Crims

21 d'agost del 1858. Folgueroles, Osona. És mitjanit i sis noies, d'entre 12 i 23 anys, tornen cap a casa des de la fàbrica on treballen. Caminen entre camps i boscos, xerren i canten. Quan són ja ben a prop del poble, dos nois armats amb ganivets se les emporten cap a una roureda. Allà les comencen a degollar d'una en una. Tres d'elles van sobreviure, entre les quals, Maria Serra. El seu besnet, Joan Vilamala, ha reconstruït aquest triple crim en un llibre titulat "Les degollades de Folgueroles".

16 d'abril del 1981, un Dijous Sant, al municipi de Canovelles. Una mare deixa dormint la seva filla d'11 mesos en una habitació. Una estona més tard, quan hi torna a entrar per veure si s'ha despertat, troba el bressol buit. La petita Ana Maria ha desaparegut. Ningú ha vist res. Ningú ha sentit res. No sabran res del nadó fins un mes i mig després, quan arribarà un primer anònim. Qui s'ha endut l'Ana Maria i per què? La resposta és ben a prop.

La música i els efectes són l'ànima de "Crims". Aquest és un programa especial pensat per al dia de Nadal amb una selecció de les músiques del programa. Posem música a la foscor. Comencem.

En aquest capítol, convidem a fer de membres d'un jurat. Anirem posant els elements d'aquest cas sobre la taula i podeu intentar decidir què hauríeu fet si haguéssiu sigut un dels nou ciutadans que van haver de decidir quina era la veritat oficial. Hi ha un noi mexicà de 25 anys mort de dos trets. Uns testimonis molt complicats, un fugitiu i un mòbil gens clar. Aquest cas, que els Mossos van batejar com el cas Selva perquè el cadàver va ser trobat al costat del carrer Selva, està ple d'incògnites, fins i tot jurídiques.

El 6 de juny del 2010, un home circula amb una autocaravana pel polígon industrial La Serra de Lliçà de Vall, al Vallès Oriental. Són les dues del migdia i avança pel carrer de la Selva. A un costat, hi ha dues fàbriques, i a l'altre, un solar sense construir. Al fons, descampat endins, hi veu una fumera que s'alça entre les canyes. Atura l'autocaravana i s'hi acosta. Vol veure si cal fer alguna cosa per evitar que el foc vagi més enllà, però quan hi arriba, queda paralitzat per la impressió. El que fumeja és el cos d'una persona. Detalls aparentment senzills com unes claus o un tatuatge ajudaran els investigadors d'aquest cas, que està ple d'incerteses.

Sevilla. Gener del 2009. Marta del Castillo, de 17 anys, desapareix sense deixar rastre. Els pares comencen a buscar-la al cap de poques hores, però va passant el temps i ningú sap on pot ser. Sembla clar que la noia és morta, però no en troben el cos. Aquesta és una història de mentides, contradiccions i mala praxi policial i judicial.

El 3 de juliol del 1970 un avió de la companyia britànica Dan Air procedent de Manchester amb destí Barcelona s'estavella contra el massís del Montseny, molt a prop d'Arbúcies. Cap supervivent. Moren els 105 passatgers i 7 membres de la tripulació. Tots britànics que venien de vacances a la costa catalana en un dels primers vols del turisme de sol i platja. La pitjor tragèdia aèria que s'ha viscut a Catalunya. Hi ha moltes incògnites sobre com ho van gestionar les autoritats franquistes. Els sistemes de navegació aèria espanyols eren precaris? Hi havia por que el turisme naixent en sortís perjudicat? Aquest capítol s'ha basat en un documental del Sense Ficció de TV3, una producció de La Kaseta Ideas Factory.

El cas del bar Gotik de la Zona Hermètica de Sabadell no està clar. Els investigadors sospiten que un pare ha matat el seu fill d'un tret al cap, però no tenen proves concloents i, a més, hi ha uns quants sospitosos. Costa molt de creure que un pare mati el seu fill a sang freda, oi? Seria massa foscor. Les conclusions vindran soles. Ja us avisem que el final d'aquest capítol fa indignar molt.

