La Renaixença

Aquesta setmana hem parlat de les agulles de cosir, la videoconsola, el supositori i el piano. No tenen res a veure, així que només els trobareu junts en aquest capítol. Si voleu saber-ne més, trobareu un programa dedicat a cadascun d'aquests objectes. Ens han visitat en Joel Díaz, en Piti Español, la Magalí Sare i en Jaume Norberto. Us podem assegurar que hem rigut i hem après. Es poden fer dues coses a la vegada, i en aquestes xerrades ens ha passat exactament això. Recupereu-les!

Ens agrada el risc. Ens agrada tant que de tant en tant decidim dedicar els capítols a un instrument per posar a prova la paciència dels músics del programa. Dediquem el capítol al piano, i només començar l'Arnau ja ens ha hagut de renyar. Ens visita un expert en aquest tema: en Jaume Norberto, afinador de pianos. Ens explica com és la seva feina, quants pianos té a casa seva i també una afició que l'ha portat a ser dels millors del món. Sortim amb en Brioix a passejar pels disturbis de Toronto del 1855.

Tots tenim un trauma que arrosseguem tota la vida. I segurament el trauma infantil de molts de nosaltres podria arribar a coincidir si l'expliquéssim en veu alta. Ha arribat el dia de parlar-ne a "La Renaixença", perquè dediquem el capítol al supositori. Rebem la Magalí Sare, que ens presenta el seu nou treball i interpreta, en directe, "La mal maridada", amb l'Arnau Tordera, la Laia Glück i en Sebastià Gris. També anem a passejar amb la Sushi per l'atac de Pearl Harbor.

Siguis de la generació que siguis, tots hem tingut una videoconsola a les mans. Ara, potser la discussió vindria en el moment en què s'hagi de decidir quina és la millor videoconsola de tots els temps. Estigueu alerta, perquè els catalans vam tenir un pes important en la primera videoconsola europea. Li dediquem el capítol. Rebem la visita d'en Piti Español. És guionista... i tothom es podria creure que ha escrit un guió sobre la seva vida, perquè és ben bé una pel·lícula. A "Històries per passejar el gos", anem amb l'Alfy per la Venècia del 1666.

Quant temps podeu estar entretinguts intentant enfilar una agulla? Sabeu que de mitjana una persona (una persona a qui li agradi cosir) pot perdre unes 20 agulles per casa? Llavors seus al sofà i qui sap si seuràs en un lloc tou o en un lloc punxant! Dediquem el capítol a les agulles de cosir. Ens visita en Joel Díaz, humorista i presentador de televisió (quan el deixen i mentre el deixen). Parlar amb ell és garantia de passar una estona entretinguda, creieu-nos. A "Històries per passejar el gos", sortim amb la Thaïs per l'accident ferroviari d'Amagasaki.

Aquesta setmana hem parlat de l'àncora, el mocador, la targeta sanitària i el molí. Són objectes prou curiosos i diversos, i ens hem quedat amb anècdotes que criden força l'atenció i que segur que no havíeu sentit mai. Hem petat la xerrada amb en Roger Escapa, en Miquel Grandio, en Ramon Mirabet i la Tina Diedhiou. Escolteu-los, que són savis i bojos interessants.

Molins de vent, molins d'aigua, molins eòlics, molinets de jardí... En teniu algun enganxat a una torratxa del balcó? Dediquem el capítol al molí, que les últimes setmanes deuen haver tingut feina amb ratxes de vent de gairebé 200 km/h. Ve a xerrar una estona la Tina Diedhiou, model de marques tan importants com Prada. Va venir del Senegal a Artés en plena pandèmia per amor. Li demanem què pensa d'Artés, que sempre ens fa gràcia parlar de nosaltres mateixos. També sortim a passejar amb en Ramon per la defensa de la Corunya del 1589.

Heu de saber que el DNI us dirà qui sou, però la targeta sanitària és l'única que us serà útil en cas d'emergència mèdica urgent. És a dir, el DNI es pot cremar si no us agrada el que hi posa, però la targeta sanitària MAI. Rebem la visita d'en Ramon Mirabet, que puja a l'escenari del nostre local per interpretar "Per sempre més", juntament amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A "Històries per passejar el gos" anem amb en Blat pel gran incendi de Chicago el 8 d'octubre del 1871.

A favor o en contra dels mocadors de roba per mocar-se? Dediquem aquest capítol de "La Renaixença" a aquesta peça de roba. Hi ha gent que prefereix mocar-se directament amb el dit. Alguns fins i tot poden arribar al cervell. Ens visita en Miquel Grandio, que ha vingut directament des de Dubai, on treballa com a creador de contingut des de fa un temps. Ens descobreix quins impostos paguen els autònoms en aquest país. A més, anem amb en Foc fins al primer accident aeri de la història, a París, el 1785.

Sou més de mar o de muntanya? En aquesta ocasió, nosaltres tirem cap al mar, l'únic lloc (teòricament) on podem trobar àncores. Sou dels que us maregeu quan deixeu de tocar a terra ferma? L'Àlex ha anat a fondejar i ens explica la seva experiència. Dediquem el capítol a l'àncora. A més, ens visita en Roger Escapa, presentador d'"El suplement", jugador frustrat de la secció de bàsquet del Barça i l'única persona que ens ha explicat quina olor fa Déu. Sortim a passejar la Gibbs per l'atemptat contra Bob Marley.

Els últims quatre programes els hem dedicat al petard, el paraigua, l'escombreta del vàter i el carret. Quatre objectes que no tenen res a veure, només que formen part de la primera temporada de "La Renaixença". Si voleu descobrir-ne curiositats que mai havíeu sentit, aquí en trobareu un recull. Hem parlat amb l'Eduard Estivill, la Sara Figueras, Sexenni i en Gerard Pastor. Quatre convidats de qui hem descobert anècdotes curioses i amb qui també hem rigut una estona. Gaudiu-ne!

Qui no s'havia tancat en un armari per treure el carret de la càmera fotogràfica intentant no perdre totes les fotos de la comunió d'un familiar? Fa uns anys que la moda de les càmeres analògiques ha tornat, i això significa que també han tornat els carrets. Per això li dediquem aquest capítol. Parlem amb en Gerard Pastor, compositor de la música que sona als parcs d'atraccions. No sabíeu que algú es podia guanyar la vida d'aquesta manera, eh? Sortim a passejar amb l'Àreu per la flagel·lació de l'Hel·lespont, el 480 aC.

