Crims

El desembre del 2013, un capellà entra en una pizzeria de Blanes per demanar ajuda. Diu que al seu pis hi ha un home amb un ganivet que n'ha apunyalat un altre. La víctima és un noi que el mossèn té acollit a casa seva. D'aquest crim se'n va parlar molt, no perquè fos una investigació complicada, sinó per la història personal que hi ha al darrere. Els protagonistes --la víctima, l'autor del crim i el capellà-- formen un triangle curiós.

El 1973, a Reus, un encofrador de 30 anys es dirigeix cap a l'empresa de construcció on treballa. Abans que travessi la porta, un guàrdia civil de paisà el deté. Dos dies després, el noi entra agonitzant a l'hospital. Té la boca i la tràquea cremades i una perforació a l'estómac. La policia custodia la porta de l'habitació. Al cap de tres setmanes, les autoritats comuniquen a la família que el noi ha mort a l'obra, després de caure d'una bastida. La víctima és Cipriano Martos. La seva és una història de foscor que la Transició espanyola va enterrar sota l'estora. Després de quatre dècades, la seva mort encara no s'ha resolt.

La conducta humana té cops amagats no sempre fàcils d'entendre. En aquest capítol us expliquem dos casos que tenen un punt en comú: com reaccionem després de provocar un accident de trànsit? Avui us parlem de conductes al volant que poden arribar a ser criminals.

Gener del 2007. A l'Uruguai és estiu. Les discoteques de la zona costera de Punta del Este s'omplen de joves. La matinada del dia 20, una sala de festes de la ciutat de Piriápolis està plena a rebentar. A quarts de sis, quatre amigues surten del local per tornar a casa. A la porta, una d'elles se separa un moment del grup. La resta la perd de vista uns segons. Quan es giren ja no hi és, ha desaparegut. El desenllaç d'aquesta història trigarà molt de temps a arribar i, si no fos perquè a vegades les parets tenen orelles, potser no hauria arribat mai.

L'octubre del 2010 l'Estela Calduch, una jove de 25 anys de la Ràpita, fa pocs mesos que treballa a la sucursal del Banc Santander de Cambrils. És gestora de clients. A les 8.44, quan només fa 11 minuts que la sucursal ha obert les portes, hi entren dos homes. Un l'apunta amb una pistola a través del vidre blindat. És un atracament. 28 segons després, ressona un tret.

Amb la condemna per haver encobert l'homicidi de la timba de cartes, Bernardino Ballester, el Nino, ja ha passat tres vegades per la presó. En sortirà, però hi tornarà. En aquest últim capítol, sentireu el Nino explicant la seva biografia. Sabreu com es torna a trobar amb l'inspector Alfredo Rubio. I veureu que TV3 hi té un paper decisiu que canvia el curs dels esdeveniments. Ara la història comença en una joieria de Sabadell.

Aquesta és una història de l'hampa dels anys 80. Amb dos capítols descobrirem la història d'un delinqüent que es diu Bernardino Ballester, àlies el Nino. L'han detingut 17 vegades. Va entrar per primera vegada a la presó amb 16 anys i es va fugar un cop. En aquest primer episodi anem 39 anys enrere. Seguirem la investigació de tres crims, a Sabadell i a Barcelona. Hi ha escopetes de caça retallades, una partida de cartes clandestina, heroïna, delators i dues víctimes mortals.

És una nit d'estiu del 1925. Al Grill-Room, un dels locals de moda de la ciutat de Barcelona, al carrer Escudellers, s'hi barreja gent de tota mena. Des d'artistes fins a periodistes que busquen inspiració, passant per prostitutes i jovent de la part alta de la ciutat. L'amo del local és a la porta de l'establiment quan veu una noia que cau daltabaix de l'edifici del davant. Queda estesa a terra al mig del carrer. No es mou.

L'assassí de la pandèmia ha tornat a matar. Ja són quatre homes sense llar morts als carrers de Barcelona. L'últim és un jove francès que dormia al ras al costat d'un forn de pa. Però aquest cop hi ha testimonis. L'avís als Mossos ha permès a la policia localitzar-lo poc després. Ha pujat en un autobús i la policia el segueix discretament. Però aquest individu que persegueixen serà realment l'assassí en sèrie que estan buscant? Resoldrem el misteri.

La primavera del 2020, durant els mesos més durs de la pandèmia de coronavirus, maten tres persones sense llar a l'Eixample de Barcelona. Tots tres eren homes i en el moment dels fets dormien desprotegits a la intempèrie. El més jove tenia 21 anys. L'assassí els ataca a traïció mentre dormen. Els Mossos estan convençuts que l'autor és un assassí en sèrie.

El març del 2020, en plena pandèmia, maten un home sense llar a l'Eixample de Barcelona. La víctima tenia 60 anys i feia temps que dormia al ras, davant d'un supermercat. De nit, i amb els carrers buits pel confinament, no hi ha testimonis de l'agressió. Amb la ciutat deserta, els sensesostre estan més aïllats i més sols que mai. I algú aprofita per matar-los mentre dormen.

El desembre del 1994, a Manresa, una jove empleada d'una hamburgueseria desapareix sense deixar rastre. Un mes més tard, la troben morta a trets a pocs quilòmetres de la capital del Bages. En els mesos següents apareixen dos cadàvers més: el d'un venedor d'assegurances i el d'un joier. Els tres crims tenen en comú una firma: dos trets al cap amb una arma de les mateixes característiques.

13 de gener del 2018. Falten pocs minuts per a la una de la matinada. La policia local de Santa Perpètua de Mogoda rep l'alerta d'un veí. Està cremant una cabana al marge de la carretera entre aquesta localitat i la Llagosta. Des de fa uns anys hi fa vida Juan Pita, un cantant de la "movida" madrilenya que als noranta va aconseguir col·locar alguns dels seus temes a les principals emissores del país. Les flames triguen poca estona a devorar-ho tot. Aquesta és la història d'un crim en què la víctima és només un mitjà per fer mal a algú altre.

És divendres, 2 de juny del 2000. Passen 10 minuts de les 9 del vespre. Els treballadors del supermercat Consum del carrer Roger de Flor 85 de Barcelona estan recollint i netejant l'establiment, que ja està tancat als clients. Un dels empleats surt al carrer per la porta del darrere per llençar la brossa. Tres individus estan a l'aguait i aprofiten per colar-s'hi. Avui relatarem un atracament de pel·lícula, però a "Crims" ja sabeu que res és ficció. El cas té tots els ingredients del cine d'acció: tres assaltants, ostatges i una espectacular fugida pels carrers de l'Eixample de Barcelona, amb trets inclosos i una sorpresa.

Un matí de març del 2011, a Alcanar, al Montsià, un nen va caminant cap a l'escola. A la porta oberta d'una casa abandonada, el nen hi veu les cames d'una persona estirada i quieta. No en fa cas. Sap que a la casa deshabitada sovint hi entra gent a fer-hi festes i dormir-hi. Poc després s'hi acosta una veïna i veu que és el cos d'un home enmig d'un toll de sang. Aquest cas passa a terra ferma, però la policia li va posar el nom de Déu del Mar. I és que Neptú hi aporta la prova decisiva.

