Nach Genre filtern
Enric Calpena sempre et fa estar "En guàrdia!" Des dels trobadors medievals fins a les figures del Crac del 29, passant per Cleòpatra o Ovidi Montllor. Tots tenen cabuda al programa de divulgació dels episodis claus de la història. Un programa guardonat amb el Premi Ràdio Associació i el Premi Òmnium Cultural. El dissabte i el diumenge de 15 h a 16 h.
- 6197 - Catalans a la Galícia del segle XVIII
Capítol 852. Durant la segona meitat del segle XVIII, en un moment en què a Galícia alguns emigraven al continent americà a buscar fortuna, es començava a detectar el moviment de catalans que s'instal·laven a la costa gallega per mirar de fer negoci amb la pesca de la sardina. A la costa mediterrània la sardina escassejava, i això va moure alguns empresaris a traslladar la seva activitat. El desenvolupament de la indústria de les conserves té a veure amb aquesta presència catalana a la Galícia del XVIII i del XIX. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona... i gallec universal.
Sat, 26 Jun 2021 - 52min - 6196 - Els fenicis a la península Ibèrica
Capítol 850. Els fenicis van arribar a ser una potència comercial del món antic, que entre mitjans del segle IX i tot el segle VIII abans de Crist es va expandir per la Mediterrània i va aprofitar les xarxes dels diferents grups locals amb què contactava. Les naus que partien de la costa de Síria i l'actual Líban van fer possible un intercanvi econòmic i cultural mai vist fins a aleshores entre els pobles orientals i els occidentals. En el pas per la península Ibèrica, els fenicis també van implicar les societats indígenes en tot un seguit de transformacions econòmiques, socials i culturals. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier López Cachero, catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona.
Sat, 19 Jun 2021 - 54min - 6195 - François Mitterrand
Capítol 849. Malgrat les ombres i els escàndols que la van distingir, la presidència de François Mitterrand continua sent una de les etapes clau en la història moderna de França, i una de les més llargues. Va presidir el país durant catorze anys, entre el 1981 i el 1995, després de refundar el moviment socialista. El primer president socialista de la Cinquena República va exercir el càrrec com si fos una monarquia, i va convertir la seva vida en una qüestió d'estat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Pep Martí i Vallverdú, periodista i llicenciat en Història Contemporània per la UAB. Redactor de política a Nació Digital.
Sun, 13 Jun 2021 - 57min - 6194 - El cant dels ocells
Capítol 1316. Si hi ha una cançó catalana que hagi perdurat al llarg dels segles amb una càrrega simbòlica i emocional com cap altra, aquesta deu ser "El cant dels ocells". Encara que popularment s'identifica amb Pau Casals, els seus orígens són molt anteriors. Al llarg dels darrers tres segles, aquesta melodia ha tingut diversos usos i significats, d'acord amb l'evolució de la situació de Catalunya i del món sencer. "El cant dels ocells" ha servit per expressar el dol, el dolor de l'exili, l'alegria del Nadal, el desig de pau i fins i tot altres reivindicacions polítiques. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jaume Ayats, etnomusicòleg i violinista, professor de la UAB. Ayats també és coautor, amb Anna Costal i Joaquim Rabaseda, del llibre "El cant dels ocells. Una cançó per a la pau", editat per L'Avenç.
Sun, 15 Nov 2026 - 55min - 6192 - La fi de la dinastia catalana
Capítol 856. En els últims anys de la dinastia catalanoaragonesa, es van succeir en el tron els dos fills de Pere el Cerimoniós, Joan I el Caçador i Martí I l'Humà. En un context de corrupció institucional, crisi financera i conflictes pendents a Sardenya, Sicília i la frontera amb França, que aquests dos germans no tinguessin un hereu va ser només un dels problemes que se li van plantejar a la Corona. Cadascun d'aquests dos reis va enfocar el seu regnat de manera ben diferent: mentre que a Joan I se'l va acabar anomenant "el descurat" per la mala gestió, Martí I, tot i la feblesa de la seva autoritat, va intentar esmenar alguns dels desgavells que li havien estat llegats. La mort d'aquest últim el 1410 va ser l'inici de la fi de la dinastia, certificada dos anys després al Compromís de Casp. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ernest Belenguer, catedràtic emèrit d'Història Moderna de la UB i membre de l'IEC. Autor de "La fi de la dinastia catalana. Joan I i Martí I l'Humà".
Sat, 10 Jul 2021 - 55min - 6191 - La Nova Cançó al País Valencià
Capítol 854. Un dels fenòmens culturals bàsics per entendre la recuperació de la llengua i la cultura als països de parla catalana durant el franquisme és la Nova Cançó. Al País Valencià, amb totes les dificultats pròpies del moment, més enllà de l'èxit de Raimon o d'Ovidi Montllor, hi va haver molts altres grups i cantants que van apostar per reivindicar la identitat a través de la música. Tot i la crisi que va experimentar la Nova Cançó als anys vuitanta, el llegat d'aquests artistes es pot rastrejar fins als nostres dies. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Viadel, periodista i escriptor, professor de Periodisme a Blanquerna i doctor en Sociologia per la Universitat de València.
Sat, 03 Jul 2021 - 54min - 6190 - Els precursors de la intel·ligència artificial
Capítol 1315. La intel·ligència artificial ha arribat a ser una realitat al segle XXI, però el camí que l'ha fet possible arrenca de molt més enrere. Al llarg de la història, ja des de l'antiguitat, diversos autors s'havien preguntat si les màquines podrien pensar i donar respostes raonades, o més aviat que fossin programades per interactuar amb els humans en aquest sentit. Més enllà dels magnats tecnològics que l'han acabat explotant, en els orígens de la intel·ligència artificial, l'humanisme i la ciència es donaven la mà. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic, director de l'empresa de comunicació digital Mortensen i professor de Comunicació Audiovisual de la UPF, especialitzat en intel·ligència artificial.
Sat, 14 Nov 2026 - 54min - 6189 - El Gran Casino de la Rabassada
Capítol 1314. A inicis del segle XX, la burgesia catalana que s'havia anat enriquint amb l'impuls de la Revolució Industrial, buscava espais exclusius de lleure per trobar-se i establir relacions socials. Una de les activitats que havia guanyat popularitat era la dels jocs d'atzar, que oferia beneficis ràpids, no només als jugadors que tinguessin prou sort, sinó també a les sales recreatives i a les institucions que feien els ulls grossos davant de la prohibició teòrica del joc. En aquest context, l'any 1911, va néixer el Gran Casino de la Rabassada, en un espai que ja era hotel-restaurant i que disposava d'un parc d'atraccions; era un complex d'oci burgès al mig de la serra de Collserola, al costat de la ciutat de Barcelona. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Pere Fàbregas i Margarit, llicenciat en Història Medieval per la UB. És autor, juntament amb Carlota Giménez i Compte, del llibre "El Gran Casino de la Rabassada. Història d'un somni burgès".
Sun, 08 Nov 2026 - 54min - 6188 - La milícia dels mantellets
Capítol 1313. A la Barcelona baixmedieval, la puixança naval, mercantil i financera havia convertit la franja litoral, tant la platja com el mar, en una frontera molt important, la primera línia defensiva en cas que esclatés un conflicte. La connexió amb les principals xarxes de navegació convertia la costa barcelonina en un punt especialment exposat i vulnerable, que calia controlar i salvaguardar. Amb aquest objectiu es va formar una milícia municipal de ballesters a sou. El nom amb què van ser coneguts aquests ballesters tenia a veure amb els taulers defensius que feien servir per protegir-se quan hi havia un combat naval: era la milícia dels mantellets. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pere Badia Arroyo, doctor en Cultures Medievals per la UB per la tesi "Els coltells de Vic. Auge i declivi d'un centre manufacturer de renom a l'Occident baixmedieval". Ha participat en congressos d'història i publicacions acadèmiques.
Sat, 07 Nov 2026 - 53min - 6187 - La indústria cervesera a Barcelona
Capítol 864. En els anys posteriors a la Guerra del Francès, la cervesa va arribar a Barcelona de la mà de petits fabricants. Molts d'aquests petits productors, la majoria procedents dels estats alemanys, es van beneficiar de les mesures fiscals aprovades pel govern d'aleshores. En un primer moment es va apostar per una cervesa d'alta fermentació, fabricada de manera artesanal. És a partir del 1870 que van prosperar les grans empreses del sector que es van servir dels avenços tecnològics de l'època i van consolidar la indústria cervesera catalana, amb marques que han arribat fins avui. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Garcia Barber, doctor en Història Econòmica per la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.
Sat, 18 Sep 2021 - 54min - 6186 - Locutores de ràdio durant el franquisme
Capítol 863. La presència de les dones en la història de la ràdio a Catalunya ha estat cabdal per al seu desenvolupament, però sovint no ha tingut el relleu que li corresponia. La tasca d'aquestes professionals, locutores, productores o guionistes, es va veure afectada al llarg dels quaranta anys de franquisme, en un moment marcat per la repressió i la censura. En un context repressiu i de desaparició del català de la graella, la presència de les veus femenines a les ones catalanes es va reduir considerablement respecte a l'etapa republicana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Elvira Altés, llicenciada en Història i Antropologia, investigadora en comunicació i gènere, fundadora de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya i autora del llibre "Dones a les ones. La història de la ràdio a Catalunya en la veu de les dones".
Sun, 12 Sep 2021 - 56min - 6185 - L'intent de detenció de Joan Granollacs
Capítol 862. Al segle XVI, la política catalana va estar marcada pels conflictes que tensaven les relacions de poder entre les institucions que representaven el poder reial i les més properes a la terra, en especial la Diputació del General. El desplegament de la Diputació era vist amb recel per la monarquia, a mesura que s'hi veien representats els nous grups socials. Aquests enfrontaments van tenir un capítol especialment important el 1591, amb l'intent de detenció del diputat militar Joan Granollacs per part de les autoritats reials i la repressió posterior exercida contra els seus partidaris. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Miquel Pérez Latre, doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra i arxiver de l'Arxiu Nacional de Catalunya, autor del llibre "Entre el rei i la terra. El poder polític a Catalunya al segle XVI".
Sat, 11 Sep 2021 - 54min - 6184 - Lluís de Requesens, governador de Flandes
Capítol 867. Un dels nobles més importants al servei de Felip II va ser un català, que va ascendir posicions a la Cort gràcies a l'activitat diplomàtica, però especialment gràcies a les habilitats militars. El seu nom era Lluís de Requesens, i pertanyia a una nissaga distingida que estava assolint el cim a la segona meitat del segle XVI. Per a aquesta família noble, els fets d'armes van ser una via de promoció. Requesens va participar en la guerra contra els moriscos a Las Alpujarras i a la victòria sobre la flota turca a la batalla de Lepant, i va acabar sent nomenat governador de Flandes el 1573, en un període especialment convuls. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Víctor Jurado Riba, doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona amb la tesi "Clientelisme, milícia i govern: Lluís de Requesens i la noblesa catalana al servei de Felip II, 1568-1576" // "No s'hi enterra cap traïdor", "La veritable història de Marco Polo".