Hi ha objectes que són invisibles, com l'escombreta del vàter. Tampoc és que sigui un objecte gaire atractiu per ensenyar a les visites, però li dediquem el capítol perquè tingui una mica de visibilitat. Ens visita el grup lleidatà Sexenni. Sí, a Lleida fan música, i molt bona. Pugen a l'escenari de "La Renaixença" per interpretar-nos el seu darrer senzill: "Els ulls que et mirin". A "Històries per passejar el gos", portem en Teo, un gos de Sant Andreu de Palomar, a passejar pel Corpus de Sang, el 1640.

Pot ser que el paraigua sigui un dels objectes més descuidats del món? És ben trist ser paraigua. Quantes unitats se'n deuen comprar al llarg de la vida per haver perdut el que tenies? Li dediquem aquest capítol. Ens visita la Sara Figueras, sismòloga i cap de l'Àrea de Geofísica de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Ens dona consells sobre com actuar en cas d'un terratrèmol fort a casa nostra. Sortim amb en Gauss pel dia que es va fer la primera proposta de rentat de mans al quiròfan, el 1848.

Us imagineu un castell de focs de cinc hores? Doncs en va fer un, a finals del segle XVII. Va ser el tsar Pere I de Rússia, per celebrar el naixement del seu fill. Els animals de la regió devien estar contentíssims. Ara, són ben macos de veure, els focs, eh? Dediquem el capítol al petard. Ens visita l'Eduard Estivill, doctor especialitzat en el son. Sou dels que dormiu amb la parella? Ens explica per què no fer-ho. Sortim a passejar amb en Manyac per les allaus de Blons, a les muntanyes dels Alps, l'11 de gener del 1954.

Hem parlat del pírcing, el marcapassos, la torratxa i el barnús. Quatre objectes que aparentment no tenen res a veure, per això els hi hem dedicat capítols diferents. Hem rebut la visita de Patrick Urbano, Mariona Moya (funambulista), David Carabén i Eloi Palau (rider de bicitrial). I en aquest capítol de millors moments, hi trobareu alguns fragments de tots aquests instants perquè pugueu decidir per quin dels capítols d'aquesta setmana voleu començar a fer el repàs de tot el que ens ha passat.

La societat es podria dividir de moltes maneres, i una seria entre els que fan servir tovallola i els que es posen barnús. Aquí, l'equip de les tovalloles té l'Àlex de capità, mentre que el del barnús estaria capitanejat per l'Arnau. Amb qui aneu vosaltres? Dediquem el capítol al barnús, més endavant ja el farem de la tovallola. Entra al local, a sobre d'una bicicleta i espantant tota la parròquia, Eloi Palau, campió del món de bicitrial. I sortim a passejar amb en Nevat per la tragèdia del Batavia, un vaixell comercial neerlandès.

Test, torreta, cossiol, torratxa... Hem decidit parlar de torratxa, per valorar la riquesa del català. I perquè la majoria de gent de "La Renaixença" en diem així, què hi farem. Dediquem el capítol a la torratxa. Ens visita David Carabén per parlar de Mishima, de futbol i del seu caràcter. Puja al nostre escenari per tocar "Deixa'm creure". Però no és l'única visita que rebem, també hem tingut una sorpresa d'una persona... a qui hem fet enfadar. Sortim a passejar la Lali per la crisi de l'ambaixada peruana de Cuba, el 1980.

Sabeu que hi ha més de 50.000 persones a Catalunya que porten marcapassos? Què passaria si es trobessin tots a l'Estadi Olímpic? Hi hauria perill d'un curtcircuit? Dediquem aquest capítol a un invent que allarga vides, com la de Dalí, per exemple. Ens visita Mariona Moya, una funambulista que passa més hores caminant per la corda fluixa que pel carrer, com fem la resta de mortals. A "Històries per passejar el gos", sortim amb en Cooper per l'evangelització fallida a l'illa Sentinel del Nord, el novembre del 2018.

Pot ser que el pírcing sigui la gran trapelleria que tothom vol fer quan arriba a l'adolescència o a la majoria d'edat? Ja d'adults, s'han de saber portar, perquè hi ha una línia molt fina entre portar-lo amb estil i ser un quillo. Dediquem el programa al pírcing. Ens visita Patrick Urbano, que ens fa demostracions de totes les seves aficions, que van més enllà de la seva feina com a comunicador i guionista. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Ximo fins al descobriment de l'LSD, l'any 1943.

Aquí hi trobareu un resum d'informació de la tireta, la mà de morter, el detector de metalls i les sabates de claqué. També converses que hem tingut amb gent que ens ha vingut a visitar: l'Enric Gomà, la Maria Díaz (primera maquinista del Cremallera de Núria), en Kelly Isaiah i l'Albert Guinovart (compositor de grans obres com "Mar i cel"). Ens ho passem molt bé fent això. Si ho gaudiu com nosaltres, podeu buscar els capítols sencers.

Si viviu en un pis i teniu veïns a dalt, sabreu que les sabates amb una mica de taló poden ser un infern. Ara imagineu-vos que el vostre veí o veïna de dalt fa claqué i ha d'assajar a casa. Seria molt pitjor que l'infern. Dediquem el capítol a les sabates de claqué. Ens visita l'Albert Guinovart, pianista i compositor responsable d'haver creat himnes com "Mar i cel". Li hem volgut fer un homenatge. Esperem haver-ho aconseguit. Sortim a passejar amb l'Elio per l'enfonsament de la plataforma Alexander Kielland el 1980.

Si en una cosa estem tots d'acord és que estem cansats dels turistes. Molt cansats. Però si els detectors de metalls fossin legals, estaríem tots a les platges catalanes buscant el que han perdut mentre quedaven vermells com gambes prenent el sol durant 12 hores. No dediquem el capítol a cap gamba, sinó al detector de metalls. Rebem la visita d'en Kelly Isaiah, que puja al nostre escenari per interpretar "Ready" amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim a passejar amb en Hati per les protestes de la plaça de Tiananmen, a la Xina, el 1989.

Hi ha la possibilitat que abans de Crist ja hi hagués allioli, perquè a l'antic Egipte ja tenien mà de morter. Ara, no hi ha cap mena de debat possible en assegurar que el millor allioli el fem els catalans. Dediquem el capítol a la mà de morter, una eina imprescindible en qualsevol cuina catalana de veritat. Parlem amb la Maria Díaz, la primera dona maquinista del cremallera de Núria. L'únic "tren" de Catalunya que segurament anava puntual. Sortim a passejar la Kira, una gossa de Reus, pel robatori de la Pedra de Scone del 1950.

En un rànquing de mals, en quina posició posaríeu arrencar-vos una tireta després d'una anàlisi de sang? Pot ser que faci més mal treure la tireta que el mal en si que t'hagis fet? Dediquem el capítol a aquesta petita tortura: la tireta. Ens visita un escriptor i guionista que escriu llibres sobre frases que sent pel carrer: l'Enric Gomà. A "Històries per passejar el gos", sortim amb la Saga, una gossa de Sant Miquel de Balenyà, per la massacre de Múnic del 1972, en plena celebració dels Jocs Olímpics.

