La Renaixença

La biga no us sembla un bon objecte? Doncs si no existissin ens cauria la casa a sobre i moriríem esclafats. Mireu si en són, d'importants. Ep, al món també hi ha construccions que s'han fet sense bigues i bé s'aguanten, ara tampoc sigueu bigocèntrics. Entrevistem en Narcís Bardalet, un forense que esperem que no hagi hagut de fer mai l'autòpsia a una persona esclafada per una biga. Per animar-ho una mica, acabem amb una passejada per l'últim vol de l'Amelia Earhart, una pilot molt valenta que actualment reposa al fons del mar.

Aquesta setmana parlem de la placa solar, del cub de Rubik, del got de plàstic reutilitzable i de la pipa de fumar. Amb aquestes quatre coses hi ha qui en té prou per passar set o deu anys. De fet, fins i tot sense placa anirien tirant. De convidats, tenim en Francesc Mauri, en Marc Casabosch, en Jonathan Nuevo i les Al·lèrgiques al Pol·len. Amb aquesta colla pla que ens agradaria passar set o deu anys. Que macos tots plegats.

Quan parlem de gots de plàstic reutilitzables ens referim a aquells que et donen quan vas a un concert, que pagues per un euro que et tornen si tornes el got a la barra. Quants en tens a casa? Quants te n'has quedat per mandra de fer la cua? Bé, li dediquem el capítol. Ens visita en Jonathan Nuevo, el creador de contingut que s'ha convertit en tot un gurmet dels esmorzars de forquilla. Per acabar, us relatem què va ser la desastrosa expedició Donner, on també van haver d'utilitzar la forquilla... per menjar-se els seus companys.

La pipa de fumar, la pipa de la pau, símbol per a intel·lectuals i també merdosos que volen fer-se els interessants. Avui dia, has de ser tot un personatge per fumar amb pipa, has de tenir les idees clares. Fumar pipa i jugar a escacs. Ens visiten Al·lèrgiques al Pol·len. Creieu que deuen fumar amb pipa? Ja els hi preguntem, si ens recordem. Per acabar, passegem el gos pels disturbis de Nika, un passeig històric per Constantinoble que acaba amb l'emperador entre l'espasa i la paret.

És important tenir amics, ni que sigui un. Però en cas que no us sigui possible, pels motius que siguin i que ara tampoc venen al cas, sempre hi ha alternatives. Com per exemple, jugar al cub de Rubik, aquell bloc de colors tan complicat de resoldre. Avui li dediquem el capítol. Entrevistem en Marc Casabosch, un micòleg i divulgador. Que sapigueu que un micòleg no és un estudiós dels micos, sinó un expert en bolets. I traiem a passejar el gos per l'extinció del dodo. Històries que, si les expliques enmig d'un sopar, et fan semblar intel·ligent.

Normalment, l'objecte protagonista del programa i el convidat no tenen res a veure, però aquesta vegada l'atzar ha volgut que parlem de la placa solar i entrevistem en Francesc Mauri, conegut meteoròleg de la casa i millor persona. A veure quina tertúlia es genera amb el tema de les plaques solars: els que hi estan a favor hi estan molt a favor, però els que hi estan en contra, també deixa'ls anar! Per acabar, passegem el gos per un dels atemptats que va patir Benito Mussolini, el segon de la temporada!

Aquesta setmana parlem del marcador fluorescent, que no del "fosfu". De la pala de pàdel, que no de la "raqueta". De la impremta, que no de la "màquina d'impressionar". I de la bossa d'escombraries, que no de la "bossa de basura". També rebem la visita d'en Toni Cruanyes, en Damià Bonsfills, en Pep Sala i en Xavier Estrada, és a dir, d'un periodista, un pilot, un músic i un àrbitre de futbol. De debò que ens mereixem un monument.

La bossa d'escombraries sembla un invent força ximple, però és que heu de pensar que abans la gent tirava la merda pel balcó! El carrer fotia goig! És clar que hi ha bosses d'escombraries (sentint-ho molt, les reciclables) que quan es comencen a omplir, ja s'esparraquen de sota. Voleu fer el favor de fer-les més fermes! Avui ens visita en Xavier Estrada, àrbitre de futbol, una de les professions més masoquistes que existeixen. Tanquem el programa passejant el gos per la batalla més inútil de tota la història militar europea.

Parlem d'un dels invents més importants que hi ha hagut a la història de la humanitat: l'impremta. Donem valor a aquest invent, per favor, si no arriba a ser per la impremta no podríem imprimir aquests guions tan meravellosos que fem. A més, el nostre convidat tampoc es podria imprimir les partitures! El convidat és en Pep Sala, per cert. Ja sabeu qui és! El gos el passegem per un casino, on un boig anomenat Akio Kashiwagi té una partida de cartes que l'enfronta a un beneit que segur que coneixes: en Donald Trump.

Verge Santa, quina dèria que us ha agafat amb el pàdel! És més difícil trobar-se algú que no jugui a aquest esport que un bitllet de 50 euros a terra. Bé, parlem de la pala de pàdel, estri indispensable per poder-hi jugar. Ens visita en Damià Bonsfills, un pilot de simracing, el que la gent que ja tenim una edat coneixem com un crac jugant a la maquineta. I passegem el gos pel projecte Biosfera 2, un intent de crear vida artificial que va sortir regular.

Els que aneu més peixos en català heu de saber que el nom correcte dels retoladors amb què se subratllen parts d'un text és: retolador fluorescent. No "fosfuritos", ni "fosfus", com n'hi dieu vosaltres. Per favor, siguem curosos amb l'idioma, "se té que" parlar bé! Heu de ser com en Toni Cruanyes, el nostre convidat. Quin gendre tan perfecte s'han perdut les nostres famílies. A més, passegem el gos per una inauguració: la del pont de Brooklyn, aquell que surt a totes les pel·lícules americanes. Hi va haver algun mort que altre, però els hi va quedar maco.

Aquesta setmana hem parlat de la ronyonera, de la campana extractora, del sofà i dels esclops. Estem segurs que, com a mínim, dues d'aquestes coses les tens a casa teva. També ens visiten en Francesc Garriga, l'Imma Roquet, en Josep Espigulé i un grup del qual segur que coneixes alguna cançó: La Pegatina. La veritat és que han quedat uns programes tan ben parits que fan que ens preguntem com és possible que escoltar el nostre programa no sigui de pagament.