Maig del 2009. Sant Joan Despí. Dos homes joves discuteixen al carrer. De sobte, un d'ells treu una pistola i dispara contra l'altre, que cau ferit a terra. El pistoler fa el gest de marxar de l'escena del crim, puja a una moto, però s'ho repensa. Baixa del vehicle, torna enrere tranquil·lament, recarrega l'arma i li torna a disparar per assegurar-se que és mort. La víctima té una marca peculiar que avui sembla una premonició: porta una pistola tatuada a l'abdomen. Foto: Jordi Roviralta.

D'aquest cas n'hem dit "Darnius 3-4-5" perquè hi ha 3 víctimes mortals però en podrien haver estat 4 perquè, tal com sentireu dir a la policia, al testimoni clau d'aquesta història li va anar d'un pèl. Durant 5 segons que li haurien pogut costar la vida, aquest testimoni va saber copsar uns detalls que van resultar vitals per a la investigació. Ens ho ha volgut explicar en primera persona. L'agost del 2003, ell conduia per la carretera de Darnius, a l'Alt Empordà, i va haver de frenar de cop per no atropellar dos homes que li venien de cara corrent pel mig de la carretera. Un perseguia l'altre i va disparar.

Juny del 1950. Cervera. Quan comença a fer-se fosc, una dona que es dedica a l'estraperlo baixa del tren. Ve de comprar roba i vendre menjar clandestinament. Xino-xano, es dirigeix cap al seu poble, Granyena de Segarra, a pocs quilòmetres. Fa el camí a peu, sola i carregada de paquets. No arribarà mai a casa. Pocs dies després, la troben morta en un camp de blat. El xiuxiueig al poble es desferma. Els veïns tenen en el punt de mira un sospitós del crim.

La primavera del 2009, uns pagesos alerten la policia que han trobat el cos mutilat d'una dona en una zona d'horts de Rubí. El cadàver està decapitat i li han amputat totes dues mans i les cames. Està mig despullada. Al voltant del cos no hi ha cap peça de roba ni documentació. Del seu telèfon mòbil tampoc n'hi ha ni rastre. Qui és la víctima? Algú ha posat molta cura a fer desaparèixer qualsevol rastre que ajudi a posar nom a la dona i a estirar algun fil que permeti descobrir qui l'ha assassinat i esquarterat.

El 2016, a Sant Pere de Ribes, una parella que passeja per un camí boscós troba un home estès a terra, entre uns matolls. Està mig despullat, en una postura poc natural. Li fan un crit perquè es desperti, però no respon. Arriba la policia i comproven que ha mort violentament. Poques hores després, un home es presenta a comissaria dient que és l'autor del crim. Els Mossos sospiten que no els està explicant tota la veritat.

El 2015, un veí de Castellar del Vallès truca a la policia i diu que hi ha una noia morta a casa seva. Primer explica que s'ha ofegat amb la dentadura postissa. Després, que ha tingut un atac de cor. Després, que ha caigut per les escales. I finalment diu que hi ha hagut una festa amb drogues i sexe i que no sap què ha passat. Amb aquesta trucada comença el cas de la primera condemna a presó permanent revisable que es va dictar a Catalunya. La parella de la víctima ha necessitat que passessin 9 anys per parlar-ne públicament i ho ha volgut fer a "Crims".

Marxem als Estats Units. Ens endinsem en la història d'una de les famílies més influents de l'estat de Carolina del Sud. Un assassinat traurà a la llum que un dels membres de la nissaga, l'Alex Murdaugh, amaga molts secrets. Que té al darrere un passat fosc marcat per la mort i la corrupció, i que quan té un objectiu no hi ha res que l'aturi. Haurà estat capaç, fins i tot, d'assassinar membres de la seva pròpia família?

Piedad Moya, una mare de família de 44 anys, desapareix a Mataró l'abril del 2014. Un mes després, els Mossos detenen el seu exmarit, Mohamed Taheri, acusat d'homicidi. Taheri assegura que és innocent i sosté que la Piedad ha marxat per voluntat pròpia. Però la policia considera que hi ha prou indicis per demostrar que la va matar i va fer desaparèixer el seu cos.

L'abril del 2014 desapareix una dona de 44 anys a Mataró. Es diu Piedad Moya. Té dues filles de 17 i 12 anys i treballa d'auxiliar de geriatria. Familiars, amics i companys de feina la descriuen com una dona amable i treballadora. Però, sobretot, com una mare entregada que no abandonaria mai les seves filles. Una desaparició inquietant.

Agost del 2016. Cornellà de Llobregat. Una dona truca als Mossos. Amb la respiració entretallada, diu que acaba de trobar el seu home a dins la banyera de casa, cobert de sang. Quan els agents hi arriben, observen que el cos està cosit a ganivetades. N'hi han clavat més d'un centenar. El cadàver està ple de talls, el que els metges forenses anomenen "picadilly", i el lavabo, ple d'esquitxades. Com s'ho ha fet l'assassí per fugir de l'escenari del crim sense deixar un rastre de sang al pis?

Al setembre de 1995, troben dos cadàvers sense identificar que aporten molt poca informació a la policia. Els dos casos podrien haver dormit en un calaix. Però el comentari mig en broma d'un forense acaba mobilitzant l'FBI i posant els investigadors sobre la pista. Seguiran un rastre de plom i un d'or. La història comença a Cerdanyola i passa per Barcelona, Menorca i el Prat de Llobregat.

La tarda del 27 de febrer del 2018 desapareix un nen de vuit anys en un poblet diminut que es diu las Hortichuelas, enmig del parc natural del cap de Gata. A l'hivern tot just hi viuen 70 persones, la majoria gent gran. Només hi ha vuit nens. Un d'aquests nens, el Gabriel Cruz, surt de casa de la seva àvia després de dinar per anar a jugar amb els cosins, que viuen cent metres més enllà, però no hi arriba mai. Durant onze dies, aquest petit poble d'Almeria es convertirà gairebé en un plató de televisió per seguir minut a minut la recerca del Pescadito, com li diuen a casa.

Només queden 48 hores perquè acabi el termini per pagar el rescat dels dos catalans segrestats a Nigèria i els captors han avisat que, si no cobren, els executaran. La banda mafiosa nigeriana no accepta les condicions de reduir el preu del rescat i l'equip negociador de la policia ha de buscar una nova estratègia a corre-cuita per guanyar temps i localitzar els segrestadors sobre el terreny. Com aconseguiran entabanar els criminals per poder alliberar els ostatges? Segon i últim capítol. El desenllaç.

Març del 2008. Dos catalans s'embarquen en una aventura comercial a l'Àfrica. Reben una oferta per muntar un negoci interessant a Nigèria. Un empresari del Vallès i un tècnic de la companyia viatgen fins a Lagos per tancar l'operació. Al cap de poques hores de posar els peus al país estan segrestats en una cabana al mig de la selva. Una banda mafiosa nigeriana demana un rescat de 200.000 euros a canvi del seu alliberament. Si no reben els diners al cap de pocs dies, els executaran. El que semblava una transacció comercial profitosa i ben lligada es converteix en un autèntic malson.