Sun, 26 Sep 2021 - 53min - 6183 - Pompeu, el gran general romà
Capítol 865. A banda de ser un dels generals i estrategs més importants de la història de Roma, Pompeu el Gran, o més exactament Gneu Pompeu Magne, és un dels personatges clau per entendre la fi de la República Romana, sobretot per l'enfrontament obert amb Juli Cèsar per obtenir el poder. Però prèviament, Pompeu ja havia fet història: mai abans un romà havia aconseguit passar de ser un ciutadà particular, un privatus, a ser cònsol, un nomenament que va assolir per primera vegada el 71 abans de Crist, amb 35 anys. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Sun, 19 Sep 2021 - 57min - 6182 - Cesare Lombroso i l'antropologia criminal
Capítol 1312. Al llarg de la història, en l'estudi de la delinqüència han confluït factors socials, culturals, ambientals... i fins i tot biològics. L'antropologia criminal, sorgida al segle XIX, sostenia que els individus presentaven signes morfològics de criminalitat. Segons els principis que busquen mesurar la realitat en termes científics, el criminal podria ser detectat des del naixement pels trets físics. La idea era que el delinqüent naixia, no es feia. El primer a experimentar amb aquests conceptes va ser el metge italià Cesare Lombroso, que en certa manera va crear una nova disciplina: la criminologia positivista. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Marc Balcells, doctor en Justícia Penal per la Universitat de la Ciutat de Nova York i professor dels estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Balcells també és autor d'"Arqueomàfia: els lladres de tombes", editat per La Campana.
Sun, 01 Nov 2026 - 54min - 6181 - Àngel Guimerà a Buenos Aires
Capítol 1311. Després del viatge que el va portar de les Canàries a la Península, als vuit anys, el futur dramaturg Àngel Guimerà li va agafar molt de respecte al mar i no va tornar a embarcar-se mai més. En canvi, el seu teatre sí que va creuar l'Atlàntic. A Buenos Aires, la capital cultural i teatral de l'Amèrica Llatina, les seves obres van assolir una gran popularitat. Entre finals del segle XIX i durant les primeres dècades del segle XX, obres com "Terra baixa" o "Maria Rosa" es van incorporar al repertori de les companyies de teatre professionals i amateurs, en traduccions castellanes, i fins i tot en adaptacions que traslladaven les seves trames a la realitat social argentina. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Martori, llicenciat en Filologia Catalana per la UB i graduat en Teoria i Crítica del Teatre per l'Institut del Teatre i la UAB. Martori també és autor del llibre "Àngel Guimerà a Buenos Aires. Arrelament i internacionalització".
Sat, 31 Oct 2026 - 54min - 6180 - La repressió de les dones a la dictadura argentina
Capítol 1310. La dictadura militar argentina, que es va prolongar des del 1976 fins al 1983, va habilitar centres clandestins de detenció, tortura i extermini en tota mena d'espais, principalment comissaries, unitats militars i dependències estatals. La repressió exercida en aquests centres sobre les persones segrestades, retingudes i sovint desaparegudes servia al mateix temps per estendre la desconfiança i la por a tota la societat. Les dones van patir mètodes específics de tortura i vexació. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb el doctor en Filologia Catalana per la UAB David Serrano Blanquer, professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la URL i autor del llibre "Cuerpos cautivos, memorias vivas. Perspectiva de género y transmisión testimonial en los centros clandestinos de detención, tortura y exterminio en Argentina (1976-1983)".
Sun, 25 Oct 2026 - 55min - 6179 - Les revenedores agremiades de Barcelona
Capítol 1309. Durant 145 anys, entre el gener del 1624 i el desembre del 1768, el gremi de tenders i revenedors de Barcelona va ser un gremi mixt, ja que hi havia homes i dones com a mestres confrares. Aquest és l'únic cas conegut a la Barcelona de l'edat moderna i trenca amb la creença que els gremis barcelonins van ser exclusivament masculins, alhora que subratlla el paper de les dones en l'economia urbana de la ciutat. Especialment en el proveïment alimentari, ja que, a banda de les revenedores agremiades, les dones també treballaven en tavernes, peixateries o parades de pageses. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb la doctora en Història per la UPF Mercè Renom Pulit, membre del grup Treball, Institucions i Gènere de la UB i autora del llibre "Revenedores. Gènere i treball a Barcelona, s. XV-XIX", Beca de Recerca de l'Antic Gremi de Revenedors de Barcelona.
Sat, 24 Oct 2026 - 54min - 6136 - Enver Hoxha
Capítol 891. Una de les dictadures comunistes més longeves del segle XX va ser també una de les més severes. Entre el 1944 i la seva mort, el 1985, Enver Hoxha va governar Albània amb mà de ferro i una política de repressió constant de qualsevol mena de dissidència, interna o externa. Hoxha va ser un líder inflexible amb els adversaris ideològics i fidel al marxisme-leninisme ortodox, clarament alineat amb el bloc soviètic encapçalat per Stalin, però també capaç d'anar per lliure i combatre qualsevol temptació revisionista. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Xavier Baró, doctor en Història per la Universitat de Barcelona i professor adjunt del Departament d'Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya.
Sun, 19 Dec 2021 - 57min - 6135 - Retaules de l'edat moderna
Capítol 890. Entre el segle XVI i el XVIII, gairebé cada capella i altar de cada església de Catalunya va acabar presentant als fidels un nou retaule, fet normalment de fusta d'àlber blanc que era daurada i policromada posteriorment. En molts casos substituïen els antics retaules baixmedievals, la majoria en mal estat de conservació. L'estudi dels retaules concebuts en l'època moderna reflecteix les creences, les expectatives, les pors i les ànsies dels catalans d'aquell moment. Són centenars de retaules, entre els quals en destaquen alguns d'impressionants, ja sigui per l'aspecte sumptuós i monumental, per la finor dels treballs o pel fet de tenir un disseny ben original. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Joan Bosch, doctor en Història de l'Art per la Universitat de Girona, professor de la Universitat de Girona i director tècnic de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, el CERCA.
Sat, 18 Dec 2021 - 54min - 6134 - Orígens de l'anarquisme als Països Catalans
Capítol 866. A finals del segle XVIII, l'anhel de llibertat de molts éssers humans es va concretar en un moviment social fruit d'una teoria política que va agafar encara més volada al llarg del segle XIX, al voltant de les idees socialistes i llibertàries. La intenció final era abolir l'estat i rebutjar qualsevol estructura social autoritària. En una societat en ple procés d'industrialització i amb una classe obrera cada vegada més nombrosa, com era la dels Països Catalans, l'anarquisme va quallar amb força i va esdevenir un tret distintiu. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Martí Font, doctor en Filologia Catalana, periodista i professor, coautor del llibre "Breu història de l'anarquisme als Països Catalans".
Sat, 25 Sep 2021 - 55min - 6132 - El culte als animals a l'Antic Egipte
Guió 857. En la manera d'entendre la religió dels antics egipcis sempre ha cridat l'atenció el paper central que li donaven als animals considerats sagrats. Per molta mofa que en poguessin fer grecs i romans, aquest culte és constant i els egipcis se'l prenien molt seriosament. A banda de la vessant religiosa, en l'àmbit domèstic i quotidià, el tracte que li donaven a les mascotes era especialment delicat. En tenim moltes representacions gràfiques als murs de les tombes, a les esteles funeràries i als sarcòfags. A l'Antic Egipte l'amor als animals es va portar fins a l'extrem. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB i Màster en Egiptologia.
Sun, 11 Jul 2021 - 55min - 6131 - Luter i la seva influència
Capítol 848. La irrupció de la impremta a l'Europa del segle XV va revolucionar tots els àmbits del coneixement humà, també en la vessant més religiosa i espiritual. Fa més de cinc-cents anys, Martí Luter es va valer de la impremta, el gran invent de la seva època, per fer arribar els textos bíblics i les seves propostes de reforma d'un cristianisme més enfocat a la pràctica que a la mística. La revolució tecnològica va fer possible la revolució teològica, una reforma que de ser religiosa va passar a ser també política, econòmica i cultural. Aquestes idees van donar origen al protestantisme, i des d'Alemanya es van estendre pel centre i el nord d'Europa. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Gelonch, acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, autor de "Luter i la seva influència. Buscant la veritat, va canviar la història" i també "Napoleó, la revolució i els catalans".
Sat, 12 Jun 2021 - 55min - 5966 - Les guerres de Lluís XIV a Catalunya
Capítol 1308. Durant l'edat moderna, Catalunya va ser un escenari de guerra gairebé permanent, situada entre dues de les principals potències europees, la monarquia hispànica i el regne de França. La guerra entre Espanya i França va ser constant, especialment en la segona meitat del segle XVII, quan l'hegemonia europea estava en joc. El sobirà francès, Lluís XIV, va intentar ocupar el territori català durant bona part del seu regnat, no tant per conquerir-lo i incorporar-lo a França, com per necessitats logístiques de les tropes i per poder negociar amb els enemics. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joaquim Albareda, catedràtic d'Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra. És l'autor d'un capítol en l'obra col·lectiva "Guerra en Cataluña. 1597-1700".
Sun, 18 Oct 2026 - 54min - 5965 - El pare Ubach i Francesc Cambó
Capítol 1307. El pare Bonaventura Ubach, monjo de Montserrat, va mantenir una bona relació d'amistat amb el polític i mecenes Francesc Cambó al llarg de dues dècades, esperonada per l'interès que tots dos tenien en l'estudi de la Bíblia i en la traducció al català. Sovint des de la distància, perquè Ubach va viure molt de temps a Palestina, van compartir projectes i confidències en les nombroses cartes que es van creuar. A tots dos els unia també l'entusiasme per conèixer sobre el terreny els escenaris bíblics de Terra Santa, on Cambó va viatjar en dues ocasions. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb el catedràtic d'Història Antiga de la UAB Jordi Vidal Palomino, director de la revista Historiae i autor del llibre "Lletres bíbliques. La correspondència entre Francesc Cambó i Bonaventura Ubach, 1925-1947", editat per la UB.