Els esclops: molts de vosaltres no n'haureu vist mai cap. Potser la gent més jove (o de ciutat) no saben ni de què estem parlant. Els nanos de pagès no som els més arriats amb les noves tecnologies, però sabem per què serveixen els esclops, i us sabem diferenciar una aixada d'un aixadell. També ens visita en Josep Espigulé, educador ambiental, així que pareu bé les orelles! Per acabar el programa a dalt de tot, avui passegem el gos un altre cop per Boston, durant una gran inundació!

Tenir un bon sofà és mitja vida. Després del somier, us heu de gastar diners en el sofà, però tampoc cal que tingui aquella ela per estirar les cames, allò és d'estranger. Parlant de sofàs, seuen a l'escó de "La Renaixença" dos xicots de La Pegatina, sort que no han decidit venir tots perquè no hi cabríem! En acabat passejarem el gos per la marató del 1904 de Saint Louis, considerada una de les carreres més surrealistes i perilloses de l'esport per les condicions climàtiques d'aquell dia.

AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA! OOOOOOOOOOOOOOOO! Què? Fa ràbia, oi? Doncs és el que fa l'objecte del dia. La campana extractora permet que no tinguem la casa plena de fum, però, a canvi, fa un dels sorolls més molestos que hi ha. No tenim clar si compensa. Ens visita l'Imma Roquet, la catalana que ha tingut la màxima puntuació en la modalitat de salt muntant a cavall. El gos el passegem per un experiment que acaba amb un nen volant pels aires. Les famílies desestructurades sempre fan festa.

La ronyonera s'està perdent, i això ens dol. Ens sap greu, perquè és una peça de vestir còmode i útil, i d'aquestes cada vegada se'n veuen menys. No sabem pas on anirem a parar. Bé, de convidat tenim a en Francesc Garriga, el de La Tarda de Catalunya Ràdio. Sempre és maco parlar amb gent de la casa, sobretot quan ens cauen bé, com ens passa amb ell. Ah, sí, i ell gos el passegem pel dia en què la Rosa Parks no va voler baixar del carro. Ni de l'autobús.

Els objectes de la setmana són el despertador, el telescopi i el càntir. Claríssimament, l'últim és l'únic que té una utilitat real, els altres són invents del Primer Món, innecessaris per al dia a dia de l'home treballador. També ens visita en Víctor Ferrer, espeleòleg (només pensar-ho ja ens ve claustrofòbia); en Roger Mas, una de les veus de Catalunya, i la Laura de Castellet, divulgadora històrica i experta en instruments medievals!

Dediquem el capítol al càntir, un objecte lligat a la terra, a la pagesia, un objecte que mantenia l'aigua fresca mentre la gent llaurava de sol a sol. També ens visita la Laura de Castellet, una historiadora especialitzada en instruments medievals que fa música amb el que et puguis trobar: ossos, ventres, budells, de tot. Com podeu veure, a l'edat mitjana no anaven sobrats de material per fer música. Per acabar, passegem un border collie per la inauguració del pont de Brooklyn, en què van morir dotze persones per culpa d'una allau humana.

Tenim un programa universal, estel·lar, ja que parlem del telescopi (no us confongueu amb el periscopi, que ens coneixem!), un instrument inventat per un home del Renaixement i amic del programa, el bo d'en Galileo Galilei. També ens visita en Roger Mas, una de les veus més potents de Catalunya i un cantautor que ens té ben fascinats. No digueu que el "Mort, qui t'ha mort?" no posava la pell de gallina! Per rematar-ho, anem a passejar el gos per una misteriosa desaparició, la del jove alemany Lars Mittank.

Parlem del despertador: de llarg, l'estri domèstic que més ràbia fa. S'ha de ser molt desgraciat perquè t'agradi que un trasto d'aquests et desperti amb aquella maleïda fressa. Tenim un espeleòleg amb nosaltres, en Víctor Ferrer. Li preguntem què l'empeny a fotre's a totes les coves que troba, perquè d'entrada ens sembla una mica estrany. I passegem el gos per la invenció del cronòmetre marí. Sí, de primeres sembla una merda d'història, però us prometem que és més interessant del que aparenta.

Aquesta setmana dediquem els programes al velcro, la bústia, el porticó i l'altaveu. Quatre objectes que no tenen res a veure, més que parlar-ne nosaltres de manera correlativa. I encara que puguin semblar objectes avorrits, són d'allò més curiosos! Ens han passat a visitar en Lluc Crusellas, la Laila Karrouch, la Ivette Nadal i en Jofre Cutal. I hem rigut i hem après amb tots ells, escolteu tot el que ens han explicat, perquè és or.

Hi ha llocs on un altaveu no serveix per a res: el supermercat, l'aeroport, inclús a dins de l'avió. D'on els han comprat tots aquells altaveus? Si no se sent res! Esclar que la gent que parla tampoc s'hi esforça gaire. També entrevistem en Jofre Cutal, un jove fotògraf de natura que és autor d'unes fotos que semblen impossibles de fer. És interessant saber la seva opinió sobre la IA. Per passejar el gos, anirem fins als afores de Nova York, on s'ha fet un descobriment bíblic.

Dediquem el capítol a un objecte tan trist com necessari: el porticó. Vosaltres també sou de dormir completament a les fosques? Quants cops heu hagut de patir anar a l'estranger i no tenir ni persianes ni porticons a les finestres de l'habitació? I aquells porticons de fusta amb un cor al mig? Fantàstic. Entrevistem la cantautora i poetessa Ivette Nadal, ja veieu que tindrem poesia i bona música! Durant el passeig del gos anem a la Itàlia feixista per veure com li va amb en Mussolini. I això serà tot.

Hi ha objectes que tenim seleccionats des del primer dia, perquè ens fa la sensació que seran fàcils d'escriure. Ens els deixem de comodí per a quan estiguem poc inspirats, i després ens passa que no són tan fàcils com semblava i acabem suant sang per treure bons guions. La bústia és d'aquests casos. Però ei, ha costat, però al final ha quedat un guió que fa riure, no patiu. Ens visita la Laila Karrouch, infermera i escriptora. Interessantíssim! I passegem el gos per la crisi del 2008, quan tot se'n va anar a la merda.

El velcro és una de les coses més ben parides que hi ha, aquí no hi ha discussió possible. De fet, si fos per nosaltres encara portaríem sabates amb velcro. Però no podem, perquè es veu que portar velcro a segons quina edat et fa estrany. Quantes manies que teniu. Ens visita en Lluc Crusellas, el pastisser, un home dolç com pocs n'hi ha. És com de la família. També passegem el gos per un segrest d'avió. De tant en tant fem històries amb trets i explosions perquè els jubilats també es mirin el programa.