El tècnic de telefonia diu que és innocent, però la seva versió no quadra amb el que expliquen els testimonis i el que revelen les càmeres de seguretat. Encara no se sap on és l'ordinador Lenovo de l'Amparo, que la policia no troba enlloc, ni quina ha estat l'arma homicida, i això dificulta la investigació. Els petits detalls, i el nom Lanuza, seran molt importants. Avui acabarem el cas del carrer Acadèmia de Lleida i us n'explicarem un altre. Anirem a Ribesaltes, a la Catalunya Nord, on l'any 2010 un prestigiós metge de l'hospital de Perpinyà és assassinat mentre esmorza tranquil·lament al jardí de casa seva.

L'any 2017 va ser un any fosc per a les comarques de Lleida. Si de mitjana hi ha un o dos assassinats l'any, el 2017 n'hi va haver 4. Un d'aquests crims és el que us expliquem. Va ser un dels més mediàtics de la crònica negra de Lleida dels últims anys. La víctima, una dona de 61 anys, tenia poques amistats i cap enemic, o això és el que tothom suposava. Era funcionària, feia una vida solitària, sense gaires complicacions ni preocupacions. Allò que molts definirien com "una dona normal". Segur que no es va imaginar mai que vivia a només 500 metres del seu botxí.

La nit del 15 al 16 de gener del 1986, uns escombriaires de Barcelona fan una troballa macabra. Han recollit una bossa de deixalles domèstica que s'ha esquinçat quan l'han llençat al camió. Els operaris de la neteja han emmudit en veure el que ha quedat al descobert. Són unes restes humanes. Quan han sortit de l'estupefacció, han trucat a la policia. Aquesta és una investigació de les d'abans, de quan no es podia analitzar mostres d'ADN ni rastrejar telèfons mòbils. La víctima havia sigut esquarterada, i les parts del seu cos, s'havien repartit per diferents carrers de l'aleshores barri xino de Barcelona. La Policia Nacional es va implicar a fons per esbrinar qui era la víctima i no ho tenien fàcil perquè justament les parts del cos que faltaven eren les que serveixen habitualment per identificar algú.

Abril del 1993. Una noia és segrestada en ple carrer i a plena llum del dia en una luxosa urbanització de Madrid. Aquest cas va trigar dos anys i mig a resoldre's. Es va solapar en el temps amb un altre segrest que, com aquest, encara és present en l'imaginari de molta gent, el de la farmacèutica d'Olot. Malauradament, però, el d'Anabel Segura no va acabar amb l'alliberament de la segrestada.

26 de setembre del 2010. Un home ferit entra a la comissaria de Roses, a l'Alt Empordà. Està tan nerviós que li costa parlar. És d'origen marroquí i barreja l'àrab, el francès i el castellà. Els agents no acaben d'entendre què diu. L'home els explica una història rocambolesca: assegura que s'ha escapat d'un xalet de Sant Pere Pescador on hi ha un cos esquarterat en una nevera. Quan la policia entra a la casa i obre el frigorífic hi fa una troballa macabra. I hi haurà més descobriments funestos perquè en aquest xalet hi ha més d'una nevera.

1951. El vigilant de la fàbrica SAFA de Blanes es presenta a la caserna de la Guàrdia Civil a les 9 del matí per denunciar un fet estrany. Denuncia que ha trobat un encenedor al costat del pou d'aigua número 4; i també una caçadora i unes alicates a prop de la caseta de les bombes. Creu que la jupa i l'eina són de l'electricista de la SAFA, el Josep Maresma. El Josep no s'ha presentat a treballar i li sembla que li pot haver passat alguna cosa dolenta. Aquesta és una història de contrabandistes, de guàrdies civils i d'una mort enigmàtica que no s'ha aclarit mai. Un delicte que va quedar impune?

Estiu de l'any 2017. Els Mossos investiguen tres assassinats en una mateixa setmana a tres poblacions catalanes: Vilanova i la Geltrú, Mont-roig del Camp i Gavà. Les víctimes no tenen, aparentment, cap connexió entre elles. Només hi ha un element comú en tots tres casos: l'autor, o autors, han utilitzat les mateixes bales. Què hi ha darrere d'aquesta onada de crims? Qui pot ser el pistoler? Els investigadors es plantegen diverses hipòtesis. Atemptats terroristes? Revenges relacionades amb la màfia o amb una xarxa internacional de crim organitzat? Un assassí en sèrie?

El 15 de febrer del 2012 a un quart d'onze de la nit el telèfon de l'Ertzaintza rep la trucada d'uns veïns de Laukiz, una població de Biscaia que hi ha a uns disset quilòmetres de Bilbao, per avisar que al cementiri hi ha un cotxe en flames. A deu quilòmetres d'allà, a Mungia, la dona de l'advocat Txetxu Ezquerra està preocupada. Fa estona que l'espera per sopar i no aconsegueix parlar amb ell perquè té el mòbil desconnectat. Aquesta és una història on l'ambició i l'engany topen amb actituds primàries, potser fins i tot primitives. I tot comença amb una sabata i una pròtesi d'un peu. Hi ha llocs on la propietat de la terra és sagrada, per a alguns, fins i tot més que la vida.

El dimecres 10 de febrer del 1988 desapareix un nen de vuit anys a Maials, al Segrià. El Ramon Josep ha sortit a jugar al carrer com sempre, però aquest cop no ha tornat a casa. Quan la mare ho denuncia a la Guàrdia Civil, li diuen que no s'amoïni, que segur que s'ha amagat i que acabarà apareixent. Però ella sap que el seu fill no està amagat enlloc. Està convençuda que li ha passat alguna cosa. Què ha passat a Maials, un poble de 1.200 habitants, on tothom es coneix?

Divendres 8 d'agost del 2008. Un indigent deambula pel barri de la Sagrada Família de Barcelona regirant les escombraries per trobar-hi ferralla. Remenant l'interior d'un contenidor del carrer València, entre les deixalles, veu una maleta de viatge. L'obre i es queda horroritzat: a dins hi ha el tronc i el cap d'un home, sense braços ni cames. El rodamon, en xoc, corre a avisar els veïns.

14 de febrer del 2011. A Logrosán, un poble d'Extremadura on tothom es coneix, ningú entén per què han disparat a un home mentre dormia. La víctima és un empresari conegut i, que se sàpiga, no tenia problemes amb ningú. La dona i el fill, que eren a casa però han sortit il·lesos de l'atac, parlen d'un crim per encàrrec, tot i que tampoc hi troben cap explicació. La primera pista que tenen els investigadors és un cotxe de color vermell. Prepareu-vos per a dos girs de guió potents. El primer, qui serà detingut pel crim, i el segon, tot el que passarà després del judici.