Sat, 17 Oct 2026 - 55min - 5964 - El comerç marítim xinès i el galió de Manila
Capítol 1306. L'arribada de vaixells espanyols a terres asiàtiques, l'objectiu original de Cristòfol Colom, no es va produir fins que la flota de Magallanes i Elcano va arribar a les Filipines l'any 1521. Les Filipines van servir com a base per l'anhelat comerç amb Xina, que el 1567 va tornar a permetre comerciar amb estrangers, després d'un temps de prohibició per part de la dinastia Ming. Al barri segregat de Parian, a Manila, xinesos i espanyols intercanviaven seda, porcellana, plata i mercaderies diverses amb un desfici comercial que poques vegades s'ha vist al món. El galió de Manila ha quedat a l'imaginari popular com a símbol de la riquesa que feia el viatge des de les Filipines fins al Virregnat de la Nova Espanya establert pels castellans a Centre-Amèrica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Manel Ollé, professor d'Història i Cultura de la Xina moderna i contemporània a la UPF, autor del llibre "Islas de plata, imperios de seda".
Sun, 11 Oct 2026 - 54min - 5963 - Les avantguardes cinematogràfiques
Capítol 1305. A la fi de la Primera Guerra Mundial, en l'art es va iniciar un període en què les tradicions culturals existents es van qüestionar i demolir. El cinema, un art encara jove, que tot just estava definint el llenguatge i les possibilitats, va participar de manera destacada en els diversos moviments avantguardistes de l'època, en tots els "-ismes" que es desenvolupaven a Europa. Durant el període d'entreguerres, van ser molts els experiments cinematogràfics que pretenien desafiar el públic i els límits del que es considerava convencional. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb el doctor en Cinema i Audiovisuals Jaume Duran, professor de Cinema de la Universitat de Barcelona.
Sat, 10 Oct 2026 - 53min - 5962 - Joan Tarragó i els records de Mauthausen
Capítol 910. El camp de concentració nazi de Mauthausen, a Àustria, a 170 quilòmetres de Viena, va ser on van anar a parar bona part dels exiliats de la Guerra Civil. En el moment de l'alliberament, hi malvivien uns 65.000 supervivents, i havien estat exterminades prop de 300.000 persones, entre ells molts presos republicans. Entre altres testimonis escrits de l'horror viscut als camps nazis, com els de Joaquim Amat-Piniella, Jorge Semprún i Primo Levi, hi ha les memòries de Joan Tarragó, un dels republicans que es va veure atrapat entre dues guerres i va acabar a Mauthausen. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Llibert Tarragó, periodista, fill de l'exili, francès i català, dialoga amb les memòries del seu pare, Joan Tarragó, al llibre "Heretar Mauthausen".
Sat, 26 Feb 2022 - 56min - 5961 - Les barraques de fira
Capítol 902. Durant els segles XVIII i XIX, mentre la burgesia es podia permetre anar al teatre o a l'òpera, una de les formes d'oci més habitual de les classes populars van ser les barraques de fira, primer ambulants i després més estables. Se situaven a mig camí entre el número de circ i l'exhibició d'éssers aparentment monstruosos que fugien del que es considerava normal, persones arraconades als marges de la societat que es venien com a fenòmens curiosos. Com en tantes altres capitals europees, en un moment en què els estàndards ètics eren diferents dels actuals, a Barcelona les barraques de fira es van anar estenent per tota la ciutat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Enric H. March, historiador, llicenciat en Filologia Hispànica i Semítica, autor del llibre "Barcelona Freak Show. Història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XVIII al 1939".
Sat, 29 Jan 2022 - 56min - 5960 - Aspectes sanitaris de la batalla de l'Ebre
Capítol 899. La batalla més llarga i sagnant de tota la Guerra Civil va ser la de l'Ebre, una lluita prolongada entre el 25 de juliol i el 15 de novembre del 1938 que va desgastar els dos bàndols i va ocasionar milers de morts. La gestió sanitària de la batalla, la manera d'atendre i evacuar els ferits a la rereguarda, va esdevenir tan important com les tàctiques militars al front. De tot plegat ens n'ha quedat algun testimoni dels metges que van exercir una tasca humanitària en les pitjors condicions imaginables i van ajudar a salvar vides. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Carles Hervás i Puyal, metge i historiador, membre del Patronat de la Fundació-Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, que s'ha dedicat a investigar sobre la sanitat a Catalunya durant els anys trenta del segle passat, especialment durant la Guerra Civil.
Sun, 16 Jan 2022 - 54min - 5959 - L'Escola Popular de Guerra
Capítol 898. No costa d'imaginar el profund antimilitarisme que va calar a Catalunya en els primers mesos de la Guerra Civil, en resposta al cop amb què una gran part de l'exèrcit espanyol havia desafiat la legalitat republicana. Malgrat tot, era evident que la manera de plantar cara al feixisme, en un moment d'excepcionalitat bèl·lica, també havia de ser militar. Amb aquest objectiu, la Generalitat va tirar endavant un centre de formació conegut com a Escola Popular de Guerra, de cara a instruir oficials i càrrecs intermedis d'una força armada capaç de passar dels combats de carrer al front. Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i coautor del llibre "L'Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya. Actuació i trajectòria dels oficials durant la Guerra Civil i el franquisme".
Sat, 15 Jan 2022 - 58min - 5958 - La Casa Gralla
Capítol 895. Des del segle XVI, un dels edificis més admirats de Barcelona era la Casa Gralla. Es tracta del primer gran exemple de l'aplicació de tendències ornamentals renaixentistes sobre un edifici d'organització gòtica, en una ciutat en què el Renaixement va trigar a estendre's. En el moment d'obrir a la ciutat el carrer Duc de la Victòria, el 1856, es va arribar a proposar que la façana de la Casa Gralla es reconvertís en l'entrada d'unes galeries comercials, però el projecte no va prosperar. La casa va acabar sent enderrocada i esquarterada. El pati interior ha passat per diversos desmuntatges i reconstruccions, fins a la seva ubicació definitiva en un polígon industrial de l'Hospitalet de Llobregat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Judith Urbano, doctora en Història de l'Art per la UB, degana de la Facultat d'Humanitats de la UIC i investigadora principal del Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny.
Sun, 02 Jan 2022 - 53min - 5957 - El Black Power a Mèxic 68
Capítol 1304. Els Jocs Olímpics de Mèxic de 1968, els primers celebrats a l'Amèrica Llatina, van desenvolupar-se en un context internacional convuls, marcat per la Primavera de Praga, la guerra del Vietnam, el Maig francès i la lluita contra la segregació racial als Estats Units. La reivindicació dels drets civils va deixar una imatge que va donar la volta al món: la de dos atletes afroamericans al podi de la prova dels 200 metres fent la salutació del moviment radical Black Power. Aquesta acció no va ser un gest aïllat i espontani, sinó que va ser el resultat d'un procés polític, col·lectiu i organitzat, que s'havia arribat a plantejar el boicot als Jocs. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Dani Martín Garín, periodista esportiu i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna.
Sun, 04 Oct 2026 - 52min - 5956 - Gabriel Alomar, catalanista d'esquerres
Capítol 1303. A principis del segle XX un intel·lectual mallorquí va imaginar una nova manera d'entendre Catalunya. Gabriel Alomar, escriptor, periodista, professor i polític, va defensar un catalanisme republicà i progressista. En un moment en què el moviment estava dominat per la dreta, Alomar va voler acostar-lo a les classes populars i unir l'emancipació nacional amb la transformació social. Les seves idees van influir decisivament en una generació de polítics i intel·lectuals que acabaria transformant la política catalana. Però, malgrat ser una de les figures més influents del seu temps, el seu nom quedaria en gran part esborrat del relat posterior del catalanisme. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Roc Solà Gonzàlez, historiador i professor associat a la UAB. També és autor del llibre "El moment Alomar i el procés nacionalitzador, 1901-1931". Participa a mitjans com elcrític.cat o El Salto i coordina la col·lecció Fil Roig a Tigre de Paper.
Sat, 03 Oct 2026 - 51min - 5955 - La xarxa de telegrafia òptica a Catalunya
Capítol 911. Un dels sistemes de comunicació a distància més importants i també més fugaços de la història va ser la telegrafia òptica. Era una tecnologia per la qual l'estat liberal espanyol del segle XIX, burgès i centralista, va apostar un pèl tard, després d'anys de dubtes i projectes frustrats, quan en altres països europeus ja es començava a instal·lar la telegrafia elèctrica. Fos com fos, la participació de científics i enginyers catalans en aquest procés va ser molt rellevant. Actualment, les restes de moltes de les torres de telegrafia òptica que es van aixecar aleshores en diferents comarques arreu de Catalunya constitueixen una part fonamental del patrimoni industrial català. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jaume Perarnau, director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, a Terrassa, doctor en Història de la Tècnica i autor del llibre "La telegrafia òptica a Catalunya. Un complex sistema de comunicació".
Sun, 27 Feb 2022 - 53min - 5954 - L'IRA a Irlanda del Nord
Capítol 905. Des de la partició de l'illa d'Irlanda el 1921, la divisió entre els nacionalistes i els unionistes partidaris de continuar formant part de la Gran Bretanya va anar degenerant fins a esdevenir un dels conflictes polítics i militars més prolongats del segle XX. Des d'aleshores, amb alguns retocs jurídics, els sis comtats de l'Ulster van quedar sota domini britànic, mentre que la resta de l'illa esdevenia independent. La discriminació exercida sobre la població catòlica va provocar la reorganització de l'Exèrcit Republicà Irlandès, que des de la seva fundació, el 1919, va passar per moltes escissions: de totes, la que va guanyar més suport popular i es va convertir en majoritària va ser l'IRA provisional, constituït el 1970. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador', i Mireia Ros Domènech, doctora per la URV, i professora associada a la UB al Màster Dones, gènere i ciutadania; autora del llibre "Dones del moviment republicà irlandès. Her Majesty's Armagh Prison, 1971-1982".
Sun, 06 Feb 2022 - 54min - 5953 - La revolta de les quintes del 1870
Capítol 904. Els dirigents de la Revolta del 1868 contra Isabel II, la Gloriosa Revolució d'octubre, havien promès al poble que eliminarien els impostos de consum i les lleves obligatòries. Dos anys més tard, aquella promesa de deixar d'obligar els homes a anar a la guerra havia quedat en paper mullat. Al general Prim li calien més efectius per afrontar la guerra de Cuba, i el 30 de març del 1870 el govern liberal va aprovar un nou sorteig de quintes. Com que la crida a files es podia evitar amb una redempció en diners, a la pràctica els únics afectats per la llei eren els membres de les classes populars. Els primers dies del mes d'abril del 1870 es va iniciar una revolta contra aquesta injustícia clamorosa, la Revolta de les Quintes, que va tenir el punt més àlgid a la vila de Gràcia, i que va ser iniciada per les dones d'aquells que anaven al front a morir. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Carla Gràcia Mercadé, escriptora i autora del llibre "Set dies de gràcia".
