Crims

L'any 1935 cinc membres d'una família moren amb poc temps de diferència al municipi de la Granja d'Escarp, al Segrià. Tots amb símptomes de gastroenteritis aguda. Els veïns temen que sigui el començament d'una epidèmia, però aviat s'adonen que no han de patir per una malaltia. És un assassinat múltiple que va fer que, durant un temps, la gent de fora es referís a la Granja com "el poble del verí".

En aquest capítol, descobrirem quines connexions hi ha entre Barcelona i la Camorra napolitana. Us explicarem uns atracaments amb violència que hi va haver del 2002 al 2008 en entitats bancàries de tot l'Estat i que van posar la policia en estat d'alerta. Els atracadors eren molt professionals i s'enduien grans quantitats de diners, fins a 100 mil euros o més. El modus operandi no s'havia vist mai, i la manera que tenien d'entrar i sortir del país també va agafar els investigadors per sorpresa.

16 d'abril del 1981, un Dijous Sant, al municipi de Canovelles. Una mare deixa dormint la seva filla d'11 mesos en una habitació. Una estona més tard, quan hi torna a entrar per veure si s'ha despertat, troba el bressol buit. La petita Ana Maria ha desaparegut. Ningú ha vist res. Ningú ha sentit res. No sabran res del nadó fins un mes i mig després, quan arribarà un primer anònim. Qui s'ha endut l'Ana Maria i per què? La resposta és ben a prop.

L'estiu de l'any 2018, dues amigues franceses fan una ruta amb cotxe pel nord d'Espanya. Estan divorciades i els fills ja van a la seva. Totes dues són militants del partit d'esquerra radical La França Insubmisa. Només fa sis mesos que es coneixen, però aquesta amistat s'ha convertit en l'epicentre de la seva vida. En el moment dels fets algú les va batejar com "les Thelma i Louise franceses", com si fossin una Susan Sarandon i una Geena Davis abocades a un desenllaç fatal.

La tardor del 2008, una botiguera de Palafrugell molt apreciada per tothom mor apunyalada quan surt de treballar. Primer tot fa pensar que el mòbil del crim és el robatori, però quan la policia s'adona de com s'ha acarnissat l'assassí, canvia ràpidament d'hipòtesi. Qui pot haver fet una cosa així a una dona que no tenia enemics?

Barcelona, 2004. Un matí de juny, a quarts de set del matí, un indigent es passeja per la platja de Sant Sebastià. Veu una maleta sobre la sorra. Potser a dins hi ha alguna cosa que li pot fer servei. S'hi acosta i l'obre. Hi ha bosses d'escombraries que fan embalum. A dins de les bosses hi troba parts d'un cos esquarterat. Aquest cas encara té desconcertats els investigadors. Mai s'havien trobat un cos mutilat d'aquella manera. Li havien desarticulat els ossos amb molta precisió i li havien tret bona part de la pell. La primera pista que segueix la policia és un ganivet robat al mercat de la Barceloneta. (Foto: Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient)

És dilluns de Pasqua del 1944. Dos treballadors de la mina Clara, al Berguedà, piquen la capa de carbó per fer avançar la segona galeria. Un d'ells porta un llum de carbur. Quan l'acosta a la paret, s'encén una flamarada. És un avís, però ningú ho sap veure. Pocs minuts després hi ha una segona explosió. Més de 30 miners queden atrapats a la galeria principal. Relatem l'accident amb més víctimes mortals de la història de la mineria a l'estat espanyol. Són els anys més foscos del franquisme. Entre els morts, hi ha dotze homes que avui encara no tenen nom i que ningú no busca.

Fa uns mesos vam rebre un correu electrònic d'una persona -al final del capítol desvelarem qui és- que volia parlar-nos de la María Núñez, una jove dominicana que va desaparèixer a mitjans del 2007 a Blanes, on s'havia instal·lat per buscar un futur millor. És un cas que mediàticament va passar força desapercebut fins que se'n va saber el desenllaç. Els Mossos van haver de destinar-hi molts recursos, per trobar una resposta. Un codi de seguretat entre amigues, una cabina telefònica, un gat que ningú ha vist i uns albarans seran importants per resoldre el cas.