El 14 de juny del 2022 el Tribunal Suprem va arxivar definitivament l'assassinat de Pedro Álvarez. Diu que el cas està prescrit i deixa impune un crim que va passar a l'Hospitalet de Llobregat el desembre del 1992, ara fa 30 anys. El Pedro i la seva nòvia van discutir amb el conductor d'un cotxe. L'home va treure una pistola, va disparar al Pedro al cap i va fugir. La investigació va assenyalar un únic sospitós: un agent de la Policia Nacional. El van detenir i va estar una setmana en presó preventiva, però va quedar en llibertat per falta de proves. Com tots els casos sense resoldre, aquesta és la història d'un fracàs policial i judicial. La família del Pedro no es rendeix i manté l'esperança que surti algun testimoni nou. Amb la col·laboració de Xavi Berraondo, Ignasi Guasch, Ferran Albiol i Ferran Audí.

A les 2.50 de la matinada del dimecres 28 de maig del 2003, un noi truca al 091 per demanar a la policia que vagi al bar Gotik de Sabadell. Diu que estava amb el seu oncle Ramon i que han rebut una trucada molt estranya. Un desconegut li ha dit a l'oncle que si volia veure el seu fill, el David, anés al Gotik. Pare i fill són propietaris del bar. Quan oncle i nebot han arribat al local, s'han trobat l'establiment tancat i barrat i els panys segellats amb silicona. Tenen por que li hagi passat alguna cosa al David.

Aquest episodi gira entorn de l'hereu d'un imperi immobiliari americà, Robert Durst. Tot el que li va anar passant al llarg de la vida, ja ho veureu, és digne d'una pel·lícula de suspens: hi ha desaparicions, cadàvers, suïcidis i tants girs de guió que ni el millor dels guionistes de Hollywood se'ls hauria pogut imaginar. Se'n va fer una pel·lícula protagonitzada per Ryan Gosling; i després el mateix Robert Durst, el personatge real, es va prestar a sortir en un documental de sis capítols que es diu "The jinx" i que es pot trobar a la plataforma HBO. La traducció del títol seria «L'ocell de mal averany», el que acostumem a dir-ne un malastruc, vaja. Però realment portava mala sort Robert Durst? Havia nascut amb mala estrella i estava sempre al lloc equivocat en el moment equivocat, o era un assassí en sèrie fred i despietat? Intentarem posar llum a la foscor. Amb la col·laboració de Xavi Berraondo, Ignasi Guasch, Ferran Albiol i Ferran Audí.

11 de març del 2017. Sant Joan Despí. Els Mossos detenen un dels estafadors més buscats d'Espanya, Francisco Gómez Manzanares. No és un estafador qualsevol, és un estafador sentimental. El cas va cridar l'atenció del periodista Guillem Sánchez, que va seguir el rastre d'enganys de l'impostor, que feia servir diferents identitats i disfresses per escapolir-se un cop i un altre de la policia. A través del relat de Sánchez i d'una altra de les seves víctimes, la Rosana, resseguirem la petja de cors trencats i carteres buides que l'impostor va anar deixant arreu de la geografia espanyola. No és el mateix ser estafat per un desconegut que per la parella o un amic. Al saqueig econòmic s'hi afegeix el dany emocional i la humiliació. Els efectes de la traïció sentimental van ser devastadors.

Estiu del 2016. Sant Joan Despí. L'Ester i el David es veuen per primera vegada després de coneixe's a través d'una app per trobar parella. Comparteixen aficions, gustos i la il·usió de tornar-se a enamorar. Ben aviat, comencen una relació de parella. Però tot és fum. Ell no es diu David, el seu nom real és Francisco Gómez Manzanares. És un estafador que sedueix dones, les enamora i les saqueja econòmicament i emocionalment. Per entendre com es viu una estafa sentimental sentirem el relat d'una de les seves víctimes i seguirem fil per randa una investigació complicada. Els Mossos tenen el repte de trobar i detenir l'home invisible.

25 de gener del 1997, en plena temporada turística a Pinamar, la localitat d'estiueig de l'alta societat de Buenos Aires, un pagès truca a la policia per avisar que ha vist una gran columna de fum en un camí rural. Quan hi arriben, els agents es troben un vehicle cremat en un clot. A dins del cotxe, al seient del copilot, hi ha un cadàver calcinat. Té les mans emmanillades a l'esquena. Al costat del cos hi ha dos carrets de fotografia cremats. La víctima és el fotoperiodista José Luis Cabezas. Quines són les últimes fotos que ha fet? A qui ha captat amb la seva càmera? Les imatges poden estar relacionades amb el seu assassinat?