Esprai manual, estisores, ulleres de sol i corretja de gos. Podria tractar-se del kit d'un sadomasoquista, però no, són els objectes d'aquesta setmana. Com podeu veure, amb una mica de gràcia es pot fer humor de qualsevol cosa. Els il·lustres catalans que passen pel nostre escó són l'actriu Rosa Boladeras; el campanòleg Xavier Pallàs; en Titot, el cantant de Brams, i la Roser Gol, llevadora i doctora en Ciències de la Salut. De veritat, fa lleig que ho diguem nosaltres, però ens han quedat uns programes fantàstics.

Dediquem el capítol a la corretja del gos, però la corretja pot servir tant per a un gos com per a un gat, fins i tot per a una tortuga. Només cal que tingui collar al voltant del coll. Sí, també parlem de la gent que paga perquè la passegin per casa fent veure que és un quisso. Ens visita la Roser Gol, llevadora, antropòloga i doctora en Ciències de la Salut. Per acabar, durant la passejada del gos aprenem d'on ve el concepte de victòria pírrica.

No, les ulleres de sol no les van inventar els nord-americans, que el senyor Ray-Ban i els pilots d'avió ianquis les posessin de moda és un altre tema. També ens visita un berguedà il·lustre, en Titot dels Brams, que han tornat després d'estar vuit anys apartats dels escenaris. Per passejar el quisso ens traslladem a la Cuba colonial, on els espanyols tenien un desgavell de cal déu. Només hi faltaven els estatunidencs traient-hi el nas.

Hi ha molts tipus d'estisores, però en general sempre es diferencien pel mateix: per si funcionen o per si són una autèntica merda. Dediquem el programa a un objecte sense el qual seria impossible que existís la classe de plàstica, l'única en què teníem traça a l'escola. Ens visita un campanòleg, el Xavier Pallàs, una persona que a més de saber tocar campanes ha dedicat mitja vida a estudiar-les. Déu-n'hi-do. I passegem el gos per un judici inversemblant: el d'una truja a qui es jutja per haver-se menjat un nen petit.

Ja sabem que cap de vosaltres sap què és un "esprai manual". És el que a casa vostra en dieu "flis-flis" o, com a molt, "flus-flus". Com nosaltres, vaja. Però noi, els lingüistes de Catalunya Ràdio són molt intransigents amb aquestes coses, deuen tenir por que ressusciti en Pompeu Fabra i els piqui els dits. Bé, dediquem el programa a aquesta cosa. Ens visita l'actriu Rosa Boladeras, història de la tele catalana. També passegem el gos pel dia en què un boig decideix rebentar el seu poble amb una excavadora que ha convertit en una màquina de destrucció.

Aquesta setmana dediquem els programes al telègraf, el diari, la xinxeta i el termòmetre, uns elements que et podries emportar tranquil·lament a una illa deserta i que potser no et salven, però et permetrien comunicar-te, orientar-te, distreure't i saber si tens febre. Gens malament, la veritat. Els convidats que passen pel programa són l'imitador Xavi Espinosa, la pèrita cal·ligràfica Imma Lidón, el beatboxer Guillem Cardona i en Guillem Ramisa.

No, el termòmetre com el coneixem avui en dia no el van inventar els egipcis. Va ser al segle XVI i va ser en Galileo Galilei, el famós físic i astrònom italià, un home que va ser empresonat per la Inquisició a causa dels seus descobriments! Avui tenim una actuació ben interessant: ens visita en Guillem Cardona, músic i beatboxer. Voleu veure en Peyu fent beatboxing? En acabat, passegem el gos per la gran guerra de l'emú, un dels ridículs més espantosos protagonitzats per l'exèrcit australià.

Un dels pànics més grans que existeixen és trepitjar una xinxeta quan vas descalç a fer un pipí a mitjanit. Dediquem el capítol a un objecte imprescindible per als adolescents que volen penjar pòsters dels seus ídols a l'habitació. Ens visita en Guillem Ramisa, un poeta i cantant que és tan talentós com bona persona. I mira que de bona persona n'és molt! A més a més, passegem el gos per Wilmington, on es va produir l'únic cop d'estat exitós dels Estats Units. Una passejada que resulta incòmoda, per allò del racisme i tal.

Actualment, els diaris de paper ja no tenen la presència que tenien abans. I ens sap greu. Que maco que era llevar-se de bon matí per anar a comprar el diari i llegir les notícies mentre et feies un cafè. Sí, la meitat de les notícies ja havien caducat quan les llegies, però era part de la gràcia. Li dediquem el capítol al diari. Ens visita l'Imma Lidón, una grafòloga i pèrita cal·ligràfica. Esperem que feu bona lletra. I passegem el gos per un club nocturn de Boston sense portes d'emergència. Un llumí mal apagat... i festa grossa.

Ens hem preguntat milers de vegades com és possible que un sistema tan aparentment incomprensible permeti comunicar-se els uns amb els altres. Com que no ho enteníem de cap manera, li hem dedicat el programa. A veure si en traiem l'entrellat. Ens visita en Xavi Espinosa, un imitador de primer nivell que fa pinta que allà on va li demanen que faci imitacions, pobre nano. I passegem el gos pel mar Mort, on un pastor de cabres descobreix un dels manuscrits més importants de la història de les religions en una cova perduda al mig de la muntanya.

Dediquem el capítol al con. Sí, el de la carretera, el que et fa desviar quan hi ha obres. Un sol con és com un defensa dolent, que el pots esquivar sense problemes, però una bona alineació de cons ben posicionats et fan anar per on volen. Descobrim si els egipcis ja en feien servir per construir les piràmides. També ens visita l'Arturo Gaya, membre del mític conjunt Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. A l'hora del passeig del gos, repassem la història de Lady Godiva.

Els objectes destacats de la setmana han sigut: la calculadora, la barbacoa, el con i la làpida, dos objectes útils per començar la setmana i, per acabar-la, dos de més justets. També ens ha visitat el cuiner i veí nostre Nandu Jubany, en Daniel Martín, investigador encarregat de bategar noves espècies de cucs; l'Arturo Gaya, membre del mític conjunt Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, i la Bruna Girvent, investigadora en IA. Com podeu veure, són programes de nivell!

Toca un capítol alegre: parlem de la làpida. Ja us podeu imaginar que un tros de pedra per indicar on hi havia enterrat un mort és un invent força antic i força simple. Els grecs van ser els que hi van incorporar els epitafis. Entrevistem la Bruna Girvent, enginyera i investigadora experta en intel·ligència artificial, a veure si ens aclareix d'una vegada si la intel·ligència artificial és amiga o enemiga nostra. També anem fins a París, on passegem la Roma, un gos amant de la música clàssica.