Al capítol anterior, la policia rescatava Nélida Bollini del soterrani de casa d'una família aparentment normal. Els fills i la mare asseguren que no sabien que tenien una dona segrestada a casa, però no semblen gaire sorpresos. Abans del cas de la Nélida us vam parlar de tres segrestos més que no es van arribar a resoldre. En aquest episodi, els investigadors aniran traient l'entrellat gràcies a la intuïció d'una jutgessa i a dues proves infal·libles: la veu arrogant del segrestador i una lletra, l'erra.

A l'Argentina, als anys vuitanta, mentre el país intenta assentar la nova democràcia, hi ha un grup de persones que es dediquen a segrestar gent innocent per guanyar diners. Rapten les víctimes a plena llum del dia, al mig del carrer, i les retenen en condicions inhumanes. Les famílies, per por, es dobleguen al joc pervers del líder de la banda, i quan avisen la policia ja és massa tard. Les víctimes no tenen cap relació entre elles, però sí que comparteixen una característica: són tots empresaris a qui els van bé les coses.

Aquest episodi és la història d'una mare que no es dona per vençuda. La filla, la Caroline del Valle, va desaparèixer l'any 2015 sense deixar cap rastre. Des d'aleshores la mare no ha deixat de moure cel i terra per trobar-la. Ha voltat per tot Catalunya i part de França buscant una resposta que li permeti descansar, però només ha trobat silenci i mentides. Amb el pas dels dies i les setmanes, els investigadors van arribar a la conclusió que només podia tractar-se d'un homicidi, però el cos no apareixia. Què va passar amb la Caroline?

2010. Dissabte 1 de maig. Són dos quarts de deu del matí i el 112 rep una trucada per avisar que hi ha un home mort en un pis de Mataró amb signes de violència. Quan els Mossos arriben al lloc dels fets, veuen que el cadàver és darrere de la porta d'accés al domicili i que hi ha un petit rastre de sang que va fins al menjador. La parella de la víctima també hi és. Plora. És ella qui ha trobat el cadàver. Quan els investigadors li comencen a fer preguntes, de seguida els fa mala espina. Cartes anònimes, drogues, trets i una testimoni protegida morta de por. El cas es resoldrà i arribarà a judici, però no tothom pagarà pel que ha fet.

Aquesta història parla de la solitud dels homes. I d'una Andorra que ja no existeix, que va quedar enterrada amb l'última sentència a mort del país, fa 80 anys. És el retrat de la família de Cal Gastó de la Costa, una nissaga marcada per la mala sort. El pare de família va perdre primer la dona amb qui havia tingut dos fills: un nen i una nena. La petita també es va morir amb només 3 anys. Va sobreviure l'Anton Areny, l'hereu. El pare es va tornar a casar i va tenir set fills més. El més petit, el Pere, es portava 26 anys amb l'hereu. La mala fortuna també es va abatre sobre el fill gran, que va morir assassinat d'un tret al cap a primers d'agost del 1943 mentre dormia a casa seva. Ens ajudarà a explicar aquesta història familiar l'Iñaki Rubio, un escriptor andorrà que s'ha submergit en els testimonis i arxius de l'època i que ha escrit un llibre que es titula "Morts, qui us ha mort?", editat per Comanegra i en castellà per Medusa.

El 24 de novembre del 2018 al migdia un parell de pescadors ucraïnesos descobreixen un cadàver mig submergit al pantà de Darnius-Boadella. Té lligades dues pedres molt grosses que li fan de llast. Quan els Mossos d'Esquadra treuen el cadàver de l'aigua, veuen que es tracta d'un home i que està a mig vestir. Porta les sabates posades, però va sense pantalons. No hi ha cap pista que permeti identificar-lo.

Juny del 2010. Puerto Varas, sud de Xile. En una urbanització exclusiva, Viviana Haeger, de 42 anys, desapareix sense deixar rastre. Havia quedat amb una de les seves filles per dinar però no s'hi ha presentat. Quan la nena arriba a casa, es troba la porta del darrere oberta i l'habitació dels seus pares està tota remoguda. Truca al seu pare, el Jaime, i li diu que la mare ha desaparegut. El Jaime denuncia la desaparició a la policia i explica que algú l'ha pogut segrestar. 42 dies després la troben morta. El cadàver era més a prop del que ningú es podia imaginar.