Rodney Alcalá, conegut com l'assassí del joc de cites, és condemnat a mort el 1980 pel crim d'una nena de 12 anys. Abans ja havia complert condemna per haver violat i apallissat una nena de 8 anys i per haver intentat agredir-ne sexualment una altra de 13. A totes dues les havia enganyat amb l'excusa d'ensenyar-los fotos. El magnetisme de la fotografia per atreure les víctimes es converteix en una arma de doble tall perquè també és decisiu per arribar fins a altres crims sense resoldre. Quantes dones van morir a mans de l'assassí del joc de cites?

13 de setembre de 1978. Los Angeles, Califòrnia. Al plató de la cadena de televisió nord-americana ABC, arrenca el popular programa "The dating game", "El joc de cites", un concurs a l'estil de l'"Amor a primera vista" de TV3. Una dona ha d'escollir la seva parella ideal entre tres candidats a qui sotmet a diverses proves i preguntes. Tots tres són simpàtics i ocurrents i despleguen les seves millors armes de seducció. Ningú es pot imaginar que un dels solters és un assassí en sèrie.

El juny del 2013, Bilbao va descobrir una història molt macabra que havia tingut lloc en un petit gimnàs i que havia protagonitzat un personatge que es feia passar per monjo shaolin i havia sortit a totes les televisions espanyoles. La casualitat que una veïna veiés una noia demanant auxili ho va destapar tot. Els policies bascos van viure durant mesos amb el neguit de pensar si tenien al davant un assassí en sèrie.

5 de setembre del 1988. És dilluns i són les sis del matí. Com cada dia, les infermeres de la planta de pediatria de l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa passen per les habitacions a posar el termòmetre als nens. És un dia com un altre, fins que arriben a l'habitació 229. El nen que hi havia ingressat i la seva germana, que li feia companyia, no hi són. Han desaparegut durant la nit i ningú ha vist ni sentit res.

No s'ha sabut mai quin dia d'agost del 1936 va ser assassinat "per roig i homosexual" el poeta Federico Garcia Lorca. Ni tampoc l'hora, ni el lloc exacte. Només se sap que va ser a la carretera que uneix els pobles de Víznar i Alfacar, a 9 quilòmetres de Granada. Tenia 38 anys. 85 anys després de la seva mort, el cadàver del poeta continua perdut. Un grup d'estudiosos de Lorca, entre ells el periodista Víctor Fernández, cap de Cultura del diari La Razón, no han desistit de buscar les restes del poeta. Amb ell, intentarem posar llum a la foscor.

26 de novembre del 1985. Sant Sebastià. És l'endemà d'un doble atemptat d'ETA que ha causat tres víctimes mortals. La Guàrdia Civil posa en marxa una operació antiterrorista i deté sis persones, entre elles Mikel Zabalza, un jove navarrès que condueix autobusos a la capital guipuscoana. Els detinguts els traslladen a la caserna d'Intxaurrondo. Passats uns dies, la resta dels detinguts surten en llibertat però del Mikel no se'n sap res. A comissaria, primer diuen que no hi consta com a detingut i després que s'ha escapat. On és el Mikel? Un cas amb connotacions polítiques en què la versió oficial de fa més de 35 anys ja generava dubtes.

En aquest capítol acabarem el relat del crim de Sant Salvador de Guardiola. Coneixerem la versió del Manuel, l'únic sospitós de l'assassinat de Carmen Fraile. Està detingut i no ha posat cap inconvenient perquè contrastin el seu ADN amb el del fetus de la dona assassinada. La Guàrdia Civil diu que és fred i calculador. Ara té 73 anys. La seva advocada diu que és un vellet dèbil. Veurem com acaba tot plegat. Últim capítol de la trilogia.

En el capítol anterior vam explicar la troballa de l'esquelet d'una dona que, quan va morir, estava embarassada de 5 mesos. Els forenses van determinar que havia mort d'un tret al cap i li havien trencat la mandíbula en vida. L'enterrament dels cadàvers es va fer al mateix nínxol però per separat, la mare en una caixa i el fill, en una altra, i això serà determinant. No sabem qui és la víctima i això va fer que els investigadors quedessin encallats. Avui, la casualitat, la burocràcia i la genètica permetran avançar en el relat. Segon capítol de la trilogia.

El cas que comencem a explicar-vos avui va començar amb la troballa accidental d'un esquelet. Uns ossos que amagaven molts secrets i que es van anar descobrint a poc a poc i al llarg de molt temps. Especialistes en ossos, una arqueòloga, els investigadors de la Guàrdia Civil i el pas del temps van ajudar a avançar en la investigació. En el capítol d'avui ens fixarem en els detalls que s'amagaven al voltant i a dins de l'esquelet. Detalls petits, però sorprenents. Primer capítol de la trilogia.

Els Mossos han trobat un fil per estirar en l'atracament amb detenció il·legal de la Roca del Vallès del 5 i 6 de març del 2009, però encara no saben si estan sobre la pista correcta. La policia té un sospitós del segrest i li han punxat el telèfon. En una de les converses, els Mossos senten que estan vigilant un altre home. Els investigadors sospiten que podrien estar preparant un nou segrest, però hi ha una cosa que no quadra. El sospitós els consta com a portuguès, a la base de dades, i els Mossos busquen brasilers i argentins com a autors dels fets de la Roca del Vallès. Últim capítol de la trilogia.

Què us passaria pel cap si penséssiu que esteu vivint els últims segons de la vostra vida? A la Roca del Vallès hi ha una família segrestada esperant a veure si el seu pare aconsegueix robar la sucursal bancària que ell mateix dirigeix i donar els diners als segrestadors. Aquesta història, que va passar el març del 2009, va portar cua i molta feina als investigadors. Hi tindran un paper molt important la telefonia mòbil i la casualitat. Segon capítol de la trilogia.

Dijous, 5 de març del 2009. A la Roca del Vallès, un grup de delinqüents reté tota la nit a casa seva el director d'una oficina de Caixa Catalunya i la seva família. L'endemà a primera hora el porten a la sucursal, que és a Mollet, i l'obliguen a obrir la caixa forta. A casa s'hi han quedat la dona, els avis i dos fills, encanonats per un dels segrestadors. Si els assaltants aconsegueixen els diners, la família en sortirà sana i estàlvia. Si no, el desenllaç pot ser fatal. Primer capítol de la trilogia.

Desembre del 2008. Alcanar, el Montsià. La casa dels propietaris d'un concessionari de cotxes de segona mà és l'escenari d'un crim amb una violència extrema. La policia hi troba dos cadàvers amb signes de tortura. Les víctimes són Felipe Barrio i la seva parella, Stella Afodoroaie. Sembla que els han apallissat fins a matar-los. La policia haurà d'esbrinar si tanta fúria pot haver estat motivada per un robatori o si al darrere hi ha alguna cosa més. S'ha simulat un atracament per emmascarar el doble crim?