Probablement has llegit el nom de l'objecte al qual dediquem el capítol entonant aquella cançó tan famosa d'en Georgie Dann. No t'has de sentir culpable, la caspa que desprèn aquell èxit estiuenc fa justícia al que és la barbacoa en si. Ens visita en Daniel Martín, un investigador que es dedica a posar nom als cucs. Algú se n'ha d'encarregar; si no, avui dia els cucs es dirien Kai, Roc i Ot! Quin disbarat! També passegem el gos pel dia que un advocat talòs va morir tot intentant demostrar que el seu client era innocent.

Molt abans que s'inventés la intel·ligència artificial, ja existia un invent que pensava per nosaltres: la calculadora. Als de lletres ens sembla un artefacte de màgia negra, i és per això que li dediquem el capítol. Ens visita en Nandu Jubany, cuiner de renom a qui fem la pilota per aconseguir que ens convidi a dinar al seu restaurant. I pel que fa al gos, ens emportem la Kala a un moment tràgic a la història del futbol: la desaparició d'Il Grande Torino, un equip destinat a marcar una època que va desaparèixer en un accident aeri.

L'objecte al qual dediquem aquest capítol és d'aquells que es van inventar tan bé que no s'han modificat des de la seva creació. I no podia ser cap altre que el desembussador de ventosa. Pot ser més fastigós el que surt de dins d'aquells forats? Ens ha vingut a veure en Jaume Tribó, l'apuntador del Liceu. Té intenció de viure fins més enllà dels 100 anys, o sigui que el Liceu pot estar tranquil. I sortim a passejar amb en Murri pel dia de l'automutilació de Van Gogh, el 23 de desembre de 1888.

Els inicis del microones van ser culpa d'un tros de xocolata dins d'una butxaca. Imagineu-vos tot el bé que ha fet la xocolata per les vides dels que no ens agrada cuinar. Dediquem el capítol al microones. Ens visita la Clara Viñals, cantant i membre del grup Renaldo & Clara. Està cansada de respondre a la mateixa pregunta, però nosaltres no som més originals que la resta i també l'hi fem. A "Històries per passejar el gos", portem en Django a la construcció del pont de Brooklyn, el 1870.

Sabeu que el bisturí antigament el feien servir els barbers? I sabeu que abans de l'anestèsia no es valorava la precisió del bisturí sinó la rapidesa del cirurgià a l'hora de fer-lo servir? Dediquem el capítol al bisturí. Rebem la visita d'en Bartomeu Rocabert, rellotger. I un rellotger important, perquè a càrrec seu corren les agulles dels rellotges més importants de Catalunya. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Dungui per l'enfonsament de l'MV Wilhelm Gustloff, el 30 de gener del 1945.

Sou dels que teniu l'escombra penjada darrere la porta de la cuina, dels que la guardeu en un armari o dels que la teniu tirada dins d'una habitació dedicada exclusivament a la bugaderia i la neteja? Dediquem el capítol a l'escombra, no als que teniu tants metres quadrats de casa que podeu tenir una habitació per a la neteja. Ens visita la Irene Minovas, humorista i actriu, de qui no només descobrim el futur, sinó també el passat. I sortim a passejar la Sarnee per la mort de la família reial del Nepal.

Aquesta setmana parlem de la brúixola, de la radiografia, del tallagespa i del pinzell. És impossible dir-vos quin és el millor, de manera que heu d'escoltar tots els episodis i decidir segons el vostre criteri. També parlem amb un músic i poeta com és en Guillem Ramisa, una sardanista com és la Nàdia Cordon, un actor com és l'Ernest Villegas i un esquilador d'ovelles com és l'Andreu Castellà. Com? Que un esquilador d'ovelles entre tant d'artista no us l'esperàveu? I qui us ha dit que esquilar una ovella no és un art, eh?

El pinzell: de traç fi o de pintor de parets? Un objecte que tant es pot servir per fer una obra d'art com per pintar aquelles línies vermelles del garatge. Ei, que fer-les rectes deu tenir el seu mèrit! Un altre ofici de mèrit és el d'esquilador d'ovelles, una feina que s'està perdent. Per això parlem amb l'Andreu Castellà: és un jove que ha treballat d'esquilador d'ovelles a Nova Zelanda! Finalment, passegem un gosset ben bufó per un episodi ben vergonyós de la història: la farsa de l'home de Piltdown.

El tallagespa és un objecte com Déu mana, però, compte, no sigueu gamarussos, que més d'un ha perdut els dits intentant desencallar la gespa compactada de sota la màquina. Abans de manipular-lo, assegureu-vos que estigui parat, que ara en fan de molt silenciosos! També parlem amb l'Ernest Villegas, un tros d'actor amb una veu de tro que fot goig de sentir. Per acabar, agafem una gossa anomenada Taga i ens tanquem a la presó de la Model, la que ja està tancada, i amb raó, perquè allò era un cau de merda.

Ens ha sorprès saber que actualment els metges ja no donen radiografies. Segur que la decisió té algun sentit, però sap greu saber que ja no et pots fer el fatxenda ensenyant les radiografies dels ossos que t'has trencat. Doncs això, que dediquem el programa a la radiografia. També ens visita una sardanista, la Nàdia Cordon. Una visita molt adient. També passegem el gos pel dia del llamp de Brescia, quan es va evidenciar que cal instal·lar parallamps a les esglésies. El motiu que els porta a prendre aquesta decisió no us l'imagineu pas.

Arranquem la segona temporada de "La Renaixença" parlant de la brúixola, un objecte vital per als mariners i els exploradors que volien arribar al seu destí. Compte perquè l'únic lloc en què no us serveix una brúixola seria al pol nord, això és una cosa que aprendrem en aquest capítol. Per començar la temporada com Déu mana, convidem en Quimi Portet, gran artista i millor persona, perquè ens tregui la mandra de l'estiu amb un bon cop de guitarra. Per acabar-ho d'arrodonir, passegem el gos per Madrid, pel dia que van atemptar contra Carrero Blanco.

Fer "La Renaixença" ha sigut una experiència que ens ha marcat a tots. Han sigut 219 capítols de divulgació, cultura, història, acudits, riures, bromes, visites, xerrades, actuacions musicals, gralles, baralles. Aquí us deixem el capítol 220, amb un resum del que ha sigut l'última setmana de la primera temporada. La Mercè abaixa la persiana del local, però no patiu, que aviat tornem a obrir!