Ens agrada combinar objectes amb història, instruments i modernitat. En aquest resum hi trobareu dades sobre l'escalèxtric, l'harmònica, l'aixada i la corriola. També hi hem deixat converses amb en Jordi Roca, en Gerard Quintana, la Marta Marco i en Josep Solé (director de subhastes). Així podeu decidir per quin dels quatre capítols comenceu a remirar els programes d'aquesta setmana.

"Doneu-me un punt de suport i mouré el món." Això no ho hem dit nosaltres, ho va dir Arquimedes. I no és que fos l'inventor de la corriola, però ens agrada això de dir coses que inspirin, però que no embrutin les mans. La corriola serveix una mica per a això també: per no deixar-te l'esquena carregant pes. Ens visita la veu de "La Renaixença": la Marta Marco. Ja que ha vingut, la fem treballar. Sortim a passejar la Neska pel "creuer de la merda", que va salpar el 2013.

L'aixada és una eina que ens acompanya des que la humanitat va començar a cavar la terra. Tanta és la importància d'aquesta eina que alguns pagesos se'ls ha enterrat amb la seva aixada al costat. També té punts foscos: es condemnava els presos a fer milers de cops d'aixada. Rebem la visita d'un dels noms més importants de la música catalana dels últims temps: en Gerard Quintana. Puja al nostre escenari per tocar un himne. A "Històries per passejar el gos" anem amb la Boira fins al setge del castell de Rochester, el 1215.

Hi ha instruments (pocs) que tothom es veu capaç de tocar. Un és l'harmònica. Ara, si algú la toca abans que tu, difícil és que t'atreveixis a agafar-la. No hi ha cap instrument més personal que aquell on deixes les baves. Dediquem aquest capítol a l'harmònica. Ens visita en Josep Solé. Hi ha dues persones que tenen molt poder amb un martell a la mà: un jutge i un subhastador. Ell és dels segons. Sortim a passejar amb la Maia, una gossa de Folgueroles, pel bombardeig de taronges sobre Austràlia del 1942.

De petits tots hem tingut un escalèxtric. Alguns han continuat amb aquesta afició ja de grans. Alguns, fins i tot, en fan competicions. D'altres encara lluitem per aconseguir que el cotxe voli fins a l'altre costat del menjador. Dediquem el capítol a l'escalèxtric. Ens ha vingut a veure en Jordi Roca. Ha arribat carregat de regals, ha aprofitat per defensar-se de l'etiqueta de "germà boig" i ens ha descobert les postres tradicionals catalanes que estan a punt d'arribar. I sortim a passejar amb la Lola per la descoberta dels guerrers de terracota.

En els quatre capítols d'aquesta setmana hem parlat del paper d'alumini, la cinta americana, el cadenat i la ferradura. No és que vulguem fer cap invent estrany amb totes aquestes eines, però tenen la seva gràcia per separat. Hem rebut la visita de Ramon Madaula, Albert Batlle, Alosa i Xavier Freixas. Tenim sort amb els nostres convidats, perquè sempre ens emportem sorpreses i riures.

Hi ha gent a qui li fan por els cavalls. Es pot tenir por dels cavalls? No parlem d'ells, perquè són animals, no objectes. Del que sí que parlem és de la seva sabata: la ferradura. Diuen que tenir una ferradura a la porta de casa porta bona sort. Esperem que dedicar-li un capítol faci el mateix efecte. Ens visita Xavier Freixas, ensinistrador i expert en coloms missatgers. Sí, al segle XXI. A "Històries per passejar el gos", anem fins a la batalla de Marató amb en Xic. Anem fins al 490 aC, a Grècia.

Ens hem barallat. Això de dir "cadenat" no sembla que posi tot l'equip d'acord. Si voleu saber l'alternativa, heu d'escoltar el capítol. Ara el cadenat és tan modern que no només va amb clau, sinó també amb números, lletres i símbols. Fem-ho fàcil, sisplau, que ens quedarem tancats a fora. Dediquem el capítol al cadenat. Puja a l'escenari de "La Renaixença" el grup barceloní Alosa. Parlem amb elles, que van començar petant-ho amb un vídeo a Instagram. A més, sortim a passejar en Maui per la gran fetor de Londres, el 1858.

La cinta americana la inventa Vesta Stoudt, una dona d'Illinois, el 1891. Treballava en una fàbrica d'armament i dos dels seus fills estaven allistats a l'exèrcit. Els soldats perdien molta estona per obrir caixes amb armament i ella va trobar la manera de fer-ho fàcil i ràpid. Allò que les mares tenen solució a tot és veritat. Dediquem el capítol a la cinta americana. Ens visita un savi per conèixer: Albert Batlle, professor de cant gutural mètal. A "Històries per passejar el gos", anem amb la Neula fins a la marxa de Washington el 1963.

Per quina banda del paper d'alumini s'embolica l'entrepà? Si et poses paper d'alumini al cap, pots contactar amb extraterrestres? Sí que sabem que contamina, i que no es pot posar al microones. O sí? Per tots aquests debats dediquem el capítol al paper d'alumini. Ens visita Ramon Madaula, que ens explica per què no li agrada fer estrenes i també quin va ser el primer lloc on li van dir que no el volien com a actor. Sortim a passejar amb en Muscat per la venda falsa de la torre Eiffel, el 1925.

Aquests dies ens han vingut a veure a "La Renaixença" Txabi Franquesa (humorista), Jaume Campistol (exjutge de cadira de tenis), Eduard Gener (músic) i Josep Pascual (topògraf i meteoròleg aficionat). També hem parlat del tap d'ampolla, la cinta de casset, el braser i l'imant de nevera. Us deixem un recull dels millors moments perquè els pugueu reviure i rigueu una estona més, com hem fet nosaltres.

En un rànquing de regals més previsibles quan algú torna de viatge, el número u és clarament l'imant de nevera. En un rànquing d'objectes més lletjos, també estaria entre els primers. Hi ha neveres que pesen 4 kg més per la quantitat d'imants que hi ha penjats (no perquè facin servei, sinó per compromís). Parlem amb Josep Pascual, topògraf i meteoròleg aficionat. Fa 50 anys que apunta, cada dia, la temperatura de l'aigua del mar. Sortim a passejar l'Aruna per la gran cursa del sèrum de l'hivern del 1925 a Alaska.