Barcelona, 1 de març del 1981. És diumenge i hi ha hagut partit al Camp Nou. El Barça ha acabat guanyant l'Hèrcules per 6 gols a 0. Enrique Castro, Quini, el davanter centre culer, ha fet tres dels sis gols de l'equip. Acabat el partit, marxa ràpid de l'estadi perquè ha d'anar a recollir la dona i els fills a l'aeroport. Però a l'aeroport no s'hi presenta. La dona pensa que se n'ha oblidat i agafa un taxi, convençuda que se'l trobaran a casa. Quan finalment hi arriben i veuen que no hi és, la Mari Nieves, la dona, truca a companys d'equip i directius, fins i tot al president del Barça, Josep Lluís Núñez. Ningú en sap res des que ha sortit de l'estadi. Aquella mateixa matinada denuncien la seva desaparició a la policia. Què li ha passat a Quini?

Dimecres, 1 de maig del 1929. A l'estació d'Atocha, a Madrid, un grup de funcionaris revisen les mercaderies que no han estat reclamades per ningú i que, per tant, ara es consideren propietat de la companyia de ferrocarrils. El Pedro, un mosso del magatzem, es fixa que una caixa que porta allà oblidada més de quatre mesos ha deixat anar un líquid viscós per la part de sota. Com que no li concorda amb el que suposadament hi ha a l'interior, maquinària, demana permís per obrir-la. De seguida li ve una bafarada molt forta. El primer que veu són uns diaris vells i uns llençols. Alertat per la pudor, el Pedro avisa l'encarregat i continuen junts amb la inspecció. Quan per fi veuen què hi ha a sota, truquen immediatament a les autoritats.

Són dos quarts de deu del matí del dissabte 4 de maig de l'any 74. La minyona de la casa del carrer Joan d'Alós número 5 de Barcelona, al barri de Pedralbes, ha preparat l'esmorzar per als senyors i, com és habitual, els hi puja a l'habitació. Quan obre la porta, se'ls troba tots dos morts. Són al llit, tapats amb una vànova que ha quedat totalment tenyida de vermell. A terra hi ha un gran bassal de sang i les cortines i les parets són plenes d'esquitxades. Algú els ha apunyalat mentre dormien.

Desembre de l'any 1970, Santa Cruz de Tenerife. Els Alexander, una família alemanya, viuen completament al marge del seu entorn. Fa prop d'un any que van arribar a Espanya, però els seus veïns gairebé no els coneixen. Només saben que són estrangers, perquè no parlen espanyol, i que de tant en tant se sent música i càntics que provenen de casa seva. En el barri tranquil del centre de la capital canària on viuen ningú s'espera que passarà el que es coneixerà com "el crim del segle".

La Montse Méndez i l'Anne Strande eren dues dones molt diferents. Una tenia 40 anys, l'altra, 26. Una tenia dues filles i treballava de comercial, i l'altra acabava de llicenciar-se i estava al departament de Màrqueting d'una multinacional. Una era catalana i vivia a Girona, l'altra, danesa, i feia pocs dies que s'havia instal·lat a Madrid. Una va desaparèixer en estranyes circumstàncies i l'altra la van matar a casa seva i li van calar foc. En principi, són dos casos que no tenen res a veure. Però com us podeu imaginar, si els expliquem junts és perquè estan connectats d'alguna manera. Com?

El dilluns 28 d'octubre del 2013, una noia denuncia a Girona la desaparició de la seva mare. La Montserrat Méndez, que està separada i viu en un pis compartit, fa cinc dies que no dona senyals de vida. Durant mesos, els Mossos investiguen el seu entorn social i personal, però no troben res. Finalment, l'expedient queda aparcat, i el temps només fa que incrementar l'angoixa de les filles. Aquest cas comença a Girona, però ens portarà a França i a Madrid.

Madrid, 30 de maig del 2013. Un jove italià de 31 anys apareix mort en un pis del barri de las Letras de Madrid. El cos està penjat d'una prestatgeria, el coll lligat amb un mocador llarg. No hi ha nota de suïcidi. El seu nom és Mario Biondo. Estava casat amb una coneguda presentadora de televisió. En el cas Biondo, tot apunta a un suïcidi però la família desconfia d'aquesta hipòtesi des del primer moment. Les últimes investigacions apunten que el jove podria haver estat acompanyat la nit de la seva mort.

Gener del 2004, Sant Feliu de Llobregat. Desapareix Ana Maria Martos. Diu a la seva mare que vol desconnectar i que, si no li truca, que no pateixi, que està bé. Hauran de passar nou anys perquè la família de l'Ana Maria sàpiga què se n'ha fet, de la filla. El cas es va batejar com "La noia del bidó". És tan sorprenent tot el que va passar que us semblarà una pel·lícula. Però ja sabeu que això és el que diem quan la realitat juga amb nosaltres molt millor que cap guionista. Aquesta és la història d'un joc del tarot que no va poder preveure el final que li esperava a l'Ana Maria; o que algú fes trampa perquè, qui tirava les cartes, se'n va guardar una. La més temuda.

Dimarts, 4 de setembre del 1990. Una veïna de Portbou surt de casa seva a quarts de vuit del matí. Quan arriba al mirador, la visió li queda clavada en un arbre. Hi ha una noia penjada en aquell pi. Està descalça. Les sabates són a terra, ben posades i alineades. No hi ha res més al voltant. El cas és peculiar. Sembla un suïcidi, però no està clar i la primera i gran incògnita se centra a saber qui és.

27 d'octubre del 2002. És un diumenge plujós. En una urbanització de luxe a 50 quilòmetres de Buenos Aires, a l'Argentina, un home torna a casa després d'haver passat tota la tarda fora i es troba la seva dona inconscient, amb mig cos dins de la banyera i l'aigua tintada de vermell. La sang ho taca tot. També hi ha sang per terra i per les parets del bany. La víctima es diu María Marta García Belsunce. El seu home es pensa que deu haver relliscat i s'ha donat un cop al cap. El que s'acabarà descobrint donarà la volta al món.

Diumenge. 22 d'abril del 2001. Barcelona. Carrer Còrsega. Una dona i la seva filla tornen a casa després de passar el dia fora. La nena, de 6 anys, és la primera d'entrar. Quan arriba al menjador, a terra, veu el cos del seu pare sobre un bassal de sang. Li han disparat 7 trets. La víctima és Jordi Berraondo, de 37 anys. Qui podia saber que estaria sol a casa? Qui podia entrar al pis sense ser vist? Qui es podia beneficiar de la mort del Jordi? Un cas amb una tirallonga de sospites i poques pistes sòlides.

L'abril del 2005, uns pares denuncien la desaparició de la seva filla, Ana María Ramírez Garcia, de 38 anys. L'ultima vegada que van parlar amb ella va ser el diumenge 27 de febrer. El pare explica a la policia que el marit d'ella és molt violent i que la maltracta. La policia va trigar 5 anys a resoldre el cas. L'agressor de l'Ana María va imposar un estat de terror psicològic tan gran en el seu entorn que ningú es va atrevir a delatar-lo. La història d'avui comença a Vacarisses, passa per Terrassa, Sabadell i arriba fins a Laredo, a Cantàbria. La droga hi té un paper important i, com sempre, molt negatiu.