Més de 200 capítols després, hem arribat al final d'aquesta primera temporada de "La Renaixença". Després de més de 200 capítols escoltant la gralla, la Laia ha aconseguit que ens n'enamorem, per això li dediquem el capítol. També ens hem enamorat (bé, ja ho estàvem una mica) de l'Arnau Tordera, i no podíem acabar la temporada amb uns bojos coneguts més nostres: Obeses. A l'últim passeig de la temporada, sortim amb l'Anisset pel desastre nuclear de Txernòbil. L'objectiu és sortir-ne vius, per poder fer una segona temporada de tot aquest merder.

Tots hem vist aquell gat que mou la pota col·locat en algun lloc. I tots hem pensat que és xinès, però els més cultes ja deveu saber que no, que és japonès. Resulta que el gat no saluda, sinó que et crida perquè hi vagis. Porta sort i fortuna. Li dediquem el capítol, a veure si ens en porta a nosaltres. Rebem la visita de la Conxita Àvila, una biòloga especialitzada en organismes que habiten els fons marins, sobretot els de l'Antàrtida. A més, sortim a passejar en Bru per la venjança catalana, l'any 1305.

Tots tenim temptacions, i una és la de passar per davant d'un extintor i poder-lo prémer i veure què passa. Qui digui que no menteix. Dediquem el capítol a l'extintor, que us recordem que heu de revisar de tant en tant. Ens visita l'Alba de Lomas, la millor jugadora d'escacs de Catalunya. En Xuri s'ha ficat en un merder, ho veureu de seguida. A "Històries per passejar el gos" portem en Milú a l'assassinat del general Prim, el novembre del 1870.

Quants de vosaltres heu obert amb tota la il·lusió del món un puzle de 3.000 peces i heu acabat abandonant-lo en algun racó de casa i mai l'heu arribat a acabar? I quants heu acabat el puzle i a partir de llavors només us ha fet nosa? Dediquem el programa al trencaclosques, al puzle. Rebem la visita d'un dels periodistes més importants de casa nostra, l'Enric Calpena, de qui descobrim la seva primera feina. També sortim a passejar amb l'Scott per la primera vaga de la història, a Egipte, l'any 1152 aC.

Aquesta setmana hem seguit omplint el rànquing d'objectes que s'han inventat a l'antic Egipte i hem descobert anècdotes i curiositats sobre el tub fluorescent, l'anell, la clau anglesa i la llitera. Ens han visitat l'Eloi Vila, en Nemesio Moreno, en Cris Juanico i en Jaume Carrau. Entre ells no hi ha res en comú més enllà del nostre local com a punt d'unió, i això també és maco.

Quants teniu la sort de tenir germans? I quants de vosaltres heu dormit en lliteres? No ha començat cap guerra per culpa de qui dorm a cada llit, però no ho descarteu perquè s'han vist autèntiques batalles. Dediquem el capítol a la llitera. Ens visita en Jaume Carrau, enginyer de MotoGP. Segurament una de les persones que més vols fa cada any i que menys s'embruta les mans a dins del box. Anem amb en Blacky a la demolició de l'hospital de Canberra, el 13 de juliol del 1997.

Pot ser que els mecànics i lampistes tinguin més eines de les necessàries? Pot ser que la clau anglesa sigui la solució a tot? Només per això, hem decidit dedicar-li el capítol. Ens ha vingut a veure en Cris Juanico, i hem aprofitat l'avinentesa per gaudir-lo dalt del nostre escenari, juntament amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A "Històries per passejar el gos" portem en Xop fins a l'atemptat del casament d'Alfons XIII, a Madrid, el 31 de maig del 1906.

Hi ha gent que porta les mans plenes d'anells, i n'hi ha que no en porta ni un. Hi ha qui s'ha agenollat per demanar matrimoni, i hi ha qui s'ha casat sense donar-se ni l'anell de promès ni el de casat. Dediquem el capítol a l'anell. Rebem la visita d'en Nemesio Moreno, campió de Scrabble. Òbviament, el posem a prova amb quatre consonants que ens han vingut al cap "casualment". Anem a passejar amb en Jeca pel Ball dels Ardents, que va tenir lloc a França el 1393.

Sou dels que viviu en una casa on no hi ha ni un tub fluorescent o dels que encara entreu a la cuina i acabeu de fer tot el que cal abans que el fluorescent pari de fer pampallugues? Sigui com sigui, dediquem el capítol a una llum que a tothom li fa respecte. Ens visita l'Eloi Vila, que ens descobreix si ha tingut algun mal copilot i si algun dia li han posat alguna multa... imprevista. Sortim amb l'Aber fins al desastre de la mina de Mount Kembla, a Austràlia, el 31 de juliol del 1902.

Hem parlat del dau, la cantimplora, el tanc i el xiclet. Objectes que, si els portéssim tots junts, segur que tindrien sentit. Ens han visitat en Ricard Torquemada i en Bernat Soler, en Xavier Carreras, la Glòria Ribera i en Jordi Mas. I creieu-nos que parlar amb gent com ells i ella sempre ens porta a sorpreses sovint inesperades, però que sempre són les millors. Mireu-vos aquest resum, perquè hi trobeu els millors moments per poder decidir per quin dels quatre capítols comenceu o, simplement, per recordar el millor que ens ha passat aquesta setmana.

Sou dels que quan el xiclet perd el gust el canvieu o sou dels que us fa fàstic el gust que té el xiclet? Sou dels que rosegueu el xiclet amb la boca oberta o dels que us cagueu en tot quan algú del vostre voltant ho fa? Dediquem el capítol al xiclet. Ens visita en Jordi Mas, cofundador de Softcatalà. Per molts, un déu. Creieu-nos que a l'equip de "La Renaixença" tothom treballa amb una pestanya del Softcatalà oberta. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Coco a l'últim duel mortal d'Espanya.

Es va parlar molt dels tancs que havien d'entrar per la Diagonal de Barcelona. No van entrar, però mai se sap. Sabeu que els primers "prototips de tancs" els va dibuixar Leonardo da Vinci? I que el primer tanc es deia Mark One? Dediquem el capítol al tanc. Rebem la cupletista Glòria Ribera, que també puja al nostre escenari per cantar "Jo te l'encendré" amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A més, sortim a passejar amb la Jazz per l'intent d'assassinat del rei Ferran II d'Aragó, el 1492.

