Les dones i els dies

Els robots sexuals ja no són ciència-ficció. Diverses empreses dissenyen robots, generalment d'aspecte femení, pensats per ocupar el rol tradicional de les dones en una relació de parella: des de fer les feines de casa fins a mantenir-hi relacions sexuals. És una nova forma de cosificació de les dones? Pot ser una manera d'acabar amb la prostitució? En parlem amb Alícia Casals, enginyera industrial experta en robòtica intel·ligent, i amb la filòsofa Silvia Rodríguez Egaña.

Hi ha coses que fan molta pujada, però no són les muntanyes. Una de les cites més esperades del trail running és la Salomon Ultra Pirineu, una de les curses de muntanya més prestigioses del món. La pionera d'aquesta cursa va ser Núria Picas, que l'ha guanyada en cinc edicions. Aquest potser és el nom famós, però són moltíssimes les que cada any pugen a Bagà per aquesta competició. Clàudia Tremps, Cèlia Balcells, Aïda Cusac, Anna Tomàs... Ara les dones són un 11% de tots els participants. N'hi ha de totes les edats, algunes de més de 60 anys. No tenen por, els encanta, estan preparades i ho demostren. Saben que la muntanya que fa més pujada és la de la igualtat. Avui parlem amb elles, i també amb totes les dones voluntàries i avitualladores, sense les quals aquesta cursa no seria possible.

Portar criatures al món no sempre és senzill i, quan arriben, les coses moltes vegades no són com ens havíem imaginat. Això qui ho sap millor són les famílies que tenen infants amb diagnòstics de salut complexos. Fer de mare i infermera, sostenir el patiment de la criatura i el propi, la incertesa... Tot això suposa un desgast poc visibilitzat, i encara menys atès. En parlem amb Elena Prieto Moya, logopeda, mestra d'educació especial i psicomotricista i creadora del projecte Madre de Mí, i Maria Thieme, autònoma i mare d'un nen de set anys amb discapacitat.

De vegades, les paraules ens roben una història. Mai havíem sentit parlar tant de patriarcat com ara! Fem servir "patriarcat" a totes hores, potser sense tenir gaire clar què significa. El mateix passa amb el matriarcat, què vol dir? Les dones al poder o significa molt més? Vam manar algun dia? O és una cosa de les enciclopèdies? En parlem amb l'autora olotina de "Cuando las mujeres mandaban. Viaje a la historia del matriarcado", Mara Malibrán.

En un moment històric en què els moviments de persones s'expliquen des de la por i la ràbia o des del bonisme més naïf, on queden els grisos? Quines conseqüències té mirar el món des del blanc o el negre? Dones i criatures sempre són qui en paguen el preu més alt? Parlem de tot això amb Blanca Garcés, historiadora, antropòloga, investigadora sènior al Cidob en l'àrea de migracions.

El somni de Laia Dotras sempre havia estat anar a Guinea Equatorial a treballar amb els goril·les. Es va fer gran i ara és biòloga primatòloga, ha pogut treballar al costat del seu gran referent, Jane Goodall, i és la directora adjunta i codirectora del Departament d'Investigació de l'Institut Jane Goodall. El seu amor pels primats l'ha portada a viatjar per molts països africans, a col·laborar amb les comunitats locals i, fins i tot, a fer amics ximpanzés.

Un estudi del Baròmetre del Consumidor i un altre del CIS revelen que 8 de cada 10 dones grans sense parella ni en busquen ni en volen tornar a tenir. En parlem amb l'escriptora i cineasta Victòria Bermejo, amb la periodista Montse Mompó i amb la psicòloga, sexòloga i terapeuta de parella Montse Iserte.

Com es creen els grans relats? Com es construeixen els ídols? Són algunes de les preguntes que planteja l'escriptora Maria Canelles a la seva segona novel·la, "Si fos una sibil·la", publicada a Angle Editorial. Una novel·la protagonitzada per tres dones de diferents generacions que reflexiona sobre com es crea la cultura.

Ser bombera encara és, a Catalunya, una excepció. Les dones ja representen gairebé un 9% del cos de Bombers de la Generalitat, una xifra que ha crescut molt en els últims anys, però que continua deixant clar que parlem d'un ofici profundament masculinitzat. Demà, 29 de setembre, a més, acaba el termini d'una nova convocatòria amb 300 places, 120 de les quals reservades a dones, i això ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre les quotes, les proves físiques i què cal fer perquè més dones arribin als cossos d'emergències. Però, més enllà de les xifres i de la polèmica, què significa ser dona i voler ser bombera? En parlem amb Mari Muñoz, sotsinspectora dels Bombers de la Generalitat, i Carla Alcaide, aspirant a bombera que ja ha superat les oposicions i ara començarà el curs de formació a l'Escola de Bombers.

Inquieta, curiosa, amb una voluntat aferrissada de fer xarxa i d'acostar l'art i la cultura a tothom, Laura González Palacios, amb formació de periodisme, joieria i edició, és també la fundadora i directora de la galeria Chiquita Room a Barcelona. Ara n'acaba d'obrir una sucursal a Brussel·les. Amb ella parlem de creació, elitismes, ecofeminisme i la col·laboració entre dones artistes.