Maten una transsexual que dormia al carrer i en deixen una altra greument ferida. És al parc de la Ciutadella, un dels llocs més singulars d'aquella Barcelona que, l'any 1991, es posava a punt per als Jocs Olímpics. L'assassinat de la Sònia Rescalvo és un d'aquells episodis que van més enllà d'un crim. És un punt d'inflexió en la història recent d'aquest país. El primer crim trànsfob a Catalunya, que marcarà un abans i un després en la lluita contra l'odi i la discriminació a casa nostra.

En el capítol anterior us vam parlar de les versions oficials, les que ha donat la policia sobre la mort del primer ministre suec Olof Palme. En aquest segon episodi, farem una cosa poc habitual, ens centrarem en una versió periodística, la que ha treballat el periodista suec Jan Stocklassa partint de l'exhaustiva investigació que va fer el també periodista Stieg Larsson. L'home que va escriure la trilogia "Millenium", de la qual s'han venut més de 80 milions d'exemplars, va dedicar més temps a investigar el cas Palme que a escriure les novel·les que el van fer famós, quan ja era mort. Doncs el periodista Stocklassa va publicar un llibre força interessant que serà la base del relat d'avui.

A molta gent, sobretot si teniu una edat, li deu sonar l'assassinat del primer ministre suec Olof Palme. Ja fa 34 anys que va passar i, encara avui, no queda gaire clar -per no dir gens- qui el va matar. Al llarg de les tres últimes dècades, els suecs han especulat moltes vegades sobre qui va disparar al líder socialdemòcrata. Aquella nit del 1986, la policia va trigar a reaccionar, i l'assassí va desaparèixer sense deixar rastre. Des d'aleshores, s'han fet gairebé 10.000 interrogatoris i s'han investigat moltes pistes diferents, algunes d'allò més pintoresques. És, de llarg, la investigació criminal més cara de la història del país nòrdic, i de molts altres, ja ho veureu. Va ser un crim molt sonat, un magnicidi a la terra on, anys després, agafaria fama tot el que té a veure amb el gènere negre. Ho anomenen "nordic noir", i té com a grans precursors els admirats escriptors Hennik Mankell i Stieg Larsson. Qui va matar Olof Palme? I per què?

Dimecres, 13 d'agost del 2003. Carrer del Parc de Lleida número 7, primera planta. Agents dels Mossos d'Esquadra acudeixen a un edifici ruïnós del barri vell alertats per un veí que ha notat una forta pudor a l'escala. En una atmosfera irrespirable i amb poca llum, veuen que de sota una pila de runa sobresurten un braç i una cama. Estan en vies de descomposició. Als investigadors els recorda la pel·lícula "Seven".

El 18 de gener de l'any 2003, una trucada trenca la calma d'una nit de dissabte d'hivern a Tarragona. Truquen del CAP Sant Pere de Reus, la doctora Glòria Sanz no ha anat a treballar. Li tocava torn de guàrdia, però no s'hi ha presentat. Què li ha passat? On és la Glòria Sanz? Un cas que donarà moltes voltes i acabarà resolent-se a les portes d'un avió.

El misteri envolta la mort del Jordi Magraner, un valencià que havia crescut a França i que els últims anys de la seva vida va viure a les valls de Bumburet, a l'Hindu Kush, la serralada que hi ha entre el Pakistan i l'Afganistan. Aquest home va anar allà a buscar l'anomenat abominable home de les neus, el ieti, el van creure un espia francès, el van acusar de pederasta i, set anys després de la seva mort, encara no s'havia descobert l'assassí. L'escriptor barceloní Gabi Martínez va passar vuit mesos a França parlant amb la família Magraner fins que va decidir viatjar a les valls de Bumburet per investigar pel seu compte. Allà es va topar amb els homes de Bin Laden i enmig de situacions que van posar la seva vida en perill. Era l'any 2009.

El cas de Jordi Magraner és una crònica negra en un indret espectacular, el massís muntanyós de l'Hindu Kush, entre el Pakistan i l'Afganistan, i està protagonitzada per un aventurer d'origen valencià. El relat té un plus d'exòtic perquè Magraner havia anat a l'Hindu Kush a buscar el que literàriament es coneix com l'abominable home de les neus: el ieti. Més enllà de la recerca d'aquella mena de mite, la vida a les muntanyes li va agradar tant que s'hi va quedar a viure. La història d'avui parla de com un paradís pot esdevenir infern, i explica com Jordi Magraner, finalment, sí que va trobar un cert tipus de monstre. En parlarem amb l'escriptor Gabi Martínez, que va viure amb els Magraner i va viatjar al Pakistan, allà on el 2009 se situava la base d'operacions d'Al-Qaeda. El Gabi va quedar tan fascinat amb la història del Jordi que va voler esbrinar qui i per què el van matar. I en va escriure un llibre titulat "Només per a gegants". Amb ell intentarem posar llum a la foscor.

Una jove de 19 anys desapareix a Ponts, un poble gran de la Noguera. La família dubta de si ha marxat voluntàriament però ho acaben denunciant. Els Mossos interroguen amics i familiars i comencen a detectar mentides i contradiccions, sobretot entre els homes que, últimament, han tingut alguna cosa a veure amb la noia. Després de 19 dies de treball policial sense resultats, els fets es precipitaran en cascada i el cas es resoldrà en només una tarda. Hi tindran molt a veure una targeta d'empresa i un pírcing al melic.

Madrid, 30 de maig del 2013. Un jove italià de 31 anys apareix mort en un pis del barri de Las Letras de Madrid. El cos està penjat d'una prestatgeria, el coll lligat amb un mocador llarg. No hi ha nota de suïcidi. El seu nom és Mario Biondo. Estava casat amb una coneguda presentadora de televisió. En el cas Biondo, tot apunta a un suïcidi però la família desconfia d'aquesta hipòtesi des del primer moment.

Idar-Oberstein és una ciutat d'uns 35.000 habitants del sud-oest d'Alemanya, coneguda per la seva indústria de pedres precioses i famosa per l'"església de la roca", una petita capella que està literalment encastada dins una gran roca. Una llegenda explica que dos germans que vivien al castell que hi ha a sobre es van enamorar de la mateixa noia i un dia que un germà no hi era, l'altre va aprofitar per casar-s'hi. Quan el germà que havia marxat del castell va tornar i se'n va assabentar, va tirar el germà daltabaix de la roca. Va acabar confessant el crim a un abat i aquest, com a càstig, li va fer excavar amb les seves pròpies mans una església al lloc on es va trobar el cos del germà, just 50 metres sota el castell. Això és només una llegenda, però el que us explicarem avui, tot i que sembla mentida, va passar de veritat. Un assassí sense rostre atemoreix Alemanya i França, amb un final sorprenent i ens atreviríem a dir que patètic.

El cas de la Guàrdia Urbana arriba a judici amb dubtes o versions contradictòries sobre quatre aspectes clau: l'hora del crim, com van matar la víctima, qui en va ser l'autor i el motiu. No és poca cosa i el tribunal popular serà qui ho haurà de determinar. Els dos acusats, l'Albert i la Rosa, s'assenyalen mútuament.

