brigada

Gràfics en moviment: Elena Caubet

Assistència als Subtítols: Agustí Farran

paisinvisible.cat

Poseu-vos el delantal, avui cuinem!

🚗 Quan l'últim occità de Bordèu mor, ve un neoparlant per repoblar-lo. Bordèu és el límit actual nord-occidental d'Occitània delimitat amb l'Atlàntic, una ciutat cosmopolita.  La part històrica de la ciutat es troba a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO com “un destacat conjunt urbà i arquitectònic” del segle XVIII, sent la ciutat occitana que té el nombre més alt d'edificis històrics conservats. Cap i casal d’una regió víncola, als entorns de Bordeus s’hi fan vins molt preuats. David Escarpit ens l'ensenya.

👾En Zaku desferma el debat al voltant dels doblatges en llengues minoritzades i ens recomana les plataformes on poder seguir els nous doblatges en occità.

🐙 Que aprenguin els nens i aprenguin els pares! La Lúcia Roulet, Bordalesa, ens explica el seu projecte per ensenyar occità a les aules, emprant de mascota una popeta (lagastina) de color violeta en contes i cançons. La Lagastina és ara també protagonista d’un llibre-CD per fer cantar nens i pares i s’està preparant un espectacle que incorpora la dansa.

🎶 I acabem, com sempre, amb un tema OC Brigada Internacional, en què en Rodin Kaufmann ens porta una electrònica en provençal de la cançó Desert d’Amics que va popularitzar en Raimon sobre un poema de Jordi de Sant Jordi que va escriure durant el seu empresonament a Nàpols el 1423. 

⛏PER APROFUNDIR

--------------------------------------------

Lagastina: Lagastina.com

Ostau Occitan de Bordèu: http://ostau-occitan.org/oc/

ÒCTele: https://www.octele.com

OC-VOD: https://www.ocvod.fr/oc/

Emissions en aranès de la CCMA: https://www.ccma.cat/aranes/

🚗 Dilluns blaus i cel blós! Som a plena pujada de gener, i per pujada, la que hi ha per arribar a Bausen, un dels pobles més singulars de la Val d’Aran. Un paradís rural on la globalització no ha aconseguit arribar. Durant molts anys, ha conservat la seva forma de parlar peculiar, i treballa per retrobar els cultius i cultura ancestrals.   👾A la seva secció, en Zaku rebobina a través de les múltiples facetes del programa que podrien haver-te passat desapercebudes, i llançem la pregunta: com podem cuidar als activistes de les llengües minoritzades? Tenim com a mínim una sol·lució. Cal descendir un iceberg per arribar-hi. ❄️   💝Us expliquem la història d’amor més famosa i bonica de la Val d’Aran i parlem amb l’Alidé Sans dels Sarnalhers de Bausen, dels horts comunitaris o la tradició de les festes de foc pirinenques del har (haro bausenc) i fem front a un macroprojecte immobiliari.   🎶 I acabem, com sempre, amb un tema OC Brigada Internacional, en què l’Alidé i la seva mare, la Lúcia Mas, amb una gran complicitat i amor reinterpreten una cançó que la Lúcia va composar en una nit de cerca de pau interior anys abans que l’Alidé nasqués.   

⛏PER APROFUNDIR 

Alidé Sans: https://www.alidesans.com

Sauvem Bausen: https://sauvembausen.wordpress.com

Es sarnalhèrs https://sarnalhers.7ma.eu

Es noguèrs https://www.facebook.com/profile.php?id=1000634  

❌FE DE RELLISCADES❌ --Ens vem il·lusionar amb la pròpia nostra teoría de les claus a l'heràldica: les claus de Bausen fan referència a l'apòstol Sant Pere i no es coneix relació amb l'anomenat armari. 

CRÈDITS

 Guió: Ferriol Macip 

Direcció: Zep Armentano 

Realització: Barcelona Media Hub 

Postproducció: David Valls Hurtado 

Xarxes Socials: David Valls Hurtado i Zep Armentano 

Música: ÒC Brigada 

Gràfics en moviment: Elena Caubet

 Assistència als Subtítols: Agustí Farran  

paisinvisible.cat

Podeu escoltar-la amb el text a banda transcrit al català: https://paisinvisible.cat/Lo-Parpalhon-Blau-no-veu-perque-no-hauria-de-fer-a-Youtube-en-la-seva-llengua

Entrevista amb Gabrièu Pelisson🦋: "No veig per què no hauria de fer a Youtube en la meva llengua"

Qui és "Lo Parpalhon Blau" (la papallona blava)? Es tracta d'un canal per aprendre occità, amb subtítols en anglés, francés, i llengua d'òc, conduït pel jove i atractiu Gabrièu Pelisson.  En Gabrièu ha entrat a la comunitat de les llengües de YouTube, i dinamitza entrevistes amb creadors de contingut de llengües minoritzades. 