Sat, 05 Feb 2022 - 55min - 5951 - Sant Ignasi de Loiola a Manresa
Capítol 901. Ignasi de Loiola va viure a Manresa el 1522 un moment clau de la seva vida, lligat a la conversió cap a un cristianisme més profund. Qui havia estat un cavaller de la noblesa basca molt ben relacionat amb la cort castellana dels Reis Catòlics, acabaria sent pelegrí i fundador de la Companyia de Jesús. De camí cap a Terra Santa va passar per Montserrat i per Manresa. S'hi havia d'estar només uns dies, però finalment van ser onze mesos, entre març del 1522 i febrer del 1523. La gent que hi va conèixer i les vivències d'aquells mesos el van acompanyar tota la vida, i avui en dia a Manresa encara és possible resseguir molts dels llocs on va pregar i reflexionar. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Riera, llicenciat en Filosofia i Lletres i en Teologia. Durant vuit anys va ser superior i director del Centre d'Exercicis Espirituals de la Cova de Manresa i és autor del llibre "Manresa ignasiana, 500 anys. El pelegrí de Loiola i els jesuïtes".
Sun, 23 Jan 2022 - 55min - 5950 - La revolta de Mir Geribert
Capítol 900. Al llarg del segle XI, en diversos llocs d'Europa, els poders polítics establerts van ser desafiats pels assalts d'algunes personalitats nobles. Al sud del comtat de Barcelona va tenir lloc una d'aquestes revoltes feudals entre l'any 1041 i el 1058. Mir Geribert, senyor de castells del Penedès, va qüestionar l'autoritat del comte Ramon Berenguer I. És un episodi més, i un de ben destacat, en un procés caracteritzat per una violència extrema que va conduir a la imposició del feudalisme arreu del continent, un canvi general de sistema que va resultar clau en la història occidental. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Rosa Lluch Bramon, coordinadora del Màster de Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona.
Sat, 22 Jan 2022 - 53min - 5949 - Els supervivents dels camps nazis
Capítol 894. Amb l'entrada de les forces aliades als camps de concentració i extermini del nazisme, entre abril i maig de 1945, per als supervivents s'iniciava una etapa molt dura, la de retrobar-se amb la vida a l'exterior i tornar a casa, si és que això era possible, intentant deixar enrere els horrors viscuts. Una part seva va quedar atrapada per sempre més en aquells records. Es calcula que només un terç dels internats als camps nazis va aconseguir sobreviure al genocidi sistemàtic. Dels 9.161 ciutadans espanyols que hi van entrar, per exemple, només en van sobreviure 3.539. Els seus testimonis, orals i escrits, ens parlen del millor i el pitjor de la condició humana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Serrano Blanquer, professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna-Universitat Ramon Llull, de l'Escola Pia de Sabadell i de la Universidad ORT Uruguay.
Sat, 01 Jan 2022 - 57min - 5948 - Napoleó Bonaparte
Capítol 893. Napoleó Bonaparte és un dels grans noms de la història política i militar europea, un home que es va fer a si mateix i que va arribar a dalt de tot des de ben avall. El brillant estrateg i general que s'havia guanyat l'admiració de molts contemporanis com a últim garant dels valors republicans de la Revolució Francesa acabaria sent un emperador autoproclamat, temut pels plans de conquerir Europa de punta a punta i per la brutalitat dels mètodes que va fer servir per intentar aconseguir-ho. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Antoni Gelonch, acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, autor de "Napoleó, la Revolució i els catalans".
Sun, 26 Dec 2021 - 54min - 5947 - El Canal d'Urgell
Capítol 892. A mitjans del segle XIX, entre 1853 i 1862, un projecte aixecat amb molts esforços en terres de ponent va esdevenir una de les obres d'enginyeria hidràulica més imponents de la història. El Canal d'Urgell, que va del Tossal a Montoliu de Lleida, s'estén al llarg de 144 quilòmetres de canal principal i 76 més de canal auxiliar. En el traçat destaca el túnel de Montclar, de gairebé cinc quilòmetres de longitud; durant un segle, el més llarg d'Europa. Centenars de pagesos, paletes i peons, alguns d'ells presos obligats a treballar, així com uns quants enginyers i empresaris, van protagonitzar una transformació del paisatge i la mentalitat del país, en un procés comparable, per la magnitud i els resultats assolits, a la conquesta de l'Oest americà. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Canosa, periodista, escriptor i guionista. Director del magazín La Mira i autor del llibre "Aigua a les venes. Crònica d'un miracle català universal".
Sat, 25 Dec 2021 - 55min - 5946 - Els fets de Prats de Molló
Capítol 887. El 4 de novembre del 1926, la gendarmeria francesa va avortar un intent d'invasió de Catalunya des de Prats de Molló, a la comarca del Vallespir, en què havien participat centenars d'independentistes catalans i un grup considerable d'antifeixistes italians. Aquell intent de revolta armada en resposta a la dictadura del general Primo de Rivera, abans que res un gest de dignitat, va posar les bases del mite d'un home que als seixanta-set anys havia passat de ser tinent coronel de l'exèrcit espanyol a liderar l'independentisme a Catalunya. Amb l'aixecament de Prats de Molló, Francesc Macià, l'Avi, va donar un pas decisiu en la seva trajectòria. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Giovanni Cattini, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Bolonya i doctor en Història per la Universitat de Barcelona, autor del llibre "L'aixecament de Prats de Molló", de la col·lecció "Dies que han fet Catalunya".
Sun, 05 Dec 2021 - 55min - 5945 - La pena de mort a la baixa edat mitjana
Capítol 886. Durant l'alta edat mitjana, la pèrdua de bens i de la pròpia llibertat, o bé l'exili, es van considerar mesures més efectives per respondre pels crims que no pas la pena de mort. És a partir del segle XII, amb l'aval del dret romà i de la doctrina de l'Església, que aquest tipus de càstig definitiu s'incorpora als codis legals arreu d'Europa i se n'estén l'acceptació social. A Catalunya, l'aplicació de la pena de mort als diversos territoris proporciona una bona fotografia de l'estructura política i social de la baixa edat mitjana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i amb Flocel Sabaté, catedràtic d'Història Medieval a la Universitat de Lleida i doctor honoris causa per la Universitat Nacional de Cuyo, a l'Argentina. És autor del llibre "La pena de mort a la Catalunya baixmedieval".
Sat, 04 Dec 2021 - 54min - 5944 - Tenochtitlan
Capítol 881. Abans de l'arribada de les potències europees a través de la ruta oberta per Cristòfor Colom, a Amèrica hi havia imperis tan importants com l'inca i l'asteca. Aquestes societats precolombines estaven molt avançades en aspectes com ara l'agricultura, l'urbanisme, l'arquitectura, els coneixements científics i l'enginyeria. I la mostra més impressionant de tot això es pot trobar a la capital fastuosa dels asteca-mexica, un poble de guerrers: Tenochtitlan, l'actual Ciutat de Mèxic. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Meritxell Tous, doctora i professora d'Història d'Amèrica a la Universitat de Barcelona.
Sun, 14 Nov 2021 - 55min - 5943 - Missioners jesuïtes a la Xina
Capítol 880. A inicis del segle XVI, dos segles després del retorn de Marco Polo a Europa, arriben a les costes xineses els primers vaixells mercants portuguesos, i amb ells, els missioners cristians. En la missió d'evangelitzar i convertir a la fe catòlica, els missioners estaven disposats a fer el que fos necessari per aconseguir-ho. Els membres de la Companyia de Jesús, fundada el 1534 per Ignasi de Loiola, van arribar per primera vegada a la Xina cinquanta anys després, el 1582. Aquests pioners van actuar com a corretja transmissora entre dues civilitzacions, sobretot al segle XVII. A banda de predicar, els missioners jesuïtes van traduir llibres cristians al xinès i van ser els primers a difondre la cultura xinesa a l'Europa moderna. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Dolors Folch, professora d'Història de la Xina a la Universitat Pompeu Fabra.
Sat, 13 Nov 2021 - 56min - 5942 - La comissaria de Via Laietana
Capítol 879. Durant bona part del franquisme, un dels destins més temuts pels opositors de la dictadura va ser Via Laietana, el nom popular de la comissaria principal de la policia franquista a Barcelona. Anar a parar a la comissaria que es troba encara avui en aquella artèria clau de la ciutat era sinònim de dolor i patiment. Des dels anys 40 i fins ben entrats els 70, la comissaria de Via Laietana es va mantenir com una maquinària molt ben greixada de repressió i tortura sistemàtica, inspirada en els mètodes de la Gestapo nazi. L'edifici era la seu de la Sisena Brigada d'Investigació Social, també coneguda com a Brigada PoliticoSocial, la policia secreta del règim, el lloc on es concentraven alguns dels agents més sàdics i despietats. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Antoni Batista, doctor en Ciències de la Comunicació i periodista, autor del llibre "Memòria de la resistència antifranquista".
Sun, 07 Nov 2021 - 56min - 5941 - La revolució iraniana
Capítol 878. A finals dels anys 70, després de 2.500 anys d'història de l'imperi persa, milions de persones van sortir als carrers de l'Iran exigint un canvi. Tot un poble en ple s'alçava contra la repressió de la dictadura encapçalada pel xa Mohammad Reza Pahlevi. Les manifestacions multitudinàries, impulsades pel lideratge religiós de l'aiatol·là Khomeini, van acabar conduint a l'establiment d'un nou ordre islàmic. Més enllà dels efectes que va tenir al país, la revolució iraniana i la proclamació d'una República Islàmica l'any 1979 van suposar una sacsejada geopolítica i uns canvis importants en els equilibris de poder al Pròxim Orient. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Llaonart, arabista i periodista. Ha viscut 8 anys al Pròxim Orient, 6 d'ells com a corresponsal. Autor del llibre "Per entendre l'Iraq" i del blog "Interpretant el món àrab i l'islam".
Sat, 06 Nov 2021 - 55min - 5940 - Jean-Baptiste Lully i l'òpera barroca
Capítol 877. L'existència de l'òpera barroca francesa li deu molt a un personatge ambiciós, intrigant i tirànic, força odiat pels seus contemporanis. Es deia Jean-Baptiste Lully. Va assolir l'èxit de manera meteòrica, per mitjans poc nets, gràcies a la relació privilegiada amb la cort de Lluís XIV, però com passa amb tants grans artistes, el que ha arribat a avui és l'obra, la música que va compondre per a ballets, òperes i peces religioses. El paisatge sonor aixecat per Lully seria comparable a l'arquitectura d'un dels palaus pels quals es va saber moure amb habilitat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marc Heilbron, cap del Departament d'Estudis Culturals i Musicals de l'ESMUC, llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i doctor per la Universitat de Bolonya.