Si pensem en l'hivern, ràpidament ens venen al cap manta, sofà, infusió, te... Alguns també pensen en llar de foc, però fa anys també es pensava en el braser. Invent perillós: tapat amb mantes, llençols, mala combustió... però feia companyia, escalfava i també era el lloc on es reunien les famílies i els amics. Dediquem el capítol al braser. Ens ve a veure Eduard Gener, músic i gentleman solsoní. Ve acompanyat del piano, i això només pot tenir coses bones. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Terry fins a un dia que tots recordem: l'assassinat de John Lennon.

En una nova entrega de nostàlgia, dediquem el capítol a la cinta de casset. Estem segurs que en algun calaix de casa vostra en continueu guardant. Quantes hores heu passat rebobinant cintes amb un boli? Quantes hores heu passat dient que no hi ha millor so que el d'una cinta de casset? Ens visita Jaume Campistol, exjutge de cadira de tenis. Ha arbitrat jugadors com Federer, Djokovic, Nadal... No creiem que es posi nerviós per venir aquí. Sortim a passejar en Max pel tornado interestatal que es va viure als Estats Units el 1925.

Quants dies vau estar discutint sobre si el tap havia d'anar enganxat o no a l'ampolla? Sou dels que aneu a buscar el cava a la nevera per poder-lo obrir com qui guanya una cursa d'F1? Avui dediquem el capítol al tap d'ampolla, que sempre ens porta alegries, però mai li donem prou importància. Xerrem amb Txabi Franquesa, humorista i col·laborador. I xerrem molt, perquè això de parlar li agrada molt. Sortim amb la Shiva pel motí del te de Boston, el 1773.

Aquests últims quatre capítols els hem dedicat al croissant (sí, ja sabem que no és un objecte), el xumet, el submarí i el segell postal. I hem xerrat amb en Jordi Robirosa (periodista), la Duna Ametller (modista de roba d'època), en Joan Garriga (músic) i l'Oriol Antolí (corredor i ultrafondista). Fa 20 setmanes que ens deixen fer aquestes coses i encara trobem objectes i persones que volen venir a petar la xerrada. Seguim-ne gaudint!

La gent ja no envia cartes. Obres la bústia i només hi ha publicitat i multes. Qui continua fent servir segells postals a part dels col·leccionistes? No trobeu a faltar aquell moment de triar el segell i enganxar-lo al sobre? Som uns nostàlgics, i dediquem aquest capítol al segell postal. Ve a veure'ns l'Oriol Antolí. Ha vingut en cotxe, però es dedica a córrer. I corre molt: 690 km sense parar, per exemple. A "Històries per passejar el gos" anem amb en Kuroro fins a la revolta romanesa del 1907.

Poques persones han entrat en un submarí. I de les poques que hi han anat, moltes han acabat morint. Si no hi heu pogut pujar, és un bon moment per decidir quedar-vos a terra ferma. Si ja ho heu fet, val més que no tempteu més la sort. Dediquem aquest capítol al submarí, tot i que al més semblant que hem pujat és el Nautilus de l'Estartit. Gaudim de tenir a dalt de l'escenari de "La Renaixença" el músic i compositor Joan Garriga. A més, sortim a passejar per l'atemptat del Liceu del 1893 amb la Cleo.

A quina edat s'ha de treure el xumet a la canalla? Quina és la millor manera de fer-ho? En anglès es coneix com a "pacifier", que significa "pacificador". Si no fos perquè la paraula "xumet" és de les més boniques en català, "pacificador" seria la millor alternativa. Ens visita la Duna Ametller, modista especialitzada en roba d'època catalana. La moda no para de canviar i la millor sempre és la que deixem enrere. També sortim a passejar amb la Coco per la mort del Gran Lafayette, el 1911 a Escòcia.

El croissant és un objecte? Aquest és un bon debat, però també és interessant explicar que els croissants no són francesos, sinó vienesos! Què ho fa que els francesos s'apoderen de tot el que poden (i una mica més)? Ens visita en Jordi Robirosa. S'ha jubilat, però sempre és un bon moment per recordar una trajectòria com la seva. També ens descobreix dues aficions que té i que poca gent coneix. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Bruto, un gos valencià, fins a la troballa del tresor de Villena, el 1963.

Hem dedicat els últims quatre capítols a la guardiola, al bastonet de les orelles, al radar i a la pissarra. Temes diversos, però igual de curiosos. Ens han visitat la Maria Nicolau, en Víctor Amat, la P.A.W.N. Gang i l'Òscar Camps. Descobrir anècdotes històriques vinculades a objectes que mai ens havíem imaginat o descobrir secrets de la gent que ens visita sempre són moments que ens agrada recordar, així que us els deixem aquí ben recollidets.

Si parlem del Departament d'Educació, hi ha dos grans debats populars: les vacances i les pissarres. Ben bé el mateix. Tenen massa vacances? Aquesta pregunta no és la protagonista del programa. Dediquem el capítol a la pissarra. Pissarres de tota la vida o pissarres digitals? El guix o el llapis tàctil? Ho discutim. Ens visita l'Òscar Camps per parlar de com està la situació al mar Mediterrani. També ens ha explicat per què és recordat a Torelló. I sortim a passejar amb en Cadafalch per la construcció del mur de Berlín.

En un rànquing dels objectes més odiats del món, el radar estaria dins del top 5, clarament. Seguretat? Sí. Emprenyada quan t'arriba la multa? De les més grosses. Dediquem el capítol al radar. Necessitem desfogar-nos. Puja a l'escenari de "La Renaixença" la P.A.W.N. Gang i xerrem amb ells des de l'escó. Es feia trap al segle XIX? Segurament no, però al nostre escenari, sí. Sortim a passejar amb en Chök, un brac alemany de Gurb, pel duel de Carabanchel, el 1870.

Creieu que els metges han dit prou vegades que els bastonets de les orelles no s'han de fer servir mai? Per què es continuen comercialitzant si són tan dolents? Us sentiu rebels quan en feu servir? Feu-ho bé, que acabareu sense poder escoltar "La Renaixença". Els hi dediquem aquest capítol. Passa per l'escó en Víctor Amat, que s'autodefineix com a psicòleg punk. Posem a prova la seva paciència amb frases motivacionals. A "Històries per passejar el gos", anem amb la Mia fins a l'operació Gatet Acústic, que va tenir lloc a Washington el 1965.

Tots hem tingut una guardiola amb forma de porquet i heu de saber que té aquesta forma per una confusió lingüística: a Anglaterra s'anomenava "pygg" un tipus d'argila i algú va entendre "pig" (porc en anglès). "Apreneu idiomes", deien. I així es va confondre tota la humanitat. Ens visita Maria Nicolau, que pren tres tasses de cafè per esmorzar. Potser això té molt a veure amb l'energia que porta a sobre sempre que la veiem. Sortim a passejar en Winter, un gos d'Irlanda, per l'accident de la plataforma Byford Dolphin, el novembre del 1983.

