La Renaixença

Sempre ens passa que no coincidim amb el nom que fem servir per referir-nos als objectes. En aquesta ocasió, el debat és amb el llaüt: "llaüt", "llagut", "barco" (segons l'Àlex), "barca"... Dediquem el capítol a això, es digui com es digui. Hem rebut la visita de l'Ofèlia Drags, amb qui no només hem parlat, sinó que també ens ha interpretat un cuplet amb l'acompanyament improvisat de l'Arnau i la Laia. A "Històries per passejar el gos", portem en Bach pel segrest de Frank Sinatra, el 8 de desembre del 1963.

El paracaigudes sempre ens ha portat moments memorables: baixades divertides, enganxades en un fanal o salts des de l'espai. Us hi heu tirat mai, vosaltres? A l'equip sembla que hi ha diversitat d'opinions. Dediquem el capítol al paracaigudes. Ens visita l'Àlex Crivillé, que no ha arribat als 1.300 km/h, però sí que ha anat a més de 300 km/h dalt d'una moto. Boig o valent? Ell mateix ens ho diu. A "Històries per passejar el gos", sortim amb en Josep Maria per fer l'experiment amb les ulleres de veure-hi al revés.

Resumir sempre costa, i a nosaltres, que ens agrada parlar, encara ens costa més. Però aquí hi trobareu alguns dels millors moments d'aquesta setmana. Hem parlat amb en Godai Garcia, amb en Marc Bagué, amb el Sr. À i l'Ainhara i també amb l'Olívia Cros. També ens hem entretingut a parlar sobre el raspall de dents, el monopatí, l'urna funerària i el cucurutxo. Són objectes que no tenen res a veure, per això hem fet quatre capítols diferents.

Fa un temps vam tenir el debat de si un croissant era un objecte o no. Vist l'èxit, hem tirat endavant i avui dediquem el capítol al cucurutxo. S'acosta l'estiu i estem inspirats. Ara, aquest és un tema que també genera polèmica: sou més de cucurutxo o de terrina? Les dues Catalunyes. Rebem la visita de l'Olívia Cros, modista especialitzada en vestits de diables. I ens ha portat un regal que ens ha enamorat! A "Històries per passejar el gos", sortim amb en Tofu per la catàstrofe del General Slocum.

Aquesta setmana estem nostàlgics. Fa uns mesos vam parlar sobre el taüt, i en aquesta ocasió dediquem el capítol a l'urna funerària. Hi ha d'haver opcions per a tothom: igual que podem triar el llit, hem de poder triar el llit on dormirem per sempre més (mentre no se'ns mengin els cucs). Ens visiten el Sr. À i l'Ainhara, dos rapers catalans que formen part del col·lectiu 24 Llesques i que ens fan una demostració juntament amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim amb en Bonjo a passejar per l'arribada dels almogàvers a Constantinoble.

Sabeu que el monopatí el van inventar els aficionats del surf per poder fer alguna cosa quan no hi havia onades? Per això només saben fer els dos esports les persones del mateix tipus: les guapes. Fa temps vam dedicar un capítol a la taula de surf, avui l'hi dediquem al monopatí. Parlem amb en Marc Bagué, veterinari del Banc de Sang Animal. Ens explica un món que per a la majoria de nosaltres és totalment desconegut. A "Històries per passejar el gos", portem en Phil per l'aventura d'un poeta al castell de Balmoral.

Tots sabem la teoria: rentar-te les dents cada vegada que mengis o, com a mínim, quan et lleves i abans d'anar a dormir. Ara, la pràctica ja és força qüestionable, perquè hi ha gent que segurament no sap ni què és un raspall de dents. Però per això hi som nosaltres: dediquem el capítol al raspall de dents. Ens visita en Godai Garcia, amb qui parlem sobre la seva adolescència, sobre l'humor, les plantes, els ocells i les coses que creixen... a la ciutat. I sortim a passejar en Jordi per la batalla d'El Álamo.

Aquesta setmana hem tingut la celebració dels I Jocs Florals de "La Renaixença" i hem rebut la visita del guanyador. Hem descobert anècdotes i curiositats sobre la pròtesi, el cistell, el piolet i la ploma estilogràfica. També hem xerrat amb l'Espartac Peran, l'Albert Sánchez Piñol, la Judit Neddermann i en Methkal Khalawi. En aquest programa sempre passen coses inesperades, i sempre ens agrada poder-les compartir amb vosaltres.

Ha arribat el gran dia de la celebració dels I Jocs Florals de "La Renaixença"! Hem rebut més de 150 poemes (bé, no tothom ha entès el que significa "poemes", però també ens ho hem llegit, creieu-nos). Dediquem el capítol a la ploma estilogràfica, però també a tots els que heu dedicat una estona a fer-nos arribar les vostres obres. Gràcies! També hem rebut la visita d'en Methkal Khalawi, poeta i creador de la pàgina web Xiuxiuejant. A "Històries per passejar el gos" hem sortit amb en Magnus pel primer robatori d'"El crit" de Munch.

No sabem quin percentatge de la nostra audiència és excursionista... i alpinista. Però en aquesta ocasió, us dediquem el capítol, perquè parlem del piolet. No tots els nostres col·laboradors dominen el tema, però prometem que no només és una arma, de veritat. Ens visita la Judit Neddermann, una de les cantautores de casa nostra que ha portat el català més lluny amb les seves cançons. Puja al nostre escenari per interpretar-nos "Llibert", amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A més, portem en Mut a passejar per la rebel·lió dels turbants grocs.

En Xuri està convençut que el cistell és un invent català. El que us podem confirmar és que segurament som dels que més el fem servir. Potser no el vam inventar, però sí que el considerem un dels nostres objectes més apreciats, així que li dediquem el capítol. Rebem la visita de l'Albert Sánchez Piñol, que ens explica un secret sobre els seus inicis com a escriptor. Tenim dubtes de si és legal, tot això. Sortim a passejar en Max per la desaparició del llac Peigneur, el 20 de novembre de 1980.

Sabeu que la primera pròtesi té més de 3.000 anys? Va ser per substituir el dit gros d'un sacerdot egipci. Si ara es fes un estudi, probablement hi hauria més població catalana amb pròtesis que sense. Com que ha fet tant per a nosaltres, dediquem el capítol a la pròtesi. Ens visita l'Espartac Peran, amb qui ens posem nostàlgics. Per això hem posat a prova la seva habilitat com a presentador d'una secció del TN que tots trobem a faltar. Sortim a passejar en Hot the Dog pel febrer de 1935 amb el fantasma de Gràcia.

