Filtrar por género

En guàrdia!

En guàrdia!

Catalunya Ràdio

Enric Calpena sempre et fa estar "En guàrdia!" Des dels trobadors medievals fins a les figures del Crac del 29, passant per Cleòpatra o Ovidi Montllor. Tots tenen cabuda al programa de divulgació dels episodis claus de la història. Un programa guardonat amb el Premi Ràdio Associació i el Premi Òmnium Cultural. El dissabte i el diumenge de 15 h a 16 h.

6197 - Catalans a la Galícia del segle XVIII
0:00 / 0:00
1x
  • 6197 - Catalans a la Galícia del segle XVIII

    Capítol 852. Durant la segona meitat del segle XVIII, en un moment en què a Galícia alguns emigraven al continent americà a buscar fortuna, es començava a detectar el moviment de catalans que s'instal·laven a la costa gallega per mirar de fer negoci amb la pesca de la sardina. A la costa mediterrània la sardina escassejava, i això va moure alguns empresaris a traslladar la seva activitat. El desenvolupament de la indústria de les conserves té a veure amb aquesta presència catalana a la Galícia del XVIII i del XIX. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona... i gallec universal.

    Sat, 26 Jun 2021 - 52min
  • 6196 - Els fenicis a la península Ibèrica

    Capítol 850. Els fenicis van arribar a ser una potència comercial del món antic, que entre mitjans del segle IX i tot el segle VIII abans de Crist es va expandir per la Mediterrània i va aprofitar les xarxes dels diferents grups locals amb què contactava. Les naus que partien de la costa de Síria i l'actual Líban van fer possible un intercanvi econòmic i cultural mai vist fins a aleshores entre els pobles orientals i els occidentals. En el pas per la península Ibèrica, els fenicis també van implicar les societats indígenes en tot un seguit de transformacions econòmiques, socials i culturals. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier López Cachero, catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona.

    Sat, 19 Jun 2021 - 54min
  • 6195 - François Mitterrand

    Capítol 849. Malgrat les ombres i els escàndols que la van distingir, la presidència de François Mitterrand continua sent una de les etapes clau en la història moderna de França, i una de les més llargues. Va presidir el país durant catorze anys, entre el 1981 i el 1995, després de refundar el moviment socialista. El primer president socialista de la Cinquena República va exercir el càrrec com si fos una monarquia, i va convertir la seva vida en una qüestió d'estat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Pep Martí i Vallverdú, periodista i llicenciat en Història Contemporània per la UAB. Redactor de política a Nació Digital.

    Sun, 13 Jun 2021 - 57min
  • 6194 - El cant dels ocells

    Capítol 1316. Si hi ha una cançó catalana que hagi perdurat al llarg dels segles amb una càrrega simbòlica i emocional com cap altra, aquesta deu ser "El cant dels ocells". Encara que popularment s'identifica amb Pau Casals, els seus orígens són molt anteriors. Al llarg dels darrers tres segles, aquesta melodia ha tingut diversos usos i significats, d'acord amb l'evolució de la situació de Catalunya i del món sencer. "El cant dels ocells" ha servit per expressar el dol, el dolor de l'exili, l'alegria del Nadal, el desig de pau i fins i tot altres reivindicacions polítiques. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jaume Ayats, etnomusicòleg i violinista, professor de la UAB. Ayats també és coautor, amb Anna Costal i Joaquim Rabaseda, del llibre "El cant dels ocells. Una cançó per a la pau", editat per L'Avenç.

    Sun, 15 Nov 2026 - 55min
  • 6192 - La fi de la dinastia catalana

    Capítol 856. En els últims anys de la dinastia catalanoaragonesa, es van succeir en el tron els dos fills de Pere el Cerimoniós, Joan I el Caçador i Martí I l'Humà. En un context de corrupció institucional, crisi financera i conflictes pendents a Sardenya, Sicília i la frontera amb França, que aquests dos germans no tinguessin un hereu va ser només un dels problemes que se li van plantejar a la Corona. Cadascun d'aquests dos reis va enfocar el seu regnat de manera ben diferent: mentre que a Joan I se'l va acabar anomenant "el descurat" per la mala gestió, Martí I, tot i la feblesa de la seva autoritat, va intentar esmenar alguns dels desgavells que li havien estat llegats. La mort d'aquest últim el 1410 va ser l'inici de la fi de la dinastia, certificada dos anys després al Compromís de Casp. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ernest Belenguer, catedràtic emèrit d'Història Moderna de la UB i membre de l'IEC. Autor de "La fi de la dinastia catalana. Joan I i Martí I l'Humà".

    Sat, 10 Jul 2021 - 55min
Mostrar más episodios