Quatre mesos després de trobar assassinada Carme Blanch a casa seva, a Vilassar de Dalt, detenen el marit de la víctima, Joan Puigpey, com a presumpte autor d'un crim masclista. La policia creu que el Joan ha matat la seva dona per heretar totes les seves propietats. El jutge el deixa en llibertat. No hi ha proves, només indicis. Els Mossos s'empesquen una persecució en cotxe per intentar deixar-lo en evidència. Uns anònims i una agulla de pit en forma de libèl·lula seran peces clau del desenllaç.

Novembre del 2010. Troben morta a casa seva, a Vilassar de Dalt, una dona de 53 anys, Carme Blanch. El cadàver és al llit, tapat amb l'edredó i amb senyals evidents de violència. La casa està regirada, amb calaixos oberts i ditades de sang als mobles. Un robatori amb violència? No han forçat cap porta ni cap finestra. Troben una foto arrugada de la víctima amb un nadó. I una factura telefònica amb unes quantes trucades marcades. L'escenari del crim és un llibre obert, si se'l sap llegir.

Al capítol anterior vam deixar Adnan Syed empresonat, complint una condemna a cadena perpètua per l'assassinat de la seva exnòvia Hae Min Lee. El fet que no fos capaç d'explicar on era i què va fer durant 21 minuts el dia del crim va ser una de les claus per condemnar-lo. El 2014, el podcast "Serial" estira el fil d'aquests 21 minuts i troba un testimoni crucial en el cas. "Serial" posa sobre la taula declaracions de testimonis difícils de creure i una cronologia del crim inconsistent. L' allau de dubtes sobre l'actuació policial i judicial que planteja el podcast fa que la justícia es replantegi totalment el cas. El 22 de setembre del 2022 Adnan Syed surt en llibertat. Finalment, es retiren tots els càrrecs contra ell. Va ingressar a la presó als 17 anys i n'ha passat 23 entre reixes. Ara en té 41.

El 13 de gener del 1999 la jove Hae Min Lee desapareix a la ciutat nord-americana de Baltimore. El seu cadàver apareix un mes després mig enterrat en un bosc. El seu exnòvio, Adnan Syed, de 17 anys, és condemnat a cadena perpètua per l'assassinat. Més d'una dècada més tard, "Serial", un podcast emès per la ràdio pública nord-americana, es va convertir en un fenomen. El cas Syed, relatat pas a pas per la periodista Sarah Koenig, arrenca amb una pregunta: on era l'Adnan durant els 21 minuts en què se suposa que la Hae Min Lee va ser assassinada? "Serial" va repassar amb detall la investigació del crim i va plantejar inconsistències. No només va revolucionar el món del podcast i va donar un fort impuls al gènere del true crime, també va inocular el dubte: la investigació va anar prou a fons? Va ser un judici just?

21 d'agost del 1858. Folgueroles, Osona. És mitjanit i sis noies, d'entre 12 i 23 anys, tornen cap a casa des de la fàbrica on treballen. Caminen entre camps i boscos, xerren i canten. Quan són ja ben a prop del poble, dos nois armats amb ganivets se les emporten cap a una roureda. Allà les comencen a degollar d'una en una. Tres d'elles van sobreviure, entre les quals, Maria Serra. El seu besnet, Joan Vilamala, ha reconstruït aquest triple crim en un llibre titulat "Les degollades de Folgueroles".

La música i els efectes són l'ànima de "Crims". Aquest és un programa especial pensat per al dia de Nadal amb una selecció de les músiques del programa. Posem música a la foscor. Comencem.

En aquest capítol, convidem a fer de membres d'un jurat. Anirem posant els elements d'aquest cas sobre la taula i podeu intentar decidir què hauríeu fet si haguéssiu sigut un dels nou ciutadans que van haver de decidir quina era la veritat oficial. Hi ha un noi mexicà de 25 anys mort de dos trets. Uns testimonis molt complicats, un fugitiu i un mòbil gens clar. Aquest cas, que els Mossos van batejar com el cas Selva perquè el cadàver va ser trobat al costat del carrer Selva, està ple d'incògnites, fins i tot jurídiques.

El 6 de juny del 2010, un home circula amb una autocaravana pel polígon industrial La Serra de Lliçà de Vall, al Vallès Oriental. Són les dues del migdia i avança pel carrer de la Selva. A un costat, hi ha dues fàbriques, i a l'altre, un solar sense construir. Al fons, descampat endins, hi veu una fumera que s'alça entre les canyes. Atura l'autocaravana i s'hi acosta. Vol veure si cal fer alguna cosa per evitar que el foc vagi més enllà, però quan hi arriba, queda paralitzat per la impressió. El que fumeja és el cos d'una persona. Detalls aparentment senzills com unes claus o un tatuatge ajudaran els investigadors d'aquest cas, que està ple d'incerteses.