Sun, 31 Oct 2021 - 54min - 5939 - La independència d'Algèria
Capítol 876. De tots els antics dominis colonials francesos, un dels territoris que més va resistir-se a l'ocupació, ja des del segle XIX, va ser Algèria. Per França també era una qüestió d'orgull mantenir el domini sobre una colònia que, des del punt de vista administratiu, formava part del seu territori com una província més. El 1954 es va fundar el Front d'Alliberament Nacional, que defensava la guerra com un mitjà legítim per assolir la independència d'Algèria. Era l'inici d'una guerra cruenta entre forces desiguals que es va allargar fins al 1962, va culminar amb l'alliberament del país nord-africà i va inspirar altres lluites nacionals. Algèria va ser dels últims països àrabs a obtenir la independència i dels que va vessar més sang per assolir-la. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Usall, llicenciat en Sociologia per la UAB i doctor en Història per la UdL, autor del llibre "Algèria viurà! França i la guerra per a la independència algeriana (1954-1962)".
Sat, 30 Oct 2021 - 56min - 5938 - Els llatzerets de Barcelona
Capítol 875. Des de l'edat mitjana, per evitar que s'escampessin les epidèmies que delmaven la població regularment, sobretot la pesta, fora de les muralles de les ciutats s'havien anat aixecant uns recintes destinats a mantenir aïllades i recloses les persones malaltes, i a la vegada mirar de tractar-les. Aquests centres sanitaris tan particulars, que eren en part una presó i en part un hospital, eren coneguts com a llatzerets, i van tenir una vida llarga i especialment intensa en els segles XVIII i XIX. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Carme Vila, professora de Grau en Infermeria a la Facultat en Ciències de la Salut Blanquerna - Universitat Ramon Llull.
Sun, 24 Oct 2021 - 54min - 5937 - Sant Climent de Taüll i la vall de Boí
Capítol 874. El conjunt de vuit esglésies i diverses ermites aixecades a la vall de Boí entre els segles XI i XII constitueixen una mostra única del romànic català. Són construccions que es caracteritzen per una arquitectura senzilla i força similar i per ser el reflex d'una societat fortament jerarquitzada, sota l'autoritat dels senyors, entre els quals els Guerreta i els Erill i el bisbat de Roda. Entre tot aquest patrimoni monumental, destaquen l'església i les pintures murals de Sant Climent de Taüll, que van néixer per a un projecte ambiciós i complex. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Imma Lorés, catedràtica d'Història de l'Art Medieval de la Universitat de Lleida, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona, coautora, amb la catedràtica d'Història de l'Art Medieval de la Universitat de Barcelona Milagros Guardia, de la monografia "Sant Climent de Taüll i la vall de Boí".
Sat, 23 Oct 2021 - 53min - 5936 - Els arbres en l'evolució de Barcelona
Capítol 873. A les ciutats no tot és asfalt, maons i pedres; també hi ha vegetació. Fins a mitjans del segle XVIII, a la ciutat de Barcelona els arbres quedaven amagats darrere les façanes dels palaus, monestirs o esglésies, i formaven part dels horts, els vergers o els jardins. Per tant, al llarg de molts segles la relació dels ciutadans amb els arbres era privada, tot i que alguns horts eren accessibles. El creixement econòmic i demogràfic que experimenta la ciutat entre la segona meitat del XVIII i mitjans del XIX genera la densificació de la construcció i la pèrdua de la major part dels jardins i els horts. En aquest moment neixen els primers espais arbrats públics, com la Rambla, el passeig de l'Esplanada i l'entorn del camí arbrat de Gràcia. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Gordi Serrat, doctor en Geografia.
Sun, 17 Oct 2021 - 52min - 5935 - El cas Rosenberg
Capítol 872. El desenvolupament de la bomba atòmica per part dels Estats Units en el Projecte Manhattan va ser conegut per Stalin des dels mateixos inicis. Pels soviètics era imperatiu no cedir ni un mil·límetre en el pols per disposar del millor armament. Per tal d'obtenir informació de l'enemic i fer avançar el programa d'investigació propi, els russos van recórrer a l'espionatge. Un matrimoni de Nova York es va veure en el punt de mira d'aquest foc creuat: eren Julius i Ethel Rosenberg, dos peons sacrificables en una partida anomenada Guerra Freda. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Pere Cardona, divulgador històric, creador d'una pàgina web d'històries sobre la Segona Guerra Mundial i autor del llibre "Osos, átomos y espías. Historias sorprendentes de la Guerra Fría".
Sat, 16 Oct 2021 - 55min - 5934 - Les beguines medievals
Capítol 1302. Durant l'edat mitjana, hi va haver un moviment de dones laiques consagrades a l'activitat espiritual, completament independents de qualsevol mena d'autoritat masculina, ja fos dins del matrimoni o en algun orde religiós. No encaixaven en cap de les categories socials que estaven reservades a les dones a manera de cotilla. No tenien una vida familiar convencional, però tampoc eren monges: es deien "beguines" i eren membres d'una comunitat que per primer cop predicava en la llengua del poble. A través de la mística, van poder connectar amb altres dones lliures, defensores d'una espiritualitat que també tenia un sentit polític. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Helena Casas Perpinyà, investigadora i doctora en Cultures Medievals.
Sun, 27 Sep 2026 - 54min - 5933 - Francesc Darder, taxidermista
Capítol 1301. Al llarg del segle XIX, el domini colonial europeu sobre països llunyans va propiciar el comerç d'animals, vius o morts, per a l'exhibició, l'estudi científic o per formar part de col·leccions particulars. En molts casos aquests exemplars es dissecaven, aplicant els coneixements de taxidèrmia que ja es coneixien a l'antic Egipte i que a Europa havien revifat a partir del segle XVI. A Catalunya, un personatge que va destacar en aquesta tasca va ser Francesc Darder. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i amb Jordi Tomàs Guilera, professor d'Antropologia Social a la UB i membre de l'equip de recerca Traficants, que rastreja l'origen de peces de museus públics catalans obtingudes en contextos colonials.
Sat, 26 Sep 2026 - 53min - 5932 - Camus versus Sartre
Capítol 944. Entre la fi de la Segona Guerra Mundial i els anys seixanta, dos dels intel·lectuals europeus més importants, que havien estat amics tot i els seus orígens socials oposats, es van anar distanciant fins a mantenir una polèmica apassionada. L'un havia nascut a Algèria, en una família pobra d'ascendència menorquina, i es deia Albert Camus. L'altre era un fill únic de la burgesia parisenca, i es deia Jean-Paul Sartre. Les opinions de l'un i de l'altre sobre el comunisme, la guerra d'Algèria o les armes nuclears els van situar als dos extrems d'un debat que es plantejava si calia prioritzar la llibertat o la justícia. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Gelonch, acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, autor de "Camus vs. Sartre. Entre la llibertat i la justícia".
Sat, 25 Jun 2022 - 1h 00min - 5931 - La política hospitalària del Consell de Cent
Capítol 941. Durant la Baixa Edat Mitjana, Barcelona es va anar configurant com un municipi autònom, amb capacitat de regular aspectes tan diversos com els que tenien a veure amb l'assistència i la salut de les persones més desafavorides, i que lliguen amb l'evolució del concepte de la caritat al llarg del temps. Entre els segles XIV i XV, la fundació de diversos hospitals a la ciutat, especialment el de la Santa Creu, va comptar amb el suport econòmic i legislatiu i amb la protecció directa del Consell de Cent. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Pol Bridgewater, doctor en cultures medievals i professor associat a la UB, autor de la tesi "Car vosaltres havets a veure sobre hospitals: el Consell de Cent i la construcció de la primera política hospitalària a la Barcelona baixmedieval".
Sun, 12 Jun 2022 - 54min - 5930 - La província romana d'Egipte
Capítol 940. Després de la disgregació de l'imperi d'Alexandre el Gran, a Egipte es va establir la dinastia ptolemaica. Durant aquest període, l'expansió romana per la Mediterrània havia generat diversos contactes amb la cultura egípcia, com havia passat abans amb els grecs, i les ànsies de dominació d'aquelles terres semblaven un pas lògic. Finalment, l'any 30 abans de Crist, Egipte es convertia en una província romana amb certes particularitats, una situació que passaria per diverses revoltes i crisis, i que es mantindria durant més de sis segles. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Joan Oller, doctor en Història Antiga per la UAB, professor agregat de l'àrea d'Història Antiga del Departament de Ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana de la UAB; director del Sikait Project, projecte d'excavacions arqueològiques al Desert Aràbic egipci.
Sat, 11 Jun 2022 - 53min - 5929 - Implantació del franquisme al País Valencià
Capítol 937. En els primers anys d'implantació del franquisme, el nou Estat mirava amb desconfiança cap al País Valencià, encara que no generava tants recels com Catalunya, on el regionalisme havia esdevingut separatista. El règim es va fondre gradualment a les institucions locals i provincials amb les antigues estructures de poder republicanes, perquè va pesar més el classisme que la ideologia. La continuïtat d'estructures i persones en els principals càrrecs va ser la norma, més enllà de l'aparició del Partit Únic, la Falange Española Tradicionalista i de les JONS, i de l'eliminació dels demòcrates que hi havien regit. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i des de l'estudi d'À Punt Ràdio a Burjassot: Andreu Ginés, doctor en Història Contemporània per la Universitat Pompeu Fabra, autor de la tesi doctoral i el llibre "La instauració del franquisme al País Valencià".
Sun, 29 May 2022 - 56min - 5928 - El llegat cultural de Joan Fuster
Capítol 936. Joan Fuster és un autèntic clàssic de la tradició literària en llengua catalana del segle XX, autor de seixanta llibres i tres mil articles de premsa. Malgrat tot, és una figura força oblidada per les noves generacions, en part per les barreres que separen el mercat cultural del País Valencià, les illes Balears i Catalunya. I quan es ressalten els aspectes més importants de l'obra, se sol subratllar el compromís cívic insubornable i la defensa dels Països Catalans però també cal destacar el llegat cultural de Joan Fuster, un escriptor de primer ordre. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Enric Sòria, escriptor i comissari de l'Any Fuster.
Sat, 28 May 2022 - 55min - 5927 - L'ús diplomàtic de les galeres
Capítol 935. La Corona d'Aragó va esdevenir una de les potències més importants de la baixa edat mitjana, en bona part gràcies a la seva capacitat marítima. La navegació per la Mediterrània va ser una font d'ocupació i una oportunitat per emprendre noves rutes comercials, però també va servir per fer política. Sovint s'organitzaven ambaixades de galeres amb finalitats militars, diplomàtiques o propagandístiques, i més d'una vegada aquestes embarcacions es posaven al servei d'autoritats estrangeres, fins i tot dels papes, a canvi de beneficis polítics i econòmics. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Patrícia Santacruz, doctora en Història per la Universitat de Barcelona, autora de la tesi "Les galeres catalanes a les armades pontifícies en època del Cisma d'Occident".