Hem parlat de l'alcoholímetre, el calendari i el bumerang. I si vau venir al passeig de Gràcia, també ens heu sentit parlar de la llança. També han passat pel nostre escó en Joan Lluís Bozzo; en Bernat, en David i l'Oriol, que han anat de Montserrat a Montserrat, i en Marc Parrot. Ja ho heu vist i ho heu notat, però fent aquest programa ens ho passem força bé. Esperem que vosaltres, també, mentre el mireu!

Per fi ha arribat Sant Jordi, la data més important de tot bon català. Nosaltres dediquem el programa a la llança. Per què no a l'escut? Perquè ens hem cansat de defensar-nos. Xerrem amb en Santi Moese i la Marta Baldrich, que ens expliquen com s'escriuen els llibres en braille i com es trien els llibres que s'han d'escriure en aquest format. Avui, com era d'esperar, sortim a passejar en Llamp per la llegenda de sant Jordi.

Aquí teniu un resum de la nostra setmana. Hem parlat sobre el clau, la serra mecànica, la regadora i l'audiòfon. I per si no en teniu prou amb aquests objectes, també hem rebut la visita de l'Abraham Orriols, en Carles de Moxó (jugador del Club de Cúrling Puigcerdà), en Mama Dousha i la Irene Cordón (egiptòloga). Si us agraden aquests millors moments, creieu-nos que heu de veure els capítols sencers, perquè això només és la cirereta del pastís.

Us ha tornat mai alguna cosa igual que el bumerang? Diuen que el karma podria ser una metàfora del bumerang. Però en aquest capítol no parlem del karma, sinó del bumerang. Pot ser que no sigui un joc prou conegut a casa nostra? Ens visita un mite de la indústria musical catalana: en Marc Parrot. Només per haver-nos fet himnes com els del Club Super3 i programes mítics com "Casal Rock", hauria de tenir una estàtua a plaça Catalunya. A "Històries per passejar el gos", sortim amb en Leo, de la protectora d'Osona, per la rebel·lió Maji Maji.

De calendaris n'hi ha tants que això justifica que estiguem ben perduts quan a vegades no sabem ni a quin dia de la setmana vivim. Descobrim d'on ve tot això, i per què els mesos tenen aquests noms. Dediquem el capítol al calendari. Ens visiten en Bernat, en David i l'Oriol. No sabem com van arribar a l'illa de Montserrat. Ells tampoc ho saben gaire, però ens ho han intentat explicar. Això sí, ens ho hem passat molt bé. Sortim a passejar en Cometa per l'enfonsament del submarí nazi U-1206, el 1945.

Quantes vegades us han parat per fer un test d'alcoholèmia i l'heu fet cagats de por tot i no haver begut res? És que et poses tan nerviós que a vegades no saps ni obrir el trasto aquell pel qual has de bufar, eh? Dediquem el capítol a l'alcoholímetre. Ens ha vingut a veure en Joan Lluís Bozzo i ha tornat a interpretar el rector de "La memòria dels Cargols". Nosaltres amb això ja som feliços per al que queda d'any. Hem sortit a passejar la Tara per la fuga d'Ezkaba.

Aquesta setmana hem parlat de l'esborrador, del cronòmetre, del Tamagotchi i de la torxa. Quatre objectes força petits, però tots imprescindibles en algun moment de la nostra vida. De fet, han marcat moments de la nostra vida. Tots ells. Ens han visitat en Marc Sarrats, en Guillem Anglada-Escudé, l'Anna Andreu i la Berta Abellán. Tenim molta sort de rebre aquestes visites, sempre ens donen moments gloriosos. Aquí us n'hem fet un petit recull, però si mireu els programes sencers creieu-nos que n'hi trobareu molts més.

Quants de vosaltres heu vist passar la torxa olímpica pels carrers de Barcelona el 1992? Parlem de la torxa, però no de la torxa olímpica, sinó d'una altra molt concreta: la torxa que porta la flama de la llengua. Bé, en realitat dediquem el capítol a totes les torxes. Ja ho anireu veient. Ens visita la Berta Abellan, actual campiona del món de trial. A més, sortim a passejar la Tuti per l'últim duel a mort del Canadà, el juny de 1833.

En aquest capítol, posem a prova la vostra edat: sou de la generació que vau viure i patir pels Tamagotchi, sou dels que ho vau veure de lluny o directament no havíeu ni nascut quan tot això passava? Ens agrada tocar nínxols i, per això, dediquem el capítol al Tamagotchi. Rebem la visita de la cantautora i cantant Anna Andreu, que puja a l'escenari de "La Renaixença" per interpretar-nos "Sencera", amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim a passejar la Boira per l'enfonsament del metro de Barcelona de 1924.

Sou gent normal o sou dels que surten a córrer i publiquen els temps amb l'Strava? Dediquem el capítol al cronòmetre. I no el van inventar per això, sinó perquè els vaixells no es perdessin! Ens visita un savi per conèixer: en Guillem Anglada-Escudé. És astrofísic i ha descobert un exoplaneta... i encara no li ha posat nom. Sortim a passejar amb en Rabbit, un gos que viu a la protectora CAAD Penedès i que busca una família d'adopció. Truqueu-los! El portem fins a l'explosió volcànica del Mount Saint Helens, el 1980 als Estats Units.

Quants de vosaltres havíeu sigut encarregats d'esborrar la pissarra a primària? Poc es parla de com d'orgullosos ens sentíem quan ens tocava fer-ho, eh! I vist ara en perspectiva... potser no érem els més llestos de la classe els que ho havíem de fer... Però aquí estem! Dediquem el capítol a l'esborrador. Ens visita en Marc Sarrats, amb qui parlem sobre com de flipats som els catalans (si és que ho som). A "Històries per passejar el gos", sortim amb en Ramon per l'accident del telefèric de Cavalese, el 9 de març de 1976.

Sabeu que abans de l'audiòfon la gent es posava una mena de trompeta a l'orella que ajudava a captar millor les ones sonores i introduir-les al canal auditiu? Sort de l'arribada dels audiòfons... Només per no haver d'anar amb la trompeta pel carrer, ja és prou motiu per dedicar-hi el capítol. Rebem la visita de la Irene Cordón, egiptòloga. Ha vingut a ensenyar-nos coses sobre Egipte i a renyar-nos una mica per coses que diem. Sortim a passejar en Kant per l'exili de Dracó d'Atenes, l'any 621 aC.