El 24 de gener del 2003 un jove entra a cara descoberta a casa del porter d'una finca del barri de Chamberí, a Madrid, i li engega un tret al cap. Així comença la carrera criminal de l'assassí que deixa la firma al costat del cadàver de les seves víctimes: un naip. L'anomenat "assassí de la baralla" escull les seves víctimes a l'atzar i les mata a sang freda. La població està aterrida: un assassí en sèrie campa lliurement i la policia no té pistes sobre el criminal. Com aconsegueix detenir-lo la policia?

El 19 d'abril del 2006, la secretària d'una empresa de Barcelona que es dedica al lloguer de places d'aparcament recull el correu de la bústia de la companyia. És una cosa que fa cada dia, de rutina. Avui hi ha un sobre diferent. Hi diu: Felicidad Iborra. Urgente". Està escrit a mà i no porta remitent. La Felicitat Iborra és la cap de l'empresa. La secretària té autorització per llegir el correu i obre el sobre. Hi ha un full en blanc amb un text escrit on s'exigeixen 60 mil euros. Dos mesos més tard, el 20 de juny, un arquitecte interiorista amb despatx a Barcelona rep un SMS al mòbil. El missatge diu: "Sr. Alberto. Conteste sí o no. ¿Tiene a punto la caja?". A ell, l'extorsionador o extorsionadors li demanen 20 mil euros.

Aquest és un crim amb molta foscor, quedeu avisats. Hi ha quatre víctimes i un assassí que presumeix de ser-ho i que descriu amb pèls i senyals el seu crim en temps real, en una conversa de WhatsApp. Els investigadors el van batejar com "el xat de l'horror". Pot ser que un cop al cap que provoca danys cerebrals sigui la causa de tanta maldat? Amb les veus de Pau Povill i Ferran Cerdeira.

No tenim gaire sovint l'oportunitat de parlar amb víctimes directes. Avui us explicarem la història d'un atracament que va passar a Valls l'any 1985 en el qual un dels atracadors va disparar contra el governador civil de Tarragona. Vicente Valero havia entrat a la sucursal per intercedir en favor dels ostatges, però les coses no van sortir bé. Gens bé. Per sort, Valero ens ho ha pogut explicar en primera persona tot i que va rebre dos trets que van estar a punt de costar-li la vida. I també parlem amb altres víctimes d'aquell atracament que encara ara, 37 anys després, tenen clavat al cap. ¿Què va passar l'1 de juny del 85 al Banc de Sabadell de Valls?

Una tarda de maig del 2014, els vianants que passegen pel centre de la ciutat de Lleó senten unes detonacions. Tothom pensa que són petards. Al cap de poca estona, una multitud de curiosos s'apleguen a banda i banda d'una passarel·la que travessa el riu Bernesga. Cap a la meitat del pont hi ha el cos d'una dona rossa estès a terra. Li han disparat tres trets a boca de canó. És la presidenta de la Diputació Provincial de Lleó, Isabel Carrasco, del Partit Popular. Tres dones són detingudes però quin és el mòbil del crim? El documental "Muerte en León" n'explora els motius i busca la resposta a preguntes com: hi va haver negligència en la investigació o es van amagar proves expressament?

23 d'agost del 2016, A Pobra do Caramiñal, Galícia. La mare d'una noia de 18 anys que es diu Diana Quer s'adona que la seva filla no ha dormit a casa. Són festes al poble i la nit abans havia sortit. La Diana no és de tornar gaire tard, i encara menys sense avisar. La família de seguida tem que li hagi passat alguna cosa.

En aquest cas parlarem de "La taronja mecànica", aquella pel·lícula de Kubrick que va ser molt polèmica perquè, deien, entronitzava la violència gratuïta. I parlarem d'un grup de joves que surt de festa a celebrar que un dels seus membres fa 18 anys, amb trampa -ja sabreu per què ho diem-; i parlarem d'un bon noi, de 22 anys, Carlos Javier Robledo, que va ser la víctima; i de la investigació de la policia per reconstruir i detallar uns fets que van tenir atemorida i indignada Barcelona i la seva àrea metropolitana l'any 2000. Ah! I parlarem de la ceguesa de la justícia i, segons com es miri, de la justícia de la vida.