Feu servir perfums i colònies? Quants productes que facin olor us poseu a la pell cada dia? Us heu plantejat mai qui i com fa aquestes fragàncies? Aprofundim en el sentit de l'olfacte amb una perfumista independent que fa anys que cuina fragàncies, Céline Guivarc'h.

Katixa Agirre, escriptora basca, ve a parlar-nos de la seva última novel·la, "Servei interior", publicada originalment en euskera i traduïda ara al català per Pau Joan Hernàndez. És una història d'espies com poques hem sentit explicar. La de la xarxa Àlaba, una xarxa clandestina real que, entre el 1937 i el 1943, van muntar quatre dones: Bittori Etxeberria, Itziar Mujika, Delia Lauroba i Tere Verdes. Cap d'elles buscava ser heroïna. Cap tenia entrenament ni armes. I, tot i això, Agirre ha relatat una de les grans històries de resistència col·lectiva de dones que la memòria històrica havia deixat, fins ara, massa sovint en un segon pla.

Què és l'autodefensa feminista? Claus d'arts marcials complicades? Exercici físic exigent? I qui i per què s'hi apunta? Karin Konkle, llicenciada en Estudis de Gènere, fa 25 anys que n'ensenya a Catalunya. Lídia Padrós és una de les seves alumnes.

Mònica Bernabé és probablement una de les periodistes de casa nostra que coneix millor l'Afganistan. Fa més de 20 anys que hi viatja i aquest agost hi ha tornat per veure el país cinc anys després de l'arribada dels talibans al poder. Parlem amb ella sobre com és avui en dia viure sent dona en aquest país asiàtic i com ha evolucionat des que hi va anar per primer cop, a inicis de la dècada del 2000.

La cantant Julieta Venegas és segurament una de les mexicanes més internacionals, però, en realitat, va néixer al que es coneix com la Baixa Califòrnia i es va criar a Tijuana, a la frontera amb els Estats Units, una ciutat que ha marcat tota la seva biografia. Julieta Venegas s'ha estrenat en el món de la literatura amb una biografia dels seus inicis. El llibre es diu "Norteña" i l'ha publicat l'editorial catalana Las Afueras.

Imagineu-vos que teniu una afecció crònica i no trobeu la medicació que us n'alleuja els símptomes a les farmàcies. Doncs això és el que viuen les dones amb menopausa, que no troben els fàrmacs que ajuden a mitigar els fogots, l'insomni, la depressió o l'osteoporosi, entre altres símptomes. Tampoc troben aquests medicaments les dones trans i les persones no-binàries que segueixen una teràpia hormonal. El motiu: hi ha problemes de subministrament.

Parlem d'un tema que ens toca a totes, tard o d'hora: l'envelliment. Perquè envellir no és el mateix per a un home que per a una dona. A nosaltres se'ns exigeix mantenir-nos eternament joves com si haguéssim d'amagar el pas dels anys. Sovint aquesta pressió ens ve de fora, però també nosaltres mateixes l'acabem interioritzant. Al mateix temps que ens diuen que no podem fer-nos grans, aquesta guerra contra l'envelliment s'ha convertit en un negoci. És possible revertir tot això? Deixar de lluitar contra el pas del temps i començar a viure'l? Hi reflexionem amb Begoña Román, filòsofa i professora de filosofia de la UB; Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violències masclistes, i la cirurgiana Mireia Ruiz, vicepresidenta de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica i cap de servei a la Dexeus i a Quirónsalud Barcelona.

L'Ashta Gurung Amorós va ser adoptada del Nepal quan tenia 5 anys. Ara en té 27 i és tècnica de formació i recerca en diversitat i drets humans. També és membre de l'Associació de Persones Adoptades de Catalunya. L'Eva Gispert, que ja és mare i àvia, va ser adoptada de Galícia de ben petita. És psicoterapeuta especialitzada en adopcions. Totes dues parlen des de la professionalitat però també des de la pròpia vivència de créixer sabent que tens una família que no és la biològica.

Les Testarudes són un grup musical de reggae i ska format per nou dones joves. Després de tres anys de trajectòria sobre els escenaris, ara han publicat el seu primer disc, "Ai, mare". Per parlar d'aquest primer disc i d'aquest combo femení, hem convidat tres membres de la banda: la baixista Jana Blanco, la saxofonista Amaia Hermoso i la bateria Laia Pedreño.

Teresa Cabré és la primera dona a presidir l'Institut d'Estudis Catalans en els seus més de 100 anys d'història. Fa dècades que treballa per a la llengua actualitzant diccionaris, fent recerca i establint noves normes ortogràfiques i gramaticals. Tot això ho ha fet trencant esquemes generacionals i compaginant-ho amb la maternitat i la cura dels nets.

La poeta i docent a la UB i al Casal dels Infants del Raval Maria Sevilla ha tret nou poemari. Es titula "Ni una o l'oposada flor" (Arrebato Libros). Assegura que és un poema bífid perquè s'entén quan llegeixes la versió catalana i la castellana dels poemes que inclou. En l'obra hi conviuen l'amor pels éssers vius, la reivindicació de classe i el joc amb la llengua.

Com ens construïm les dones? Com ens mesurem, també, nosaltres? Per les parelles que ens escullen? Triem nosaltres o ens trien? De tot això parla la primera novel·la de l'actriu, dramaturga, traductora i ara també narradora Cristina Genebat. Es diu "Sorra", l'ha publicada amb La Magrana i aquest dijous surt a la venda.