Volem fer valdre les regadores. Amb l'arribada de les mànegues i els aspersors, moltes han passat a millor vida. La supervivència de les regadores queda en mans d'aquells que teniu plantes als balcons, tret que sigueu dels que les regueu omplint un got d'aigua. Ens visita en Mama Dousha, que va entrar a les nostres vides amb una cançó que molts vam arribar a cantar fins i tot somiant. Puja al nostre escenari, però per cantar una altra cançó. Sortim a passejar en Buti i en Farra per l'expedició de Burke i Wills.

Sabeu que una de les primeres coses per a les quals es va fer servir la serra mecànica va ser per "fer lloc" a la pelvis de les dones durant els parts? Després algú va pensar que també podia servir per talar arbres i van canviar l'objectiu. Rebem la visita d'un savi per conèixer: en Carles de Moxó, jugador del Club de Cúrling Puigcerdà. Sabeu d'on treuen la pedra amb què juguen? En Carles ens ho explica. A "Històries per passejar el gos", portem en Darwin a l'explosió del Cabo Machichaco del 1893, a Cantàbria.

Segurament és més fàcil saber quants claus has clavat bé que no pas els que han quedat torts (el 90%, i ho sabeu). També és d'aquells objectes que són importants en moments històrics: van ser els encarregats de clavar (mai millor dit) Jesús a la Creu. Ens visita l'Abraham Orriols, un periodista que tots hem adoptat com si fos el nostre cosí, nebot, fill o net. També hem parlat amb ell de la part més fosca del seu currículum. Sortim amb la Kiara fins al primer viatge espacial protagonitzat per una gata astronauta, el juny del 1963.

Aquesta setmana trobareu millors moments parlant sobre la cafetera, la gomina, la barretina i el llevataps. Quatre objectes que només tenen relació en aquest capítol de "La Renaixença". Ens han visitat el Mag Lari, en Lluís Soler, en Triquell i la Khady Drame. Tenim molta sort de rebre visites de gent amb qui no només riem, sinó que també aprenem. Podeu gaudir de les converses completes recuperant els capítols sencers.

Sabeu que un dels llevataps més utilitzats arreu del món el va inventar un català? També heu de saber que el llevataps és dels objectes que han tingut més patents del món. Li dediquem el capítol. Ens visita la Khady Drame, de la cooperativa Abarka. Parlem amb ella sobre la funció d'aquesta cooperativa i ens llepem els dits tastant alguns plats tradicionals senegalesos que ens ha portat. A "Històries per passejar el gos" anem amb la Taka a passejar per la fam d'Holodomor, el 1932, a Ucraïna.

Ha arribat el dia: dediquem el capítol a la barretina. Però també ha arribat el dia de descobrir que no és una peça de roba que es creés a Catalunya, ens sap greu portar-vos males notícies. Això sí, escolteu el programa perquè tenim una notícia: arriben els Jocs Florals de "La Renaixença". Rebem la visita d'en Triquell, amb qui parlem de paraules, precisament, però dels joves. Puja al nostre escenari per tocar amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim a passejar amb la Blu pel gran incendi de Londres del 1666.

En Peyu s'ha enfadat per l'objecte de què parlem en aquest capítol: la gomina. Diu que és una falta de respecte cap a ell i cap a totes les persones calbes de Catalunya. L'Àlex ha proposat de canviar-ho per la pinta. Però no, dediquem el capítol a la gomina. Ens visita una de les veus de Catalunya: en Lluís Soler. L'única persona a qui la gent saluda pel carrer dient-li "violador" de manera afectuosa. A "Històries per passejar el gos" portem a la Pua per la mort del mag Chung Ling Soo.

Hi ha gent que, fins que no s'ha pres un cafè, no comença el dia. També hi ha gent que és capaç de prendre-se'n un a les 10 del vespre i estar dormint mitja hora després. No dediquem el programa al cafè, sinó a la cafetera. Per què fan tant soroll les cafeteres dels bars i restaurants? Ens visita el Mag Lari. I sí, li hem demanat un truc de màgia, som molt poc originals. Sortim a passejar amb en Tro per la plaga de la fil·loxera del 1879 a Rabós d'Empordà.

En una mateixa setmana hem parlat de la xeringa, el gramòfon, la xixa i el caçapapallones. Seria graciós veure una persona amb els quatre objectes a la vegada, però no és el cas. També hem rebut les visites de Pilarín Bayés; Josep Olivella, saltador de parkour; Lluís Llach, i Lluís Rivera i Urtus Rovira, propietaris del plató submarí més gran d'Europa. Aquí us deixem els millors moments, però ja us avisem que no hi han cabut tots. Mireu els capítols sencers i gaudiu-los!

El caçapapallones no és el mateix que el salabret, tot i que ho pugui semblar. És important distingir entre l'estri que es fa servir per capturar insectes i el de treure fulles de la piscina, si és que tens la sort de tenir piscina. Fem valdre el caçapapallones i li dediquem aquest capítol: que no quedi en segon pla. Rebem la visita de Lluís Rivera i Urtus Rovira, propietari i director del plató submarí més gran d'Europa. Sortim a passejar l'Ona per la matança de Sant Bartomeu el 18 d'agost del 1572 a París.

Aquest capítol el dediquem a la xixa. No ens pregunteu el motiu. Sempre està bé dedicar capítols a nínxols de mercat per on tots hem passat en algun moment de la nostra vida (sovint per voler semblar més interessants del que realment som). Gaudim d'un dels cantautors més importants del país: Lluís Llach. A més, puja a l'escenari de "La Renaixença" per cantar-nos un dels seus temes amb Arnau Tordera i Laia Glück. Sortim a passejar amb la IA per la cacera del lleopard de Panar, l'any 1918 a l'Índia.

Heu vist mai el logo de la companyia "His Master's Voice"? És un gos escoltant un gramòfon. Resulta que l'original escoltava un fonògraf, però Bell no ho va veure clar. No veia clares gaires coses, perquè el fonògraf va desaparèixer ràpidament quan va arribar el gramòfon. Dediquem el capítol al gramòfon, no al fonògraf. Ha vingut Josep Olivella, un professional del parkour. Prefereix anar d'un lloc a l'altre saltant edificis, perquè caminar a peu pla ho veu perillós. Sortim amb la Bimba fins a la desaparició dels Lonergan, el 25 de gener del 1998.

Sabeu que la xeringa moderna la va inventar un senyor per fer passar el mal a la seva dona injectant-li morfina? I va tenir una conseqüència imprevista: la seva dona s'hi va tornar addicta. Dediquem el capítol a la xeringa, no a l'addicció. Ens visita Pilarín Bayés, que ens explica la seva experiència amb les xeringues i per què va decidir no continuar amb la tradició familiar de dedicar-se a la medicina. Sortim a passejar amb en Cobi per la invenció de la primera màquina de jugar a escacs, el 1805.