Sevilla. Gener del 2009. Marta del Castillo, de 17 anys, desapareix sense deixar rastre. Els pares comencen a buscar-la al cap de poques hores, però va passant el temps i ningú sap on pot ser. Sembla clar que la noia és morta, però no en troben el cos. Aquesta és una història de mentides, contradiccions i mala praxi policial i judicial.

El 3 de juliol del 1970 un avió de la companyia britànica Dan Air procedent de Manchester amb destí Barcelona s'estavella contra el massís del Montseny, molt a prop d'Arbúcies. Cap supervivent. Moren els 105 passatgers i 7 membres de la tripulació. Tots britànics que venien de vacances a la costa catalana en un dels primers vols del turisme de sol i platja. La pitjor tragèdia aèria que s'ha viscut a Catalunya. Hi ha moltes incògnites sobre com ho van gestionar les autoritats franquistes. Els sistemes de navegació aèria espanyols eren precaris? Hi havia por que el turisme naixent en sortís perjudicat? Aquest capítol s'ha basat en un documental del Sense Ficció de TV3, una producció de La Kaseta Ideas Factory.

El cas del bar Gotik de la Zona Hermètica de Sabadell no està clar. Els investigadors sospiten que un pare ha matat el seu fill d'un tret al cap, però no tenen proves concloents i, a més, hi ha uns quants sospitosos. Costa molt de creure que un pare mati el seu fill a sang freda, oi? Seria massa foscor. Les conclusions vindran soles. Ja us avisem que el final d'aquest capítol fa indignar molt.

El 14 de juny del 2022 el Tribunal Suprem va arxivar definitivament l'assassinat de Pedro Álvarez. Diu que el cas està prescrit i deixa impune un crim que va passar a l'Hospitalet de Llobregat el desembre del 1992, ara fa 30 anys. El Pedro i la seva nòvia van discutir amb el conductor d'un cotxe. L'home va treure una pistola, va disparar al Pedro al cap i va fugir. La investigació va assenyalar un únic sospitós: un agent de la Policia Nacional. El van detenir i va estar una setmana en presó preventiva, però va quedar en llibertat per falta de proves. Com tots els casos sense resoldre, aquesta és la història d'un fracàs policial i judicial. La família del Pedro no es rendeix i manté l'esperança que surti algun testimoni nou. Amb la col·laboració de Xavi Berraondo, Ignasi Guasch, Ferran Albiol i Ferran Audí.

A les 2.50 de la matinada del dimecres 28 de maig del 2003, un noi truca al 091 per demanar a la policia que vagi al bar Gotik de Sabadell. Diu que estava amb el seu oncle Ramon i que han rebut una trucada molt estranya. Un desconegut li ha dit a l'oncle que si volia veure el seu fill, el David, anés al Gotik. Pare i fill són propietaris del bar. Quan oncle i nebot han arribat al local, s'han trobat l'establiment tancat i barrat i els panys segellats amb silicona. Tenen por que li hagi passat alguna cosa al David.

Aquest episodi gira entorn de l'hereu d'un imperi immobiliari americà, Robert Durst. Tot el que li va anar passant al llarg de la vida, ja ho veureu, és digne d'una pel·lícula de suspens: hi ha desaparicions, cadàvers, suïcidis i tants girs de guió que ni el millor dels guionistes de Hollywood se'ls hauria pogut imaginar. Se'n va fer una pel·lícula protagonitzada per Ryan Gosling; i després el mateix Robert Durst, el personatge real, es va prestar a sortir en un documental de sis capítols que es diu "The jinx" i que es pot trobar a la plataforma HBO. La traducció del títol seria «L'ocell de mal averany», el que acostumem a dir-ne un malastruc, vaja. Però realment portava mala sort Robert Durst? Havia nascut amb mala estrella i estava sempre al lloc equivocat en el moment equivocat, o era un assassí en sèrie fred i despietat? Intentarem posar llum a la foscor. Amb la col·laboració de Xavi Berraondo, Ignasi Guasch, Ferran Albiol i Ferran Audí.