És masclista l'acord pioner de la Federació Espanyola de Futbol per facilitar la congelació d'òvuls a les seves futbolistes internacionals? La mesura ha generat tota mena de reaccions entre l'esport d'elit femení, mentre que l'exblaugrana Alèxia Putellas i altres futbolistes ho aplaudeixen, altres esportistes com Ona Carbonell o Ana Peleteiro asseguren que la Federació vol disfressar de feminista una decisió absolutament masclista. En parlem amb Aina Ortiz, exfutbolista professional i ara entrenadora i preparadora física de dones futbolistes, i Marta Perarnau, futbolista i presidenta de FutPro (Associació de Futbolistes Professionals).

L'actriu Victoria Luengo i la guionista Isabel Peña expliquen les interioritats de la pel·lícula "El ser querido", dirigida per Rodrigo Sorogoyen. Com es va escriure? En què es van inspirar? Com s'està rebent?

Conversem amb l'actriu valenciana Isabel Rocatti, que molts recordem com la Victòria de "Temps de silenci" o la Marcela de "Ventdelplà". Però el seu currículum de teatre, cinema i televisió és extensíssim: ha treballat amb Els Joglars, La Fura dels Baus, Calixto Bieito i Rosa Maria Sardà, entre molts d'altres. Ara estrena "Tanit", una pel·lícula basada en un dels relats més cèlebres de Núria Albó.

Hi ha més de 150.000 famílies nombroses a Catalunya. Però com es viu en una casa on hi ha tres infants o més? Qui posa les rentadores o va a comprar? Com s'organitzen per a les dutxes? L'administració acompanya aquest model familiar? Parlem de tot això amb la periodista Neus Barberà, que té quatre criatures, i amb Vic Peñafiel, fotògraf de maternitat i família, que té cinc fills. També ens acompanya l'antropòloga Bruna Álvarez.

Un de cada tres boscos de propietat privada està en mans de dones i, malgrat això, estan poc representades en la presa de decisions del sector. Ens fem ressò de la iniciativa Dones de Bosc per empoderar i donar veu a les propietàries forestals de Catalunya. Parlem amb Michele Curel, Cristina Alier i Inma Segarra.

Mar Barbany és educadora social i fa 8 anys que viu al Senegal, a l'illa Mar Lodj, on ha muntat un projecte d'ecoturisme al costat de la seva parella senegalesa i els seus dos fills. La Mar ve acompanyada de l'escriptora i dibuixant Noemí Morral, que acaba de treure un llibre de poemes sobre la seva estada en aquesta casa rural al sud del país. Es diu "Quadern de Mar Lodj" i el publica Voliana Edicions.

Pilar Pasanau és la primera dona a l'Estat a fer la volta al món en solitari, sense assistència, en un veler de només 5,8 metres. A "Les dones i els dies" obrim temporada amb aquesta navegant i regatista oceànica, que ens explica la seva experiència i què significa ser dona en aquest món.

Karin Leiz és una dona que té una història de pel·lícula. Creadora de les famoses bombolles daurades de Freixenet, ànima de Studio Pomés --el gran estudi de fotografia i publicitat d'Espanya--, model, pedagoga, escriptora de grans receptaris i cofundadora de la truiteria Flash Flash de Barcelona. Parlem amb ella de la creativitat i de la seva manera particular d'entendre la vida, però també sobre què significa ser dona, reinventar-se i mantenir la curiositat intacta després de tota una vida.

"On vas així? Que no tens edat!" Us l'han dit mai aquesta frase? A les dones que són lliures en la manera de vestir els hi diuen molt, sobretot quan passen dels 50 anys! En parlem amb l'escriptora i cineasta Victoria Bermejo, la historiadora de l'art Pilar Tirbió i la dissenyadora Anna Vizcarro.

Tenir una germana és un tresor? Per què és un vincle tan especial? En parlem amb la periodista Agnès Marquès i la seva germana, Gemma Marquès: de com és la seva relació, de si ha canviat molt al llarg dels anys o de com porten la popularitat de l'Agnès, entre d'altres. També conversem amb l'antropòloga Marta Rico, i amb la Mar Garcia Puig repassem les germanes més famoses de la literatura.

El llegat d'àvies i mares a filles a través de la cuina és molt més que receptes tradicionals. Són records, aromes, sabors i emocions. La cuina és un llenguatge que preserva la memòria, reforça la identitat i manté viu el vincle entre generacions. En parlem amb Anna Vilaró, del restaurant Can Vilaró de Barcelona, i Esther López, actriu de La Calòrica.

Una de les veus més autoritzades de la robòtica a Catalunya és una dona, i és tota una pionera en el món de la tecnologia. Parlem amb Alícia Casals, enginyera industrial i catedràtica de la UPC. Entre altres coses, també és presidenta de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans. Ara està "oficialment jubilada", però els últims anys ha centrat la seva activitat en la robòtica mèdica per a la cirurgia d'alta precisió.

La poesia ho és tot a la seva vida, n'estima la síntesi i la força. També és traductora, i ha conreat l'assaig, el gènere biogràfic i la crítica literària. Parlem amb Marta Pessarrodona, una de les grans veus de la nostra literatura: va ser amiga de Mercè Rodoreda, parella de Gabriel Ferrater i -entre molts altres títols- autora de "Donasses", un llibre en què retrata 22 dones de la cultura catalana moderna. Ara acaba de publicar el llibre de poemes "Re(visions)" a Viena Edicions.