En aquest resum hi trobareu informació sobre la maleta, la granada de mà, la perruca i la xuleta. Quatre objectes que són importantíssims per a molta gent. Hem petat la xerrada amb la Mari Pau Huguet, la Yaya Bushcraft, La Ludwig Band i l'Isidor Nuevo. Si us agrada el resum, us animem a veure els capítols sencers.

Qui digui que no s'ha fet mai una xuleta, menteix. La cosa és si no te la deixes a casa o si ets prou valent per fer-la servir i que no t'enxampi el professor. Segurament molts estaríem d'acord a fer un altar a la xuleta, perquè li devem molts aprovats d'assignatures que ja no recordem que vam fer. Ens visita l'Isidor Nuevo, el paleta que fa més anys que treballa a la Sagrada Família. S'ha buscat una bona feina, perquè no s'acabarà mai. Anem amb en Gealach al Diumenge Sagnant del 1972.

Fa anys, portar perruca era sinònim de formar part de la classe alta, de l'aristocràcia. Avui, a Anglaterra, encara hi ha jutges i parlamentaris que en continuen portant. Els egipcis en feien servir per evitar polls i suor. No sabem si ho van aconseguir. Dediquem el capítol a la perruca. Ens visiten els membres de La Ludwig Band. Han tret nou disc, el comentem i els sentim a l'escenari de "La Renaixença", amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Anem amb en Lai fins a la primera perforació de petroli dels Estats Units, el 1859.

Si actives una granada de mà, ets a temps de fer-te enrere i fer-la parar? Us traiem de dubtes, en cas que en tingueu (de dubtes). Dediquem el capítol a la granada de mà. Rebem la visita de la Yaya Bushcraft. Ha decidit acabar la seva vida en una cabana al mig del bosc, construïda amb les seves mans. En porta quatre, diu que la cinquena serà la definitiva. Traiem a passejar en Sam pel magnicidi d'Olof Palme, el 1986.

Sou dels que heu perdut la maleta en algun aeroport del món o sou dels que la porteu plena de bitllets? La maleta és d'aquells objectes que tots fem servir, però que tenen utilitats infinites. Per això, li dediquem el capítol. Ens visita la Mari Pau Huguet, segurament una de les tres persones més estimades de Catalunya. Recordem amb ella una visita força accidentada en aquest mateix local. Sortim a passejar amb en Brie per l'abducció del matrimoni Hill.

Aquesta setmana hem parlat de les agulles de cosir, la videoconsola, el supositori i el piano. No tenen res a veure, així que només els trobareu junts en aquest capítol. Si voleu saber-ne més, trobareu un programa dedicat a cadascun d'aquests objectes. Ens han visitat en Joel Díaz, en Piti Español, la Magalí Sare i en Jaume Norberto. Us podem assegurar que hem rigut i hem après. Es poden fer dues coses a la vegada, i en aquestes xerrades ens ha passat exactament això. Recupereu-les!

Ens agrada el risc. Ens agrada tant que de tant en tant decidim dedicar els capítols a un instrument per posar a prova la paciència dels músics del programa. Dediquem el capítol al piano, i només començar l'Arnau ja ens ha hagut de renyar. Ens visita un expert en aquest tema: en Jaume Norberto, afinador de pianos. Ens explica com és la seva feina, quants pianos té a casa seva i també una afició que l'ha portat a ser dels millors del món. Sortim amb en Brioix a passejar pels disturbis de Toronto del 1855.

Tots tenim un trauma que arrosseguem tota la vida. I segurament el trauma infantil de molts de nosaltres podria arribar a coincidir si l'expliquéssim en veu alta. Ha arribat el dia de parlar-ne a "La Renaixença", perquè dediquem el capítol al supositori. Rebem la Magalí Sare, que ens presenta el seu nou treball i interpreta, en directe, "La mal maridada", amb l'Arnau Tordera, la Laia Glück i en Sebastià Gris. També anem a passejar amb la Sushi per l'atac de Pearl Harbor.

Siguis de la generació que siguis, tots hem tingut una videoconsola a les mans. Ara, potser la discussió vindria en el moment en què s'hagi de decidir quina és la millor videoconsola de tots els temps. Estigueu alerta, perquè els catalans vam tenir un pes important en la primera videoconsola europea. Li dediquem el capítol. Rebem la visita d'en Piti Español. És guionista... i tothom es podria creure que ha escrit un guió sobre la seva vida, perquè és ben bé una pel·lícula. A "Històries per passejar el gos", anem amb l'Alfy per la Venècia del 1666.

Quant temps podeu estar entretinguts intentant enfilar una agulla? Sabeu que de mitjana una persona (una persona a qui li agradi cosir) pot perdre unes 20 agulles per casa? Llavors seus al sofà i qui sap si seuràs en un lloc tou o en un lloc punxant! Dediquem el capítol a les agulles de cosir. Ens visita en Joel Díaz, humorista i presentador de televisió (quan el deixen i mentre el deixen). Parlar amb ell és garantia de passar una estona entretinguda, creieu-nos. A "Històries per passejar el gos", sortim amb la Thaïs per l'accident ferroviari d'Amagasaki.

Aquesta setmana hem parlat de l'àncora, el mocador, la targeta sanitària i el molí. Són objectes prou curiosos i diversos, i ens hem quedat amb anècdotes que criden força l'atenció i que segur que no havíeu sentit mai. Hem petat la xerrada amb en Roger Escapa, en Miquel Grandio, en Ramon Mirabet i la Tina Diedhiou. Escolteu-los, que són savis i bojos interessants.

Molins de vent, molins d'aigua, molins eòlics, molinets de jardí... En teniu algun enganxat a una torratxa del balcó? Dediquem el capítol al molí, que les últimes setmanes deuen haver tingut feina amb ratxes de vent de gairebé 200 km/h. Ve a xerrar una estona la Tina Diedhiou, model de marques tan importants com Prada. Va venir del Senegal a Artés en plena pandèmia per amor. Li demanem què pensa d'Artés, que sempre ens fa gràcia parlar de nosaltres mateixos. També sortim a passejar amb en Ramon per la defensa de la Corunya del 1589.

Heu de saber que el DNI us dirà qui sou, però la targeta sanitària és l'única que us serà útil en cas d'emergència mèdica urgent. És a dir, el DNI es pot cremar si no us agrada el que hi posa, però la targeta sanitària MAI. Rebem la visita d'en Ramon Mirabet, que puja a l'escenari del nostre local per interpretar "Per sempre més", juntament amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A "Històries per passejar el gos" anem amb en Blat pel gran incendi de Chicago el 8 d'octubre del 1871.