11 de març del 2017. Sant Joan Despí. Els Mossos detenen un dels estafadors més buscats d'Espanya, Francisco Gómez Manzanares. No és un estafador qualsevol, és un estafador sentimental. El cas va cridar l'atenció del periodista Guillem Sánchez, que va seguir el rastre d'enganys de l'impostor, que feia servir diferents identitats i disfresses per escapolir-se un cop i un altre de la policia. A través del relat de Sánchez i d'una altra de les seves víctimes, la Rosana, resseguirem la petja de cors trencats i carteres buides que l'impostor va anar deixant arreu de la geografia espanyola. No és el mateix ser estafat per un desconegut que per la parella o un amic. Al saqueig econòmic s'hi afegeix el dany emocional i la humiliació. Els efectes de la traïció sentimental van ser devastadors.

Estiu del 2016. Sant Joan Despí. L'Ester i el David es veuen per primera vegada després de coneixe's a través d'una app per trobar parella. Comparteixen aficions, gustos i la il·usió de tornar-se a enamorar. Ben aviat, comencen una relació de parella. Però tot és fum. Ell no es diu David, el seu nom real és Francisco Gómez Manzanares. És un estafador que sedueix dones, les enamora i les saqueja econòmicament i emocionalment. Per entendre com es viu una estafa sentimental sentirem el relat d'una de les seves víctimes i seguirem fil per randa una investigació complicada. Els Mossos tenen el repte de trobar i detenir l'home invisible.

25 de gener del 1997, en plena temporada turística a Pinamar, la localitat d'estiueig de l'alta societat de Buenos Aires, un pagès truca a la policia per avisar que ha vist una gran columna de fum en un camí rural. Quan hi arriben, els agents es troben un vehicle cremat en un clot. A dins del cotxe, al seient del copilot, hi ha un cadàver calcinat. Té les mans emmanillades a l'esquena. Al costat del cos hi ha dos carrets de fotografia cremats. La víctima és el fotoperiodista José Luis Cabezas. Quines són les últimes fotos que ha fet? A qui ha captat amb la seva càmera? Les imatges poden estar relacionades amb el seu assassinat?

El 24 de gener del 2003 un jove entra a cara descoberta a casa del porter d'una finca del barri de Chamberí, a Madrid, i li engega un tret al cap. Així comença la carrera criminal de l'assassí que deixa la firma al costat del cadàver de les seves víctimes: un naip. L'anomenat "assassí de la baralla" escull les seves víctimes a l'atzar i les mata a sang freda. La població està aterrida: un assassí en sèrie campa lliurement i la policia no té pistes sobre el criminal. Com aconsegueix detenir-lo la policia?

El 19 d'abril del 2006, la secretària d'una empresa de Barcelona que es dedica al lloguer de places d'aparcament recull el correu de la bústia de la companyia. És una cosa que fa cada dia, de rutina. Avui hi ha un sobre diferent. Hi diu: Felicidad Iborra. Urgente". Està escrit a mà i no porta remitent. La Felicitat Iborra és la cap de l'empresa. La secretària té autorització per llegir el correu i obre el sobre. Hi ha un full en blanc amb un text escrit on s'exigeixen 60 mil euros. Dos mesos més tard, el 20 de juny, un arquitecte interiorista amb despatx a Barcelona rep un SMS al mòbil. El missatge diu: "Sr. Alberto. Conteste sí o no. ¿Tiene a punto la caja?". A ell, l'extorsionador o extorsionadors li demanen 20 mil euros.

Aquest és un crim amb molta foscor, quedeu avisats. Hi ha quatre víctimes i un assassí que presumeix de ser-ho i que descriu amb pèls i senyals el seu crim en temps real, en una conversa de WhatsApp. Els investigadors el van batejar com "el xat de l'horror". Pot ser que un cop al cap que provoca danys cerebrals sigui la causa de tanta maldat? Amb les veus de Pau Povill i Ferran Cerdeira.

No tenim gaire sovint l'oportunitat de parlar amb víctimes directes. Avui us explicarem la història d'un atracament que va passar a Valls l'any 1985 en el qual un dels atracadors va disparar contra el governador civil de Tarragona. Vicente Valero havia entrat a la sucursal per intercedir en favor dels ostatges, però les coses no van sortir bé. Gens bé. Per sort, Valero ens ho ha pogut explicar en primera persona tot i que va rebre dos trets que van estar a punt de costar-li la vida. I també parlem amb altres víctimes d'aquell atracament que encara ara, 37 anys després, tenen clavat al cap. ¿Què va passar l'1 de juny del 85 al Banc de Sabadell de Valls?