Sabeu que "cantimplora" ve del soroll que fa l'aigua? A alguns els hi recorda a "canta i plora", d'aquí l'origen etimològic. Quina llengua més bonica que tenim, eh! Però sembla que no tothom hi posa la mà al foc... Dediquem el capítol a la cantimplora! Ens visita en Xavier Carreras (Lautaro per als passatgers d'un vol a Venècia), auxiliar de vol. Ens explica moments surrealistes que ha viscut a dalt d'un avió. Sortim amb en Brut per la caiguda de la secta d'Osho, l'estiu de 1981.

Sou dels que sacsegeu el dau durant un minut perquè us surti el número que voleu en una partida al parxís o sou dels que només el sacsegeu una vegada i prou? Si el dau cau a terra, el número que surt compta o l'has de recollir i tornar-lo a tirar? Dediquem el capítol al dau, caigui on caigui. Ens visiten en Ricard Torquemada i en Bernat Soler, mítics periodistes esportius que acompanyen el Barça per tot el món. A "Històries per passejar el gos" fem una volta amb la Llum per l'atropellament de Charles Rowen.

Aquesta setmana hem parlat de quatre objectes d'allò més pintorescos: la baldufa, el confeti, la faixa i l'escuradents. Tots quatre, objectes imprescindibles en el seu context. N'hem descobert moltes coses que no sabíem, i us en deixem unes quantes perquè també n'estigueu al cas. Hem rebut la visita de Mayka Navarro, Santi Font, Minibús Intergalàctic i Juan Carlos Casado. Hem resolt un assassinat, hem parlat del parapent, dels eclipsis i de Pedro Sánchez. Per separat, però també podria haver sigut tot junt.

Hi ha un tipus de persona que sempre va amb un escuradents a la boca. Sigui l'hora que sigui del dia. És ben curiós. També hi ha un tipus de gent que roba els escuradents dels restaurants. Li dediquem el capítol a l'escuradents, no a aquesta gent. Ens visita Juan Carlos Casado, astrofotògraf i caçador d'eclipsis. En comptes d'enviar les fotos a "El temps" de TV3, les envia a la NASA. I el van anar a buscar ells, no pas el revés. Sortim a passejar amb en Basi pel gran boirum de Londres del 1952.

Si a un català li parles de la faixa, ràpidament a tots ens ve al cap la mateixa faixa. Per això, tots donem per descomptat que la faixa és un invent català. Però, sorpresa, els catalans hem inventat tan poques coses... La faixa tampoc és nostra, però li dediquem el programa. El grup gironí Minibús Intergalàctic puja a l'escenari de "La Renaixença" per interpretar-nos un dels seus temes, i també seuen a l'escó per explicar-nos les seves millors anècdotes. Sortim a passejar amb en Fènix per la matança dels eunucs de la dinastia Han.

Sabeu que el confeti en els seus inicis no era paper sinó caramels? La cosa ha anat decaient, com tot. Però i l'alegria que porta veure papers de colors volant a sobre teu? Potser a vegades en tirem una mica massa i tot. Dediquem el capítol al confeti. Rebem la visita de Santi Font, un gran aficionat al parapent. Ens explica les seves rutes, les seves aventures i... les seves necessitats dalt d'un parapent. Es pot fer parapent tenint vertigen? Anem amb l'Indi fins a la batalla d'Adwa, el 1896.

La baldufa és una de les joguines més antigues, i a "La Renaixença" tenim por que la canalla del segle XXI sigui la primera generació que no la conegui. Pot ser que ja no es venguin baldufes? Li dediquem el capítol. Estigueu alerta, perquè a la nostra taverna hi ha hagut un assassinat. Per això hem convidat Mayka Navarro, periodista de successos, perquè ens ajudi a trobar l'assassí. Qui s'ha mort? Qui l'ha matat? Portem en Bruno a passejar pels estudis per curar la febre groga. Som el 1802.

Aquesta setmana hem parlat del setrill, l'hamaca, la caixa forta i el tobogan. Semblen objectes simples, però tots tenen coses que ningú coneixia. També hem parlat amb la Natza Farré, amb en Pau Segalés, amb membres del grup Vidres a la Sang i amb en Martí Romero. Una periodista, un mag de Pallassos sense Fronteres, un grup de heavy-metal i un lutier. A Catalunya tenim moltes coses i a vegades ni nosaltres mateixos en sabem presumir.

Una cançó de Zoo deia que si un ric tenia de tot menys un tobogan, ho passava malament. S'ha de reconèixer que tirar-te per un tobogan, tinguis l'edat que tinguis, és de les coses que et posen de més bon humor. Ara, si baixes malament, la nata final pot ser considerable. Li dediquem el capítol. Ens visita en Martí Romero, lutier i creador d'instruments com la nyckelharpa. I ens en fa una petita demostració acompanyat de l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim amb l'Osca per l'incident del pas de Diàtlov, el 1959.

Quantes vegades hem entrat a l'habitació d'un hotel, hem remenat la caixa forta i l'hem bloquejat? Sabeu que els treballadors de l'hotel tenen una clau mestra? Llavors, per a què serveix la caixa forta si igualment una altra persona la pot obrir? Passen pel nostre escenari els membres de Vidres a la Sang. Els poemes de Miquel Martí i Pol es poden recitar fent heavy? La resposta és que sí. A "Històries per passejar el gos", portem la Cendra fins a la mort de Roger de Flor, l'any 1303.

Quantes vegades has portat l'hamaca i l'has hagut de guardar perquè no has trobat dos arbres prou ben posats per penjar-la? Molt maca per dormir-hi i per fer postureig a les xarxes, però ben difícil de trobar el lloc perfecte. Dediquem el capítol a l'hamaca. Ens visita en Pau Segalés: mag, comediant i membre de Pallassos sense Fronteres. Ens ha fet un truc poc radiofònic, però ens ha portat esmorzar i l'hem perdonat. Sortim a passejar amb en Phoenix pels fets del maig del 37.

Ai, el setrill! Sovint li falta una de les peces, d'altres estan tan untades d'oli que hi ha perill que se't rellisquin per la taula. Per què hi ha arròs a dins del saler? Per què hi ha una fulla de llorer a dins de l'oli? Dediquem el capítol al setrill. Rebem la visita de la Natza Farré. Va passar per "La competència", la nostra competència, i la seva (que som nosaltres). Hem decidit fer una trobada en un punt neutral. Anem amb la Pepper a les obres franceses al canal de Panamà del 1882.