Hem parlat del flotador, de la clau, del pal de golf i de la paella. Quatre objectes que aparentment no tenen cap relació... perquè no en tenen. Per això són quatre capítols separats, que us hem deixat aquí juntets perquè els pugueu recordar. També hi trobareu les xerrades amb els que han vingut a seure al nostre escó: en Dídac Costa, la Maria Jesús Puerta, la Mar Pujol i en David Repullés.

Quina paella és la correcta si cuines amb vitroceràmica? I si tens cuina de foc? I si fas uns ous ferrats o un peix, es fa servir la mateixa paella? Teniu una paella destinada únicament a fer truites? Dediquem aquest capítol a la paella. Rebem en David Repullés, cantant del Cirque du Soleil! Va canviar la feina de dissenyador gràfic per viatjar al Canadà en menys de 20 dies. Savi o boig? Sortim a passejar amb la Tempesta, una gossa de Klosterneuburg (Àustria), per la primera defenestració de Praga, el 1419.

En Xuri i en Fel podrien ser els nostres Charly Rexach i Johan Cruyff. Més pel fet de ser dos que no pas pel talent que puguin tenir jugant a futbol o a golf. Dediquem el capítol al pal de golf. Ens visita Mar Pujol, amb qui parlem i a qui sentim amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück interpretant "Per cada u". A "Històries per passejar el gos", continuem un relat que vam començar fa unes setmanes: les aventures d'Anníbal i el seu exèrcit. Hi anem amb la Roma.

Hi ha una associació o un sindicat d'afectats per haver-se gastat més de 50 euros en serrallers per deixar-se les claus a dins de casa? També hi ha la versió prèmium: els que es deixen la clau posada per dins. Dediquem el capítol a la clau. Parlem amb la Maria Jesús Puerta, enginyera de mines i guanyadora d'un concurs de la NASA. El premi era d'un milió de dòlars. Què en deu haver fet? I sortim a passejar en Nus per l'expedició del vaixell Endurance, el 1914, al port de Londres.

El flotador és un d'aquells objectes que podem fer servir en totes les etapes: quan aprens a nedar, quan t'han de salvar si et ve una rampa al mig de la piscina, quan ets gran (o no has après mai a nedar)... El flotador ens salva la vida sempre. Per això hi dediquem aquest capítol. Ens visita Dídac Costa, un expert en patí català que ha fet la volta al món i que ara se'n va a fer una ruta per la Patagònia xilena. Sortim a passejar amb la Gin per la guerra del Porc, el 1859.

En una setmana hem descobert què són les manuelles, per què ens agrada tant anar amb pijama, com és de fred l'estetoscopi i quina era la primera funció de la lligacama. Hem xerrat amb Nani Roma, pilot de raids; Josep Alcover, exsoldador submarí i escriptor; Ypnosi, un grup de música emergent, i Litus Ballbé, un exjugador professional d'hoquei herba que va penjar l'estic per ordenar-se capellà. Aquí trobareu un resum del que han sigut aquests últims programes, que també podeu recuperar sencers.

Sabeu que la lligacama servia per aguantar les mitges i mitjons de tothom durant l'edat mitjana? Fins al segle XX no eren elàstics i queien. Tot tan sensual com la imatge que en tenim avui dia. Dediquem el capítol a la lligacama. Ve a veure'ns Litus Ballbé, un exjugador professional d'hoquei herba que va decidir deixar-ho tot per ordenar-se capellà. Dels Jocs Olímpics de Londres 2012 a l'església. Sortim a passejar la Guspi fins al sisme de la Candelera. No anem gaire lluny, perquè va passar a Queralbs... però l'any 1428.

L'estetoscopi té dos punts de vista: l'estri que porten els metges penjats al coll com qui porta un collaret o aquell aparell que et posen a l'esquena o a la panxa que et fa fotre un salt de tan fred que està. Ens visita Ypnosi, un grup que a les xarxes es descriu com a post-Eroski psycho-funk. No sabem què és, però semblen simpàtics. Interpreten "La història", amb Arnau Tordera i Laia Glück. A "Històries per passejar el gos", portem la Lluna a l'incendi del circ de Niterói (Brasil), el 1961.

Si sou dels que podeu passar-vos el diumenge sencer en pijama, aquest és el vostre programa. Estem davant de la peça de roba més còmoda? Quan deixarà d'estar mal vist anar a treballar amb el pijama posat? També hi ha qui el fa servir per baixar les escombraries. Tot glamur. Dediquem el capítol al pijama. Parlem amb Jordi Alcover, un exsoldador submarí que ens ha confessat quin és l'únic aliment que es pot menjar sota l'aigua. També sortim a passejar amb en Cobi per la matança de Sant Valentí del 1929 a Chicago.

Pocs saben què són unes manuelles, però tothom n'ha fet servir. Normalment al gimnàs, però també pujant les bosses de la compra, carregant canalla a coll (si és que un en té) o pujant i baixant mobles durant una mudança. Sí, parlem dels pesos, però que en català correcte es diuen "manuelles". Ens visita un campió de raids: Nani Roma. S'ha compromès a tornar-nos a visitar si compleix un repte que li hem proposat. L'esperem! A més, sortim a passejar en Marvin pel primer casino del món, que va obrir les portes el 1638, a Venècia.

Us deixem un resum i repàs del que han sigut els quatre últims capítols de "La Renaixença". Hem parlat d'objectes, hem conegut savis per conèixer i reconegut bojos coneguts, i hem sortit a passejar quatre gossos (tot i que a en Fel no li agrada). Si us agrada el resum, mireu els capítols! I si heu vist els capítols, mireu el resum, que també és divertit recordar com hem passat la setmana.

Recordeu el dia de l'apagada general? Hi havia dues opcions: tenir una espelma o una llanterna. Quantes vegades heu anat a les fosques perquè us feia mandra canviar les piles de la llanterna? Un dia parlarem de l'espelma, però aquest capítol el dediquem a la llanterna. Ens visita l'Àlex Auger, un savi per conèixer però molt boig, perquè practica "wingsuit": vol amb vestit d'ales. Un home ocell, per entendre'ns. I boig, molt boig. A "Històries per passejar el gos" anem al 1770, a la massacre de Boston, amb la Coco, que viu allà mateix.