L'escriptora Etna Miró ens presenta a "Les dones i els dies" la seva òpera prima, "Amèlia de les Camèlies", d'edicions Cap de Brot, una sàtira de la joventut intel·lectual barcelonina.

El món de la bicicleta continua sent dels homes, especialment en determinats àmbits com la mecànica, les botigues especialitzades, el ciclisme de competició o els càrrecs tècnics. Parlem amb dues germanes, la Maribel i la Montse Salas Castillo, que estan al capdavant d'una botiga de bicicletes a Gavà encarregant-se de les vendes però també de la reparació, i amb dues ciclistes, la Marta Martín i l'Olga Ábalos, directora de la revista Volata.

Aina Clotet estrena avui als cinemes la seva primera pel·lícula com a directora, "Viva", la història d'una dona que acaba de superar un càncer i que ara podríem dir que ha de viure, que sembla el més complicat. Aquesta és la sinopsi del film, però només és una petita part de la pel·lícula, perquè Clotet va forta: posa de cap per avall l'amor romàntic, supura de desig per un home més jove que la seva parella, ens parla de la trampa de la seguretat, d'estar malalta quan ets metgessa, del llegat d'una família, de les amigues que s'estimen però no s'escolten, de fer l'amor quan et falta un pit... De moltíssimes qüestions sobre les quals és imprescindible reflexionar.

El trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat, el famós TDAH, afecta entre un 2 i un 5 per cent de les dones adultes. Aquestes passen anys sense diagnòstic o amb diagnòstics equivocats perquè sovint presenten símptomes menys hiperactius que els homes i perquè les dones han après a compensar-ho, a exigir-se molt i a pensar que el problema són elles. En parlem amb la doctora Helena Huerta, neuropsicòloga i investigadora al parc sanitari Sant Joan de Déu i amb la Nadia, politòloga, diagnosticada amb TDAH.

El temple de la Sagrada Família no seria tal com el coneixem si no fos per la donació d'una dona de Vilanova i la Geltrú, Isabel Bolet Vidiella. Va ser una de les mecenes de Gaudí. Ho explica Elena Domingo al llibre "Gaudí és de Riudoms" (ed. Peu de Mosca).

Cada vegada són més les dones que decideixen viatjar soles o amb amigues encara que tinguin parella. Al programa parlem amb Noemí Morral i Isabel Tamayo, que defensen que passar temps de lleure soles pot enriquir encara més la relació de parella. També entrevistem Laura Ventura, fundadora de Dones Viatgeres, una agència de viatges per a dones, i la psicòloga, sexòloga i terapeuta de parella Montse Iserte.

Les dones que han desafiat les normes socials i que han estat marginades o estigmatitzades han estat representades com a éssers monstruosos, misteriosos o sobrenaturals. Parlem amb Íngrid Guardiola del llibre "Feminisme gòtic. La construcció cultural de la monstra".

Paula Bonet és pintora i escriptora. Va néixer a Vila-real, a la Plana Baixa, però fa molts anys que viu a Barcelona. Tot el que pinta i escriu té un regust autobiogràfic, però li hem d'estar eternament agraïdes perquè despullant-se ha explicat la història de moltes de nosaltres. Parla de l'abús, de la violència contra les dones, de les pèrdues que ella ha viscut en primera pell. Es podia haver quedat paralitzada, però no ha parat de moure's.

Què tenen en comú les mestres d'abans amb les d'ara? Com han evolucionat les aules? Els alumnes i les famílies s'impliquen com abans? Parlem amb dues dones que han dedicat la seva vida a aquesta professió, la de mestra. Són l'Anna Trabal, mestra jubilada de 64 anys, i la Noemí Font, que en té 45 i ara fa de mestra a l'Escola del Mar de Vilassar de Mar.

A les "Les dones i els dies" ens enfoquem en el paper de les dones en el gran poema de l'"Odissea" d'Homer amb l'objectiu de trencar clixés i estereotips. En parlem amb Meritxell Blay, llicenciada en Filologia Clàssica i doctora en Estudis Hispànics i Romànics; Pineda Vaquer, llicenciada en Història i tècnica cultural a l'Institut Ramon Muntaner, i Alba Camarasa, poeta, educadora social i psicopedagoga.

Articles que parlen de "ballarins" de dansa del ventre o científiques que no hi tenen entrada perquè "no han fet res": sí, la Viquipèdia és masclista, però cada cop més "viquidones" (persones que escriuen i editen a la Viquipèdia, no només dones!) volen corregir aquest biaix i fer justícia. Ens ho expliquen Ester Bonet, coordinadora de "Viquidones UPF"; Núria Ribas, presidenta d'Amical Wikimedia, i Núria Morelló, implicada en el moviment "Viquibruixes".

Les dones joves prenen més medicaments, ansiolítics i antidepressius que els nois de la seva mateixa edat. Als 18 anys, ja en prenen un 30% més que els seus companys masculins. Les xifres són molt altes en general per a tots els joves: en tres anys s'han triplicat les receptes d'ansiolítics i antidepressius entre els menors de 15 anys a Catalunya. En parlem amb la psicòloga Berta Massaguer, la metgessa Esperança Martín i amb els testimonis d'Anaïs i Mariona, que en prenen de fa anys per prescripció mèdica.