Aquesta setmana hem descobert anècdotes i curiositats sobre les aletes de busseig, el megàfon, el perfum i el caminador. També hem parlat amb la Núria Picas, l'Oscar Elgarrista, la Ven'nus i en Vicenç Tomàs. Si us agraden les seves anècdotes, us recomanem que recupereu el capítol sencer, perquè ens ho hem passat molt bé!

A la vida passem per diferents etapes, i cap al final hi ha qui necessita l'ajuda d'un bastó i d'altres, l'ajuda d'un caminador. Fa uns mesos parlàvem del bastó, i avui li toca al seu cosí germà. Estareu d'acord amb nosaltres que hi ha gent gran que porta caminadors més professionals que un Porsche. Xerrem amb en Vicenç Tomàs, pràctic de vaixells. Alguns tenim feines per aparcar un cotxe, mentre que ell aparca vaixells que pesen tones. A més, portem en Totoro a passejar per la invenció del bou de Fàlaris.

Hi ha gent que encara no ha acabat d'entendre l'ús del perfum. Hi ha qui no se'n posa (que no passa res, si et dutxes) i hi ha qui se'n posa massa. És important entendre que el perfum no serveix per tapar la pudor: es tracta de dutxar-se i després acompanyar-ho amb uns tocs de perfum. Xerrem amb la Ven'nus, que puja a l'escenari de "La Renaixença" per cantar-nos "x vilapicina", amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim a passejar en Llop pel robatori del Museu Isabella Stewart Gardner.

El megàfon segurament estaria entre els objectes més odiats per moltes persones perquè pot arribar a fer molt mal de cap. Però també és un objecte associat a les manifestacions. I a nosaltres les manifestacions i els crits sempre ens agraden. Per això, dediquem el capítol al megàfon. Rebem la visita de l'Oscar Elgarrista, enginyer d'oci. D'ell depèn que quan pugem a atraccions no acabem aixafats contra terra, bàsicament. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Lucky fins a l'atemptat contra el vol 159 de Daallo Airlines.

Les aletes de busseig s'han de saber portar, perquè per a alguns són imprescindibles per ficar-se al mar i per a d'altres són la manera més fàcil de perdre la dignitat. A l'equip hi ha el debat de si la persona més guapa del món podria deixar de ser-ho en cas de portar unes aletes als peus. Ens visita la Núria Picas, que fa servir vambes per anar per la muntanya, no pas aletes de busseig. Sortim a passejar amb en Velcro pel segrest a casa de l'ambaixador japonès a Lima.

Resumir quatre programes sempre és difícil, però té la seva gràcia veure tot el que ens ha passat aquests últims dies. Hem parlat de la nevera, el pont, la bombona de butà i el talc. També hem xerrat amb l'Ada Parellada, en Ricard Ramos, La Gossa Sorda i la Sílvia Vidal, que ens han visitat. Mireu el resum i recupereu els capítols sencers quan hàgiu acabat!

Com a mínim un cop a la vida a tots ens han posat pols de talc. Qui digui que no, menteix. I tots més o menys al mateix lloc. Per què a partir de certa edat ja no se'n posa? Dediquem el capítol al talc, també al mineral amb el mateix nom. Rebem la visita de la Sílvia Vidal, alpinista i escaladora catalana. Fa uns capítols vam parlar d'ella amb el piolet, i ara els desitjos s'han fet realitat. A "Històries per passejar el gos" anem amb l'Atles per la protesta de Martí Luter, el 1517.

Hi ha objectes que només d'anomenar-los es vinculen al perill. És el cas de la bombona de butà. També s'ha fet el joc de paraules amb "votar". Ens va anar igual de malament, perquè tot va ser força explosiu. Heu de saber que les bombones de butà costa moltíssim que explotin. Ens visita en Josep Nadal, membre de La Gossa Sorda, per parlar-nos sobre el retrobament de la banda i els concerts que tenen previstos pels Països Catalans. A més, sortim amb la Nina a passejar per la mort de la ballarina Emma Livry.

El pont és agraït: perquè no has de passar per dins d'un riu, no has de travessar pel mig de l'AP-7, no has de fer volta... i hi ha bojos que els aprofiten per fer pònting. Dediquem el capítol al pont. Rebem la visita d'en Ricard Ramos, un maquillador especialista en efectes especials en projectes de ficció. Ens ha portat una cosa que... no sabem si és graciosa o no, valoreu-ho vosaltres mateixos. Sortim a passejar amb la Halley pel crim de Carlo Gesualdo. Nàpols, 1590.

Segurament hi ha gent que no s'imagina la seva vida sense nevera (i sense cervesa). Alguns perquè tenen el 80% de les coses caducades i no troben mai el moment de llençar-les. Altres perquè l'obren un diumenge al vespre i s'adonen que només hi ha una llimona i un iogurt. Ens visita l'Ada Parellada (i tota la seva energia). Li hem demanat per la nevera d'un restaurant, però li ha semblat una pregunta avorrida. Sortim a passejar la Riva de la Garde Occitane per la repressió del petard de Barcelona, el 1946.

Aquesta setmana hem parlat del paracaigudes, del llaüt, del cromo i de la tinta. Sempre hi trobem alguna anècdota que ens desbloqueja records (o que som a temps d'inventar-nos, perquè imaginar què hauria passat sempre és divertit). Hem parlat amb l'Àlex Crivillé, l'Ofèlia Drags, els Pork Chop Boys i l'Albert Manera. Us deixem un recull dels millors moments, però podeu recuperar els capítols sencers per tornar a riure una estona més.

Quantes vegades us heu tacat les mans amb tinta del boli o de la impressora? Per què la tinta és tan cara? Sabeu que hi ha una tinta que es menja el paper? En aquest capítol us ho descobrim. Rebem la visita de l'Albert Manera, artista de foley. I ens en fa algunes demostracions en directe (fent servir l'Àlex de conillet d'Índies). A "Històries per passejar el gos", anem amb en Kaiser a conèixer la secta Love Has Won.

No hi ha persona en aquest planeta que en algun moment de la seva vida no hagi fet una col·lecció de cromos. Acabar-la? Potser el 95% no l'hem acabat mai. Ara, començar-la, ho hem fet tots i totes. Dediquem el capítol al cromo, que ha provocat alegries, decepcions i baralles entre els "tengui" i "falti" (més "falti" que "tengui"). Ens visiten els Pork Chop Boys, un grup de música d'Arbeca que ens explica què és el seu "Transinhumància tour". Sortim a passejar amb en Duc per l'atemptat contra Hitler en una cerveseria, el 1939.