La uralita i el fibrociment són el mateix, literalment, però la uralita també és el nom que se li dona a un mineral preciós dels Urals. Òbviament, com que podem triar, hem decidit parlar de la uralita dolenta: del material que durant molts anys (i encara avui) trobem repartit per tot Catalunya. Ens visita en Mazoni, cantautor empordanès que també puja al nostre escenari per poder gaudir d'una de les seves cançons amb els arranjaments de "La Renaixença". A més, sortim a passejar la Tronca, un gos d'atura de Sabadell, per l'atac dels homes morts, a Polònia.

No tots els objectes han de ser divertits... o sí? Tenim el repte de trobar la gràcia al taüt, al qual dediquem el capítol. No és que tinguem ganes d'anar-hi, però hem de poder parlar de tot. Qui sí que s'ho passa bé és en Josep Plana, CEO d'una empresa d'esdeveniments per a multimilionaris, que no creiem que s'ho passin pas malament amb tots els diners que tenen. A "Històries per passejar el gos" anem amb la Tina fins al 1986, durant la catàstrofe del llac Nyos.

Hi ha objectes que només veure'ls o dir el seu nom et porten a un record. Això passa amb la butlleta i Nadal, la butlleta i la sort, la butlleta i els diners... o la butlleta i la desgràcia. Aquest capítol el dediquem a la butlleta, però no us prometem que porti sort. Rebem la Raquel Sans, la periodista que més telenotícies ha presentat a casa nostra. Ara fa caps de setmana quan la resta treballem. O no. Sortim amb l'Heura pel 2014, quan hi va haver el robatori d'un stradivarius de sis milions de dòlars.

Aquí us deixem un resum dels últims quatre capítols. Hem parlat de la medalla, del ratolí d'ordinador, del diccionari i del globus aerostàtic. A més, ens han visitat l'Anna Barrachina, actriu; la Violant Bonet, restauradora i conservadora d'art; l'Alidé Sans, cantautora aranesa, i en Toni Arbonés, escalador. Si us agrada el resum, aprofiteu per mirar els capítols sencers, que sempre hi ha més moments que mereixen que els vegeu.

Vic i Igualada podrien ser dues capitals del globus aerostàtic a Catalunya. Estem segurs que els viatges en globus és de les coses que has de fer un cop a la vida, però si això comporta llevar-se de matinada per no sé què dels vents, potser més d'un és baixa. Ens visita en Toni Arbonés, un escalador català que ha obert més de 1.000 vies d'escalada arreu del món. Sortim a passejar en Patxi, un teckel de Barcelona, per la rebel·lió de Sobibor, el 1943.

Imagineu-vos una conversa entre Antoni Maria Alcover i Pompeu Fabra mirant-nos des del més enllà. Deuen estar enfadats o contents de com mantenim el seu llegat amb la llengua? Bé, val més no saber-ho. Dediquem aquest capítol de "La Renaixença" al diccionari, que van començar els sumeris fa més de 4.000 anys. La cantant aranesa Alidé Sans passa pel nostre escó, posa a prova en Peyu i puja a l'escenari per cantar-nos "A la ruaa de Rore". A "Històries per passejar el gos", anem amb la Pili fins al 1816: l'any sense estiu.

Aquest capítol de "La Renaixença" el dediquem al ratolí d'ordinador. És segurament dels objectes més joves que hem fet, perquè va néixer el 1963. L'Arnau i la Laia ho han aprofitat per parlar de música electrònica catalana, no us ho podeu perdre. Parlem amb la Violant Bonet, restauradora i conservadora d'art. Ha treballat restaurant llocs tan emblemàtics i importants com la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll o el pantocràtor de Sant Climent de Taüll. I sortim a passejar el gos per l'engany del capità Köpenick, el 1906.

Els esportistes, quan guanyen medalles, molt sovint es fan fotos mossegant-les. Sabeu que això es va començar a fer amb l'objectiu de comprovar si la medalla era d'or real? Si quan la mossegues és tova, vol dir que és or vertader. Heu de saber que no són d'or, només n'estan recobertes. Dediquem aquest capítol a la medalla. Ens visita l'Anna Barrachina, amb qui repassem la seva carrera com a actriu i els seus personatges més recordats. A "Històries per passejar el gos", sortim amb la Neula pel descobriment del tresor de Hoxne, el 1992.

Us deixem amb un resum de tot el que ha passat aquesta setmana: hem xerrat amb la Judit Mascó, en Llorenç Barba, Els Amics de les Arts i la Júlia Truyol. També hem parlat sobre la capa, el compàs, les puntes de coixí i els dards. I hem sortit a passejar quatre gossos per quatre moments històrics. Que a en Fel no li agrada, però nosaltres ho continuem fent (perquè sí que ens agrada).

De punteria, se'n té o no se'n té. Alguna vegada aniria bé tenir-ne, d'altres seria millor que no en tinguessin. Ara, si participes en un espectacle de circ, tots esperem que en tinguis, de punteria. El 1990 neix la Federació Catalana de Dards i es reconeix aquesta pràctica com a esport. En aquesta ocasió, doncs, parlem dels dards. Ens visita la Júlia Truyol, actriu i membre de la companyia de teatre La Calòrica. I sortim a passejar en Tam, un gos de la Vall d'en Bas, per l'intent d'assassinat del papa Joan Pau II.

Que som uns nostàlgics ja ho sabem, nosaltres i vosaltres. Però és que no podem deixar de ser-ho. Per això, hem decidit dedicar aquest capítol a les puntes de coixí. Per si no ho sabeu, antigament s'havien utilitzat per enviar missatges secrets! Poca broma amb les puntaires! Passen per "La Renaixença" Els Amics de les Arts. Parlar amb ells i escoltar-los amb l'Arnau i la Laia fent "Jean-Luc" és d'aquelles coses que recordarem. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Jumo fins a la vaga dels tramvies del 1951.

Tots hem fet servir el compàs durant la nostra època escolar. Alguns amb més destresa que d'altres, però tots l'hem fet servir alguna vegada per punxar la goma d'esborrar. En això segur que coincidim. Els músics també en fan servir un, de compàs, però no és el mateix. Ens visita en Llorenç Barba, responsable del refugi Vicenç Barber de Montserrat. Fa"passejades" de 45 minuts fins al refugi diàriament i hi puja més de 200 kg a l'esquena cada setmana. A "Històries per passejar el gos", anem amb la Dobby fins al 1960, a la catàstrofe de Nedelin.

Sabeu que la capa que porta Superman a l'última pel·lícula l'ha fet una empresa catalana? Només per això ja creiem just i necessari dedicar aquest capítol a la capa. De Catalunya a Hollywood només hi ha 50 metres de tela vermella. Abans la gent també portava capa, però no per volar, sinó per abrigar-se. Parlem amb la Judit Mascó, la primera supermodel catalana, que ens explica el que més por li feia durant les desfilades. I sortim a passejar l'Indi fins al 2010, quan es van comprar dues pizzes per 10.000 bitcoins.