Les pel·lícules i les sèries estan plenes d'escenes d'amor i sexe. Però, com ho viuen les protagonistes? Recentment, ha aparegut una figura molt important en el món del cinema: la coordinadora d'intimitat. Per saber en què consisteix ben bé aquesta feina, assistim amb la coordinadora d'intimitat Lola Clavo al rodatge d'un curt que explica com un noi amb una discapacitat arriba per primera vegada a un orgasme. La crítica de cinema Alba Laguna ens porta exemples de bones pràctiques a la gran pantalla i d'altres on hauria sigut molt necessària aquesta figura. I amb la periodista musical Marta Pallarès ens endinsem en la figura de Sara Montiel: qui hi ha darrera del mite?

Ja fa temps que es parla de la Irene Pujadas per dos motius, perquè va guanyar el premi Documenta fa uns anys i també per ser la primera escriptora catalana en ser publicada al New Yorker. Ara, amb 35 anys, escriu "La intrusa", que és un prodigi d'imaginació. És una novel·la molt més lluminosa que els seus primers contes. I és excepcional per molts motius. En parlem amb ella. Abans, connectem amb la Paula Brujats des de Madrid, on avui ha començat el judici contra Luis Rubiales pel petó no consentit a Jenni Hermoso. I acabem amb l'Elisenda Pineda, que avui cau de la figuera amb el maquillatge.

Es pot ser dona africana i occidental? L'escriptora i activista Remei Sipi és filla de la colonització espanyola a Guinea Equatorial i fa gairebé 60 anys que viu a Catalunya. Des d'aquí ha treballat activament pels drets de les dones africanes. Parlem de migració, de feminismes i de la seva trajectòria vital.

Candela Peña es posa en la pell d'una sergent dels Mossos d'Esquadra a la seva última pel·lícula, "La desconocida", un thriller rodat a Barcelona en què sentim l'actriu de Gavà parlant en català. En aquesta entrevista ens explica que vol ser lleial a ella mateixa perquè és l'únic que té: "Caic malament a cert tipus de senyors perquè sempre dic el que penso."

Avui defensem les biblioteques i les bibliotecàries, un col·lectiu feminitzat, invisibilitzat i precaritzat, amb mancances històriques. En parlem amb dues bibliotecàries de Barcelona, l'Elena Pardo i la Irene Lameiro, i la Laura Avià, que treballa a la biblioteca de Vinaixa, a la comarca de les Garrigues.

La malaltia de Fabry o la síndrome de Turner són malalties rares o minoritàries. Parlem de malalties que, per la seva complexitat, poden tardar anys a diagnosticar-se, i en el cas de les dones encara més, a causa de les diferències dels símptomes i dels biaixos de gènere en l'atenció sanitària.

Les famílies monoparentals representen el 2,3% del total de llars catalanes. La majoria són dones amb un o dos fills. Parlem dels seus problemes per trobar feina, per fer front al lloguer d'un pis, perquè els concedeixin una hipoteca o per conciliar la vida laboral i familiar. Hem convidat l'Alba Muriel, mare sola amb un fill amb neurodivergències, i l'Alícia González, mare sola per elecció amb dos fills.

Xènia Dyakonova és poeta, traductora, crítica literària i professora d'escriptura. Es va instal·lar a Barcelona amb 17 anys provinent de Sant Petersburg. Va créixer envoltada de llibres i sent filla única d'una família que diu que era diferent de la resta. Els seus llibres s'endinsen en la cultura russa a través d'històries familiars i de moments quotidians.

S'ha normalitzat accedir al mòbil de la parella? Compartiu la vostra contrasenya? I la geolocalització? Són eines que mal utilitzades poden derivar en una forma de control i violència masclista que va en augment. En parlem amb les tres creadores de Fembloc, la primera organització a Espanya que atén víctimes d'aquest tipus de violència. Són l'Eva Cruells, la Núria Vergés i l'Alex Cadon.

El futbol base femení a Catalunya està experimentant un creixement històric, impulsat pels èxits del FC Barcelona femení i les campanyes de promoció de la Federació Catalana de Futbol. El nombre d'equips i de jugadores s'ha duplicat en set anys. Malgrat aquestes dades, el futbol continua sent un esport molt masculinitzat. En parlem amb la fundadora de la Women's Soccer School de Barcelona, Soraya Chaqui; amb l'entrenadora d'equips de futbol base femení Maria Brau, i amb la jugadora del Seagull Badalona Alba Vigo.

La poeta Dolors Miquel torna després d'un silenci llarg amb el pit adormit però la memòria molt viva. "El pit adormit", d'Edicions 62, és el seu últim llibre, una obra a mig camí entre unes memòries, la reflexió poètica o filosòfica i l'assaig. El va escriure durant el procés d'un càncer que li van diagnosticar fa cinc anys i hi aboca reflexions sobre el pit femení, la seva malaltia, la seva infantesa o la gira de recitals poètics del 1997 que va fer amb Enric Casasses, Pau Riba o Josep Pedrals i en què era pràcticament l'única dona.