Una tarda de maig del 2014, els vianants que passegen pel centre de la ciutat de Lleó senten unes detonacions. Tothom pensa que són petards. Al cap de poca estona, una multitud de curiosos s'apleguen a banda i banda d'una passarel·la que travessa el riu Bernesga. Cap a la meitat del pont hi ha el cos d'una dona rossa estès a terra. Li han disparat tres trets a boca de canó. És la presidenta de la Diputació Provincial de Lleó, Isabel Carrasco, del Partit Popular. Tres dones són detingudes però quin és el mòbil del crim? El documental "Muerte en León" n'explora els motius i busca la resposta a preguntes com: hi va haver negligència en la investigació o es van amagar proves expressament?

23 d'agost del 2016, A Pobra do Caramiñal, Galícia. La mare d'una noia de 18 anys que es diu Diana Quer s'adona que la seva filla no ha dormit a casa. Són festes al poble i la nit abans havia sortit. La Diana no és de tornar gaire tard, i encara menys sense avisar. La família de seguida tem que li hagi passat alguna cosa.

En aquest cas parlarem de "La taronja mecànica", aquella pel·lícula de Kubrick que va ser molt polèmica perquè, deien, entronitzava la violència gratuïta. I parlarem d'un grup de joves que surt de festa a celebrar que un dels seus membres fa 18 anys, amb trampa -ja sabreu per què ho diem-; i parlarem d'un bon noi, de 22 anys, Carlos Javier Robledo, que va ser la víctima; i de la investigació de la policia per reconstruir i detallar uns fets que van tenir atemorida i indignada Barcelona i la seva àrea metropolitana l'any 2000. Ah! I parlarem de la ceguesa de la justícia i, segons com es miri, de la justícia de la vida.

Macedònia del Nord, any 2005. El cadàver d'una dona apareix amb signes d'estrangulament i embolicat amb plàstic entre les deixalles d'un abocador il·legal. Al cap de poc, un tribunal condemna dos joves a cadena perpètua, tot i que no s'ha pogut demostrar que siguin culpables. No és fins al cap d'un temps, quan apareixen mortes dues dones més en les mateixes circumstàncies, que es fa evident que els dos nois han estat sentenciats injustament i que tots els crims són obra d'un mateix assassí en sèrie.

5 de maig del 1353. Època medieval. Monestir de Sant Miquel de Cruïlles, Baix Empordà. El prior es dirigeix a fer l'última oració del dia. Quan creua el claustre algú l'assalta i li clava una ganivetada que el deixa malferit a terra. Es diu Pere Llapart i fa poc que dirigeix el monestir. Amb la foscor de la nit no ha vist la cara de qui l'ha volgut matar. És la tercera vegada en dos mesos que intenten assassinar-lo. Els implicats fa segles que són morts, és clar, però encara es conserva el sumari del procés que va obrir la cúria episcopal de Girona el 1353 contra Ponç Pagès, monjo de Sant Miquel de Cruïlles, per l'intent d'assassinat del prior Pere Llapart. Han passat set segles d'aquest assassinat en grau de temptativa. Des d'aleshores hi ha coses que han canviat molt. D'altres, com l'enveja, els embolics amorosos i les lluites pel poder, s'assemblen bastant.

És dilluns 7 de juliol del 2008. Els empleats de l'oficina de La Caixa situada a l'avinguda Mare de Déu de Montserrat de Barcelona han arribat poc abans de les 8 a l'entitat bancària, com cada dia feiner. A les vuit i cinc, mentre un dels treballadors posa a punt el caixer automàtic, tres homes obren d'un cop de mall la porta d'accés a l'oficina i els amenacen a tots amb una pistola. Els agressors agafen els diners que hi ha al caixer i en una petita caixa forta i se'n van. S'han emportat 19.000 euros. L'atracament ha durat menys d'un minut i mig. Aquest és el primer d'uns quants robatoris amb el mateix modus operandi. La policia trigarà a trobar una pista sòlida per enxampar els atracadors.