Sun, 22 May 2022 - 52min - 5926 - La falsificació d'art medieval
Capítol 934. Durant el primer terç del segle XX, en un moment en què Catalunya buscava les arrels nacionals en el passat, i la fascinació per l'època medieval era generalitzada, van proliferar les falsificacions de retaules pintats, talles de fusta i altres obres d'art suposadament pertanyents a aquell període. No és un tema del qual s'hagi parlat gaire, perquè a cap dels implicats li interessava airejar aquest tipus d'estafes, però la falsificació d'art medieval va ser una activitat molt habitual a casa nostra, a càrrec d'autèntics mestres de l'engany que van aconseguir convèncer algunes persones molt expertes. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Albert Velasco, professor d'Història de l'Art a la Universitat de Lleida i a la UOC, membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, amb un discurs d'ingrés titulat "Les falsificacions d'art medieval a Catalunya".
Sat, 21 May 2022 - 51min - 5925 - El dietari de Bernat Català de Valleriola
Capítol 932. Entre finals del segle XVI i inicis del XVII, el Regne de València estava perdent poder i influència respecte a la monarquia castellana, s'estava convertint en perifèria de la corona, mentre que la llengua pròpia del país cedia terreny de manera clara. En aquest context, el dietari íntim d'un cavaller ennoblit pel rei, escrit majoritàriament en valencià, constitueix un document especialment valuós per entendre com va viure l'edat moderna la classe alta valenciana. El nom del cavaller era Bernat Guillem Honorat Català de Valleriola i Vives de Canyamars. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Carles Fenollosa, llicenciat i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, professor i escriptor. Autor del llibre "Un rei, un déu, una acadèmia. El regne de València als ulls del noble Bernat Català de Valleriola (1568-1607)".
Sat, 14 May 2022 - 53min - 5924 - El 26 de gener del 1939
Capítol 931. A finals de 1938, la contraofensiva republicana que havia intentat allargar la Guerra Civil s'havia convertit, sens dubte, en un gran fracàs. La victòria definitiva de les tropes franquistes, que van passar a adoptar oficialment el nom d'exèrcit d'ocupació de Catalunya, era qüestió de dies. En poques setmanes, amb l'ajut dels bombardejos italians i alemanys, les principals ciutats catalanes van anar caient. Per la importància política, estratègica i simbòlica, una data clau en la desfeta va ser l'ocupació de Barcelona, el dia 26 de gener del 1939. Era l'inici d'una etapa llarga i fosca, la d'una dictadura entestada a anul·lar qualsevol signe de la identitat nacional catalana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Oriol Dueñas, doctor en Història Contemporània per la UB i professor associat del Departament d'Història i Arqueologia; autor del llibre "L'ocupació de Catalunya", de la col·lecció "Dies que han fet Catalunya".
Sun, 08 May 2022 - 54min - 5922 - Joan Garcia Oliver
Capítol 929. Una de les figures més poc recordades de l'anarquisme català, Joan Garcia Oliver, va ser també una de les més actives i polèmiques, i de vida més agitada. Per la manera com va anar passant per diversos estadis de militància política i social, li va tocar fer diversos papers de l'auca. El pistoler de la Barcelona revolucionària dels anys vint va acabar esdevenint ministre del govern de la República en representació de l'anarcosindicalisme. Les memòries de Garcia Oliver són un testimoni de primera mà dels anhels i les frustracions d'aquells qui, en una societat marcada per la desigualtat, les injustícies i l'ascens del feixisme, van apostar per la lògica revolucionària. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Diez, doctor en Història Contemporània i llicenciat en Filosofia i Lletres, que s'ha encarregat de l'edició de les memòries de Joan Garcia Oliver: "Nosaltres, els sense nom. L'anarquista oblidat: de pistoler a ministre".
Sun, 01 May 2022 - 53min - 5921 - La ràdio a Mataró
Capítol 928. El mitjà de comunicació més popular després de la Guerra Civil va ser, sens dubte, la ràdio. A Mataró l'emissora més important va ser Radio Maresma, un mitjà que va funcionar durant només tretze anys, amb l'empara del sindicat vertical franquista, sense arribar a tenir mai els permisos corresponents. Tot i això, el record d'una programació variada molt connectada a l'actualitat local es va mantenir ben viu, tot i que no se'n conserven gravacions. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Santi Carreras, periodista de Catalunya Ràdio, responsable de l'espai "Dies de ràdio" i autor del llibre "La ràdio a Mataró 1922-1978".
Sat, 30 Apr 2022 - 52min - 5920 - Gemelli Careri a Barcelona
Capítol 927. A finals del segle XVII i inicis del XVIII, en una època en què els viatges de llarga distància eren una pràctica reservada per a uns pocs, un advocat de Calàbria va emprendre algunes de les travessies més agosarades de la seva època. Giovanni Francesco Gemelli Careri va invertir uns quants anys a veure què li podia oferir el món: va passar per Terra Santa, el Pròxim Orient, la Xina, Mèxic i les Filipines, i també per bona part del continent europeu. Aquests viatges el van situar al nivell del mateix Marco Polo. El 25 juliol del 1708, Gemelli, possiblement un dels primers turistes de la història, va arribar a Catalunya i va acabar vivint a Barcelona durant més d'un any, més temps del que s'havia quedat en qualsevol altre lloc. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Albert Garcia Espuche, historiador i arquitecte. Autor de la novel·la "El viatger".
Sun, 24 Apr 2022 - 52min - 5919 - Shakespeare en el seu context
Capítol 926. Una de les figures de la història de la literatura més envoltada de misteri és la del dramaturg anglès William Shakespeare. Mentre que encara avui sorgeixen dubtes sobre la seva autèntica identitat, a les obres que va escriure se'ls ha acabat atorgant un sentit immutable, intemporal i universal que convé matisar. En realitat, per intentar entendre millor l'univers ric i contradictori d'aquest autor, cal analitzar en quin context històric va viure i va concebre el seu teatre, i com rebien obres com "Macbeth" o "Juli Cèsar" els contemporanis, a cavall entre el segle XVI i el XVII, en unes condicions molt diferents de les que suposa voler apropar-se a Shakespeare quatre segles després. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Coca, escriptor i doctor en Arts Escèniques, catedràtic emèrit de l'Institut del Teatre, autor del llibre "El teatre de Shakespeare en el seu context".
Sat, 23 Apr 2022 - 51min - 5918 - Balchowsky, el pianista brigadista
Capítol 925. La batalla de l'Ebre es va saldar amb uns 30.000 morts i uns 75.000 ferits. Darrere de cadascun de tots aquells que van haver de patir els combats s'amaguen moltes vides extraordinàries. Un dels ferits va ser un pianista nord-americà que formava part de les Brigades Internacionals i que va perdre el braç dret per l'impacte d'una bala explosiva. Era Eddie Balchowsky, un supervivent nat, que va fascinar tothom pel seu carisma i les mil i una anècdotes que salpebrava amb un gran enginy. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Toni Orensanz, periodista, guionista freelance i escriptor, autor del llibre "Com vas perdre el braç, Balchowsky?"
Sun, 17 Apr 2022 - 51min - 5917 - Les descobertes d'Atapuerca
Capítol 924. Els descobriments fets als jaciments de la serra d'Atapuerca, a Burgos, han contribuït de manera decisiva a canviar la visió que es tenia sobre el poblament prehistòric del continent euroasiàtic. Des de l'any 1978, les excavacions sistemàtiques i les diverses troballes arqueològiques i paleontològiques han permès recollir-hi infinitat de dades clau per conèixer més a fons el procés evolutiu i adaptatiu de l'espècie humana durant l'últim milió d'anys. Però la història del descobriment d'Atapuerca com a font de coneixement té diverses etapes, que ens porten més enrere en el temps. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Eudald Carbonell, arqueòleg, catedràtic de prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili, codirector del Projecte Atapuerca i director general de la Fundació Atapuerca.
Sat, 16 Apr 2022 - 51min - 5916 - La fotografia durant la Guerra Civil
Capítol 923. A diferència d'altres conflictes anteriors, la Guerra Civil espanyola va ser la primera en què la fotografia s'havia consolidat com una forma de comunicació visual de masses. Va ser el mitjà d'expressió ideal per a tota una generació de reporters, la majoria compromesos amb la defensa de la democràcia i els valors republicans, que van disparar la càmera en resposta a una altra mena de disparaments. Els camps de batalla de la Guerra Civil van ser el camp d'experimentació que va permetre el desenvolupament del fotoperiodisme modern, molt proper als fets retratats. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i amb Sandra Balsells, fotoperiodista, llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora a la Universitat Ramon Llull, autora de la tesina "Militar con la mirada. Cobertura fotoperiodística de la Guerra Civil Española: la estética del compromiso".
Sun, 10 Apr 2022 - 51min - 5915 - Tintín
Capítol 922. El 10 de gener del 1929 va ser un dels dies més importants en la història del còmic europeu. El dibuixant belga Georges Remi, més conegut com Hergé, publicava a les pàgines de la revista Le Petit Vingtième, el suplement infantil del diari Le Vingtième Siecle, les primeres vinyetes en què el protagonista era un jove periodista anomenat Tintín. Amb els anys, ha esdevingut un personatge referencial, traduït a més de vuitanta llengües i varietats dialectals. Dels 24 àlbums protagonitzats per aquest aventurer sense edat, família ni passat, se n'han venut més de dos-cents milions d'exemplars arreu del món. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Joan Manuel Soldevilla, llicenciat en Filologia i diplomat en Teologia, que ha estat professor de la Universitat de Girona, professor de literatura a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres i ha escrit els llibres "Abecedari de Tintín", "Univers Hergé", "Som i serem (tintinaires)" i "Del Quijote a Tintín".
Sat, 09 Apr 2022 - 53min - 5914 - El setge de Cardona
Capítol 921. Una de les fortaleses més importants de les que controlaven els austriacistes en territori català, durant la guerra de Successió, era el castell de Cardona. Conscients que aquest castell assegurava les posicions enemigues a la Catalunya interior, i permetia disposar d'un accés força directe a la capital, els borbònics el van assetjar en diverses ocasions. Conquerir aquella plaça no seria tasca fàcil; de fet, la rendició de Cardona va ser una condició imposada pel duc de Berwick en les capitulacions posteriors a la derrota militar de la Barcelona assetjada. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Serra Sellarés, doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de Geografia i Història a l'Institut Moianès. Autor del llibre "Cardona (1705-1714). La resistència a l'interior".
Sun, 03 Apr 2022 - 53min - 5913 - El neorealisme italià
Capítol 920. En la Itàlia de després de la Segona Guerra Mundial, un país empobrit i en runes, va sorgir una de les expressions artístiques més importants de la història del cinema. Era una nova manera d'entendre quin tipus d'històries s'havien d'explicar mitjançant una càmera, un nou tipus de cinema més moral que estètic, compromès amb la realitat, rodat en escenaris naturals, amb equips de llum i de so molt precaris, i sovint amb actors no professionals. Aquest moviment, que va néixer de manera no planejada al voltant d'un nucli ampli de guionistes i cineastes, era el neorealisme italià. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Àngel Quintana, catedràtic d'Història i Teoria del Cinema de la Universitat de Girona i degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.