A favor o en contra dels mocadors de roba per mocar-se? Dediquem aquest capítol de "La Renaixença" a aquesta peça de roba. Hi ha gent que prefereix mocar-se directament amb el dit. Alguns fins i tot poden arribar al cervell. Ens visita en Miquel Grandio, que ha vingut directament des de Dubai, on treballa com a creador de contingut des de fa un temps. Ens descobreix quins impostos paguen els autònoms en aquest país. A més, anem amb en Foc fins al primer accident aeri de la història, a París, el 1785.

Sou més de mar o de muntanya? En aquesta ocasió, nosaltres tirem cap al mar, l'únic lloc (teòricament) on podem trobar àncores. Sou dels que us maregeu quan deixeu de tocar a terra ferma? L'Àlex ha anat a fondejar i ens explica la seva experiència. Dediquem el capítol a l'àncora. A més, ens visita en Roger Escapa, presentador d'"El suplement", jugador frustrat de la secció de bàsquet del Barça i l'única persona que ens ha explicat quina olor fa Déu. Sortim a passejar la Gibbs per l'atemptat contra Bob Marley.

Els últims quatre programes els hem dedicat al petard, el paraigua, l'escombreta del vàter i el carret. Quatre objectes que no tenen res a veure, només que formen part de la primera temporada de "La Renaixença". Si voleu descobrir-ne curiositats que mai havíeu sentit, aquí en trobareu un recull. Hem parlat amb l'Eduard Estivill, la Sara Figueras, Sexenni i en Gerard Pastor. Quatre convidats de qui hem descobert anècdotes curioses i amb qui també hem rigut una estona. Gaudiu-ne!

Qui no s'havia tancat en un armari per treure el carret de la càmera fotogràfica intentant no perdre totes les fotos de la comunió d'un familiar? Fa uns anys que la moda de les càmeres analògiques ha tornat, i això significa que també han tornat els carrets. Per això li dediquem aquest capítol. Parlem amb en Gerard Pastor, compositor de la música que sona als parcs d'atraccions. No sabíeu que algú es podia guanyar la vida d'aquesta manera, eh? Sortim a passejar amb l'Àreu per la flagel·lació de l'Hel·lespont, el 480 aC.

Hi ha objectes que són invisibles, com l'escombreta del vàter. Tampoc és que sigui un objecte gaire atractiu per ensenyar a les visites, però li dediquem el capítol perquè tingui una mica de visibilitat. Ens visita el grup lleidatà Sexenni. Sí, a Lleida fan música, i molt bona. Pugen a l'escenari de "La Renaixença" per interpretar-nos el seu darrer senzill: "Els ulls que et mirin". A "Històries per passejar el gos", portem en Teo, un gos de Sant Andreu de Palomar, a passejar pel Corpus de Sang, el 1640.

Pot ser que el paraigua sigui un dels objectes més descuidats del món? És ben trist ser paraigua. Quantes unitats se'n deuen comprar al llarg de la vida per haver perdut el que tenies? Li dediquem aquest capítol. Ens visita la Sara Figueras, sismòloga i cap de l'Àrea de Geofísica de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Ens dona consells sobre com actuar en cas d'un terratrèmol fort a casa nostra. Sortim amb en Gauss pel dia que es va fer la primera proposta de rentat de mans al quiròfan, el 1848.

Us imagineu un castell de focs de cinc hores? Doncs en va fer un, a finals del segle XVII. Va ser el tsar Pere I de Rússia, per celebrar el naixement del seu fill. Els animals de la regió devien estar contentíssims. Ara, són ben macos de veure, els focs, eh? Dediquem el capítol al petard. Ens visita l'Eduard Estivill, doctor especialitzat en el son. Sou dels que dormiu amb la parella? Ens explica per què no fer-ho. Sortim a passejar amb en Manyac per les allaus de Blons, a les muntanyes dels Alps, l'11 de gener del 1954.

Hem parlat del pírcing, el marcapassos, la torratxa i el barnús. Quatre objectes que aparentment no tenen res a veure, per això els hi hem dedicat capítols diferents. Hem rebut la visita de Patrick Urbano, Mariona Moya (funambulista), David Carabén i Eloi Palau (rider de bicitrial). I en aquest capítol de millors moments, hi trobareu alguns fragments de tots aquests instants perquè pugueu decidir per quin dels capítols d'aquesta setmana voleu començar a fer el repàs de tot el que ens ha passat.

La societat es podria dividir de moltes maneres, i una seria entre els que fan servir tovallola i els que es posen barnús. Aquí, l'equip de les tovalloles té l'Àlex de capità, mentre que el del barnús estaria capitanejat per l'Arnau. Amb qui aneu vosaltres? Dediquem el capítol al barnús, més endavant ja el farem de la tovallola. Entra al local, a sobre d'una bicicleta i espantant tota la parròquia, Eloi Palau, campió del món de bicitrial. I sortim a passejar amb en Nevat per la tragèdia del Batavia, un vaixell comercial neerlandès.

Test, torreta, cossiol, torratxa... Hem decidit parlar de torratxa, per valorar la riquesa del català. I perquè la majoria de gent de "La Renaixença" en diem així, què hi farem. Dediquem el capítol a la torratxa. Ens visita David Carabén per parlar de Mishima, de futbol i del seu caràcter. Puja al nostre escenari per tocar "Deixa'm creure". Però no és l'única visita que rebem, també hem tingut una sorpresa d'una persona... a qui hem fet enfadar. Sortim a passejar la Lali per la crisi de l'ambaixada peruana de Cuba, el 1980.

Sabeu que hi ha més de 50.000 persones a Catalunya que porten marcapassos? Què passaria si es trobessin tots a l'Estadi Olímpic? Hi hauria perill d'un curtcircuit? Dediquem aquest capítol a un invent que allarga vides, com la de Dalí, per exemple. Ens visita Mariona Moya, una funambulista que passa més hores caminant per la corda fluixa que pel carrer, com fem la resta de mortals. A "Històries per passejar el gos", sortim amb en Cooper per l'evangelització fallida a l'illa Sentinel del Nord, el novembre del 2018.

Pot ser que el pírcing sigui la gran trapelleria que tothom vol fer quan arriba a l'adolescència o a la majoria d'edat? Ja d'adults, s'han de saber portar, perquè hi ha una línia molt fina entre portar-lo amb estil i ser un quillo. Dediquem el programa al pírcing. Ens visita Patrick Urbano, que ens fa demostracions de totes les seves aficions, que van més enllà de la seva feina com a comunicador i guionista. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Ximo fins al descobriment de l'LSD, l'any 1943.