L'any 1976, ara just fa 50 anys, es van celebrar les Jornades Catalanes de la Dona al paranimf de la Universitat de Barcelona. S'esperava l'assistència de centenars de dones, però es van superar, de molt, les previsions. Prop de 4.000 dones van participar en aquelles jornades que van servir per prendre consciència col·lectiva i que van suposar l'inici del moviment feminista a Catalunya. Parlem amb tres dones que hi van participar: Mireia Bofill, traductora, editora i activista feminista; Roser Rius Camps, il·lustradora i escriptora, i Mercè Otero Vidal, catedràtica de llatí, referent de la coeducació a Catalunya i activista feminista.

A "Les dones i els dies" parlem amb l'artista Mariaelena Roqué, per repassar la trajectòria professional i personal d'aquesta escenògrafa, ballarina, performer, creadora audiovisual i cofundadora de la Companyia Carles Santos, músic i artista.

Els homes beuen el doble d'alcohol que les dones, segons dades del Ministeri de Sanitat. Però, en canvi, en els grups de suport per a familiars i amics de persones alcohòliques, la majoria de persones que hi assisteixen són dones. L'Elena té un fill de 26 anys que va començar a beure als 15 i l'Àngels va estar casada amb un home alcohòlic amb qui va tenir dos fills. Totes dues van als grups de teràpia Al-Anon, per a familiars i amics de persones alcohòliques.

Darrere la regularització extraordinària d'immigrants que ha fet el govern espanyol, hi ha noms i cognoms, històries personals, pors, dubtes, esperances i dificultats. En parlem amb una dona que ha iniciat aquest procés. També conversem amb Salwa El Gharbi, presidenta de l'Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda al Refugiat, i amb Bombo Ndir, fundadora de l'Associació de Dones Senegaleses a Barcelona.

L'advocada feminista Marisa Fernández Gálvez ha dedicat 40 anys de la seva vida a defensar els drets de les dones i de les persones trans. Quan va començar a exercir, va tenir clar que aquests col·lectius eren vulnerables i des de llavors ha lluitat en contra de la violència masclista i de tota mena de discriminacions. En aquesta entrevista parlem de la trajectòria de qui va ser, entre d'altres, presidenta de l'Associació de Dones Juristes.

L'actriu de teatre, cinema i televisió Maria Rodríguez Soto protagonitza a l'Espai Texas "Permagel", basada en la novel·la d'Eva Baltasar i dirigida per Victoria Szpunberg. Diu Rodríguez Soto: "La manera de treballar amb un equip femení no és la mateixa que amb un de masculí. La saviesa, la manera de mirar un actor o una actriu no és des de la superioritat. És de tu a tu. No hi ha tant d'ego."

Els dissenys de Pati Núñez són icònics i encara perduren avui: el logo del port de Barcelona, les bosses de la botiga Vinçon o el logo de la discoteca Otto Zutz. Repassem els seus inicis, la seva trajectòria i els premis que ha rebut al llarg de la seva carrera: "Quan vaig guanyar el Premi Nacional de Disseny va ser terrible, perquè vaig ser la primera dona que el guanyava i els periodistes em perseguien per tot arreu. Em vaig sentir com un titella."

Més de la meitat de dones que se sotmeten a un tractament de fecundació a Catalunya són estrangeres. La flexibilitat de la legislació espanyola és clau per atraure pacients que veuen Barcelona com un destí perfecte per intentar ser mares. En parlem a "Les dones i els dies" amb la doctora Cristina Trilla, de la clínica BeDona, i amb Mònica Casas, coordinadora de l'equip d'Atenció al Pacient de l'Institut Marquès.

A "Les dones i els dies" us expliquem què és la teràpia familiar feminista i com els rols de gènere tradicionals poden afectar la salut emocional i el benestar de tota la família. I en especial de les dones. En parlem amb Mireia Zabala, sociòloga i terapeuta familiar feminista; Amanda Moreno, psicòloga i terapeuta, i les usuàries Glòria Martínez i Julia Casals, mare i filla.

Roser de Foc és la primera residència d'artistes i artesans del Baix Camp, al nucli antic de Vinyols i els Arcs, d'uns 2.500 habitants. Des de fa sis anys impulsen la creació i l'intercanvi de coneixement entre artistes i públic en general, sempre amb una mirada especial als projectes liderats per dones. Parlem amb Anna Maria Andevert, historiadora de l'art; l'artista Anna Sentís; Raquel Olivas, cofundadora de Roser de Foc, i la veïna Elisabet Sirici.

La figura de Bob Marley va ser tan gran que va esborrar tot el que estava a la vora: altres homes i sobretot dones. Avui coneixerem la seva amiga i advocada, Diane Jobson, l'advocada dels pobres, tal com li diuen a Kingston. Avui la posem a ella al capdavant, i també la música reggae feta per dones! Amb la Paula Paez, selectora de reggae, i l'activista musical Judith Sunyer, aka Rudith PD.

És una de les crítiques de televisió més llegides. Parlem amb la periodista Mònica Planas de la seva feina, dels seus inicis i de les dones que l'han marcat a la vida: "Sempre m'he rodejat de dones més grans. Han estat referents, conselleres, amigues, i m'han ajudat molt."

La migranya és una malaltia amb impacte de gènere. Afecta més les dones que els homes. En concret, tres dones per cada home. En parlem amb la cap de Neurologia de l'Hospital Vall d'Hebron i directora del Migraine Adaptive Brain Center, Patricia Pozo-Rosich; amb una testimoni, Jennifer Mitjans, i amb Sandra Ferrer, psicòloga sanitària especialitzada en teràpia de reprocessament del dolor i cofundadora de Migralia.