Sat, 02 Apr 2022 - 56min - 5912 - L'execució del coronel Bac de Roda
Capítol 919. Un dels líders més destacats del bàndol austriacista en la Guerra de Successió va ser Francesc Macià, més conegut com Bac de Roda. La seva execució, motivada per un desig de revenja dels borbònics, i també d'advertència, va encendre els ànims dels austriacistes. De l'execució del coronel Bac de Roda, convertit en un heroi de proporcions mítiques, se'n va derivar un període de matances cruentes i l'inici de la desgràcia de la família d'aquest cabdill militar, que va haver d'emprendre el camí de l'exili amb els béns segrestats. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Agustí Alcoberro, professor d'Història Moderna i vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB. Autor del llibre "La desfeta", dedicat a l'11 de setembre del 1714, dins la col·lecció "Dies que han fet Catalunya".
Sun, 27 Mar 2022 - 52min - 5911 - Estiueig de proximitat
Capítol 918. A mitjans del segle XIX, aquelles classes que s'ho podien permetre, fonamentalment aristòcrates, burgesos i classes mitjanes emergents, van començar a ocupar part del temps en noves formes d'oci, que van modificar el paisatge dels entorns de les grans capitals. L'anomenat estiueig de proximitat, preludi del que un segle més tard esdevindria turisme de masses, va tenir un impacte econòmic, social i urbanístic, i va deixar rastre en tota mena de construccions, com torres, jardins, balnearis i casinos. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joaquim Maria Puigvert, doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, professor titular d'Història Contemporània de la Universitat de Girona, i comissari de l'exposició "Estiueig de proximitat. 1850-1950".
Sat, 26 Mar 2022 - 55min - 5909 - Josep Maria de Sagarra
Capítol 916. L'obra de Josep Maria de Sagarra és una de les més reeixides de la literatura catalana del segle XX i abasta tots els gèneres possibles: més de quaranta obres de teatre, en vers i en prosa; poemes èpics, amorosos i satírics; articles de premsa i cròniques de viatges; narrativa, traduccions de Shakespeare i de Dante... No obstant, en els anys de la postguerra, i sobretot després de la mort, la recepció de l'obra del darrer poeta popular de Catalunya va patir una exclusió per motius més polítics que literaris. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Narcís Garolera, doctor en Filologia Catalana i catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra; responsable de l'edició crítica de l'obra completa de Sagarra i autor del llibre "Al peu de la lletra. Sobre Verdaguer i altres escriptors".
Sat, 19 Mar 2022 - 54min - 5908 - El paludisme a Catalunya al segle XIX
Capítol 913. Al llarg del segle XIX, una de les malalties que van estar molt presents a Catalunya en diverses onades d'epidèmies va ser el paludisme. Les zones més afectades van ser les comarques gironines al nord, i les terres humides dels deltes de l'Ebre i del Llobregat. Tot i la prevalença del còlera i la febre groga, el paludisme no era ni de bon tros una malaltia residual, sinó un tipus de febres tercianes que va posar a prova la professió mèdica de l'època. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Narcís Torrent, metge de l'Hospital Josep Trueta de Girona, autor de la tesi "Cartografia, pràctiques mèdiques i respostes socials a l'entorn del paludisme: Catalunya, segle XIX".
Sun, 06 Mar 2022 - 56min - 5905 - L'infanticidi de Capellades
Capítol 943. En les primeres dècades del segle XX, la falta de respostes de la ciència mèdica davant de moltes malalties havia degenerat en tota mena de supersticions populars. Una d'elles consistia a pensar que la sang dels nens tenia propietats curatives i servia per combatre la tuberculosi, un dels mals endèmics de la Catalunya de l'època. Aquesta creença, i el mercat negre i macabre que va generar, va ser l'origen de diversos infanticidis, com el que va sacsejar la població de Capellades l'any 1926. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Mercè Balada, llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, treballa a LaVanguardia.com i ha escrit el llibre "Catalunya en negre. 150 anys de crims i criminals".
Sun, 19 Jun 2022 - 53min - 5904 - La violència policial durant la Transició
Capítol 942. Amb el final oficial de la dictadura, moltes estructures del règim franquista no es van desmantellar, sinó que van seguir plenament actives. La continuïtat dels cossos de seguretat feixistes al servei de la democràcia naixent va desembocar en tot de casos de violència policial arbitrària i excessiva que van esquitxar els anys difícils de la Transició. Sumant-hi les víctimes abatudes quan se les intentava detenir o identificar, en la repressió de manifestacions i arran de tortures, entre 1975 i 1982 hi va haver 134 morts documentades per l'acció abusiva d'agents de la Policia Armada, que a partir de 1978 va adoptar el nom de Policia Nacional, la Guàrdia Civil, la policia no uniformada i la policia municipal. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Ballester, doctor en Història, professor i membre del Centre d'Estudis Sobre Dictadures i Democràcies de la UAB, autor del llibre "Las otras víctimas. La violència policial durante la Transición, 1975-1982".
Sat, 18 Jun 2022 - 56min - 5903 - L'Escola del Mar de la Barceloneta
Capítol 939. Una de les grans fites de la pedagogia moderna a la Catalunya dels anys vint i trenta va ser la creació d'escoles a l'aire lliure, centres públics de caràcter laic que fomentaven un model d'aprenentatge allunyat de la memorització de continguts per aprovar un examen, i que s'estimaven més ensenyar a l'alumne a pensar i a raonar. Un d'aquests centres que encara avui són model i referència va ser l'Escola del Mar de la Barceloneta. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Salvador Domènech, doctor en Pedagogia i màster en Intervenció Psicopedagògica i Assessorament Curricular per la UB, autor del llibre "El viatge de l'Escola del Mar: Pere Vergés i l'Escola Nova de la Barceloneta".
Sun, 05 Jun 2022 - 55min - 5902 - Manuel de Pedrolo
Capítol 938. No deixa de ser paradoxal que l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes, autor de setanta-sis novel·les, setze obres de teatre, cinc reculls poètics i set volums d'articles de premsa, sigui recordat sobretot per una única novel·la, la més venuda de la nostra literatura. Més enllà del "Mecanoscrit del segon origen", Manuel de Pedrolo va ser un activista insubornable, un defensor de la llibertat individual i nacional, un independentista que es va negar a escriure en castellà i que amb la seva obra va voler contribuir al renaixement d'un país sotmès. En parlem amb l'historiador, Josep M. Solé i Sabaté, i Bel Zaballa, periodista, assessora lingüística i autora de la biografia "Manuel de Pedrolo. La llibertat insubornable".
Sat, 04 Jun 2022 - 56min - 5901 - El rodatge de "Cleòpatra"
Capítol 933. De tots els rodatges caòtics que ha hagut en la història del cinema, n'hi ha un que destaca per les proporcions gegantines: és el de "Cleòpatra", a principis dels anys 60. Va ser un rodatge marcat per les despeses elevades, que il·lustra perfectament les contradiccions i els riscos de la indústria del Hollywood clàssic i el sistema dels grans estudis. L'epopeia històrica estrenada el 1963, dirigida per Joseph Leo Mankiewicz i protagonitzada per la parella més morbosa del moment, Elizabeth Taylor i Richard Burton, és encara avui una de les produccions més cares de tots els temps. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista d'"En guàrdia!", periodista especialitzat en cinema i sèries, i professor de la UAB, que presenta el programa d'història del cinema d'iCat "Memento".
Sun, 15 May 2022 - 53min - 5900 - El judici a Galileu
Capítol 915. Aristòtil i després Ptolomeu van afirmar que la Terra era el centre de l'Univers i la resta de cossos celestes, començant pel Sol, giraven al seu voltant. Copèrnic ho va desmentir a mitjans del segle XVI. I no va ser l'únic. Una de les ments més brillants de la història de la ciència, el matemàtic, astrònom i físic Galileu Galilei, es va haver d'enfrontar a dos processos davant de l'Església catòlica per la defensa vehement de l'heliocentrisme, o sigui que la Terra gira al voltant del Sol. El primer va ser un simple advertiment, i el segon, un judici que va posar a prova la seva resistència. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador científic, autor de "La història de la ciència com mai te l'han explicat".
Sun, 13 Mar 2022 - 56min - 5899 - La primera edat del ferro a l'Ebre
Capítol 914. Durant l'anomenada primera edat del ferro, entre l'any 800 abans de Crist i l'any 550 abans de Crist, al nord-est de la península Ibèrica es van succeir un seguit de processos molt importants en un lapse relativament curt de temps, com a mínim curt en termes prehistòrics. Els pobles assentats en aquestes terres van ser els primers de treballar el ferro, i també els primers de tractar amb uns comerciants arribats de l'altra banda de la Mediterrània, els fenicis. Els canvis experimentats en aquesta etapa s'han rastrejat en diversos jaciments arqueològics de l'Ebre, del Sénia i del Baix Aragó. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Garcia i Rubert, arqueòleg, doctor en Història per la Universitat de Barcelona, professor agregat de la Secció de Prehistòria i Arqueologia de la UB.
Sat, 12 Mar 2022 - 54min - 5898 - La sala Zeleste
Capítol 909. Durant els anys setanta, Barcelona bullia d'iniciatives marcades per l'experimentació, la recerca de les arrels i la fusió de gèneres, però els mancava un espai que les aglutinés. Un local inaugurat al carrer d'Argenteria l'any 1973 per Víctor Jou, la sala Zeleste, es va convertir en la casa comuna d'infinitat de músics i bandes englobades en el que es va conèixer com l'Ona Laietana. Més enllà de ser una sala de concerts, Zeleste va obrir una oficina de management, una escola de música i un segell discogràfic, que van esdevenir cabdals en aquella Barcelona que emergia del franquisme. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Àlex Gómez-Font, escriptor i fotògraf, autor dels llibres "Zeleste i la música laietana (Un passeig per la Barcelona musical dels setanta)" i "Barcelona, del rock progresivo a la música layetana y Zeleste".
Sun, 20 Feb 2022 - 51min - 5897 - La mort i les exèquies de Martí I l'Humà
Capítol 908. L'últim rei de la dinastia catalanoaragonesa, Martí l'Humà, va morir el 31 de maig del 1410, als 54 anys, sense deixar descendència. Aquest decés, tan rellevant des del punt de vista polític i malgrat tot tan natural des del punt de vista biològic, atenent a l'esperança de vida de l'època medieval, s'ha vist envoltat de tota mena de rumors i llegendes. En realitat, la mort i les posteriors exèquies de Martí I demostren que va ser un procés natural i gradual, molt més prosaic del que s'ha interpretat posteriorment, i que el mateix rei era ben conscient del seu estat de salut. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Patrícia Santacruz, doctora en Història per la Universitat de Barcelona.