Aquí hi trobareu un resum d'informació de la tireta, la mà de morter, el detector de metalls i les sabates de claqué. També converses que hem tingut amb gent que ens ha vingut a visitar: l'Enric Gomà, la Maria Díaz (primera maquinista del Cremallera de Núria), en Kelly Isaiah i l'Albert Guinovart (compositor de grans obres com "Mar i cel"). Ens ho passem molt bé fent això. Si ho gaudiu com nosaltres, podeu buscar els capítols sencers.

Si viviu en un pis i teniu veïns a dalt, sabreu que les sabates amb una mica de taló poden ser un infern. Ara imagineu-vos que el vostre veí o veïna de dalt fa claqué i ha d'assajar a casa. Seria molt pitjor que l'infern. Dediquem el capítol a les sabates de claqué. Ens visita l'Albert Guinovart, pianista i compositor responsable d'haver creat himnes com "Mar i cel". Li hem volgut fer un homenatge. Esperem haver-ho aconseguit. Sortim a passejar amb l'Elio per l'enfonsament de la plataforma Alexander Kielland el 1980.

Si en una cosa estem tots d'acord és que estem cansats dels turistes. Molt cansats. Però si els detectors de metalls fossin legals, estaríem tots a les platges catalanes buscant el que han perdut mentre quedaven vermells com gambes prenent el sol durant 12 hores. No dediquem el capítol a cap gamba, sinó al detector de metalls. Rebem la visita d'en Kelly Isaiah, que puja al nostre escenari per interpretar "Ready" amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim a passejar amb en Hati per les protestes de la plaça de Tiananmen, a la Xina, el 1989.

Hi ha la possibilitat que abans de Crist ja hi hagués allioli, perquè a l'antic Egipte ja tenien mà de morter. Ara, no hi ha cap mena de debat possible en assegurar que el millor allioli el fem els catalans. Dediquem el capítol a la mà de morter, una eina imprescindible en qualsevol cuina catalana de veritat. Parlem amb la Maria Díaz, la primera dona maquinista del cremallera de Núria. L'únic "tren" de Catalunya que segurament anava puntual. Sortim a passejar la Kira, una gossa de Reus, pel robatori de la Pedra de Scone del 1950.

En un rànquing de mals, en quina posició posaríeu arrencar-vos una tireta després d'una anàlisi de sang? Pot ser que faci més mal treure la tireta que el mal en si que t'hagis fet? Dediquem el capítol a aquesta petita tortura: la tireta. Ens visita un escriptor i guionista que escriu llibres sobre frases que sent pel carrer: l'Enric Gomà. A "Històries per passejar el gos", sortim amb la Saga, una gossa de Sant Miquel de Balenyà, per la massacre de Múnic del 1972, en plena celebració dels Jocs Olímpics.

Ens agrada combinar objectes amb història, instruments i modernitat. En aquest resum hi trobareu dades sobre l'escalèxtric, l'harmònica, l'aixada i la corriola. També hi hem deixat converses amb en Jordi Roca, en Gerard Quintana, la Marta Marco i en Josep Solé (director de subhastes). Així podeu decidir per quin dels quatre capítols comenceu a remirar els programes d'aquesta setmana.

"Doneu-me un punt de suport i mouré el món." Això no ho hem dit nosaltres, ho va dir Arquimedes. I no és que fos l'inventor de la corriola, però ens agrada això de dir coses que inspirin, però que no embrutin les mans. La corriola serveix una mica per a això també: per no deixar-te l'esquena carregant pes. Ens visita la veu de "La Renaixença": la Marta Marco. Ja que ha vingut, la fem treballar. Sortim a passejar la Neska pel "creuer de la merda", que va salpar el 2013.

L'aixada és una eina que ens acompanya des que la humanitat va començar a cavar la terra. Tanta és la importància d'aquesta eina que alguns pagesos se'ls ha enterrat amb la seva aixada al costat. També té punts foscos: es condemnava els presos a fer milers de cops d'aixada. Rebem la visita d'un dels noms més importants de la música catalana dels últims temps: en Gerard Quintana. Puja al nostre escenari per tocar un himne. A "Històries per passejar el gos" anem amb la Boira fins al setge del castell de Rochester, el 1215.

Hi ha instruments (pocs) que tothom es veu capaç de tocar. Un és l'harmònica. Ara, si algú la toca abans que tu, difícil és que t'atreveixis a agafar-la. No hi ha cap instrument més personal que aquell on deixes les baves. Dediquem aquest capítol a l'harmònica. Ens visita en Josep Solé. Hi ha dues persones que tenen molt poder amb un martell a la mà: un jutge i un subhastador. Ell és dels segons. Sortim a passejar amb la Maia, una gossa de Folgueroles, pel bombardeig de taronges sobre Austràlia del 1942.

De petits tots hem tingut un escalèxtric. Alguns han continuat amb aquesta afició ja de grans. Alguns, fins i tot, en fan competicions. D'altres encara lluitem per aconseguir que el cotxe voli fins a l'altre costat del menjador. Dediquem el capítol a l'escalèxtric. Ens ha vingut a veure en Jordi Roca. Ha arribat carregat de regals, ha aprofitat per defensar-se de l'etiqueta de "germà boig" i ens ha descobert les postres tradicionals catalanes que estan a punt d'arribar. I sortim a passejar amb la Lola per la descoberta dels guerrers de terracota.

En els quatre capítols d'aquesta setmana hem parlat del paper d'alumini, la cinta americana, el cadenat i la ferradura. No és que vulguem fer cap invent estrany amb totes aquestes eines, però tenen la seva gràcia per separat. Hem rebut la visita de Ramon Madaula, Albert Batlle, Alosa i Xavier Freixas. Tenim sort amb els nostres convidats, perquè sempre ens emportem sorpreses i riures.

Hi ha gent a qui li fan por els cavalls. Es pot tenir por dels cavalls? No parlem d'ells, perquè són animals, no objectes. Del que sí que parlem és de la seva sabata: la ferradura. Diuen que tenir una ferradura a la porta de casa porta bona sort. Esperem que dedicar-li un capítol faci el mateix efecte. Ens visita Xavier Freixas, ensinistrador i expert en coloms missatgers. Sí, al segle XXI. A "Històries per passejar el gos", anem fins a la batalla de Marató amb en Xic. Anem fins al 490 aC, a Grècia.