Macedònia del Nord, any 2005. El cadàver d'una dona apareix amb signes d'estrangulament i embolicat amb plàstic entre les deixalles d'un abocador il·legal. Al cap de poc, un tribunal condemna dos joves a cadena perpètua, tot i que no s'ha pogut demostrar que siguin culpables. No és fins al cap d'un temps, quan apareixen mortes dues dones més en les mateixes circumstàncies, que es fa evident que els dos nois han estat sentenciats injustament i que tots els crims són obra d'un mateix assassí en sèrie.

5 de maig del 1353. Època medieval. Monestir de Sant Miquel de Cruïlles, Baix Empordà. El prior es dirigeix a fer l'última oració del dia. Quan creua el claustre algú l'assalta i li clava una ganivetada que el deixa malferit a terra. Es diu Pere Llapart i fa poc que dirigeix el monestir. Amb la foscor de la nit no ha vist la cara de qui l'ha volgut matar. És la tercera vegada en dos mesos que intenten assassinar-lo. Els implicats fa segles que són morts, és clar, però encara es conserva el sumari del procés que va obrir la cúria episcopal de Girona el 1353 contra Ponç Pagès, monjo de Sant Miquel de Cruïlles, per l'intent d'assassinat del prior Pere Llapart. Han passat set segles d'aquest assassinat en grau de temptativa. Des d'aleshores hi ha coses que han canviat molt. D'altres, com l'enveja, els embolics amorosos i les lluites pel poder, s'assemblen bastant.

Abril del 1993. Una noia és segrestada en ple carrer i a plena llum del dia en una luxosa urbanització de Madrid. Aquest cas va trigar dos anys i mig a resoldre's. Es va solapar en el temps amb un altre segrest que, com aquest, encara és present en l'imaginari de molta gent, el de la farmacèutica d'Olot. Malauradament, però, el d'Anabel Segura no va acabar amb l'alliberament de la segrestada.

És dilluns 7 de juliol del 2008. Els empleats de l'oficina de La Caixa situada a l'avinguda Mare de Déu de Montserrat de Barcelona han arribat poc abans de les 8 a l'entitat bancària, com cada dia feiner. A les vuit i cinc, mentre un dels treballadors posa a punt el caixer automàtic, tres homes obren d'un cop de mall la porta d'accés a l'oficina i els amenacen a tots amb una pistola. Els agressors agafen els diners que hi ha al caixer i en una petita caixa forta i se'n van. S'han emportat 19.000 euros. L'atracament ha durat menys d'un minut i mig. Aquest és el primer d'uns quants robatoris amb el mateix modus operandi. La policia trigarà a trobar una pista sòlida per enxampar els atracadors.

El dijous 18 de maig del 2006, un home arriba molt preocupat a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Pineda de Mar per denunciar la desaparició del seu fill. Diu que el noi li va trucar el diumenge 14 per dir-li que al cap d'un o dos dies tornaria a la feina i que des d'aleshores no n'ha sabut res més. Pare i fill treballen plegats. Tenen parada de fruita al mercat de Pineda i de Calella. El pare explica que és molt estrany que el noi no hagi tornat perquè és molt responsable i complidor. Sospita que li ha passat alguna cosa i comenta que últimament ha canviat d'actitud i de manera de vestir. Aquest cas es mou en una barreja de realitat i fantasia. S'arribarà a tals extrems d'absurditat, que la sentència parlarà de situacions delirants.

1973, 8 de desembre, dissabte. Són quarts de deu del vespre i dos matrimonis que acaben de sopar plegats surten del restaurant l'Hostal Nou de Llobera, al Solsonès. Van cap al cotxe, que està aparcat en bateria davant del local. Un dels homes puja al vehicle per treure'l de l'aparcament, mentre els altres s'esperen una mica apartats que faci marxa enrere per poder-hi pujar. De sobte, l'home que està fent la maniobra sent una detonació i crits. Surt del cotxe i veu que l'home amb qui ha estat sopant està estès a terra. L'han mort d'un tret a l'abdomen.