Aquí hi trobareu un resum dels quatre últims capítols: parlem del mirall, el pintallavis, la perxa d'atletisme i la caravana. També han vingut la Regina Rodríguez Sirvent, autora de "Les calces al sol"; Impro Side Story, companyia de teatre musical improvisat; en Max Codinach, del grup Gavina.mp3, i en Lluís Bassaganya, responsable de l'exposició "La retirada", de Camprodon. Després podeu veure els capítols sencers, on trobareu molts més moments igual d'interessants.

La caravana ha passat per molts moments: fa anys era vista com una cosa de pobres o de hippies; ara, si no surts a passar un cap de setmana amb la caravana, no segueixes la moda. Nosaltres ens hi unim, i dediquem el capítol a la caravana. Parlem amb en Lluís Bassaganya, responsable de l'exposició permanent "La retirada" de Camprodon. Segurament és la persona que millor coneix els boscos de la zona, on passa gairebé tot el dia. A "Històries per passejar el gos" anem amb l'Hera fins a la guerra del whisky del 1984.

Tots hem passat tardes de Jocs Olímpics mirant esports que no coneixem. El salt de perxa, per exemple. Com pot ser que aquell pal aguanti el pes d'una persona mentre es doblega i es torna a posar recte? Dediquem el capítol a la perxa d'atletisme. Ens visita en Max Codinach, de Gavina.mp3, que també és poeta i té un llibre (tot i que es veu que no ho sabia). Amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück interpreten "Sempre instint". Sortim a passejar en Rufus per la defensa de Baler, a les Filipines del 1898.

El pintallavis existeix des de l'any 2000 aC. Es feien amb formigues aixafades i carmí. Ara es fa de molts elements químics que segurament són pitjor que les formigues aixafades, però ningú es posa les mans al cap. Aquest capítol el dediquem al pintallavis. Venen la companyia de teatre musical Impro Side Story. Actuen sense lletra ni partitura perquè basen els seus espectacles en allò que diu el públic. A "Històries per passejar el gos" anem amb la Sas fins a l'incendi del funicular de Kaprun (Àustria) que es va produir a principis de segle, l'any 2000.

Trencar un mirall són 7 anys de mala sort. Algú ens pot confirmar si aquesta superstició és certa perquè ho ha viscut en primera persona? També pots tenir mala sort per defecte, sense haver trencat res. Dediquem aquest capítol al mirall. Ens visita la Regina Rodríguez Sirvent, autora de "Les calces al sol": ens fa espòilers sobre la seva següent novel·la, i també parlem de diners. A més, sortim a passejar en Plum, un gos de Cornudella de Montsant, per la Conspiració de la Pólvora del 1606.

Us deixem un resum dels capítols d'aquesta setmana. Hem parlat de coses tan nostrades com la rajola catalana, de moments tan nostàlgics com quan saludaves un cotxe amb matrícula de prop de casa, de consells pràctics sobre la canya de pescar o d'un lloc on tots som ben iguals: el vàter. Aquests dies ens han vingut a veure Iván Morales, dos experts en vexil·lologia, el grup Roba Estesa i Sandra Ànima, una facialista emocional. Recupereu els millors moments de la setmana!

Quantes hores podem passar asseguts a la tassa del vàter al llarg de la vida? I no volem dir que siguin hores desaprofitades, tot el contrari, sovint hi passem més temps del que ens fa falta perquè... confessem-ho: tots ens hi emportem el mòbil. Rebem la visita de Sandra Ànima, una facialista que, com el nom indica, no ens llegirà el palmell de la mà, sinó la cara! Sabem posar cara de pòquer? A "Històries per passejar el gos", anem amb la Guida, d'Olesa de Montserrat, fins a la guerra freda i el cas Roswell, el 1947.

És millor pescar al riu o pescar al mar? No volem obrir aquest debat, però dediquem aquest capítol a la canya de pescar. No deu ser que la gent que no pesca res és perquè hi va amb la canya que no toca? O simplement és que no en sabem? Ens visita el grup Roba Estesa, que s'acomiada dels escenaris. Abans, però, podem gaudir d'una de les seves cançons a l'escenari de "La Renaixença". Sortim a passejar amb en Lopes fins a la Revolució Russa del 1905, durant el motí del cuirassat Potemkin.

Éreu dels que tocàveu la botzina si trobàveu un cotxe amb matrícula de Girona fent un viatge per Aragó? Aquest és el vostre capítol, perquè parlem de la matrícula. Ens visiten dos experts en vexil·lologia. Dit d'una altra manera, dos experts en banderes. I venen amb una sorpresa per a nosaltres i per a vosaltres. No us podeu imaginar què pot ser. A "Històries per passejar el gos", portem l'Ipa, una gossa de Navàs, fins al 1606: quan Caravaggio va assassinar un home.

"Aquí hi viu un català", "Ca la Pepeta", "Cal Guarda"... Quantes rajoles catalanes donen la benvinguda a les portes de les cases i fan companyia a sobre les llars de foc? No volem que aquesta tradició es perdi, així que dediquem aquest capítol a la rajola catalana. Parlem amb Iván Morales, actor, director, dramaturg... Ha sortit en sèries tan nostrades com "Poble Nou" i "El cor de la ciutat" i dirigeix pel·lícules i obres de teatre premiades arreu. Sortim a passejar la Maia pel 1952, el dia que un autobús va saltar el pont de Londres.

Aquests últims programes han passat per "La Renaixença" l'Empar Moliner, l'Enric Aurich, en Xarim Aresté i la Bruna Dinarès. Bojos coneguts i savis per conèixer amb qui hem compartit exclusives, confidències i sobretot rialles. Us deixem amb alguns dels moments més destacats de les entrevistes perquè les pugueu recordar. També hem parlat sobre objectes que ens acompanyen des de fa mil·lennis. Alguns que ja no es fan servir, com la cabina telefònica; d'altres que no deixarem mai, com la navalla i el botó; i encara d'altres que voldríem que deixessin d'existir, com la flauta dolça.

Som uns nostàlgics, per això sovint dediquem programes a objectes en desús, com la cabina telefònica. Tots hem entrat en una cabina per trucar, per fumar o per... Si sou joves, potser només heu vist les cabines vermelles de Londres, perquè aquí ja les han tret, o serveixen com a llibreria pública. Parlem amb la Bruna Dinarès, il·lustradora de dibuix científic que tant et pot dibuixar la flor més petita com el mamífer més gros. A més, anem amb en Mec, un gos de Rupit, fins al robatori de "La Gioconda". No té pèl, o sigui que no deixarem rastre.