Encetem el contingut EXTRA de www.paisinvisible.cat recuperant aquesta entrevista inèdita que us permetrà escoltar, en l'occità propi, aquest convidat que hem tingut al programa, durant el nostre pas per Mònaco i Niça.

A terres occitanes hi trobem una de les monarquies que més pàgines ha omplert de la premsa del cor ❤️🗡. Anem a Mònaco, i no pas a jugar al casino de Mont Carles.

Volem entendre què hi fa aquí un Principat independent, i perquè sent territori occità i tenint un himne en occità 🇲🇨, les llengües oficials són el francès i el lígur genovès.

🗣️ En Laurenç Revèstens explica els parlars vivaro-alpencsque es parlen als confins orientals d’Occitània i la història d’aquest indret. Sabíeu que Napoleó III va annexionar el comtat de Niça a França el 1861 després d’un referèndum molt dubtós?

📈En aquest capítol comptem amb l'influencer occità per excel·lència, en Gabrièu Pellisson, que des de Niça, per videoconferencia, i en un català perfecte, ens explica les seves aventures al seu canal Parpalhon Blau🦋.

🎶Tanquem capítol amb una versió molt especial dels OC Brigada Internacional. La cantant Milena Pastorelli versiona amb a l’accent nissard la cançó de bressol més popular a tota Occitània que ja havia popularitzat la Maria Roanet l’any 1977. 

I així acaba 2022 al País Invisible! 🥂

👾O no? Queda molt per ensenyar dels nostres nous sortejos, nous directes, nous continguts de cara 2023. El Zaku ja pensa en eth Jorn des Aninòs! Us quedeu a descobrir què és, un aninò?

🚗 Aquesta setmana visitem Les, al Baix Aran per conèixer les tradicions nadalenques del Pirineu gascó 🎄 .

I és que hem sabut que a la Pastorala Comengesa composada per Miquèu Maffrand, àlies Joan de Nadau, hi van participar Es Corbilhuèrs de Les.

🔎Qui són i què fan Es Corbilhuèrs? Com han recuperat les tradicions ancestrals d’Aran?

📌Per saber-ho tenim a l’estudi en Joanet Carabias, un jove corbilhuèr i activista de la llengua i la cultura d’Aran, i al telèfon Manuela Ané, escriptora✍🏻 , dramaturga🎭 , activista de la llengua i la cultura i una de les pioneres d’Es Corbilhuèrs.

👾En Zaku, a part de comentar què es cou per les xarxes socials, ens explica algunes tradicions occitanes d’aquestes festes, com ara la Soca de Nadau, origen del nostre tió, i ens parla de la tradició dels 13 postres a més de portar-nos una sorpresa per aquestes festes‼️

🎶 A més a més, estrenem en versió inèdita la versió de “Es caulets” interpretada pels OC Brigada Internacional i descobrim com eren les corrandes improvisades d’aquesta part d’Occitània

Les petjades dels occitans valdesos ens duen fins a Calàbria, al sud de tot d’Itàlia, a l’empenya de la bota.

🗣 Rebem Francesco Lafornara, expert en llengües d’Itàlia🇮🇹  i per tant, en occità vivaroalpenc i gardiol. Gràcies a ell, hem sentit l’occità més críptic i hem sabut entendre’l.

🔎 La primera pregunta que ens fem és què hi fa un poble occitanoparlant aquí, a La Gàrdia. 🕵🏻 Ens posem la gavardina per resoldre un crim històric: la porta principal de les muralles de la vila és diu Porta de la Sang🩸 perquè allà hi va tenir lloc una matança brutal.

I a més

👾 EnZaku ens descobreix una colònia occitana desapareguda a l'Argentina.

📌Recontem la immensa diversitat lingüística d'Itàlia, amb un número de dos xifres, Disseccionem l’occità gardiol coneixent-ne la influència de la llengua napolitana i dels parlars calabresos.

🎶 Estrenem versió inèdita de “Veiquí l’occitan” deJoan Pau Verdier.

Als anys 1960 en Verdier ens cantava amb un sentiment mesclat d'orgull i resiliència que, malgrat ens hagin robat la terra, la història i la llengua, l’esperit occità és ben present i el vent de la llibertat segueix bufant... La reversiona el tolosà Arnau Canceper Ò.C. Brigada. 💪

❌ FE DE RELLISCADES ❌

-Clement Cabanetes va comprar 27 000ha de terreny per fundar Pigüé a 500Km al sud de Buenos Aires, I no pas a 500m.

-Va ser per les polítiques que fèu Argentina, i no pas la República Francesa, les que van fer que l’occità deixés de ser parlat a Pigüé.

🚗Tenim a l’estudi dos convidats de primera: l’historiadorJordi Ràfols, català a Bearn i Gascunya, i la poetessa bigordana Paulina Kamakine, àlies “el petit ocell” compiladora de la poesia femenina occitana. I és que us fem viatjar a Pau, capital del Bearn i antiga capital del Regne de Navarra.