La tarda del 27 de febrer del 2018 desapareix un nen de vuit anys en un poblet diminut que es diu las Hortichuelas, enmig del parc natural del cap de Gata. A l'hivern tot just hi viuen 70 persones, la majoria gent gran. Només hi ha vuit nens. Un d'aquests nens, el Gabriel Cruz, surt de casa de la seva àvia després de dinar per anar a jugar amb els cosins, que viuen cent metres més enllà, però no hi arriba mai. Durant onze dies, aquest petit poble d'Almeria es convertirà gairebé en un plató de televisió per seguir minut a minut la recerca del Pescadito, com li diuen a casa.

Només queden 48 hores perquè acabi el termini per pagar el rescat dels dos catalans segrestats a Nigèria i els captors han avisat que, si no cobren, els executaran. La banda mafiosa nigeriana no accepta les condicions de reduir el preu del rescat i l'equip negociador de la policia ha de buscar una nova estratègia a corre-cuita per guanyar temps i localitzar els segrestadors sobre el terreny. Com aconseguiran entabanar els criminals per poder alliberar els ostatges? Segon i últim capítol. El desenllaç.

Març del 2008. Dos catalans s'embarquen en una aventura comercial a l'Àfrica. Reben una oferta per muntar un negoci interessant a Nigèria. Un empresari del Vallès i un tècnic de la companyia viatgen fins a Lagos per tancar l'operació. Al cap de poques hores de posar els peus al país estan segrestats en una cabana al mig de la selva. Una banda mafiosa nigeriana demana un rescat de 200.000 euros a canvi del seu alliberament. Si no reben els diners al cap de pocs dies, els executaran. El que semblava una transacció comercial profitosa i ben lligada es converteix en un autèntic malson.

El tècnic de telefonia diu que és innocent, però la seva versió no quadra amb el que expliquen els testimonis i el que revelen les càmeres de seguretat. Encara no se sap on és l'ordinador Lenovo de l'Amparo, que la policia no troba enlloc, ni quina ha estat l'arma homicida, i això dificulta la investigació. Els petits detalls, i el nom Lanuza, seran molt importants. Avui acabarem el cas del carrer Acadèmia de Lleida i us n'explicarem un altre. Anirem a Ribesaltes, a la Catalunya Nord, on l'any 2010 un prestigiós metge de l'hospital de Perpinyà és assassinat mentre esmorza tranquil·lament al jardí de casa seva.

L'any 2017 va ser un any fosc per a les comarques de Lleida. Si de mitjana hi ha un o dos assassinats l'any, el 2017 n'hi va haver 4. Un d'aquests crims és el que us expliquem. Va ser un dels més mediàtics de la crònica negra de Lleida dels últims anys. La víctima, una dona de 61 anys, tenia poques amistats i cap enemic, o això és el que tothom suposava. Era funcionària, feia una vida solitària, sense gaires complicacions ni preocupacions. Allò que molts definirien com "una dona normal". Segur que no es va imaginar mai que vivia a només 500 metres del seu botxí.

La nit del 15 al 16 de gener del 1986, uns escombriaires de Barcelona fan una troballa macabra. Han recollit una bossa de deixalles domèstica que s'ha esquinçat quan l'han llençat al camió. Els operaris de la neteja han emmudit en veure el que ha quedat al descobert. Són unes restes humanes. Quan han sortit de l'estupefacció, han trucat a la policia. Aquesta és una investigació de les d'abans, de quan no es podia analitzar mostres d'ADN ni rastrejar telèfons mòbils. La víctima havia sigut esquarterada, i les parts del seu cos, s'havien repartit per diferents carrers de l'aleshores barri xino de Barcelona. La Policia Nacional es va implicar a fons per esbrinar qui era la víctima i no ho tenien fàcil perquè justament les parts del cos que faltaven eren les que serveixen habitualment per identificar algú.

26 de setembre del 2010. Un home ferit entra a la comissaria de Roses, a l'Alt Empordà. Està tan nerviós que li costa parlar. És d'origen marroquí i barreja l'àrab, el francès i el castellà. Els agents no acaben d'entendre què diu. L'home els explica una història rocambolesca: assegura que s'ha escapat d'un xalet de Sant Pere Pescador on hi ha un cos esquarterat en una nevera. Quan la policia entra a la casa i obre el frigorífic hi fa una troballa macabra. I hi haurà més descobriments funestos perquè en aquest xalet hi ha més d'una nevera.