El dijous 18 de maig del 2006, un home arriba molt preocupat a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Pineda de Mar per denunciar la desaparició del seu fill. Diu que el noi li va trucar el diumenge 14 per dir-li que al cap d'un o dos dies tornaria a la feina i que des d'aleshores no n'ha sabut res més. Pare i fill treballen plegats. Tenen parada de fruita al mercat de Pineda i de Calella. El pare explica que és molt estrany que el noi no hagi tornat perquè és molt responsable i complidor. Sospita que li ha passat alguna cosa i comenta que últimament ha canviat d'actitud i de manera de vestir. Aquest cas es mou en una barreja de realitat i fantasia. S'arribarà a tals extrems d'absurditat, que la sentència parlarà de situacions delirants.

1973, 8 de desembre, dissabte. Són quarts de deu del vespre i dos matrimonis que acaben de sopar plegats surten del restaurant l'Hostal Nou de Llobera, al Solsonès. Van cap al cotxe, que està aparcat en bateria davant del local. Un dels homes puja al vehicle per treure'l de l'aparcament, mentre els altres s'esperen una mica apartats que faci marxa enrere per poder-hi pujar. De sobte, l'home que està fent la maniobra sent una detonació i crits. Surt del cotxe i veu que l'home amb qui ha estat sopant està estès a terra. L'han mort d'un tret a l'abdomen.

La tarda del 27 de febrer del 2018 desapareix un nen de vuit anys en un poblet diminut que es diu las Hortichuelas, enmig del parc natural del cap de Gata. A l'hivern tot just hi viuen 70 persones, la majoria gent gran. Només hi ha vuit nens. Un d'aquests nens, el Gabriel Cruz, surt de casa de la seva àvia després de dinar per anar a jugar amb els cosins, que viuen cent metres més enllà, però no hi arriba mai. Durant onze dies, aquest petit poble d'Almeria es convertirà gairebé en un plató de televisió per seguir minut a minut la recerca del Pescadito, com li diuen a casa.

Només queden 48 hores perquè acabi el termini per pagar el rescat dels dos catalans segrestats a Nigèria i els captors han avisat que, si no cobren, els executaran. La banda mafiosa nigeriana no accepta les condicions de reduir el preu del rescat i l'equip negociador de la policia ha de buscar una nova estratègia a corre-cuita per guanyar temps i localitzar els segrestadors sobre el terreny. Com aconseguiran entabanar els criminals per poder alliberar els ostatges? Segon i últim capítol. El desenllaç.

Març del 2008. Dos catalans s'embarquen en una aventura comercial a l'Àfrica. Reben una oferta per muntar un negoci interessant a Nigèria. Un empresari del Vallès i un tècnic de la companyia viatgen fins a Lagos per tancar l'operació. Al cap de poques hores de posar els peus al país estan segrestats en una cabana al mig de la selva. Una banda mafiosa nigeriana demana un rescat de 200.000 euros a canvi del seu alliberament. Si no reben els diners al cap de pocs dies, els executaran. El que semblava una transacció comercial profitosa i ben lligada es converteix en un autèntic malson.

El tècnic de telefonia diu que és innocent, però la seva versió no quadra amb el que expliquen els testimonis i el que revelen les càmeres de seguretat. Encara no se sap on és l'ordinador Lenovo de l'Amparo, que la policia no troba enlloc, ni quina ha estat l'arma homicida, i això dificulta la investigació. Els petits detalls, i el nom Lanuza, seran molt importants. Avui acabarem el cas del carrer Acadèmia de Lleida i us n'explicarem un altre. Anirem a Ribesaltes, a la Catalunya Nord, on l'any 2010 un prestigiós metge de l'hospital de Perpinyà és assassinat mentre esmorza tranquil·lament al jardí de casa seva.

L'any 2017 va ser un any fosc per a les comarques de Lleida. Si de mitjana hi ha un o dos assassinats l'any, el 2017 n'hi va haver 4. Un d'aquests crims és el que us expliquem. Va ser un dels més mediàtics de la crònica negra de Lleida dels últims anys. La víctima, una dona de 61 anys, tenia poques amistats i cap enemic, o això és el que tothom suposava. Era funcionària, feia una vida solitària, sense gaires complicacions ni preocupacions. Allò que molts definirien com "una dona normal". Segur que no es va imaginar mai que vivia a només 500 metres del seu botxí.