Sat, 19 Feb 2022 - 53min - 5896 - Les cartes de navegació medievals
Guió 907. L'expansió del comerç marítim mediterrani va propiciar, iniciat ja el segle XIII, l'aparició dels primers mapes a escala amb voluntat de donar una descripció precisa i realista de la Mediterrània i de l'Atlàntic nord-oriental. Aleshores se'n deien cartes de navegar, i avui les coneixem com a cartes portolanes. Van aparèixer a l'arc litoral que va de Pisa a Gènova, i poc després es van estendre cap a Mallorca i a Catalunya. Reflectien la quantitat ingent de dades geogràfiques sobre la conca mediterrània que s'havien pogut recollir al llarg del segle precedent, gràcies als nombrosos vaixells que l'havien travessada. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Pujades, tècnic d'investigació del Museu d'Història de Barcelona.
Sun, 13 Feb 2022 - 53min - 5895 - Els orígens de Sant Carles de la Ràpita
Capítol 906. El 1778, Carles III va obrir el port dels Alfacs al comerç amb Amèrica, una més de les mesures pensades per acabar amb el monopoli comercial de què gaudia el port de Cadis des dels inicis de la colonització. Aquest fet va comportar la fundació d'una nova població a la zona de la Ràpita, fruit d'un pla urbanístic ambiciós. Tot i que les obres van quedar aturades per ordre de Carles IV el 1794, el nucli de població que s'havia instal·lat en aquella vila acabada de néixer i a mig fer va continuar vivint-hi gràcies a l'agricultura i la pesca. Aquell nucli es va anomenar Sant Carles de la Ràpita. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Noèlia Borràs, doctora cum laude en Història per la Universitat Rovira i Virgili, docent i cap d'estudis de l'Institut Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita.
Sat, 12 Feb 2022 - 54min - 5894 - L'herència cultural romana
Capítol 897. La manera en què ens casem, el que mengem o bevem, com li diem als mesos o als dies de la setmana... La nostra vida quotidiana està farcida d'influències del que ens sembla remot passat romà. Roma és literalment el bressol de la nostra cultura, començant per la llengua que parlem, i per molts altres costums i fets més anecdòtics. La petja cultural del món clàssic és molt intensa i forma part del que ara, en el segle XXI, nosaltres coneixem com la modernitat. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Isabel Rodà de Llanza, doctora en Filosofia i Lletres, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, catedràtica emèrita d'Arqueologia de la UAB, membre adscrita de l'ICAC, autora del llibre "Ahir Roma, avui nosaltres".
Sun, 09 Jan 2022 - 53min - 5893 - Orígens del creixement econòmic català
Capítol 896. Durant l'inici de la industrialització al continent europeu, entre 1750 i 1850 aproximadament, un període que va canviar la història de la humanitat de manera decisiva, Catalunya va ser l'única economia de la zona mediterrània en què la manufactura moderna es va implantar amb força. Les causes d'aquesta ràpida adaptació al capitalisme industrial tenen a veure amb les estructures de distribució de la propietat i la riquesa i una cultura política basada en la negociació, entre altres factors. Tot plegat va fer possible, des de les últimes dècades del segle XVIII, un creixement econòmic català especialment accentuat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Simon i Tarrés, catedràtic d'Història Moderna de la UAB, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i autor del llibre "Els orígens del miracle econòmic català".
Sat, 08 Jan 2022 - 54min - 5892 - L'alimentació a Barcelona (s. XIII-XVIII)
Capítol 889. Com a tantes altres grans ciutats europees, a partir del segle XIV, en el context de canvi climàtic que va donar inici al període de refredament conegut com a petita edat del gel, les autoritats municipals de Barcelona van haver de començar a esforçar-se perquè no faltessin els aliments bàsics als seus habitants, en relació estreta amb les rutes comercials del territori. Aquesta va ser una de les tasques principals del Consell de Cent, la institució de govern municipal que havia estat creada l'any 1249, i que va gestionar en bona part l'abastiment de la ciutat i algunes altres polítiques assistencials pensades per a les classes més desafavorides, fins a la seva abolició, el setembre del 1714. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Pujades, un dels comissaris de l'exposició "Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut" i tècnic d'investigació del Museu d'Història de Barcelona.
Sun, 12 Dec 2021 - 54min - 5891 - La Jamància
Capítol 888. El maig del 1843 s'havien anat estenent per la Península Ibèrica diversos moviments contraris al general Baldomero Espartero, regent de la reina Isabel II, la majoria de caràcter moderat. A Barcelona, entre el setembre i el novembre d'aquell any, la revolta va tenir un caràcter més social, va ser un aixecament progressista radical i molt heterogeni. Els sectors progressistes, aliats amb les classes populars, protestaven contra una societat classista i desigual, i reclamaven que es cobrissin les necessitats bàsiques. D'aquí ve el nom de la revolució, que va prendre com a referent el mot caló "jamar" -és a dir, "menjar"- i va ser coneguda popularment com "la Jamància". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Núria Miquel, doctoranda en Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, coautora del llibre "La bullanga de Barcelona. La ciutat en flames".
Sat, 11 Dec 2021 - 52min - 5890 - Miquel Martí i Pol
Capítol 885. No és gaire habitual que un poeta sigui conegut i llegit per un públic ampli, i més en vida. Es pot considerar un fet excepcional. Per la qualitat de l'obra i de l'ús que feia de la llengua, per una profunda humanitat, i per la capacitat de mostrar-se sempre pròxim al poble, Miquel Martí i Pol, un dels poetes catalans més importants del segle XX, entraria en aquesta categoria d'artista admirat i estimat per la gent. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jaume Aulet, professor de Literatura Catalana Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, expert en poesia catalana del segle XX.
Sun, 28 Nov 2021 - 57min - 5889 - Els assassinats dels germans Kennedy
Capítol 884. El divendres 22 de novembre del 1963, durant una desfilada a Dallas, era abatut a trets John Fitzgerald Kennedy, president dels Estats Units. L'autor material de l'atemptat va ser Lee Harvey Oswald, però encara avui ningú no ha pogut aclarir del cert si hi havia una conspiració més gran al darrere, i quins eren els motius d'aquest magnicidi. El magnicidi del president va ser el prolegomen de l'assassinat del seu germà, Robert, anys després, que semblava destinat a ocupar el mateix càrrec. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Pep Martí Vallverdú, periodista i llicenciat en Història Contemporània per la UAB i redactor de Política a Nació Digital.
Sat, 27 Nov 2021 - 55min - 5888 - Albert Einstein i la relativitat
Capítol 883. En comptades ocasions, hi ha científics que aconsegueixen l'estatus de celebritat per aportacions cabdals a l'hora d'entendre el món que ens envolta. Al llarg del segle XX, probablement no hi ha cap altra figura que pugui comparar-se amb la de l'home que va millorar el coneixement del món amb la seva manera d'observar l'espai, el temps i l'univers sencer. Cent anys després, la teoria de la relativitat exposada per Albert Einstein continua sent una de les aportacions més importants de la física contemporània. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Roqué, doctor en Història de la Ciència, professor a la UAB i membre del Departament de Filosofia i de l'Institut d'Història de la Ciència, IHC.
Sun, 21 Nov 2021 - 55min - 5887 - Les memòries de Josep Irla
Capítol 882. Josep Irla i Bosch va ser el president de la Generalitat de Catalunya a l'exili en els anys més durs de la primera postguerra, entre 1940 i 1954. Tot i ser el tercer president de la Generalitat republicana, després de Macià i Companys, la rellevància de la seva figura històrica és poc coneguda. Només dos anys després de finalitzar una presidència dramàtica, desproveïda de poder i exercida sempre des de fora de Catalunya, des del seu refugi definitiu a França, va escriure unes memòries que condensen totes les experiències viscudes en un context de repressió del catalanisme polític, de republicanisme fallit, de Guerra Civil i de fugida del país en plena Segona Guerra Mundial. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Gaitx Moltó, historiador, responsable de la Gestió Documental i l'Arxiu de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro i curador de l'edició de "Josep Irla i Bosch. Memòries d'un president a l'exili", editat per Viena.
Sat, 20 Nov 2021 - 56min - 5886 - La Seca, la Casa de la Moneda de Barcelona
Capítol 871. Entre el 1208 i 1714, més de cinc-cents anys, un organisme es va encarregar de fabricar la moneda reial de curs general al principat de Catalunya. La Casa de la Moneda de Barcelona, més coneguda com la Seca, va tenir un paper fonamental en l'economia, el comerç i la fiscalitat del país, fins a l'extinció declarada al Decret de Nova Planta. La Seca va tornar a funcionar de manera intermitent el segle XIX, al mateix edifici del barri de la Riera on s'havia estat encunyant moneda, com a mínim, des del 1373. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Albert Estrada-Rius, conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya.
Sun, 10 Oct 2021 - 53min - 5885 - El "Jaufré", una novel·la catalana del segle XIII
Capítol 870. En ple segle XIII, la literatura en llengua occitana depenia sobretot de les peces líriques dels trobadors i d'unes peces narratives més aviat curtes conegudes com a noves. A finals d'aquell segle un autor anònim va concebre un relat de cavalleries força més extens que va donar inici a una nova tradició. Es tracta del "Romanç de Jaufré", la primera novel·la coneguda de la Corona d'Aragó i una de les primeres de tot Europa. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Anton Maria Espadaler, professor de literatura medieval a la UB, que ha traduït al català actual el "Jaufré", un treball en què ha estat ocupat més de vint anys i que ha publicat Editorial Barcino, de la Fundació Carulla.
Sat, 09 Oct 2021 - 57min
Podcasts ähnlich wie En guàrdia!
48 Hours 48 Hours
20/20 ABC News
Under the Influence with Terry O'Reilly Apostrophe Podcast Network
Global News Podcast BBC World Service
Ideas CBC
Quirks and Quarks CBC
Someone Knows Something CBC
The Current CBC
The Debaters CBC
Choice Classic Radio Detectives | Old Time Radio Choice Classic Radio
La revue de presse de Paul Arcand Cogeco Média
The Ben Mulroney Show Corus Radio
Es la Mañana de Federico esRadio
Stuff You Should Know iHeartPodcasts
The Last Word with Lawrence O’Donnell Lawrence O'Donnell, MS NOW
The Bridge with Peter Mansbridge Manscorp Media Services
The Mel Robbins Podcast Mel Robbins
Mike Ward Sous Écoute Mike Ward
Dateline NBC NBC News
TED Radio Hour NPR
Benoit Dutrizac QUB radio
The Rachel Maddow Show Rachel Maddow, MS NOW
32 Thoughts: The Podcast Sportsnet
TED Talks Daily TED