Ens hem barallat. Això de dir "cadenat" no sembla que posi tot l'equip d'acord. Si voleu saber l'alternativa, heu d'escoltar el capítol. Ara el cadenat és tan modern que no només va amb clau, sinó també amb números, lletres i símbols. Fem-ho fàcil, sisplau, que ens quedarem tancats a fora. Dediquem el capítol al cadenat. Puja a l'escenari de "La Renaixença" el grup barceloní Alosa. Parlem amb elles, que van començar petant-ho amb un vídeo a Instagram. A més, sortim a passejar en Maui per la gran fetor de Londres, el 1858.

La cinta americana la inventa Vesta Stoudt, una dona d'Illinois, el 1891. Treballava en una fàbrica d'armament i dos dels seus fills estaven allistats a l'exèrcit. Els soldats perdien molta estona per obrir caixes amb armament i ella va trobar la manera de fer-ho fàcil i ràpid. Allò que les mares tenen solució a tot és veritat. Dediquem el capítol a la cinta americana. Ens visita un savi per conèixer: Albert Batlle, professor de cant gutural mètal. A "Històries per passejar el gos", anem amb la Neula fins a la marxa de Washington el 1963.

Per quina banda del paper d'alumini s'embolica l'entrepà? Si et poses paper d'alumini al cap, pots contactar amb extraterrestres? Sí que sabem que contamina, i que no es pot posar al microones. O sí? Per tots aquests debats dediquem el capítol al paper d'alumini. Ens visita Ramon Madaula, que ens explica per què no li agrada fer estrenes i també quin va ser el primer lloc on li van dir que no el volien com a actor. Sortim a passejar amb en Muscat per la venda falsa de la torre Eiffel, el 1925.

Aquests dies ens han vingut a veure a "La Renaixença" Txabi Franquesa (humorista), Jaume Campistol (exjutge de cadira de tenis), Eduard Gener (músic) i Josep Pascual (topògraf i meteoròleg aficionat). També hem parlat del tap d'ampolla, la cinta de casset, el braser i l'imant de nevera. Us deixem un recull dels millors moments perquè els pugueu reviure i rigueu una estona més, com hem fet nosaltres.

En un rànquing de regals més previsibles quan algú torna de viatge, el número u és clarament l'imant de nevera. En un rànquing d'objectes més lletjos, també estaria entre els primers. Hi ha neveres que pesen 4 kg més per la quantitat d'imants que hi ha penjats (no perquè facin servei, sinó per compromís). Parlem amb Josep Pascual, topògraf i meteoròleg aficionat. Fa 50 anys que apunta, cada dia, la temperatura de l'aigua del mar. Sortim a passejar l'Aruna per la gran cursa del sèrum de l'hivern del 1925 a Alaska.

Si pensem en l'hivern, ràpidament ens venen al cap manta, sofà, infusió, te... Alguns també pensen en llar de foc, però fa anys també es pensava en el braser. Invent perillós: tapat amb mantes, llençols, mala combustió... però feia companyia, escalfava i també era el lloc on es reunien les famílies i els amics. Dediquem el capítol al braser. Ens ve a veure Eduard Gener, músic i gentleman solsoní. Ve acompanyat del piano, i això només pot tenir coses bones. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Terry fins a un dia que tots recordem: l'assassinat de John Lennon.

En una nova entrega de nostàlgia, dediquem el capítol a la cinta de casset. Estem segurs que en algun calaix de casa vostra en continueu guardant. Quantes hores heu passat rebobinant cintes amb un boli? Quantes hores heu passat dient que no hi ha millor so que el d'una cinta de casset? Ens visita Jaume Campistol, exjutge de cadira de tenis. Ha arbitrat jugadors com Federer, Djokovic, Nadal... No creiem que es posi nerviós per venir aquí. Sortim a passejar en Max pel tornado interestatal que es va viure als Estats Units el 1925.

Quants dies vau estar discutint sobre si el tap havia d'anar enganxat o no a l'ampolla? Sou dels que aneu a buscar el cava a la nevera per poder-lo obrir com qui guanya una cursa d'F1? Avui dediquem el capítol al tap d'ampolla, que sempre ens porta alegries, però mai li donem prou importància. Xerrem amb Txabi Franquesa, humorista i col·laborador. I xerrem molt, perquè això de parlar li agrada molt. Sortim amb la Shiva pel motí del te de Boston, el 1773.

Aquests últims quatre capítols els hem dedicat al croissant (sí, ja sabem que no és un objecte), el xumet, el submarí i el segell postal. I hem xerrat amb en Jordi Robirosa (periodista), la Duna Ametller (modista de roba d'època), en Joan Garriga (músic) i l'Oriol Antolí (corredor i ultrafondista). Fa 20 setmanes que ens deixen fer aquestes coses i encara trobem objectes i persones que volen venir a petar la xerrada. Seguim-ne gaudint!

La gent ja no envia cartes. Obres la bústia i només hi ha publicitat i multes. Qui continua fent servir segells postals a part dels col·leccionistes? No trobeu a faltar aquell moment de triar el segell i enganxar-lo al sobre? Som uns nostàlgics, i dediquem aquest capítol al segell postal. Ve a veure'ns l'Oriol Antolí. Ha vingut en cotxe, però es dedica a córrer. I corre molt: 690 km sense parar, per exemple. A "Històries per passejar el gos" anem amb en Kuroro fins a la revolta romanesa del 1907.

Poques persones han entrat en un submarí. I de les poques que hi han anat, moltes han acabat morint. Si no hi heu pogut pujar, és un bon moment per decidir quedar-vos a terra ferma. Si ja ho heu fet, val més que no tempteu més la sort. Dediquem aquest capítol al submarí, tot i que al més semblant que hem pujat és el Nautilus de l'Estartit. Gaudim de tenir a dalt de l'escenari de "La Renaixença" el músic i compositor Joan Garriga. A més, sortim a passejar per l'atemptat del Liceu del 1893 amb la Cleo.

A quina edat s'ha de treure el xumet a la canalla? Quina és la millor manera de fer-ho? En anglès es coneix com a "pacifier", que significa "pacificador". Si no fos perquè la paraula "xumet" és de les més boniques en català, "pacificador" seria la millor alternativa. Ens visita la Duna Ametller, modista especialitzada en roba d'època catalana. La moda no para de canviar i la millor sempre és la que deixem enrere. També sortim a passejar amb la Coco per la mort del Gran Lafayette, el 1911 a Escòcia.

El croissant és un objecte? Aquest és un bon debat, però també és interessant explicar que els croissants no són francesos, sinó vienesos! Què ho fa que els francesos s'apoderen de tot el que poden (i una mica més)? Ens visita en Jordi Robirosa. S'ha jubilat, però sempre és un bon moment per recordar una trajectòria com la seva. També ens descobreix dues aficions que té i que poca gent coneix. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Bruto, un gos valencià, fins a la troballa del tresor de Villena, el 1963.