En aquest capítol, el cas de la Guàrdia Urbana tornarà a tenir moltes sorpreses. Des d'una serra elèctrica que sent un veí de la Rosa, passant per uns ratolins que han fet niu en un sofà i una paret taronja repintada de blanc. A la confusió general s'hi sumarà una altra mort.

Rosa Peral i Albert López s'han convertit en els principals sospitosos del cas i no serà fàcil establir qui diu la veritat. Com sempre, els detalls seran importants, i els testimonis! Sobretot els de referència.

El dijous 4 de maig del 2017, a quarts de deu del vespre, un jutjat de Vilanova i la Geltrú rep l'avís que s'ha trobat un cotxe cremat al costat del pantà de Foix i que, al maleter, hi ha les restes del que sembla el cadàver d'un home. Segons la matrícula del vehicle, el cotxe pertany a Pedro Rodríguez, un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Oficialment, Pedro Rodríguez no consta com a desaparegut, però fa tres dies que no va a casa seva i des de llavors ningú l'ha vist. Aquest és el primer capítol d'una minisèrie de quatre sobre el crim de la Guàrdia Urbana. L'1 de desembre del 2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va confirmar la condemna de 25 anys per a Rosa Peral i 20 anys per a Albert López. Però, com s'ha arribat aquí? Quina és la història del crim de la Guàrdia Urbana? Quins són els detalls importants?

Fargo és un poble real, a Dakota del Nord, als Estats Units. Es va fer famós perquè els germans Cohen en van fer primer una pel·lícula genial i, després, diverses temporades en format de sèrie de televisió. A l'inici de la pel·lícula i de la sèrie, sortia un escrit en què es deia que els fets relatats eren reals. Però era un joc que feien els Cohen. El que s'explica a la pel·lícula, que és increïble, era tot inventat. Com sempre passa, la retorçada i brillant ment dels Cohen no va arribar a imaginar el que la realitat faria que, un dia de 2017, passés de veritat a Fargo.

Una noia, de 21 anys, torna cap a casa de matinada. És el dissabte 23 d'agost del 1997. Viu a l'Hospitalet de Llobregat, en un edifici que té una zona enjardinada. Quan està a punt d'arribar al portal, nota una presència darrere seu. Es gira i veu un home alt i prim. Porta gorra i la cara tapada. L'home li posa una navalla al coll, la tomba a terra i l'obliga a fer-li una fel·lació. Dos mesos després es repeteixen els fets; en aquest cas, a Barcelona. El dimarts 14 d'octubre a la nit, un individu de les mateixes característiques ataca una jove, de 21 anys, quan entra al bloc on viu. L'amenaça amb una arma blanca. L'arrossega fins a l'ascensor i l'obliga a practicar-li sexe oral. Al cap de quinze dies, una altra noia, de 20 anys, és objecte d'un atac similar. Tres agressions i un mateix patró. La policia sospita que hi ha un violador en sèrie.

El novembre del 1991, la Policia Nacional rep una primera denúncia d'una dona que explica que li han clavat un punxó que li ha entrat pel gluti esquerre i li ha sortit per l'engonal. No ha pogut veure el seu agressor perquè l'ha atacada per l'esquena. Durant prop de dos anys, una trentena de dones denunciaran fets similars. Primer en comptagotes, però, a mesura que avanci el temps, els atacs seran més freqüents fins que una dona morirà i sis més salvaran la vida "in extremis". La situació provoca molt desconcert entre els agents, que no saben per on buscar, i molt nerviosisme entre les dones que agafen la L5 del Metro, que és on normalment actua l'agressor. La por s'escamparà per la crueltat i el sadisme d'un individu que sap molt bé com utilitzar els ganivets per fer mal.

El febrer de l'any 2000, a Lleida desapareix un home de 63 anys que es diu Llorenç Solbes. Un amic seu explica que havien quedat el dia anterior i que no s'hi va presentar. Per descartar que hagi marxat voluntàriament, la policia analitza els comptes bancaris de Solbes, i observen que hi ha diverses extraccions de diners a hores estranyes. Aleshores, es fixen que la càmera d'un caixer automàtic ha captat com es feia una d'aquestes operacions. El que hi veuen no els agrada gens ni mica.

La nit del 19 d'octubre de l'any 2007, maten l'alcalde de Polop, a la Marina Baixa, d'un tret al cap. Sembla una execució, una acció feta per sicaris. La Guàrdia Civil investiga les disputes polítiques a l'Ajuntament, en una zona marcada per l'especulació urbanística. Alguns testimonis apunten a una mala relació entre l'alcalde i un sector del seu equip de govern, encapçalat per Juan Cano, el número 2 del Partit Popular, que després del crim es converteix en alcalde. Però no tenen cap prova que el vinculi amb el crim. Paral·lelament, també investiguen la vida personal de la víctima i descobreixen que els darrers dies havia incrementat la despesa telefònica, i que la majoria de trucades eren a vidents i números de tarot. Dos anys després, però, el cas continua estancat. Ni detinguts, ni proves clares sobre el mòbil del crim. Els investigadors no saben cap a on tirar. Qui va matar l'alcalde de Polop? I per què? Dos anys després de l'assassinat, tot està per aclarir.

Són les nou i vint minuts del dia 19 d'octubre de 2007. A Xirles, una pedania del municipi de Polop, a la Marina Baixa, un home gran surt alarmat de casa després de sentir el soroll del que semblen uns petards. Davant la porta del garatge hi troba aturat un vehicle, encara té els llums encesos i el motor en marxa. Els vidres de les finestretes del pilot i el copilot estan trencats a bocins. Al seient del conductor hi ha un home que no es mou. Té sang a la cara, que li regalima fins al pit. Ha rebut un tret al cap. És Alejandro Ponsoda, l'alcalde. Qui l'ha matat? I per què?

L'ADN que la policia científica va trobar al lloc dels fets és de les víctimes i de la Marianela, la mare, que va ser la primera sospitosa. També hi havia unes petjades que no saben de qui són, però res més. A Almonte, un poble que venera la Mare de Déu del Rocío, la ciència policial està perduda. Però un canvi d'actitud dels veïns, que havien callat durant mesos, permetrà als investigadors fer un important pas endavant.

El dissabte 27 d'abril del 2013, milers de persones celebren a Almonte (Huelva) una festa dedicada a la Mare de Déu del Rocío. Als voltants de la plaça de l'església s'hi respira un ambient alegre i despreocupat. Mentre els veïns d'Almonte conversen amb els seus amics i familiars, o canten cançons a la Mare de Déu, un home i la seva filla de vuit anys són assassinats a ganivetades. La investigació del doble crim d'Almonte va ser llarga i complexa. Els encarregats del cas es van trobar que hi havia poca gent disposada a col·laborar, i van passar molts mesos fins que algú va decidir revelar un detall important.

El 8 de maig del 1998, un home entra en un bar del barri de les Corts de Barcelona, demana al cambrer canvi per comprar un paquet de tabac i, quan aquest es tomba, li clava un tret al clatell. La víctima es diu Josep Gilart i anys enrere havia tingut un altre bar, l'Snoopy, on havien desaparegut dues persones. Gilart té molts enemics. Qui l'ha volgut matar?