1951. El vigilant de la fàbrica SAFA de Blanes es presenta a la caserna de la Guàrdia Civil a les 9 del matí per denunciar un fet estrany. Denuncia que ha trobat un encenedor al costat del pou d'aigua número 4; i també una caçadora i unes alicates a prop de la caseta de les bombes. Creu que la jupa i l'eina són de l'electricista de la SAFA, el Josep Maresma. El Josep no s'ha presentat a treballar i li sembla que li pot haver passat alguna cosa dolenta. Aquesta és una història de contrabandistes, de guàrdies civils i d'una mort enigmàtica que no s'ha aclarit mai. Un delicte que va quedar impune?

Estiu de l'any 2017. Els Mossos investiguen tres assassinats en una mateixa setmana a tres poblacions catalanes: Vilanova i la Geltrú, Mont-roig del Camp i Gavà. Les víctimes no tenen, aparentment, cap connexió entre elles. Només hi ha un element comú en tots tres casos: l'autor, o autors, han utilitzat les mateixes bales. Què hi ha darrere d'aquesta onada de crims? Qui pot ser el pistoler? Els investigadors es plantegen diverses hipòtesis. Atemptats terroristes? Revenges relacionades amb la màfia o amb una xarxa internacional de crim organitzat? Un assassí en sèrie?

El 15 de febrer del 2012 a un quart d'onze de la nit el telèfon de l'Ertzaintza rep la trucada d'uns veïns de Laukiz, una població de Biscaia que hi ha a uns disset quilòmetres de Bilbao, per avisar que al cementiri hi ha un cotxe en flames. A deu quilòmetres d'allà, a Mungia, la dona de l'advocat Txetxu Ezquerra està preocupada. Fa estona que l'espera per sopar i no aconsegueix parlar amb ell perquè té el mòbil desconnectat. Aquesta és una història on l'ambició i l'engany topen amb actituds primàries, potser fins i tot primitives. I tot comença amb una sabata i una pròtesi d'un peu. Hi ha llocs on la propietat de la terra és sagrada, per a alguns, fins i tot més que la vida.

El dimecres 10 de febrer del 1988 desapareix un nen de vuit anys a Maials, al Segrià. El Ramon Josep ha sortit a jugar al carrer com sempre, però aquest cop no ha tornat a casa. Quan la mare ho denuncia a la Guàrdia Civil, li diuen que no s'amoïni, que segur que s'ha amagat i que acabarà apareixent. Però ella sap que el seu fill no està amagat enlloc. Està convençuda que li ha passat alguna cosa. Què ha passat a Maials, un poble de 1.200 habitants, on tothom es coneix?

Divendres 8 d'agost del 2008. Un indigent deambula pel barri de la Sagrada Família de Barcelona regirant les escombraries per trobar-hi ferralla. Remenant l'interior d'un contenidor del carrer València, entre les deixalles, veu una maleta de viatge. L'obre i es queda horroritzat: a dins hi ha el tronc i el cap d'un home, sense braços ni cames. El rodamon, en xoc, corre a avisar els veïns.

14 de febrer del 2011. A Logrosán, un poble d'Extremadura on tothom es coneix, ningú entén per què han disparat a un home mentre dormia. La víctima és un empresari conegut i, que se sàpiga, no tenia problemes amb ningú. La dona i el fill, que eren a casa però han sortit il·lesos de l'atac, parlen d'un crim per encàrrec, tot i que tampoc hi troben cap explicació. La primera pista que tenen els investigadors és un cotxe de color vermell. Prepareu-vos per a dos girs de guió potents. El primer, qui serà detingut pel crim, i el segon, tot el que passarà després del judici.

Rodney Alcalá, conegut com l'assassí del joc de cites, és condemnat a mort el 1980 pel crim d'una nena de 12 anys. Abans ja havia complert condemna per haver violat i apallissat una nena de 8 anys i per haver intentat agredir-ne sexualment una altra de 13. A totes dues les havia enganyat amb l'excusa d'ensenyar-los fotos. El magnetisme de la fotografia per atreure les víctimes es converteix en una arma de doble tall perquè també és decisiu per arribar fins a altres crims sense resoldre. Quantes dones van morir a mans de l'assassí del joc de cites?