Hem dedicat els últims quatre capítols a la guardiola, al bastonet de les orelles, al radar i a la pissarra. Temes diversos, però igual de curiosos. Ens han visitat la Maria Nicolau, en Víctor Amat, la P.A.W.N. Gang i l'Òscar Camps. Descobrir anècdotes històriques vinculades a objectes que mai ens havíem imaginat o descobrir secrets de la gent que ens visita sempre són moments que ens agrada recordar, així que us els deixem aquí ben recollidets.

Si parlem del Departament d'Educació, hi ha dos grans debats populars: les vacances i les pissarres. Ben bé el mateix. Tenen massa vacances? Aquesta pregunta no és la protagonista del programa. Dediquem el capítol a la pissarra. Pissarres de tota la vida o pissarres digitals? El guix o el llapis tàctil? Ho discutim. Ens visita l'Òscar Camps per parlar de com està la situació al mar Mediterrani. També ens ha explicat per què és recordat a Torelló. I sortim a passejar amb en Cadafalch per la construcció del mur de Berlín.

En un rànquing dels objectes més odiats del món, el radar estaria dins del top 5, clarament. Seguretat? Sí. Emprenyada quan t'arriba la multa? De les més grosses. Dediquem el capítol al radar. Necessitem desfogar-nos. Puja a l'escenari de "La Renaixença" la P.A.W.N. Gang i xerrem amb ells des de l'escó. Es feia trap al segle XIX? Segurament no, però al nostre escenari, sí. Sortim a passejar amb en Chök, un brac alemany de Gurb, pel duel de Carabanchel, el 1870.

Creieu que els metges han dit prou vegades que els bastonets de les orelles no s'han de fer servir mai? Per què es continuen comercialitzant si són tan dolents? Us sentiu rebels quan en feu servir? Feu-ho bé, que acabareu sense poder escoltar "La Renaixença". Els hi dediquem aquest capítol. Passa per l'escó en Víctor Amat, que s'autodefineix com a psicòleg punk. Posem a prova la seva paciència amb frases motivacionals. A "Històries per passejar el gos", anem amb la Mia fins a l'operació Gatet Acústic, que va tenir lloc a Washington el 1965.

Tots hem tingut una guardiola amb forma de porquet i heu de saber que té aquesta forma per una confusió lingüística: a Anglaterra s'anomenava "pygg" un tipus d'argila i algú va entendre "pig" (porc en anglès). "Apreneu idiomes", deien. I així es va confondre tota la humanitat. Ens visita Maria Nicolau, que pren tres tasses de cafè per esmorzar. Potser això té molt a veure amb l'energia que porta a sobre sempre que la veiem. Sortim a passejar en Winter, un gos d'Irlanda, per l'accident de la plataforma Byford Dolphin, el novembre del 1983.

Hem parlat del flotador, de la clau, del pal de golf i de la paella. Quatre objectes que aparentment no tenen cap relació... perquè no en tenen. Per això són quatre capítols separats, que us hem deixat aquí juntets perquè els pugueu recordar. També hi trobareu les xerrades amb els que han vingut a seure al nostre escó: en Dídac Costa, la Maria Jesús Puerta, la Mar Pujol i en David Repullés.

Quina paella és la correcta si cuines amb vitroceràmica? I si tens cuina de foc? I si fas uns ous ferrats o un peix, es fa servir la mateixa paella? Teniu una paella destinada únicament a fer truites? Dediquem aquest capítol a la paella. Rebem en David Repullés, cantant del Cirque du Soleil! Va canviar la feina de dissenyador gràfic per viatjar al Canadà en menys de 20 dies. Savi o boig? Sortim a passejar amb la Tempesta, una gossa de Klosterneuburg (Àustria), per la primera defenestració de Praga, el 1419.

En Xuri i en Fel podrien ser els nostres Charly Rexach i Johan Cruyff. Més pel fet de ser dos que no pas pel talent que puguin tenir jugant a futbol o a golf. Dediquem el capítol al pal de golf. Ens visita Mar Pujol, amb qui parlem i a qui sentim amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück interpretant "Per cada u". A "Històries per passejar el gos", continuem un relat que vam començar fa unes setmanes: les aventures d'Anníbal i el seu exèrcit. Hi anem amb la Roma.

Hi ha una associació o un sindicat d'afectats per haver-se gastat més de 50 euros en serrallers per deixar-se les claus a dins de casa? També hi ha la versió prèmium: els que es deixen la clau posada per dins. Dediquem el capítol a la clau. Parlem amb la Maria Jesús Puerta, enginyera de mines i guanyadora d'un concurs de la NASA. El premi era d'un milió de dòlars. Què en deu haver fet? I sortim a passejar en Nus per l'expedició del vaixell Endurance, el 1914, al port de Londres.

El flotador és un d'aquells objectes que podem fer servir en totes les etapes: quan aprens a nedar, quan t'han de salvar si et ve una rampa al mig de la piscina, quan ets gran (o no has après mai a nedar)... El flotador ens salva la vida sempre. Per això hi dediquem aquest capítol. Ens visita Dídac Costa, un expert en patí català que ha fet la volta al món i que ara se'n va a fer una ruta per la Patagònia xilena. Sortim a passejar amb la Gin per la guerra del Porc, el 1859.

En una setmana hem descobert què són les manuelles, per què ens agrada tant anar amb pijama, com és de fred l'estetoscopi i quina era la primera funció de la lligacama. Hem xerrat amb Nani Roma, pilot de raids; Josep Alcover, exsoldador submarí i escriptor; Ypnosi, un grup de música emergent, i Litus Ballbé, un exjugador professional d'hoquei herba que va penjar l'estic per ordenar-se capellà. Aquí trobareu un resum del que han sigut aquests últims programes, que també podeu recuperar sencers.

Sabeu que la lligacama servia per aguantar les mitges i mitjons de tothom durant l'edat mitjana? Fins al segle XX no eren elàstics i queien. Tot tan sensual com la imatge que en tenim avui dia. Dediquem el capítol a la lligacama. Ve a veure'ns Litus Ballbé, un exjugador professional d'hoquei herba que va decidir deixar-ho tot per ordenar-se capellà. Dels Jocs Olímpics de Londres 2012 a l'església. Sortim a passejar la Guspi fins al sisme de la Candelera. No anem gaire lluny, perquè va passar a Queralbs... però l'any 1428.