Sempre ens passa que no coincidim amb el nom que fem servir per referir-nos als objectes. En aquesta ocasió, el debat és amb el llaüt: "llaüt", "llagut", "barco" (segons l'Àlex), "barca"... Dediquem el capítol a això, es digui com es digui. Hem rebut la visita de l'Ofèlia Drags, amb qui no només hem parlat, sinó que també ens ha interpretat un cuplet amb l'acompanyament improvisat de l'Arnau i la Laia. A "Històries per passejar el gos", portem en Bach pel segrest de Frank Sinatra, el 8 de desembre del 1963.

El paracaigudes sempre ens ha portat moments memorables: baixades divertides, enganxades en un fanal o salts des de l'espai. Us hi heu tirat mai, vosaltres? A l'equip sembla que hi ha diversitat d'opinions. Dediquem el capítol al paracaigudes. Ens visita l'Àlex Crivillé, que no ha arribat als 1.300 km/h, però sí que ha anat a més de 300 km/h dalt d'una moto. Boig o valent? Ell mateix ens ho diu. A "Històries per passejar el gos", sortim amb en Josep Maria per fer l'experiment amb les ulleres de veure-hi al revés.

Resumir sempre costa, i a nosaltres, que ens agrada parlar, encara ens costa més. Però aquí hi trobareu alguns dels millors moments d'aquesta setmana. Hem parlat amb en Godai Garcia, amb en Marc Bagué, amb el Sr. À i l'Ainhara i també amb l'Olívia Cros. També ens hem entretingut a parlar sobre el raspall de dents, el monopatí, l'urna funerària i el cucurutxo. Són objectes que no tenen res a veure, per això hem fet quatre capítols diferents.

Fa un temps vam tenir el debat de si un croissant era un objecte o no. Vist l'èxit, hem tirat endavant i avui dediquem el capítol al cucurutxo. S'acosta l'estiu i estem inspirats. Ara, aquest és un tema que també genera polèmica: sou més de cucurutxo o de terrina? Les dues Catalunyes. Rebem la visita de l'Olívia Cros, modista especialitzada en vestits de diables. I ens ha portat un regal que ens ha enamorat! A "Històries per passejar el gos", sortim amb en Tofu per la catàstrofe del General Slocum.

Aquesta setmana estem nostàlgics. Fa uns mesos vam parlar sobre el taüt, i en aquesta ocasió dediquem el capítol a l'urna funerària. Hi ha d'haver opcions per a tothom: igual que podem triar el llit, hem de poder triar el llit on dormirem per sempre més (mentre no se'ns mengin els cucs). Ens visiten el Sr. À i l'Ainhara, dos rapers catalans que formen part del col·lectiu 24 Llesques i que ens fan una demostració juntament amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim amb en Bonjo a passejar per l'arribada dels almogàvers a Constantinoble.

Sabeu que el monopatí el van inventar els aficionats del surf per poder fer alguna cosa quan no hi havia onades? Per això només saben fer els dos esports les persones del mateix tipus: les guapes. Fa temps vam dedicar un capítol a la taula de surf, avui l'hi dediquem al monopatí. Parlem amb en Marc Bagué, veterinari del Banc de Sang Animal. Ens explica un món que per a la majoria de nosaltres és totalment desconegut. A "Històries per passejar el gos", portem en Phil per l'aventura d'un poeta al castell de Balmoral.

Tots sabem la teoria: rentar-te les dents cada vegada que mengis o, com a mínim, quan et lleves i abans d'anar a dormir. Ara, la pràctica ja és força qüestionable, perquè hi ha gent que segurament no sap ni què és un raspall de dents. Però per això hi som nosaltres: dediquem el capítol al raspall de dents. Ens visita en Godai Garcia, amb qui parlem sobre la seva adolescència, sobre l'humor, les plantes, els ocells i les coses que creixen... a la ciutat. I sortim a passejar en Jordi per la batalla d'El Álamo.

Aquesta setmana hem tingut la celebració dels I Jocs Florals de "La Renaixença" i hem rebut la visita del guanyador. Hem descobert anècdotes i curiositats sobre la pròtesi, el cistell, el piolet i la ploma estilogràfica. També hem xerrat amb l'Espartac Peran, l'Albert Sánchez Piñol, la Judit Neddermann i en Methkal Khalawi. En aquest programa sempre passen coses inesperades, i sempre ens agrada poder-les compartir amb vosaltres.

Ha arribat el gran dia de la celebració dels I Jocs Florals de "La Renaixença"! Hem rebut més de 150 poemes (bé, no tothom ha entès el que significa "poemes", però també ens ho hem llegit, creieu-nos). Dediquem el capítol a la ploma estilogràfica, però també a tots els que heu dedicat una estona a fer-nos arribar les vostres obres. Gràcies! També hem rebut la visita d'en Methkal Khalawi, poeta i creador de la pàgina web Xiuxiuejant. A "Històries per passejar el gos" hem sortit amb en Magnus pel primer robatori d'"El crit" de Munch.

No sabem quin percentatge de la nostra audiència és excursionista... i alpinista. Però en aquesta ocasió, us dediquem el capítol, perquè parlem del piolet. No tots els nostres col·laboradors dominen el tema, però prometem que no només és una arma, de veritat. Ens visita la Judit Neddermann, una de les cantautores de casa nostra que ha portat el català més lluny amb les seves cançons. Puja al nostre escenari per interpretar-nos "Llibert", amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A més, portem en Mut a passejar per la rebel·lió dels turbants grocs.

En Xuri està convençut que el cistell és un invent català. El que us podem confirmar és que segurament som dels que més el fem servir. Potser no el vam inventar, però sí que el considerem un dels nostres objectes més apreciats, així que li dediquem el capítol. Rebem la visita de l'Albert Sánchez Piñol, que ens explica un secret sobre els seus inicis com a escriptor. Tenim dubtes de si és legal, tot això. Sortim a passejar en Max per la desaparició del llac Peigneur, el 20 de novembre de 1980.

Sabeu que la primera pròtesi té més de 3.000 anys? Va ser per substituir el dit gros d'un sacerdot egipci. Si ara es fes un estudi, probablement hi hauria més població catalana amb pròtesis que sense. Com que ha fet tant per a nosaltres, dediquem el capítol a la pròtesi. Ens visita l'Espartac Peran, amb qui ens posem nostàlgics. Per això hem posat a prova la seva habilitat com a presentador d'una secció del TN que tots trobem a faltar. Sortim a passejar en Hot the Dog pel febrer de 1935 amb el fantasma de Gràcia.