Dediquem el capítol a la navalla, un objecte que poca gent sap diferenciar del ganivet. Però pot ser que la navalla sigui més útil que el ganivet? Qui no té a casa una navalla suïssa o una bona pallaresa per tallar l'embotit o els bolets? Xerrem amb en Xarim Aresté, músic, poeta i filòsof, que puja a l'escenari de "La Renaixença" per interpretar "Canta, cadernera" amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A "Històries per passejar el gos" portem en Berni fins a la travessa dels Alps d'Anníbal, el 218 aC.

El botó és dels objectes que més fan patir: no heu vist mai aquell botó d'una camisa a punt de sortir disparat? Quants botons es deuen haver descosit al llarg de la història? També descobrim què és la koumpounofòbia. L'Enric Aurich ha sigut fisioterapeuta de gent com Messi, Ronaldinho, Zidane, Rafael Nadal, Dalí... i el rei emèrit. Ha trobat una estona per venir a xerrar amb nosaltres, tot i tenir 80 anys i continuar treballant. També sortim a passejar amb en Potes, un gos de la Garriga, pel desastre del Hindenburg.

Estem tots d'acord que, si hi ha un enemic comú, aquest és... la flauta dolça. Si algú de vosaltres té per veí canalla que ha d'assajar obligatòriament cada dia aquest instrument del dimoni: ànims i escalf. No cal cap altre motiu per dedicar-li un capítol a la flauta dolça. Ens visita l'Empar Moliner, amb qui parlem de tot, creieu-nos. Heu llegit "Cinquanta ombres d'en Grey"? Ella, sí. Un trosset. A "Històries per passejar el gos", sortim amb en Ramon, un gos de 80 kg, pel rescat dels 33 miners de San José.

Als quatre últims programes hem rebut la visita d'un tòtem de l'audiovisual català, un cirurgià cardiovascular, un grup de música de l'Empordà i un pilot d'avió. També hem parlat del dòmino, de la pua de guitarra, de la pastilla i del xiulet. A més, hem sortit a passejar amb en Jambo, el Senyor Mel, la Mini i en Maxi, i en Sugus. Aquí hi trobareu una pinzellada de totes aquestes coses. Si us agrada, mireu els programes sencers, que també tenen gràcia.

A qui no li agradaria tenir un xiulet a mà quan mira un partit per poder arbitrar com toca i no com fan aquells que es fan dir àrbitres? Qui no voldria tenir un xiulet al mig d'un embús per ensenyar a conduir la gent que agafa el cotxe sense saber-ne? Doncs dediquem el programa al xiulet. Parlem amb en Ramon Vallès, pilot d'avió, que ens ajuda a fer passar les nostres pors quan hem de volar. També sortim a passejar en Sugus, un gos de Molins de Rei, pels Rebomboris del Pa del 1789.

La pastilla com la coneixem avui en dia arriba al mateix temps que "La Renaixença": durant el segle XIX, tot i que ja hi ha referències a alguna pastilla en papirs de l'antic Egipte. La pastilla sí que ha marcat un abans i un després en la humanitat. Ens visita el grup Fetus per parlar-nos del seu folk-punk. A més, pugen a l'escenari amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück per interpretar-nos "Durruti, Macià i Verdaguer". A "Històries per passejar el gos", sortim amb la Mini i en Maxi per la tragèdia de Khodinka.

A "La Renaixença" estem envoltats de músics, per això dediquem un capítol a la pua de guitarra. Sabeu que se n'havien fet amb closques de tortuga careta? També hi ha músics que en fan amb les cendres de familiars morts. Hi ha gent per a tot... Ens visita en Manel Castellà, cap de Cirurgia Cardiovascular de l'Hospital Clínic. És el millor dia per si algú de nosaltres decideix tenir un atac de cor i un altre és donant d'òrgans. I sortim a passejar el Senyor Mel fins al 1992, durant la massacre de Carandiru, al Brasil.

El dòmino és capaç d'unir grups de gent gran per passar hores i hores d'alegries... però sobretot de discussions. Qui no ha anat a fer un cafè al bar i l'ha trobat en hora punta ple d'avis discutint? És possible morir d'un atac de cor perquè no has tirat la fitxa que tocava per poder guanyar? Ens visita en Joel Joan, i les converses amb ell són impossibles de definir. Val més que ho mireu. També sortim a passejar el gos pel descobriment de les pintures d'Altamira amb en Jambo, un gos del Vendrell.

Què hi ha millor que acabar la setmana amb un resum de tot el que ens ha passat aquests dies? Reviure visites com les d'en Màrius Serra, la Glòria Maurel, els Remei de Ca la Fresca i la Mercè Framis i en Ferran Albiol acompanyats d'en Mic i en Tomàtic... Recordar com apareixen objectes com el gat del cotxe, el tornavís, la pila de 4,5 V i la claqueta. I passejar quatre gossos, que sempre fa il·lusió, per recordar moments històrics. Feu-hi un cop d'ull i torneu a escoltar els capítols sencers, que sempre s'hi descobreixen coses noves!

Tot i que a "La Renaixença" no fem servir la claqueta, n'hem de parlar per guanyar-nos una mica el sector. Fa ràbia quan no lliguen la imatge i la veu, eh? Amb la claqueta això queda solucionat. Tenim una visita d'aquelles que fan il·lusió: la Mercè Framis i en Ferran Albiol, els titellaires d'en Mic i en Tomàtic. No havien compartit mai espai-temps, i ens fa il·lusió que això passi a casa nostra. Trobada de referents de generacions de canalla catalana. A més, sortim a passejar en Sugus per la guerra de la Galleda, el 1325.

Som uns nostàlgics, per això hem triat la pila de 4,5 V per dedicar-li un programa. Qui la fa servir? Segurament ningú. Molt probablement les noves generacions ja no l'han ni vist. Per això la volem reivindicar. Venen la Xantal i l'Artur, membres de Remei de Ca la Fresca, per xerrar sobre fer música des d'Arbúcies i per cantar un dels seus temes més coneguts, "Fusta d'artista", des del nostre escenari. A "Històries per passejar el gos" anem amb la Tura per un dia tràgic: el primer atropellament d'un tren.

Després del gat del cotxe, hem decidit continuar donant veu a les eines del dia a dia. Per això, en aquest capítol apostem pel tornavís, una eina universal i imprescindible en qualsevol casa, taller, oficina, camp i corral. La Glòria Maurel ens visita per parlar sobre la figura del bateria en un grup i sobre com és tocar amb artistes de la talla de Guillem Gisbert, Rigoberta Bandini o Fermin Muguruza. També sortim a passejar en Nook, de Folgueroles, per un lloc on fa una mica de fresca: la primera ascensió al Mont Blanc.