Parlem del paper de les dones en el món de les titelles amb Emilia Lang, de la companyia Pea Green Boat; Teia Moner, una referent en el teatre de titelles a Catalunya, i Esther Cabacés, titellaire de la companyia Txo Titelles.

Moltes dones que passen dels 50 anys se senten poc valorades a la feina, si tenen la sort que la poden mantenir. Per què les empreses deixen anar aquest talent o no hi treuen tot el suc que podrien? A "Les dones i els dies" parlem d'edatisme i talent sènior amb Laura Rosillo, experta en gestió de l'edat; Ana Fernández, autora del llibre "Se busca séniors", i Martha Mesa, que s'ha inscrit al programa +55 per mantenir-se activa.

Hi ha xamanes a casa nostra? A què es dediquen avui en dia aquestes dones? A "Les dones i els dies", parlem amb Tuti Cirera, una practicant de xamanisme que assegura que tots tenim una saviesa natural per arribar a estats alterats de la consciència com fa ella. Tot és obrir-se a aquest món i deixar de banda els prejudicis.

La Núria va començar a consumir diàriament heroïna als 19 anys: "Va morir la meva mare. Les drogues tapaven el dolor i em donaven pau." Va estar 17 anys drogant-se i li va costar molt trobar tractament: "Jo no volia ingressar en una granja." La doctora Francina Fonseca és cap del Servei de Psiquiatria de l'Hospital del Mar: "Les dones arriben poc als tractaments. Ja sigui per por, per vergonya o pel seu paper de cuidadores."

Al món hi ha 740 milions de persones que no saben llegir ni escriure, i més de la meitat són dones, segons la Unesco. En el marc de la Setmana de la Llengua de 3Cat, hem anat a Salt, al Gironès, per conèixer l'Associació Dota, pionera en alfabetitzar dones d'una forma innovadora. Conversem amb algunes alumnes i mestres com Meri Martínez i Marta Sureda.

A Catalunya, prop d'un 25% dels motoristes són dones. Les dones condueixen ciclomotors i escúters i, en canvi, tenen poca presència en motos de gran cilindrada. El món de les motos grans continua molt associat a la força física, el risc, la velocitat... i la masculinitat. Parlem amb tres motoristes: Susana Soler, de 61 anys; l'Eva Collado, de 40 anys, i Anna Luque, de 25 anys. I amb la filòsofa Sílvia Rodríguez Egaña.

Nancy Robbins és una dona pionera i dissenyadora destacada que ha deixat una empremta singular en el disseny barceloní dels anys 80 i 90. Entre els seus objectes més icònics hi ha la cadira Nancy, la butaca New York i el sofà Chicago, que surt a la sèrie "Plats bruts" de TV3. Alguns dels seus mobles també es poden veure en interiors de pel·lícules de Pedro Almodóvar.

Ha estat una de les "recomanadores" de llibres més populars del país i ara s'ha passat a la gestió com a directora de l'Institut Ramon Llull. A "Les dones i els dies" entrevistem la periodista Anna Guitart, que durant anys va entrar a les nostres cases a través del programa de literatura del Canal 33 "Tot el temps del món", on -amb un estil molt proper- va entrevistar grans noms de les lletres com Annie Arnoux, Vivian Gornick o la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx.

A "Les dones i els dies" parlem amb la creadora, l'actriu i la directora de la nova sèrie de Movistar Plus+ "Yo siempre a veces": Marta Bassols, Marta Loza i Claudia Costafreda. A partir de la sèrie, reflexionem sobre com és ser mare sola en un país que les deixa sense xarxa.

Com vivim l'amor les dones? L'amor ha de durar per sempre o en tenim prou que duri una estona? La història de la Guiomar Amella, 63 anys casada amb en Llibert Cuatrecasas; la Maria Lluïsa Pérez, enamorada d'un futbolista serbi de l'antiga Iugoslàvia, Bojan Krki, i la Montserrat, parella de la fotògrafa Pepa Vives.

La còmica Oye Sherman debuta en el món literari amb "Garlanda", editat per Blackie Books, un llibre difícil d'etiquetar en què ens regala la seva mirada lúcida i singular sobre tot allò que l'envolta. Una mena de memòries en què trobarem records d'infantesa, dols que ha viscut, el vertigen de passar de la trentena o un amor immens per les paraules.

Cada vegada més dones no volen tenir fills, però s'enfronten, encara, a la pressió d'una societat que les jutja. Parlem amb dues dones que han triat no ser mares o, si més no, que en dubten seriosament. Són Misa Oliva i Gemma Magrinyà, creadores de la comunitat Som Lloba, un projecte que neix de la necessitat de generar espais per a dones que no són mares. També comptem amb l'antropòloga Bruna Àlvarez.

Anna Gabriel ha estat una de les cares més visibles de la CUP. D'origen de família obrera i de classe treballadora, s'ha definit sempre com a feminista i activista, així com independentista i anticapitalista. A "Les dones i els dies" parlem del seu pas pel Parlament, de l'1-O, de l'exili a Suïssa, de feminisme i de la vida en general.