13 de setembre de 1978. Los Angeles, Califòrnia. Al plató de la cadena de televisió nord-americana ABC, arrenca el popular programa "The dating game", "El joc de cites", un concurs a l'estil de l'"Amor a primera vista" de TV3. Una dona ha d'escollir la seva parella ideal entre tres candidats a qui sotmet a diverses proves i preguntes. Tots tres són simpàtics i ocurrents i despleguen les seves millors armes de seducció. Ningú es pot imaginar que un dels solters és un assassí en sèrie.

El juny del 2013, Bilbao va descobrir una història molt macabra que havia tingut lloc en un petit gimnàs i que havia protagonitzat un personatge que es feia passar per monjo shaolin i havia sortit a totes les televisions espanyoles. La casualitat que una veïna veiés una noia demanant auxili ho va destapar tot. Els policies bascos van viure durant mesos amb el neguit de pensar si tenien al davant un assassí en sèrie.

5 de setembre del 1988. És dilluns i són les sis del matí. Com cada dia, les infermeres de la planta de pediatria de l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa passen per les habitacions a posar el termòmetre als nens. És un dia com un altre, fins que arriben a l'habitació 229. El nen que hi havia ingressat i la seva germana, que li feia companyia, no hi són. Han desaparegut durant la nit i ningú ha vist ni sentit res.

No s'ha sabut mai quin dia d'agost del 1936 va ser assassinat "per roig i homosexual" el poeta Federico Garcia Lorca. Ni tampoc l'hora, ni el lloc exacte. Només se sap que va ser a la carretera que uneix els pobles de Víznar i Alfacar, a 9 quilòmetres de Granada. Tenia 38 anys. 85 anys després de la seva mort, el cadàver del poeta continua perdut. Un grup d'estudiosos de Lorca, entre ells el periodista Víctor Fernández, cap de Cultura del diari La Razón, no han desistit de buscar les restes del poeta. Amb ell, intentarem posar llum a la foscor.

26 de novembre del 1985. Sant Sebastià. És l'endemà d'un doble atemptat d'ETA que ha causat tres víctimes mortals. La Guàrdia Civil posa en marxa una operació antiterrorista i deté sis persones, entre elles Mikel Zabalza, un jove navarrès que condueix autobusos a la capital guipuscoana. Els detinguts els traslladen a la caserna d'Intxaurrondo. Passats uns dies, la resta dels detinguts surten en llibertat però del Mikel no se'n sap res. A comissaria, primer diuen que no hi consta com a detingut i després que s'ha escapat. On és el Mikel? Un cas amb connotacions polítiques en què la versió oficial de fa més de 35 anys ja generava dubtes.

En aquest capítol acabarem el relat del crim de Sant Salvador de Guardiola. Coneixerem la versió del Manuel, l'únic sospitós de l'assassinat de Carmen Fraile. Està detingut i no ha posat cap inconvenient perquè contrastin el seu ADN amb el del fetus de la dona assassinada. La Guàrdia Civil diu que és fred i calculador. Ara té 73 anys. La seva advocada diu que és un vellet dèbil. Veurem com acaba tot plegat. Últim capítol de la trilogia.

En el capítol anterior vam explicar la troballa de l'esquelet d'una dona que, quan va morir, estava embarassada de 5 mesos. Els forenses van determinar que havia mort d'un tret al cap i li havien trencat la mandíbula en vida. L'enterrament dels cadàvers es va fer al mateix nínxol però per separat, la mare en una caixa i el fill, en una altra, i això serà determinant. No sabem qui és la víctima i això va fer que els investigadors quedessin encallats. Avui, la casualitat, la burocràcia i la genètica permetran avançar en el relat. Segon capítol de la trilogia.

El cas que comencem a explicar-vos avui va començar amb la troballa accidental d'un esquelet. Uns ossos que amagaven molts secrets i que es van anar descobrint a poc a poc i al llarg de molt temps. Especialistes en ossos, una arqueòloga, els investigadors de la Guàrdia Civil i el pas del temps van ajudar a avançar en la investigació. En el capítol d'avui ens fixarem en els detalls que s'amagaven al voltant i a dins de l'esquelet. Detalls petits, però sorprenents. Primer capítol de la trilogia.