🦜Descobrim la llengua xiulada de la vall d’Aussau i com encara s’ensenya a l’escola occitana de Laruntz, sentim parlar l’occità de la vall d’Aspade la mà d’un polític força conegut a França i descobrim els cants polifònics de taverna.

📙 EnJordi Ràfols ens explica la seva experiència al Bearn i com l’occitanitat hi és viva i present. La Paulina Kamakineens parla, en occità, de la seva obra poètica, de la importància de les dones en les lletres occitanes, i ens declama un preciós poema, del quan en Zep en recita la traducció queJaume Figueras en va fer al català.

🎶 Tanquem amb la tradicional versió delsO.C. Brigada Internacional, aquest cop amb “Lo Boièr”, una cançó considerada l'himne secret dels càtars que van resistir la Croada Albigesa. També va ser utilitzada per Radio Toulouse durant la Primera Guerra Mundial com a cançó de resistència. I aquí els O.C. Brigada la fan instrumental, tractant-la d’himne.

El tercer capítol de País Invisible ens porta al Comtat de Foix, un territori amb molta història i una identitat molt marcada. Descobrim quin occità parlen allà on el llenguadocià i el gascó es fonen i coneixem les històries que la Pascala Respaud amaga sota els branquillons del seu carretó i que canta amb el grup Revelhet.

Un cop en Zaku ens ha posat al dia de les xarxes socials parlem de la història de Foix amb un dels més grans historiadors del país, en Patrici Pojadaque és també catedràtic a la Universitat de Perpinyà, membre del Consell lingüístic del Congrés Permanent de la Llengua Occitana, de l’Institut d’Estudis Aranesos i de la secció d’història de l’Institut d’Estudis Catalans.

I no podem deixar el Comtat de Foix sense recordar la Rosina de Pèira, la gran figura de la cançó occitana que ens va deixar el juny de 2019. L’homenatge li fa l’Alidé Sans amb la cançó que tanca el programa, “la filha a maridar”, un branle tradicional de la Vall d’Aussau que tot occità coneix gràcies a la Rosina. La tradició occitana és plena de cançons de dones que reflexionen sobre la vida en primera persona i testimonien uns costums que no han canviat gaire. En aquesta ocasió, una dona explica com enyora la vida de soltera quan era jove i rebel.

“País Invisible” arriba al massís central i als seus altiplans impressionants, anomenats “causses”. A Rodés, capital del Roergue descobrim que la llengua i la cultura occitanes hi són ben vives i una mostra n’és l’Estivada, el festival que concentra l’occitanitat durant una setmaneta de juliol.

I mentre en Zaku ens explica la vida que els oients estan donant a les xarxes socials del País Invisible, els nostres exploradors fan uns 60km a l’oest per descobrir, aVilafranca de Roergue, l’esgarrifosa història d’en Joan Petit que la memòria història ens ha servit en una cançó infantil.

En terres de Roergue, no podem deixar de visitarCrespinh i la casa natal de Joan Bodon, l’escriptor més important de les lletres occitanes del segle XX. En parlem amb enJaume Figueras, un dels més grans experts en literatura occitana.

O.C. Brigada Internacional arrebata l’emissió amb la seva versió més fresca i sound system de la cançó de Joan Petit.

País Invisible és un podcast que, en 18 episodis, recorre cada setmana una contrada d’Occitània revelant-ne secrets molt ben guardats. En Zep Armentano, acompanyat d'en David Valls i d’en Ferriol Macip s’endinsa en una terra mítica, el país d’una llengua que no voll callar i d’uns costums que inevitablement recorden els nostres.

Amb el suport del Departament de Cultura i Los Amics de Jornalet .

En aquest primer episodi “País Invisible”, els nostres exploradors de capçalera s’endinsen en un dels indrets més propers d’Occitània. Descobreixen la resistència de la llengua occitana i quin és el secret de l’autogovern de la Val d’Aran. A més parlen amb en Carles Belda sobre el projecte musical d’O.C. Brigada Internacional.

Als anys 60, el cantautor Claudi Martí es preguntava “per què no m’han dit a l’escola el nom del meu país?”. D’aquí ve la sintonia del podcast, en la versió que en fa la banda occitano-catalana O.C. Brigada Internacional, que també tanca cada programa amb una versió de la música mítica dels germans occitans, aquest cop és “L’immortèla” de Nadau.

País Invisibe és un podcast que, en 18 episodis, recorre cada setmana una contrada d’Occitània revelant-ne secrets molt ben guardats. En Zep Armentano, acompanyat d'en David Valls i d’en Ferriol Macip s’endinsa en una terra mítica, el país d’una llengua que no voll callar i d’uns costums que inevitablement recorden els nostres.

#paisoc

Un petit anunci de Pais Invisible.