Diumenge 22 de juliol del 2007. Jaime Giménez Arbe, conegut com "el Solitario", surt del seu xalet de Las Rozas, a Madrid, en direcció a Portugal. Condueix una Renault Kangoo blanca amb plaques de matrícula falses. Passa la nit en una pineda a prop del municipi de Figueira da Foz. La policia espanyola i la portuguesa li segueixen els passos. L'endemà, quan es desperta, puja a la furgoneta per dirigir-se al centre del poble. Va amb una jaqueta ampla i una perilla postissa. Falten vint minuts per a la una. Aparca en un pàrquing descobert, al davant de la sucursal de la Caixa Rural Agrícola. Surt del cotxe. I quan està a punt d'arribar al banc, sis agents l'immobilitzen a terra i el detenen.

9 de juny del 2004. Sis de la tarda. Dos agents de la Guàrdia Civil de Trànsit custodien un camió carregat amb les pales d'un aerogenerador. Ho fan a la Nacional 113, que uneix Pamplona amb Madrid. De sobte, la conducció temerària d'un tot terreny els crida l'atenció. Els agents activen les sirenes i comencen a perseguir-lo. El conductor no fa cas dels avisos i prem l'accelerador. Després de tres quilòmetres alenteix la marxa. Els agents l'avancen i durant un moment circulen contra direcció. Quan els dos cotxes es troben en paral·lel, l'infractor treu un subfusell per la finestra i obre foc. Una ràfega de 21 projectils mata els dos guàrdies civils a l'acte. Els fets han passat a l'entrada del municipi navarrès de Castejón.

1 de març del 2004. Un home truca a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Manresa. Denuncia que ha trobat la seva dona morta. Quan els agents arriben a casa seva veuen que els calaixos del moble del rebedor són a terra, regirats. Al menjador també hi ha molt desordre. Els Mossos localitzen l'home a l'habitació de matrimoni. Plora i abraça la víctima, que està estirada al llit de panxa enlaire plena de ferides i de talls. Hi ha sang per tot arreu.

El 27 d'agost del 2013, la Nadima, de 9 anys, puja a l'avió que la portarà a Bolívia amb el Raúl, el seu veí de 35 anys. Seran unes vacances curtes, de 7 o 10 dies. Ella està tan contenta que fins i tot s'ha posat el vestit nou que li ha regalat el veí bolivià. Aniran en avió i autocar, coneixerà un país nou i, com que el veí és sempre tan amable amb ella, segur que estarà bé. I als seus pares els sembla perfecte. Perfecte? Prepareu-vos per a un drama que no acabarà en tragèdia gràcies al sucre i la cocaïna, però poc n'hi faltarà.

Una dona entra a l'edifici Atalaya de la Diagonal de Barcelona. És la tarda del 27 de setembre del 2004. La dona es diu Anna Permanyer, és psicòloga i mare de 4 fills. En aquell edifici hi té un pis de propietat en règim de lloguer. El porter la saluda a l'entrada, però ja no la veu sortir. Passen les hores i no se'n sap res. Primer la família i després la policia la comencen a buscar. Desaparició voluntària? Segrest? Homicidi? En un primer moment la policia no pot descartar cap hipòtesi.

Una matinada de la Setmana Santa del 1993, un noi de 18 anys, Guillem Agulló, va rebre una ganivetada mortal al cor al poble de Montanejos, a 40 quilòmetres de Castelló de la Plana. Al cap d'uns dies, l'autor de la ganivetada i els seus amics es van presentar a la Guàrdia Civil. Segons ells, havia estat una baralla sense cap motivació política. Tots van anar a judici. Però s'hi va fer justícia? Avui el nom de Guillem Agulló té el ressò d'un símbol. Resseguim la història del crim de què va ser víctima i d'un judici que va deixar moltes ferides obertes.

La mort del Grégory, un nen de 4 anys, a França, va deixar al descobert totes les misèries humanes. Pot ser veritat que un cosí matés el nen per enveja dels èxits professionals del seu pare? Té lògica que el jutge el deixi en llibertat i passi a investigar la mare del nen, quan la majoria de proves assenyalen el cosí? Té justificació una lapidació mediàtica contra la mare perquè se la considera guapa i freda? El pare del nen mort no ho va suportar i es va prendre la justícia pel seu compte: va matar el cosí sospitós, un acte que va posar gasolina al foc. En aquesta història encara queden moltes coses per explicar.

16 d'octubre del 1984. En un poble del nord-est de França, a prop de la frontera amb Alemanya, desapareix un nen de 4 anys. Es diu Grégory Villemin. Els seus pares, una jove parella de 24 i 26 anys, creuen saber qui és el culpable: la mateixa persona que els ha estat amenaçant durant anys per telèfon i per carta, un anònim que es fa dir "el corb".

El dimarts 20 de setembre del 1977, un noi alt i ros es presenta a la redacció de la revista satírica El Papus, a Barcelona. Entrega una maleta al conserge i se'n va. El conserge, Juan Peñalvert, té l'encàrrec d'entregar la maleta al director de la revista, reunit en aquells moments amb el consell de redacció. La maleta, però, li explota a les mans i el mata. L'atemptat també provoca una quinzena de ferits i una gran consternació en tota la societat i, en particular, a la premsa democràtica. Qui hi havia al darrere? El periodista Antonio Franco, que es trobava al El Papus el dia de l'atemptat, va tenir després un paper important en la desarticulació de l'escamot ultradretà responsable de l'atac. Ho revela amb detalls al "Crims" i també explica les seves sospites sobre el rerefons polític que va conduir a la quasi impunitat dels seus autors.

El 18 de maig del 2010, una clienta de nacionalitat britànica baixa a la recepció de l'hotel Miramar de Lloret de Mar. S'allotja a la primera planta, a l'habitació 101. La dona demana a la recepcionista que truqui a la policia i a una ambulància. No fa cap més comentari i torna cap a dalt. En pocs minuts arriba un agent de la policia local de Lloret. Puja al primer pis. Pica a la porta de l'habitació 101. La dona obre. Va arreglada i està tranquil·la. Amb la mà li indica que passi. Un cop dins, li assenyala dos dels tres llits de l'habitació. Sota els cobrellits, l'agent intueix la figura de dos cossos. Semblen petits i estan immòbils. S'hi acosta i els destapa. Els cadàvers, sense signes de violència, corresponen a una nena d'uns cinc anys i a un nadó. La dona confessa que els ha matat.

Tres investigacions obertes pels mateixos fets. La primera, el 2000, quan va passar l'assassinat. La segona, el 2003, després d'una trucada anònima. Aquestes dues, a mans de la Guàrdia Civil. La tercera investigació comença el 2016, quan la jutge decideix passar el cas als Mossos d'Esquadra, que llavors ja tenien competències a Montgat. Què canviarà després de 16 anys perquè es pugui desencallar el cas? Aquest és un crim que acabarà amb una estirada d'orelles del jutge als primers investigadors.