El MeToo també ha arribat al món de la dansa. En els últims temps hi ha hagut denúncies de casos d'assetjament sexual, d'abusos de poder i es parla de la pressió estètica que pateixen les ballarines. En llocs com l'Institut del Teatre es fan formacions i protocols per prevenir problemes de salut mental i situacions d'abús. En parlem amb dues ballarines de diferents generacions: Hanna Forès i Núria Guiu, i amb la sociòloga Blanca Moreno.

Només un 6% dels taxis que circulen per Barcelona els condueixen dones, una xifra molt petita que amb prou feines ha variat els últims 10 anys. Això les converteix en la professió menys paritària de tot el transport públic. Ho debatem amb 3 dones taxistes: Susana Escobar, Carol Iglesias i Marta Jara Ramis.

La periodista de TV3 Ariadna Oltra presenta a "Les dones i els dies" el seu segon llibre, "Una casa sense diaris. Del paper a les pantalles: històries personals". Són els seus records de quan era petita, de quan els diumenges es llegia amb calma el diari o quan, gràcies a la premsa, aprenia paraules d'adults.

Al voltant d'un 80% dels espectadors o oients de true crime són dones. Almenys això diuen alguns estudis. I les causes són moltes i diverses. Ho descobrim amb la periodista Rebeca Carranco, la filòloga i escriptora Mar Garcia Puig, i Berta Comas, autora del llibre "True crime: una mirada al dolor de las demás."

Després de l'èxit de la seva primera novel·la, "Les calces al sol", Regina Rodríguez Sirvent publica ara "Crispetes de matinada", la continuació de les aventures de la Rita Racons, una dona d'uns 30 anys que diu que vol ser escriptora i que no acaba de trobar el seu lloc.

Què passa quan una relació s'acaba, però la "història" entre una parella continua? Aquest és el punt de partida de l'obra de teatre "Escenes d'una separació" a càrrec de la companyia El Eje, que fins al 3 de maig es pot veure al Teatre Maldà. En parlem amb la directora, Mercè Vila Godoy, i les dues actrius protagonistes, Patrícia Bargalló i Mar Pawlowsky.

Parlem de la funció social que té la maternitat amb la periodista Laia Gordi, autora de "La revolta de les mares. Assalt feminista a la maternitat", editat per Tigre de Paper. Defensa que els pares també han de maternar, un terme que ha creat polèmica.

L'escriptora i periodista Desirée de Fez parla de la por a coses quotidianes en la seva primera novel·la, "No la dejes sola", editada per Blackie Books. Amb l'excusa d'aquesta fantàstica història, fem un viatge per la por i parlem sobre com la vivim les dones.

La periodista Mar Bermúdez va patir una agressió per part del seu cap. El va denunciar i aleshores va començar tot un procés que per a ella va suposar encara més violència. Bermúdez ho explica al llibre "Els pecats d'una feminista".

Després de deu anys de "Germà de gel", el seu primer llibre, l'escriptora, investigadora i artista visual Alicia Kopf ha publicat la novel·la "Memòria d'Eco", una història d'amor que analitza el desig des d'una òptica posthumana. Ens el presenta el dia que parlem de les apps de cites, que van a la baixa.

El vincle entre una persona gran i la seva cuidadora pot arribar a convertir-se en una gran amistat que va molt més enllà de les cures. En parlem a "Les dones i els dies" amb la Dolors, de 94 anys, i la María, que en té 46 i és de Bolívia.

Les dones amb discapacitat intel·lectual pateixen tres vegades més violència que les persones que no són d'aquest col·lectiu. Parlem de violència física, sexual, psicològica o econòmica. Els motius són diversos: la por, la desconfiança en el sistema i la manca d'accessibilitat als recursos. En parlem amb Noemí Pereda, doctora en Psicologia Clínica i de la Salut; Íngrid de la Rosa, directora de la Coordinadora Síndrome de Down Catalunya, i Montse Vilarrasa, dona amb síndrome de Down.

Eva Armisén, d'origen aragonès però establerta a Barcelona, és una pintora i artista internacional batejada pels coreans com "la pintora de la felicitat" pel seu treball i trajectòria en aquest país. Ha exposat a Los Angeles, Miami, Seül, Hong Kong, Singapur, Lisboa, Melbourne, Moscou i més enllà. S'ha associat amb marques com Coca-Cola i Nike i els seus quadres han sortit en sèries d'èxit com "House". El seu llibre "La mare i el mar" és un best-seller que ha contribuït al reconeixement de la Unesco de les Haenyeo (les bussejadores a pulmó que recol·lecten marisc a les aigües de les illes coreanes de Jeju i Udo) com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

Després de tenir un càncer, moltes dones es troben amb una realitat de la qual gairebé no es parla: el moment de reincorporar-se a la feina. El pitjor ja ha passat, però la tornada al món laboral acostuma a estar plena d'incerteses, pors i dificultats. En parlem amb Sandra Marín, fundadora de l'associació Xarxa en Rosa, que va tenir un càncer de mama i es va trobar en aquesta situació, i amb Anna Miró, que assessora legalment les dones que acudeixen a Xarxa en Rosa perquè les acompanyin en aquest procés. També hem convidat una autònoma, Patrícia Moya.

Ara que tot just s'ha estrenat la pel·lícula "La novia", parlem sobre el mite de Frankenstein i què s'amaga darrere de la creadora d'aquest personatge, Mary Shelley. Ho fem amb la filòloga Rosanna Rion, l'escriptora Mar García Puig i la periodista Eva Ontiveros.